Cal reconèixer-ho, la Clàudia va ser més previsora.
Coneixem aquest costum arribada per mimetisme des d'altres països del món, de col·locar cadenats tancats a les baranes dels ponts i altres llocs semblants. Una promesa d'amor etern, quan, precisament, l'amor no hauria de ser mai una promesa ja que això possiblement, ja l'estigui aproximant a ser com un valor comerciable.Ja saps, alguna cosa amb la què negociar, fer xantatge etc. L'amor és un succés que es renova cada dia Tota la resta són imaginacions i deliris del romanticisme.
La Clàudia, va deixar el seu cadenat abraçat al del Bernart. Però ella va fer servir un cadenat amb "combinació" a la manera de caixa forta. La Clàudia és sàvia. Sempre cal tenir la clau de la porta, per si cal sortir corrents.
La foto la vaig fer el 2012, al Pont d'en Gómez, mentre la parella col·locava la seva promesa d'amor etern. Avui he sabut que ja estan separats. Afortunadament sense fills.
També he sabut que l'Ajuntament, retira periòdicament aquestes peces.
També he sabut que l'Ajuntament, retira periòdicament aquestes peces.
L'amor dura el que dura dura.
ResponEliminaNada es eterno. Y va bien ser previsor.
ResponEliminaSalut