E

S
C
R
I
P
T
O
R
E
S

E
M
M
A
S
C
A
R
A
D
E
S

Alumna: Belén Arévalos Curs: 2020-2021

Tutora: Anna Riu Entregat el 25/11/2020
Grup: 2B3
ABSTRACT

Escriptores emmascarades wants to get to know about the work of those female
writers who were not recognised the same way as their male partners because of
social, economic or political reasons, which I find a good step towards gender
equality in the literary field. This project is about the reasons that these women had
to hide their identity behind a pseudonym when they wanted to publish their books. It
is also about how society welcomed their artwork and the way the publishing world
has treated women along it’s story. To answer all these questions, the project is
structured in two parts. The first one is theoretical and talks about the meaning
behind signatures, the literary pseudonym, two female writers who used a pen name,
their current recognition and how the role of women has changed in the publishing
world. The second part is practical, it is about analysing the work of each chosen
writer.

RESUMEN

Visibilizar el trabajo de escritoras que por motivos sociales, económicos, políticos o

personales no ha sido reconocido de la misma manera que sus compañeros
escritores me parece un paso importante hacia la igualdad de género en el ámbito
literario. El objetivo de mi trabajo es dar luz a estas escritoras y conocer los motivos
que llevaron a muchas a esconder su identidad detrás de un seudónimo cuando
quisieron publicar sus obras. También tratar el reconocimiento posterior que la
sociedad les ha dado y por último analizar la evolución del papel que ha tenido la
mujer en el mundo editorial. Para ello el trabajo está dividido en dos partes: la
primera, teórica, donde explicaré el significado de que los artistas firmen sus
trabajos, el seudónimo literario, dos escritoras elegidas que utilizaron nombres de
pluma, el reconocimiento actual que tienen y cómo ha cambiado el mundo editorial
respecto el trato hacia las mujeres. La segunda parte, práctica, trata sobre el
análisis de una obra de cada escritora escogida.

1
“When, however, one reads of a witch being ducked, of a woman possessed by devils, of a wise

woman selling herbs, or even of a very remarkable man who had a mother, then I think we are on

the track of a lost novelist, a suppressed poet, of some mute and inglorious Jane Austen, some Emily

Brontë who dashed her brains out on the moor or mopped and mowed about the highways crazed

with the torture that her gift had put her to. Indeed, I would venture to guess that Anon, who wrote

so many poems without signing them, was often a woman.”

Virginia Woolf.

2
ÍNDEX

Abstract…………………………………………………………………………...1

1. Introducció………………………………………………………………………..5

2. Origen: la signatura……………………………………………………………..6

2.1. El valor de les signatures……………………………………..…...……..7

3. El pseudònim literari…………………………………………………………....8

3.1. Usos…………………………………………………………………….........9

3.2. Quan, com i per què van sorgir………………………………...……....11

4. Caterina Albert i Paradís……………………………………………………....13

4.1. Biografia……….…………………………………………………………....14

4.2. Context històric………………………………………………………...….17

4.3. Pseudònim…………………………………………………………...……..18

4.4. Obra…………………………………………………………………………..21

4.5. Obra escollida………..……………………………………………...……..24

4.6. Reconeixement actual………………………………………………….....27

5. Sylvia Plath Schober……………………………………………….…………..29

5.1. Biografia……………………………………………………………………..30

5.2. Context històric………………………………………………….………...34

5.3. Pseudònim………………………………………………………………….36

5.4. Obra………………………………………………………………………….38

5.5. Obra escollida………………………………………...…………….……...40

5.6. Reconeixement actual……………………………………………....…...43

3
6. Dones i el sector editorial……………………………………………........44

6.1. Exemplificació amb el cas de Catalunya.....................................46

7. El pseudònim en l’actualitat.................................................................47

8. Conclusions……………………………………………………………….....48

9. Bibliografia i Webgrafia…………………………………………………….50

10. Agraïments…………………………………………………………………...54

4
1. Introducció

Aquest treball de recerca té com a objectiu descobrir les diferents escriptores que

van escriure rere un (o diversos) pseudònim(s) i els motius pels quals el van utilitzar.

També analitzar les diferències i semblances entre cada cas. D’altra banda, tractar

les obres de dues de les escriptores per conèixer quin era contingut que tenien i pel

qual s’amagaven. Conèixer el significat implícit i explícit de posar nom a allò creat i

els valors que pot tenir o els problemes que pot causar.

Tenia clar que volia escollir un tema relacionat amb la literatura i també que tindria

present les dones, tractés el tema que tractés. Una altra cosa que volia al meu

treball era la presència d’escriptores revolucionàries, amb una ideologia i principis

forts que haguessin prevalgut al llarg de les seves vides. Volia representar-les i

donar-los una mica de reconeixement tenint en compte que la literatura, de la

mateixa manera que molts altres àmbits, al llarg de la història ha estat dominada per

homes, també que la història ha estat escrita pels mateixos i no sempre podem

veure el punt de vista d’elles. A part d’això, també em va cridar l’atenció l’ús del

pseudònim dins la literatura i tot el que representa. Així vaig acabar escollint

escriptores amb pseudònim.

He triat dues escriptores amb pseudònim en concret: Caterina Albert (Víctor Català)

i Sylvia Plath (Victoria Lucas). A totes dues les vaig escollir pel contingut de les

seves obres, els temes transgressors els quals parlaven va ser el factor decisiu que

5
em va portar a triar-les. Estudiant-les, m’agradaria entendre millor l’opressió literària

en la qual es veien abocades.

Estructuraré el treball en dos parts. La primera part serà teòrica, explicaré el tema

del treball: el pseudònims i els seus usos i significats i les dues escriptores que he

triat. La segona part serà més pràctica i faré l’anàlisi d’una obra de cada una i el seu

reconeixement actual. Per últim, també teòric, el món editorial relacionat amb les

dones i el pseudonimat. Les fonts d’informació que utilitzaré seran principalment

articles literaris, enciclopèdies, el diccionari, pàgines web relacionades amb el

treball, els llibres de les obres tractades i el llibre biogràfic de Caterina Albert.

2. Origen: la signatura

La signatura és el nom, cognom o autògraf que una persona adhereix a un

document per certificar que ha participat, aprovat el contingut d’aquest o que

directament n’és l’autor/a. Els seus usos varien i poden ser jurídics, identificatius,

diplomàtics…

Tenen origen l’any 3000 a.C amb els antics escribes de Sumèria i

Egipte. Utilitzaven signatures en forma de pictogrames per

representar idees o expressar sentiments. La més antiga

coneguda pertany a un escriba sumeri anomenat Gar Ama que va

Fig. 1 Signatura de Gar Ama

firmar la part de darrera d’una tauleta de fang. “History of information”

6
Més endavant les trobem en les societats gregues i romanes, sobretot amb els

romans, durant l’època de l’emperador Valentinià III. La signatura evolucionarà

notablement amb la firma d’una figura històrica molt coneguda: El Cid Campeador,

qui va signar amb el seu propi nom un diploma de dotació a la Catedral de València

l’any 1098, on confirmava la seva entrega d’unes propietats. Les firmes a mà es van

generalitzar i van arribar a importants òrgans polítics com el Parlament d’Anglaterra

amb l’Estatut dels Fraus, un seguit de lleis que posaven com a requisit l'escriptura i

la firma dels participants de determinats contractes per tal de ser legals. Ja a finals

del segle XIX aquestes es tornen molt habituals i es traspassen d’un lloc a l’altre a

través dels fax. Avui en dia les utilitzem per a tot: firmar rebuts, enviar cartes o

correus electrònics, signar obres d’art, etc. Tenim un ample ventall de tecnologies

per facilitar-nos el procés d’identificació en els documents que calguin ja que són

més importants que mai: aporten valor social, econòmic i polític, entre d’altres.

2.1. El valor de les signatures

Dins del món artístic, l’autoría de les obres són molt importants perquè atribueixen

reconeixement (tant intelectual com d’altres tipus) a les persones que les han creat.

Entenem els llibres, les pintures, les escultures...coneixent l’autor/a, la tècnica

empleada i el context històric en què es troba. Signar la teva obra és confirmar a tots

que tu has estat la persona que l’ha fet i has obtingut aquell resultat a través d’un

procés de creativitat, treball i dedicació per materialitzar la teva idea.

7
D’aquesta manera, el valor que obtingui l’obra repercuteix directament sobre l’autor.

Pot tractar-se d’un valor social o econòmic, tot i que en general van lligats.

En el món de la pintura, l’escultura, la literatura, etc. interpretem com a valor artístic

d’una obra aquelles qualitats pròpies del treball de l’artista i com es rep pel públic.

Un de diferent és el preu que algú està disposat a pagar per comprar-lo en un

determinat moment, i també la importància cultural o històrica. Aquests quatre valors

són diferents i no s’han de confondre i associar l’èxit d’un artista amb el preu dels

seus treballs. Mesurant el valor global, ens fixem en la qualitat artística, de treball, la

crítica dels especialistes i la rebuda de la societat. Tot plegat forma la imatge i

posició que donem als artistes, reconeguts a través de la seva identificació.

3. El pseudònim literari

Un pseudònim és un nom inventat per una persona per tal d’ocultar el seu nom real.

Dins la literatura, aquest nom és creat per un/a autor/a en publicar la seva obra de

manera que la seva identitat queda amagada. L’etimologia de la paraula ens ho

explica bé: ‘pseudònim’ prové del grec ψευδώ (pseudo = fals) i νυμος (neimos =

nom). El pseudonimat és un recurs abastament utilitzat al llarg de la història de la

literatura. Uns exemples coneguts són Ricardo Neftalí, que va escriure poesia sota

el nom de Pablo Neruda, Lucila Godoy, amb el nom de ploma de Gabriela Mistral,

Eric Blair com a George Orwell o Charlotte Brontë com a Currer Bell. Entre els/les

artistes que n’utilitzaven podem distingir aquells que ho feien de manera puntual o

permanent i aquells o aquelles que ho feien amb un nom neutre o masculí.

8
3.1. Usos

L’ús del pseudònim pot variar depenent del context en què s’adopta. En general

aporta llibertat d’expressió a qui escriu, és una manera de lliurar-se de prejudicis

socials en relació a discriminacions de gènere, raça o classe social. No t’assegura

l’èxit de l’obra però permet que aquesta no sigui descartada directament per algun

dels motius anteriors. També ha estat utilitzat per separar una obra de tot el seu

treball per exemple si tracta d'un gènere diferent a la majoria. Al llarg de la història

de la literatura hem pogut trobar molts exemples diferents:

Josefina Vicens, una periodista, guionista de cine i novel·lista feminista mexicana va

utilitzar un pseudònim diferent per cada tipus de text que escrivia. Amantine Dupin

publicava llibres a través del nom George Sand i es vestia amb roba d’aparença

masculina per obtenir els avantatges socials que ser home donava. Mary Anne

Evans, una novel·lista, poetessa, periodista i traductora anglesa, va escriure sota el

nom de George Eliott per escapar dels estereotips marcats de l’època on la dona

només podia escriure sobre romanços i també perquè volia separar els seus

poemes i novel·les dels seus treballs com a periodista i traductora. N’hi han que

intenten protegir-se de les autoritats ja que la seva ideologia va en contra de la d’un

règim polític, un exemple n’és Olive Schreiner, una escriptora pacifista i política

activista sudafricana. El seu interès pels drets humans i especialment pels drets de

la dona van portar-la a nombroses mobilitzacions a favor de les garanties i igualtats

9
econòmiques i socials entre ambdós sexes. Va escriure amb el pseudònim de Ralph

Iron per evitar els prejudicis socials de la seva època. Defensora dels sectors més

desfavorits de la societat, va fer campanya activa contra el colonialisme britànic,

l'opressió de les dones, dels negres i la guerra. Per aquests motius els anglesos li

van cremar la casa i la van tancar en un camp de concentració durant anys. A

vegades el que es busca es reivindicar un moviment, com Louisa May Alcott,

escriptora de la famosa novel·la Litlle Woman, que amb les seves obres es

posicionava a favor del moviment abolicionista i sufragista.

Una altra diferenciació que cal fer és el gènere dels pseudònims. N’hi han de

masculins, femenins i neutres o ambigus. Poden dependre del motiu pel qual

s’utilitza. Per aclarir-ho hi han un parell d’exemples bastant coneguts: La saga de

Harry Potter va ser escrita per Joanne Rowling, els seus llibres venen firmats per

J.K. Rowling, tot i que no oculta el seu nom completament, s’amaga el sexe de

l’escriptora. Això és degut a que quan anava a publicar el seu primer llibre, la seva

editorial (Bloomsbury Publishing) va témer que els lectors joves no compressin

llibres de ciència ficció escrits per una dona i van demanar-li que utilitzés les inicials

dels seus noms i el cognom, però el seu nom real és Joanne Rowling així que no

tenia segon nom. Ho va solucionar agafant el nom de la seva àvia paterna:

Kathleen. Com exemple de pseudònim femení hi ha la famosa escriptora asturiana

Corín Tellado, qui va publicar algunes de les seves novel·les eròtiques amb el nom

de ploma d’Ada Miller per la temàtica tractada i la repercussió negativa que podria

haver tingut firmant amb la seva identitat real. Finalment, com exemple de gènere

masculí hi han les dues escriptores que formen part del treball.

10
3.2. Quan, com i per què van sorgir?

Tot i que no hi ha una data concreta, l’ús del pseudònim per part d’escriptores es va

fer notar principalment a finals del s. XIX. Anteriorment el que predominava, quan no

es volia firmar amb el nom propi, era l’anonimat, possiblement el recurs que

utilitzaven les dones que no volien o podien donar a conèixer la seva autoria.

Històricament la literatura ha estat cosa d'homes. No perquè les dones no

escriguessin sinó perquè, com en molts altres sectors, els homes que controlen

aquest món (normalment editors) es van encarregar de vetar-los l'accés. Hi entren

en joc altres factors. Un de molt important és la desigualtat social que tenien, es

trobaven amb grans desavantatges respecte els homes com la manca d’educació.

Aquí la causa no la trobem només en els editors. Elles, per evitar prejudicis sexistes

i aconseguir ser publicades i llegides, sovint es veien obligades a ocultar les seves

identitats sota pseudònims masculins. Però no només hi han motius de discriminació

sexual.

Com ja és conegut, la història humana es caracteritza per l’opressió d’uns contra

altres: rics contra pobres, blancs contra negres… L’origen de la paraula opressió ve

del mot llatí opressio, -onis, que ve del verb opprimere i significa fer pressió contra

alguna cosa. La dona al llarg de la seva història n’ha experimentat constantment des

11
de diferents àmbits. Jo tractaré un tipus d’opressió en concret, la social, que portava

les dones a amagar-se a l’hora d’escriure.

Des dels inicis han estat tractades d’una manera diferent als homes i a través de la

literatura es pot veure com fa centenars d’anys que això passa. Des d’un punt de

vista cultural, el gènere femení és titllat d’inferior en comparació amb el masculí.

D’aquí provenen moltes formes d’opressió derivades de les les desigualtats

establertes per les religions, els sistemes patriarcals, etc. Les societats han

adjudicat un rol determinat a les dones, i la majoria d’aquests comprenen

desigualtats econòmiques, laborals, familiars, educatives, polítiques i institucionals.

Així doncs, el pseudònim és una de les moltes maneres que van trobar les

escriptores per defensar-se del que les envolta. Escriure és expressar les teves

idees, pensaments, sentiments i opinions. Llavors què significa haver d’ocultar-ho?

Patir una opressió. Per qui? Per una societat liderada per persones masclistes per

una societat patriarcal i conservadora. Un exemple seria el cas de Charlotte Brontë,

que quan tenia 20 anys va enviar una selecció dels seus poemes al poeta britànic

Robert Southey i va rebre la següent resposta: «La literatura no pot ser assumpte

d'una dona». O Jane Austen, que no va viure prou per veure el seu nom a la portada

dels seus llibres sinó firmava com “A lady”. No sempre és així, hi han casos molt

diferents, no sempre han estat incentivades per una pressió social. Hi han casos en

què es busca separar una obra determinada de la resta per evitar que aquesta sigui

jutjada per la resta, per aconseguir que es jutgi de manera independent. Altres

l’utilitzen per una situació personal determinada que no té res a veure amb el

sistema patriarcal, com voler mantenir la privacitat perquè no es busca la fama.

12
4. Caterina Albert i Paradís

CATERINA ALBERT I PARADÍS (1869-1966)

Fotografia de Caterina Albert a l’article “La resurrección de Víctor Català” a www.lavanguardia.com

13
4.1. Biografia

Caterina Albert és una de les escriptores més importants de la literatura catalana, va

conrear diversos gèneres com la poesia, la novel·la i el teatre. Va néixer l’11 de

setembre del 1869 a l’Escala. Era filla de Lluís Albert Paradeda i Dolors Paradís

Farrés i germana de tres germans petits: en Francesc, en Martí i l’Amèlia. Va créixer

en una familia terratinent i de tradició republicana federal. El seu pare va ser advocat

i la seva mare aficionada a la poesia.

La seva educació va ser majoritàriament autodidacta, va rebre una forta influència

de la seva àvia per part de mare: Caterina Farrés i Sureda, a qui diu deure bona part

del seu lèxic en la prosa i la seva riquesa lingüística, també de la seva mare, de qui

admirava la intel·ligència, força i energia. No es va poder formar amb estudis reglats

per ser la germana gran, qui havia de tenir cura dels adults amb una salut delicada.

Durant poc temps va assistir a l’escola de la seva vila i a l’adolescència va estudiar

durant un any en un col.legi de monges de Girona. Es va formar breument en

pintura i escultura gràcies al seu avi patern, Josep Anton Albert i Massot, el pintor

Félix Alarcón i l’escultor Josep Carcassó. A arrel d’aquí, l’any 1896 va participar a

l’Exposició de Belles Arts de Barcelona. També va estudiar flauta i piano amb els

mestres Rossend Mercader i Salvador Mundi. El seu amor per la literatura va ser

impulsat pel llibreter Figueres Francesc Presas, qui portava setmanalment a la

família Albert les novetats literàries, diaris i revistes.

14
Cap el 1884 va començar a freqüentar Barcelona i a conèixer les amistats del seu

professor d’escultura, Carcassó, com Joan Maragall, Narcís Oller i Francesc

Matheu, grans personatges catalans. També va conèixer Miquel Sitjar, un metge,

bibliòfil i erudit que formava part de l’Associació Catalanista d’Excursions

Científiques qui, junt amb la seva dona Josefa, van influir sobre Caterina. Gràcies a

aquest matrimoni, Albert va conèixer a Fèlix Clos, editor i llibreter qui es convertiria

en el seu representant literari. Veiem doncs, que Albert va viure envoltada

d’intel·lectuals.

La seva vida literària va iniciar-se quan tenia 28 anys, amb col·laboracions a un

setmanari barceloní anomenat l’Esquella de la Torratxa on hi va publicar els seus

textos fins als 31 anys, sempre sota el pseudònim de Virgili d'Alacseal. La seva

formació com a escriptora té una relació estreta amb la tradició progressista

catalana. Caterina Albert es troba envoltada de republicans federals (com el seu

pare, que comença una carrera política).

Va donar-se a conèixer l’any 1898, quan es va presentar als Jocs Florals d’Olot amb

dos textos: un poema “Lo llibre nou” i un monòleg teatral “La infanticida”, els quals

va firmar amb el seu propi nom. Tot i que va ser premiada per ambdós textos, dins

d’una petita part del jurat hi va sorgir una reacció d’escàndol contra el monòleg quan

van saber que qui havia escrit aquella obra de contingut tan fosca era una dona.

Arran d’aquest fet, va refugiar-se sota el pseudònim de Víctor Català i sempre més

va escriure amb aquest nom.

15
“Aquell realisme, à alguns individuos del Jurat los hi venia à repel però a la major nos plavia y fou

necessaria la lluyta pera que sortis. Al fi lograrem lo que voliem la majoria y’l meu desitg ja no fou sinó

en saber l’autor pera felicitarlo.”

Carta de Josep Berga, secretari dels Jocs Florals d’Olot, 25 d’agost de 1898.

Amb 32 anys comença a escriure per la revista Joventut. Aquesta era la plataforma

que la permetia projectar-se públicament com a escriptora. Hi publica poemes i els

seus coneguts contes: Drames rurals. Amb les publicacions es comença a rumorejar

que darrere el pseudònim s’hi troba una dona.

“lo renou que han mogut los Dramas rurals no es deu a altra cosa que a la trista casualitat d’ésser

escrits per una dona” Carta de Caterina Albert a Joan Maragall, 23 desembre 1902.”

Carta de Caterina Albert a Joan Maragall, 23 desembre 1902.

Entre el 1904 i el 1905 publica a la revista la seva primera novel·la, Solitud, ben

rebuda pels crítics. Dos anys més tard publica un recull de narracions anomenat

Caires vius i després dona inici al seu silenci literari, provocat pel moviment cultural i

ideològic del noucentisme.

Mai deixa de formar-se, s’interessa per sectors de la cultura espanyola com el teatre

i la història de l’art, també per gramàtiques estrangeres com la italiana i la francesa,

la geografia, la física i en llegir escriptors com Voltaire i Hegel. Es forma dins

d’estudis propers a l’Idealisme alemany i la Il·lustració francesa. Reflexa la seva

formació en la seva literatura; podem veure en les seves obres la presència del

16
dolor, l'angoixa, el patiment...trets propis de l’escepticisme i el pessimisme

romàntics, moviment que també va formar part del seu aprenentatge.

El 27 de gener del 1966 va morir a l’Escala, havent rebut grans reconeixements i

havent marcat la literatura catalana de forma permanent.

4.2. Context històric

Per entendre el procés d’escriptura i la rebuda que els lectors van donar a la seva

obra, s’ha d’explicar com era la societat de l’època, les circumstàncies de la societat

en què va viure l’escriptora. Caterina Albert va néixer a finals del s. XIX i va viure

fins mitjans del s. XX. Aquest període de temps va ser una època de canvis polítics,

econòmics i socials per Catalunya. Apropant-nos al naixement de l’escriptora, van

tenir lloc un seguit de revolucions i conflictes per part d’aquells que volien

modernitzar la societat estamental i els tradicionalistes que no volien canviar res.

Catalunya es trobava enmig de la Revolució Industrial i la seva economia estava

evolucionant, deixava una mica de banda l’agricultura i la ramaderia i es centra en la

indústria. Dins l’àmbit cultural, al llarg del segle XIX el català agafa força com a

llengua de literatura i de cultura, s’intenta definir una consciència nacional i

representar-la a les obres que es creen degut a les repressions contra la llengua, la

cultura i les institucions que havia experimentat Catalunya el darrer segle i continua

experimentant avui en dia. Així doncs, el catalanisme sorgeix com a moviment

cultural.

17
El naixement del catalanisme no es limita a l’àmbit cultural sinó que irromp en la

política catalana del s.XIX. Dins d’aquest moviment polític hi destaca el sector al

qual pertanyia la familia de Caterina Albert; el republicanisme federal. Aquesta

ideologia buscava la descentralització del govern espanyol i una democràcia que fes

possible la participació política de tots els ciutadans, entre altres objectius. Podem

veure que la societat catalana passava per un procés de transició, amb molts canvis

com a societat, encaminats cap a models polítics, socials i econòmics més moderns

però amb ideologies molt conservadores presents. Aquest marc social fa

comprensible moltes de les respostes que van rebre les seves obres.

4.3. Pseudònim

L'origen del pseudònim de Víctor Català es troba l’any 1898, quan va presentar La

Infanticida als Jocs Florals d’Olot, un dels certàmens de les darreries del s.XIX (en

aquest context, hi trobem la Restauració borbònica i l’eclosió del catalanisme).

L’obra va guanyar un dels premis. El jutjat va destacar la riquesa lingüística i la força

del relat, però quan van veure que qui havia escrit aquella obra de temàtica tan

fosca era una dona, el sector més conservador es va escandalitzar. Va ser titllat

d’immoral pels més tradicionalistes i catòlics. És aquí quan decideix no publicar mai

més res amb el seu propi nom i adopta el de Víctor Català.

Ella mateixa va dir en una entrevista que al principi l’obra ja va molestar al sector

conservador però que l’escàndol es va agreujar quan van veure que l’autor era una

dona. Des del principi rebutja els límits que intenten posar-li i les normes morals que

18
li volen imposar i defensa la independència de l’art, dient que l’obra immoral és

aquella mal feta.

Albert pren aquest pseudònim del nom del protagonista d’una novel·la que estava

escrivint en aquell moment: Càlzer d’Amargor. Així doncs, podrà escriure amb

llibertat i de manera il·limitada gràcies a un nom de ploma, al voltant del qual

construirà un personatge públic molt diferent a la seva persona. El pseudònim li

proporciona llibertat artística i la preservació de la seva privacitat.

Al voltant de Víctor Català hi construeix una identitat paral·lela i oposada a la seva,

per distingir bé qui és qui. A través d’ell publica totes les seves obres i espera no

haver de tornar a passar pel que va viure als Jocs Florals. La màscara no li va

proporcionar tota la privacitat que hagués volgut, ja que després de la publicació de

Drames Rurals al 1902 es comença a sospitar que és ella qui es troba darrere

d’aquest personatge degut a les característiques de l’obra, semblants a les de La

Infanticida.

L’any 1913, Francesc Matheu li demana notes biogràfiques per incloure-les dins un

opuscle que dedicaria a Víctor Català. Ella respon:

“Notes biogràfiques? Que vaig néixer a l’Escala; que m’agradà escriure des de molt

joveneta; que vaig formar-me a la vora de Déu, deixant parlar a l’institut lliurement,

sens mestres ni apriorismes de cap mena (per lo que no som ni pretenc ser més

que un amateur), i que m’agrada l’honrada claredat de sentiment, concepte i

expressió del poble, dels clàssics i dels místics...Això és tot lo que sé de mi.”

19
Amb aquest escrit es va fer obvi qui era realment Català. Així la imatge de l’escriptor

amateur va contrastar amb la d’ella, una imatge ambiciosa de qui construeix i

controla un personatge de manera estricte. El pseudònim es converteix en alguna

cosa més que una manera de protegir-se com a dona escriptora, esdevé una

manera de representar artistes amb ideologies independents, que trenquen els

models convencionals.

El personatge de Català exigeix uns requisits als seus lectors: han de ser madurs

per acceptar el que escriu encara que el que escrigui pugui ser incòmode i no rebi

bones crítiques. Escriu per contribuir a la formació de les persones en la literatura

catalana dins el Modernisme i les idees que el moviment promou: aconseguir una

cultura moderna amb idees i formes noves.

Fig. 2

fotografia d'Albert a la seva casa

pairal a l’Escala, l’any 1920 aproximadament,

www.facebook.com

20
4.4. Obra

L’obra literària que va crear Caterina Albert al llarg de la seva vida està dividida en

tres parts. La primera és modernista, aquí coneix al matrimoni Carcassó-Sitjar, qui

detecta el seu virtuosisme literari i la impulsa a publicar els seus textos. Comença a

col·laborar amb la revista Joventut, on hi publica Drames rurals. És la etapa de més

quantitat i varietat en les obres.

Obra en vers:

- El cant dels mesos, 1901.

- Llibre blanc, Policromi i Tríptic, 1905.

Obra teatral:

- Quatre monòlegs, 1901.

Contes

- Drames rurals, 1902.

- Ombrívoles, 1904.

- Caires vius, 1907.

21
Novel·la

- Solitud, 1905.

La segona etapa fa referència a la influència del noucentisme sobre Albert. El

contrast del modernisme amb aquest moviment i les dures crítiques que va rebre

pels seus Drames rurals van fer que deixés d’escriure durant deu anys. Aquesta

etapa va del 1915 fins el 1930 aproximadament. Al 1915 la van nombrar membre de

l’Acadèmia de la Llengua Catalana i dos anys més tard va presidir els Jocs Florals

de Barcelona. També va formar part de la Reial Acadèmia de Bones lletres de

Barcelona.

Contes

- La Mare-Balena, 1920.

- Contrallums, 1930.

Novel·la

- Un film (3.000 metres), 1926.

Antologia

- Marines, 1928.

La tercera etapa inclou la Guerra Civil Espanyola i les conseqüències que va

suposar per artistes com ella. La censura imposada sobre escriptors que no

defensaven les idees franquistes dels vencedors va generar el segon gran silenci de

la seva carrera. No és fins ben entrada la postguerra quan torna a publicar.

22
Contes

- Retablo, 1944.

Articles

- Mosaic, 1946.

Narracions

- Vida mòlta, 1950.

-Jubileu, 1951.

Escriu sobre les dureses de la vida, defectes humans, injustícies, desitjos i misèries

de les dones, l’anhel a la llibertat, soledat, vellesa.. D’alguna manera també hi

reflecteix el que ha après al llarg de la seva vida. A La Infanticida, per exemple,

narra la vida d’una jove reclosa d’una família de propietaris rurals, un paral·lelisme

amb la seva vida ja que ella, de jove, va portar un estil de vida bastant discret i els

seus pares eren propietaris de terres a l’Empordà (no va trepitjar la platja fins els 19

i hi vivia al cantó). A moltes obres hi apareix l’àmbit rural, ben conegut per

l’escriptora.

23
4.5. Obra escollida

LA INFANTICIDA

Fitxa tècnica:

Títol: De foc i de sang

Autor: Víctor Català

Editorial: Club Editor Jove Fig. 3

Portada del llibre “De foc
Data de publicació: abril 2017 i de sang”

Número de pàgines: 256

Gènere: Conte i Monòleg

Dins del llibre De foc i de sang, un recull de contes i monòlegs de Caterina Albert,

s’hi troba La Infanticida, una obra teatral escrita l’any 1898. Es tracta d’un dels dos

textos amb els quals es va presentar com a escriptora i que, degut a la resposta que

va rebre per part de lectors conservadors, va esdevenir la causa de que adoptés el

24
pseudònim de Víctor Català. La dramatúrgia de Caterina Albert,la primera autora de

teatre de la literatura catalana moderna, destaca per la seva força. La mateixa que

va dividir el públic que va rebre l’obra en dos, aquells que admiraven l’impacte que

causava i el coneixement en teatralitat que expressava i aquells que trobaven que

anava totalment en contra de la moral.

Argument

Explica la història d’una jove, la Nela, que viu a una masia al camp amb el seu pare i

el seu germà. Nela, qui viu aïllada del món, un dia coneix a Reiner, un jove amb el

qual comença una relació amorosa. En poc temps la deixa embarassada i quan se

n’assabenta marxa per sempre, i la deixa sola. Ella, temorosa pel càstig del seu

pare i de la societat en general si ho descobreixen, amaga l’embaràs fins que dona

a llum el seu fill. Nela oculta la criatura fins que una nit, quan el pare és a punt de

descobrir-ho tot pel plor del fill, ella, per por, el llença al molí i el mata. Després

d’aquesta nit Nela és portada al manicomi, des d’on explica la història.

Característiques destacables

El monòleg es caracteritza per la intensitat de dramatisme i violència. Tracta temes

totalment tabús com són l’intent d’avortament, l’assassinat del fill o la descripció del

soroll dels ossos de l’infant al ser llençat al molí. Destaquen escenes de violència

per part del seu pare. Aquest és un exemple de l’agressivitat del pare, en forma

d’amenaça, quan al poble s’escampa la notícia que Nela es veu amb un home:

25
“Un dia… ja va mostrar-me aquella falç retorta, més lluenta que un mirall de plata i més fina de tall

que una vimella...Va agafar-me d’un braç amb dits de ferro, i fent-la llampegar davant mon rostre: Te

la pots mirar bé, va dir, la guardo per tallar-te en rodó aqueix cap de bruixa el dia que m’afrontis i

rebaixis… Mira-la bé, gossa bordella, i pensa que encara tinc delit, i ella no és gansa,”

Que Nela tingui relacions amb algun home comporta el deshonor de la seva família.

L’honor familiar era una virtud molt defensada aleshores; trencar amb les lleis

socials que el formaven podia portar a situacions com la narrada. Si les dones de

finals del s.XIX ja patien desigualtats i submissions, les que vivien en cercles rurals

es trobaven més aïllades i amb menys llibertats.

La protagonista acaba com acaba per haver deshonrat el seu pare. Com hagués

estat la seva vida si hagués seguit les idees que se li imposaven? Una dona

honrada no ha de sobresortir entre la gent, ha de passar gairebé desapercebuda.

Aquest concepte considerat virtut és una eina per passivitzar-les, callar-les, reprimir-

les. A més, la seva honra és molt fràgil perquè fàcilment es posa en dubte. Llavors

la resposta de qui té poder sobre aquestes dones, generalment homes (pares,

marits…), és sovint violenta, tant psicològica com física i així es reflecteix al

monòleg.

En llegir la història, ràpidament es veu que la protagonista es troba anul·lada pel seu

pare i per l’home que estima, ja que cap dels dos pensen més que en si mateixos. El

rol de Nela és complir amb tot el que se li demana. No ho fa i la pressió que sent per

les dues forces que controlen la seva vida la porten on acaba: Un cop es queda

embarassada de Reiner, ell fuig, dient-li que tornarà. Passen els mesos i Nela es

26
desespera perquè es troba totalment sola davant les amenaces del seu pare i de la

por que les compleixi. La vida de la protagonista no li pertany a ella, pertany als

homes esmentats. Ella sola pel seu compte no pot fer res, depèn d’ells.

Passa l’infanticidi i se l’emporten a un manicomi, el que pot fer entendre que s’ha

tornat “boja”. De totes maneres no s’explica prou com per saber amb certesa si

l’estat mental de Nela es deteriora fins al punt d’haver de ser ingressada o la

tanquen per lliurar-se d’ella després del que va fer.

La Infanticida recull situacions quotidianes de violència que podia viure qualsevol

dona i les fa acabar amb final impactant. L’impacte fa reflexionar i preguntar-te la

quantitat de realitat i ficció dins l’obra.

Fig. 4

Representació teatral de La

Infanticida al festival Sónar 2020.

www.elperodico.com

4.6. Reconeixement actual

27
Sabem que un cop adoptat el pseudònim mai més se’l va treure. Tot i que es

descobrís que era ella la que escrivia sota aquest nom i que es deixés veure

públicament, va continuar publicant amb el nom de ploma. Gabriel Ferrater, escriptor

i admirador de l’obra d’Albert va dir un any després de la mort de l’escriptora:

“Crec que a aquest pseudònim de Víctor Català valdria més que hi renunciéssim tots al més de pressa

possible, perquè és un pseudònim ridícul, i a darrera hora, ha de cedir… No ha de quedar ningú d’aquí

a 50 anys que digui Víctor Català quan vulgui dir Caterina Albert”

Avui en dia continua sent una de les figures més representatives del modernisme a

Catalunya i de la literatura catalana. El sector cultural ofereix exposicions dedicades

a la seva vida i obra, els seus llibres continuen comprant-se i estudiant-se, s’han fet

representacions teatrals, documentals sobre ella i el seu treball… Se sap que Català

és un pseudònim literari i que Albert és l’autora real, tot i així, les edicions actuals de

les seves obres porten el nom de Víctor Català. Marta Font, investigadora del Centre

de Dona i Literatura de la Universitat de Barcelona, assenyala que un dels factors

que provoquen l’estabilitat del nom de ploma és “la poca insistència dels educadors

en les significacions de l’ús dels pseudònims” És a dir, es tracta com a irrellevant el

que és i significa el seu ús .

28
5. Sylvia Plath

SYLVIA PLATH SCHOBER (1932-1963)

29
 Fotografia de Plath dins l’article “Seis poemas para entender el amor más doloroso y profundo” a www.jamletinculto.com

5.1. Biografia

Sylvia Plath va ser una escriptora americana molt reconeguda pels seus poemes,

contes i la seva única novel·la. Va néixer el 27 d’octubre del 1932 a Boston, EEUU.

Filla gran d’Otto i Aurelia Schober Plath, tenia un germà petit anomenat Warren. Va

passar la seva infància a Winthrop, Massachusetts. Li agradava llegir i escriure i hi

dedicava molt de temps. Els seus familiars la descriuen com una noia fràgil,

sensible, intel·ligent i insegura. Durant els seus primers anys, el distanciament amb

el seu pare li crea un sentiment profund d’afecte cap a ell. Quan tenia 8 anys el pare

va morir degut a una mala gestió i tractament de la seva diabetis. Al morir, la familia

es va traslladar a Wellesley.

Aquesta pèrdua marcà profundament Sylvia i provocà que sempre portés aquest

patiment a sobre. Això es veurà reflectit en els seus escrits. Des de petita va mostrar

interès per la vida acadèmica, en part perquè la seva mare l’elogiava al fer-ho. El fet

que tregués molt bones notes al Wellesley's Bradford High School va fer que

guanyés una beca a la universitat de Smith, també a Massachusetts. Un cop allà, va

col·laborar a diferents revistes com Seventeen, Christian Science Review i

30
Mademoiselle. A una d’aquestes revistes, Mademoiselle, els va agradar tant les

seves aportacions que li oferiren un lloc treball. Va acceptar i va passar tot l’estiu del

1953 a Nova York escrivint per la revista. Aquesta experiència la va deixar marcada

de manera negativa i la suma d’altres factors, com la declinació de Harvard per

participar a les seves classes d’escriptura, la van portar a un deteriorament

progressiu del seu estat anímic que van acabar en depressió. Mentre buscava

ajuda, se li van administrar teràpies d’electroxoc que no feren més que agreujar

terriblement el seu estat i causar-li el seu primer intent de suïcidi a l’hospital on

estava ingressada, el Belmont’s McLean Hospital. Els fets viscuts aquell estiu i els

sentiments que li va inspirar també es perceben en les seves obres.

“I have the choice of being constantly active and happy or introspectively passive and sad. Or I can go

mad by ricocheting in between.”

Semblava que havia millorat i un any més tard, a principis de 1954, va tornar a

Smith. Tenia 22 anys quan es va graduar amb honors de la carrera d’estudis

anglesos i se li va entregar una beca a l’Universitat de Cambridge. A Cambridge va

conèixer a Ted Hughes, un jove poeta de qui va enamorar-se. Es varen casar el 16

de juny del 1956, i ja des del principi van notar que no s’acabaven d’adaptar l’ún a

l’altre.

La seva primera obra va ser d’un recull de poemes The Colossus, i va ser publicada

el mateix any en què va néixer la seva primera filla, Freida Hughes. La maternitat

eclipsà temporalment la seva carrera com a escriptora Un any més tard estava

embarassada de nou, però a causa d’un avortament involuntari va perdre el fill.

31
Aquest fet, afegit a la seva estança a l’hospital per una apendicectomia, van

impulsar la seva creativitat i va escriure l’esborrany de The bell jar.

“Perhaps some day I'll crawl back home, beaten, defeated. But not as long as I can make stories out of

my heartbreak, beauty out of sorrow.”

L’any 1962 va néixer a Nicholas Hughes, el seu segon fill. El matrimoni no

funcionava, Ted enganyava Sylvia amb altres dones i no trobaven la manera

d'entendre’s. Tot plegat va fer que el 1962 Ted marxés de casa per una altra dona,

fet que va enfonsar Sylvia en una gran depressió.

Fig. 5
Fotografia de

Plath i Hughes, a l’article “Let us

once more inspect the private

life of Ted Hughes and Sylvia

Plath”

Es va trobar sola a càrrec dels seus dos fills i amb una situació econòmica dolenta.

En aquest període de temps va escriure la seva famosa novel·la The bell jar, on va

expressar moltes de les seves experiències a través d’una protagonista diferent. El

gener del 1963 va publicar la novel·la amb la qual esperava aconseguir l’èxit literari

que portava esperant tota la seva vida. Malauradament no va ser així i l’obra va

32
passar desapercebuda. Aquest fet afegit a què es trobava en un punt baix de la

seva vida per altres motius la va enfonsar molt.

L’11 de febrer del 1963 es va suïcidar amb només 31 anys. El desencadenant de la

seva mort, a banda del que he explicat, va ser el trastorn de bipolaritat que patia des

de molt jove i que, pel desconeixement sobre aquest a la seva època, va ser mal

diagnosticat, tractat i medicat. La seva mort ha tingut molt ressò arreu del món, ho

explicaré a través d’una carta escrita per una amiga de Sylvia, Jillian Becker:

“On a freezing afternoon in February 1963, Sylvia arrived with her children, Frieda and Nick, at my

house on Mountfort Crescent, off Barnsbury Square in Islington.

She was plainly feeling low, even more so than had been usual in the five months or so that I had

known her.

She handed me the keys to her apartment in Fitzroy Road and asked me to fetch a few things for her -

toothbrushes… nightclothes… her medication… a particular dress… a couple of books she had started

reading - which I did.

But later she asked me to come and sit beside her, showed me bottles of pills and told me which of them

helped her to sleep and which got her going in the morning...She swallowed sleeping pills at about 10

o'clock…

...she talked emotionally and energetically about Ted and Assia Wevill, the woman he had left her

for...She was bitter, she was jealous, she was angry.

33
In the morning, after she'd taken her medication and devoured a good breakfast, she told me she was

going to meet someone, but not who it was. She kissed Frieda and Nick and said, "I love you!"

I learnt days later that it was Ted she met that night. He drove her back to our house. I don't remember

what time she returned...Sylvia suddenly said: "I must get back. I have to sort the laundry. And I'm

expecting a nurse to call in the morning. And she began briskly gathering things together and putting

them in carrier bags. In those moments she actually seemed invigorated, almost elated, as I hadn't seen

her before.

Gerry (home de Jillian) asked her if she was sure she wanted to go. She said she was. He implored her to

let him bring them back to our house. She refused. He came back and told me that he wished she had

stayed on with us, that he didn't think she could cope on her own.

On Monday morning at about eight o'clock the phone rang. I answered, and Dr Horder told me Sylvia

had put her head in the gas oven and was dead.”

Entrevista de Lucy Burns (BBC) a Jillian Becker, febrer 2013.

A aquesta entrevista, la seva amiga explica com van ser els últims dies de Plath i la

mort sobtada que va tenir. Entenem doncs, que es va suïcidar a casa seu on la van

trobar l’endemà mateix, sabem que ho va fer intoxicant-se amb el gas del forn i que

va ser el metge de Sylvia qui va avisar que s’havia suïcidat.

5.2. Context històric

Sylvia Plath va néixer el 1932 a la capital de Massachusetts, Boston. El primer terç

del s.XX va ser una època de prosperitat per l’estat de Massachusetts, la seva

34
indústria havia enfortit l’economia notablement. La situació va empitjorar amb

l’èxode de moltes empreses manufactureres. Cap els anys 20 tres importants

indústries es van col·lapsar per l’arribada de la Gran Depressió: la del transport

mecanitzat, la tèxtil i la sabatera. La Gran Depressió va generar greus problemes

econòmics arreu del món, a l’estat de Plath va impactar sobretot en el sector

secundari. La situació social de Boston a principis de segle era molt conflictiva entre

les classes socials treballadores. El gener del 1919 va tenir lloc el Great Molasses

Flood, una inundació que va matar i ferir a moltes persones i va deixar més

vulnerables a les famílies amb menys recursos. Els anys vinents hi van haver un

seguit de reivindicacions com la vaga de gran part del Departament de Policía de la

capital, o les protestes per la condena de dos anarquistes italians a morir a la cadira

elèctrica.

A mitjans de segle, els efectes de la Segona Guerra Mundial van deteriorar la

situació, sovint hi havien actes vandàlics i alguns ciutadans expressaven el seu

malestar mitjançant actes violents, molts d’aquests contra jueus americans. La

violència antisemita es va disparar. El 1950 Boston va patir el què aleshores fou el

robatori més gran dels Estats Units, al Brink’s Building on es van robar 2.775

millions de dòlars. També destaca l’assassinat de 13 dones per “l’estrangulador de

Boston”.

A la dècada dels anys 70 l’economia va anar millorant amb el creixement de

participació d’accionistes a la borsa. La sanitat també va avançar, la tecnologia era

més especialitzada i va fer que el sector sanitari de la capital creixés, però alhora

35
que els serveis fossin més cars. Va ser una època de molta inestabilitat social,

política i econòmica.

Pel que fa la percepció dels trastorns mentals d’aleshores, no va ser fins el s.XIX

que els tractaments van ser més humanitaris, morals i emocionals i menys basats

en supersticions, creences i pseudociències. L’evolució de la psicoanàlisi va

col·laborar molt en aquest avenç. També l’aparició dels psicofàrmacs treballats amb

lògica, basant-se en mètodes més científics. Tot i els avenços en aquest camp, cal

tenir en compte que continuava sent comú tractaments com la hidroteràpia, que

consistia en banys d’aigua gelada per persones maníaques i d’aigua bullint per

persones suïcides. Altres com la inducció de comes insulínics o amb metrazol, que

servien baixar el nivell d’insulina de la sang en esquizofrènics i d’aquesta manera

calmar-los. Un tractament molt recurrent i que apareix a la biografia de Sylvia Plath

és el d’electroxoc, consisteix en provocar descàrregues elèctriques a pacients amb

depressió, deliris o esquizofrenia. En síntesi, la psiquiatria tenia encara molt camí

per recórrer, s’estava modernitzant però encara havia d’avançar molt.

5.3. Pseudònim

Sylvia Plath va recórrer al pseudònim un únic cop. Aquest era Victoria Lucas, el va

crear agafant els primers noms de la cosina preferida i el millor amic de Ted

Hughes, ‘Victoria’ i ‘Lucas’.

Hi han dos motius pels quals el va utilitzar: el primer és que la seva mare i el seu

editor patien per les possibles difamacions que podrien afectar a l’escriptora si

36
publicava The bell jar amb el seu nom, les crítiques que imaginava que rebria una

jove que tractés temes d’aquesta magnitud. La segona és que volia separar la

novel·la amb la resta de la seva obra, no volia que ningú la rebutgés la novel·la per

ser l’obra d’una poeta, sense prendre-se-la enserio.

En el cas de Plath, l´ús de pseudònim és degut a la pressió social que hi ha hagut

durant molt de temps per evitar tractar temes tabús, aquells temes prohibits que van

en contra dels valors socialment acceptats, impulsada principalment per la seva

mare. Hem de tenir en compte que Plath no el va utilitzar per aconseguir ser

publicada, ja havia publicat reculls de poemes amb el seu nom, l’utilitza per ocultar

la seva identitat de manera que mantingui la seva privacitat. Les conseqüències que

volia evitar era ser identificada amb la protagonista i els prejudicis que podien

derivar de tot això. La seva mare es negava que la seva filla fos relacionada amb la

seva novel·la pel contingut que tenia i la similitud que podrien trobar amb ella si el

firmés amb el seu nom.

Aquí també hi entra el fet que sigui una dona, hi ha una discriminació de gènere

intel·lectual, no s’accepta que vulgui escriure sobre sexe, suïcidi i depressió perquè

aquests temes no eren propis de l’actitud que s’esperava d’una dona. Per altra

banda també hi havia una forta estigmatització i rebuig cap a les persones que

patien algun tipus de trastorn mental. Com ja he mencionat breument, Sylvia era

bipolar. El trastorn mental de la bipolaritat consisteix a grans trets en canvis anímics

patològics maníacs i depressius.

37
No hi ha informació molt extensa sobre l’ús que va fer del pseudònim perquè només

el va utilitzar per publicar The bell jar, però se sap que a partir del 1966, a Anglaterra

la novel·la va començar ser publicada sota el nom real de l’escriptora. En canvi als

EEUU no va ser fins el 1971 que es van publicar les primeres edicions amb

pseudònim, Sylvia ja era morta i va ser la seva mare qui no volia que la familia i

amics fossin relacionats amb els personatges de l’obra. Avui en dia totes les seves

obres estan firmades amb el nom de Sylvia Plath. Més endavant, amb la gestió de

Ted Hughes sobre les seves obres, aquestes van publicar-se amb el nom real.

5.4. Obra

Plath va ser coneguda principalment per la seva poesia, la qual va començar a

escriure als vuit anys, però a part d’aquest gènere en va tractar altres com ara la

novel·la. Sylvia escrivia amb regularitat però no tenim gaires obres seves degut a

que va morir molt jove. En total en va publicar tres pel seu compte, però no s’ha

d’oblidar els nombrosos articles publicats a través de revistes. Dins la poesia va

tractar la confessional, on es parla dels sentiments més profunds de l’autor, en

aquest cas del seu trastorn mental, de la seva sexualitat o dels seus pensaments

suïcides.

38
- The Colossus and other poems, publicat l’any 1960, és un recull de poemes, l’únic

publicat en vida. Inclou al voltant de 40 poemes, nombre variable en funció de la

versió que trien les editorials de diferents països. Aprofundeix en temes com el buit

de la vida, el suïcidi, la mort, el seu pare. En general va ser ben rebut al Regne Unit.

- The Bell Jar, publicada el 1963, ha estat la seva única novel·la. S’hi narren

experiències molt semblants a les de la seva vida, per tant es troben molts

paral·lelismes. Tracta temes considerats transgressors per la seva època. Quan

l’obra fou publicada, va començar-ne una altra que mai ha sortit a la llum. Ted

Hughes afirma que portava escrites unes 140 pàgines de la novel·la titulada Double

Exposure. No es sap què va passar amb aquesta, si es va robar, perdre o eliminar.

- Ariel, publicada pòstumament el 1965, també és un recull de poemes que deixa

entreveure més experiències personals.

Els seus escrits són el resultat de tres grans factors determinants en la seva vida: la

seva personalitat influida per la bipolaritat, la mort del seu pare i la seva relació amb

Ted Hughes.

Cal tenir en compte que un cop morta, va ser Hughes qui se’n va fer càrrec de la

gestió de les seves obres, tant per publicar-les com per rebre els guanys de les

vendes dels llibres, drets d’autor, etc. Ell va ser qui anys després del suïcidi va

impulsar publicar de nou The bell jar però aquest cop amb el nom de Sylvia Plath,

fet que va remoure molt més interès entre els lectors anglesos. També qui, per

39
guanyar diners, va permetre que la novel·la arribés als EEUU tot i les oposicions de

la mare de Plath. The bell Jar es converteix en best-seller als Estats Units. La vida

de Plath, la qual es veu reflectida en els seus llibres, va cridar l’atenció als lectors,

editorials i revistes literàries americanes, fent que les seves obres esdevinguessin

èxits comercials.

Hi han certes crítiques cap a la manera en què Ted va gestionar aquest patrimoni

literari, com el diari que va destruir on Sylvia descrivia la relació amb ell durant els

seus últims mesos, o que anomenés co-administradora del seu patrimoni a la seva

germana Olwyn, amb qui l’escriptora tenia molt mala relació. Olwyn afirmava que

Sylvia no era tan innocent com semblava, que era una persona viciosa i estava una

mica boja:

“The nonsense that has continued to be written about the story is shocking to me. Sylvia

wasn't the innocent victim, or half so helpless as she's been made out to be. You just

have to look at some of her poetry. She was just nasty in the last poem about her

husband and father. She was vicious and I think a bit crazy.”

Entrevista de The Guardian a Olwyn Hughes, gener 2013.

Fig. 6

Olwyn i Ted Hughes, ww.theguardian.com

40
5.5. Obra escollida

THE BELL JAR

Títol: La campana de vidre

Autora: Sylvia Plath Fig. 7

Editorial: Periscopi Portada del llibre “La campana de vidre”

www.periscopi.cat
Data de publicació: 14 de gener del

1963

Número de pàgines: 312

Gènere: novel·la semiautobiogràfica

Argument

Esther Greenwood, la protagonista, és una estudiant de llengua anglesa que viu a

Boston, EEUU. Guanya un concurs d’una revista de moda i obté com a premi un

mes de treball a Nova York. Arriba molt il·lusionada a la gran ciutat, resideix a un

hotel amb onze noies més que han guanyat el premi. A mesura que avança el llibre

es veu com l’estat anímic de l’Esther es va deteriorant progressivament.

41
El que li havia semblat un somni li començava a semblar un malson. Les persones

que coneix i les coses que li passen fan que de mica en mica es senti més petita,

insignificant i sola. Passa de ser una jove feliç, amb ganes d’experimentar, viatjar,

conèixer gent nova, canviar d’aires, a sovint plantejar-se el suïcidi. Això passa de

manera progressiva. Alhora la protagonista es troba en una situació amorosa

complicada, ja no sent el mateix amor per Buddy (la seva parella), intenta tallar amb

ell però emmalalteix i no pot fer-ho fins molt més tard. El seu estat anímic va

empitjorant amb el que viu a Nova York, algunes experiències la deixen marcada,

com quan un noi la intenta forçar per tenir relacions amb ella però aconsegueix

marxar o quan és criticada per no saber què fer amb la seva vida.

Quan torna a casa, una crisi d’identitat s’apodera d’ella, provocant-li un malestar

intens. Va a un psiquiatra però no es sent escoltada, només li recepta unes teràpies

d’electroshock, les quals empitjoren la situació i fan que els seu dia a dia es

caracteritzi per la recerca de maneres de morir. Decideix intentar suïcidar-se amb

una sobredosi de pastilles però no ho aconsegueix. La porten a un hospital on, per

la resistència que mostrava amb la seva actitud, la traslladen a un pavelló

psiquiàtric. Allà coneix a Joan, una noia ingressada que també havia tingut una

relació amb Buddy. Quan descobreix que Joan s’ha tret la vida, els seus

pensaments suïcides tornen. La novel·la acaba quan Esther entra a la consulta on li

diran si té l’alta i pot marxar a casa o necessita estar internada més temps. Encara

que no digui explícitament que va sortir de l’hospital, hi han parts abans del final on

la narradora és l’Esther anys després de la seva joventut. Entenem que va sortir

quan explica que, molt temps després de l’experiència a l’hospital, li costava veure

els souvenirs que li havien regalat a Nova York però ho va anar superant fins que va

42
donar un dels regals al seu nadó. Per tant, en un futur Esther té un fill i aconsegueix

escriure la seva història, res més.

Característiques destacables

És una narració gairebé exacta a les seves experiències però amb els noms de llocs

i persones canviats. Hi han moltes semblances entre la seva vida i la narració: la

mort del seu pare de ben jove, la vida acadèmica excel·lent, l’estança a Nova York

per col·laborar amb una revista, l’intent de suïcidi després d’aquesta experiència, la

complexitat de les seves relacions amoroses, l’ingrés a hospitals mentals, els

tractaments que reben, el buit existencial que senten i la ideologia que

comparteixen. A través de la protagonista expressa molts dels seus pensament: de

la mateixa manera de Sylvia, Esther es nega a ser sotmesa per la voluntat dels

homes que l’envolten i vol triar el seu propi destí tot i que hagi de passar per una

crisi existencial molt forta. Aquest anhel de llibertat li és complicat d’aconseguir quan

hi ha un lligam sentimental amb una persona: Buddy a la novel·la i Hughes a la vida

real. També fa una crítica al tractament dels trastorns mentals i com la societat

reacciona davant les persones que en tenen. Tracta obertament altres temes

transgressors pel moment històric en què ho va escriure: sexe sense prejudicis, dret

de les dones per tenir accés al control de natalitat i la maternitat com a condició

inherent a la dona.

Plath va escriure The bell jar en molt poc temps, després de l’avortament natural del

seu segon fill. Plath anhelava l’èxit, esperava que aquesta novel·la fos un best-

43
seller. Tenia com a referent The snake pit de Mary Jane Ward, una novel·la que

parla d’una dona amb trastorns mentals que va ser un èxit i es va convertir en una

pel·lícula guanyadora d’un Oscar. Quan la novel·la va sortir a la llum, no va rebre

l’atenció que Sylvia esperava. Les ressenyes no eren dolentes però sí bastant

indiferents, no va aconseguir destacar d’entre les altres amb les primeres edicions.

5.6. Reconeixement actual

Plath ha estat una escriptora molt destacada en la literatura nord-americana i de

molts altres països. Va marcar la poesia del s.XX amb el seu reconegut gènere

confessional. Ha guanyat diversos premis, en destaquen el Pulitzer pel seu

Collected Poems i el de l’Acadèmia de Poetes Americans.

La seva vida i obres han cridat l’atenció de moltes persones arreu del món. Després

de la seva mort s’han fet 2 llibres biogràfics molt ben treballats: The life and art of

Sylvia Plath per Carl Rollyson i Sylvia Plath and life before Ted de Andrew Wilson.

També un documental i una pel·lícula protagonitzada per Gwyneth Paltrow. Avui en

dia tots els seus llibres porten el seu nom, el pseudònim no s’ha tornat a fer servir.

A més, és la seva filla Frieda qui actualment s’encarrega de la gestió de tots els

seus escrits.

6. Dones i el sector editorial

Les editorials són empreses que s’encarreguen de convertir els manuscrits d’un/a

autor/a en llibres per posteriorment publicar-los. Tenen un paper fonamental en la

44
visibilitat de les obres d’escriptors i escriptores. Ara bé, què en podem destacar

sobre la història de les escriptores dins aquest món editorial?

Parlem d’un sector paritari. Des de l’origen de les companyies editorials, els càrrecs

amb més responsabilitat han estat ocupats majoritàriament per homes. Per tant, la

tria d’obres, la seva edició i la seva publicació durant la major part de la història han

depès d’ells. A partir del moment en què a les escriptores se’ls va permetre publicar

les seves obres, cap a finals del s. XVIII, ho van fer ocultant la seva identitat:

utilitzant el nom d’un familiar, l’anonimat o creant un pseudònim, perquè no era vist

amb bons ulls que ho fessin. Quan es va deixar de veure tan malament que les

dones escrivissin, es van trobar amb què només podien fer-ho si parlaven de

determinats temes que es creien propis d’elles, com els romanços. Les que volien

expressar lliurement les seves idees continuaven amagant-se per no trobar-se amb

la oposició i rebuig de la societat. Al llarg del s. XIX, les escriptores van començar a

gaudir de millors oportunitats. Per aconseguir-les van passar per un llarg procés de

lluita pel seu reconeixement i drets. Les editorials començaren a tractar amb menys

desigualtats a les dones, remunerar-les més dignament, reconèixer-les els drets

legals sobre les seves obres, publicar-les, etc. S’ha de tenir clar, però, que el treball

per aconseguir un sector editorial igualitari continua siguent molt necessari avui en

dia.

Actualment el sector editorial es caracteritza per la major presència de dones que

d’homes treballant-hi. Són ells, en canvi, qui ocupen els càrrecs més alts.

Pel que fa els llibres, en general es llegeixen més els que han estat escrits per

homes que per dones: les obres d’escriptores són molt menys llegides pels homes

45
que no pas obres d’escriptors són llegides per dones. Es tracta d’un prejudici sexista

de encara molts lectors cap a les obres d’autoria femenina. És un fet que no sembla

tenir gaire sentit tenint en compte que qui més consumeix literatura són les dones.

Quan es tracta de reconeixement, també trobem una desigualtat entre sexes.

Només cal veure els noms d’alguns dels premis més importants de literatura: Premi

(Alfred) Nobel de Literatura, Premi Miguel de Cervantes, Premi Hans Christian

Andersen, Premi Franz Kafka... tots nombrats en honor a un home. Pot semblar una

dada intrascendent, però fa que el prestigi literari recaigui sobre els homes i

invisibilitza a les dones. Podem intuir amb tot lo esmentat que les dones són bastant

menys premiades que els homes.

6.1. Exemplificació amb el cas de Catalunya

Catalunya és un exemple de les dades anteriors.

Segons l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana,

l’Observatori Cultural de Gènere i l’Institut de Lletres

Catalanes, les escriptores representen al voltant d’un

40% dels autors totals de llibres a Catalunya, són

majoria a les editorials i qui llegeixen i compren més

llibres. Tot i això, tendeixen a ocupar càrrecs inferiors

46
als dels homes del sector. En posicions de direcció hi Fig. 8
percentatge
trobem a Pilar Beltran (Edicions 62), Silvia Sesé de dones
 (Anagrama) i Iolanda Batallé (Grup Enciclopèdia

Hi ha una desigualtat notable entre el número d’escriptors publicats i llegits i el

d’escriptores. També entre els premis literaris entregats a autors i autores: les dones

representen un 20% del total d’escriptors premiats.

Fig. 9 percentatge de dones premiades

Aquesta desigualtat es pot explicar de forma parcial per la composició del jurat que

decideix qui guanya els premis: la gran majoria són homes. Els resultats són menys

desequilibrats quan hi ha la presència de dones dins el jurat.

“El gran problema de la dona en el sector del llibre és de representació i visibilitat” Isabel Olid, presidenta

de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana.

7. El pseudònim en l’actualitat

Avui en dia, l’ús del pseudònim per parts dels escriptors i escriptores s’ha reduït

molt. El més habitual és firmar les obres amb els noms reals degut a que les nostres

societats han avançat molt des dels segles XVIII-XIX, són més democràtiques. Això

és una bona senyal ja que significa que cada cop és menys necessari amagar la

identitat per sentir-se més lliure a l’hora d’escriure. Els sectors on hi predominen

més són el sanitari, per protegir les identitats dels investigadors igual que el sector

científic. També el militar per seguretat i sobretot a internet.

47
8. Conclusions

Per fer la síntesi del treball, destacaria el paper de les escriptores emmascarades a

la societat. Han estat moltes dones que no han pogut expressar-se amb llibertat

sigui pel motiu que sigui. M’agradaria posar èmfasi en el treball constant que han fet

durant tot aquest temps per aconseguir reconeixement.

Trobo que aquest col·lectiu no només s’ha de veure com un grup de dones que van

treballar per tenir els mateixos drets que els altres membres del sector literari, sinó

també com un grup de persones que van voler visibilitzar les idees, pensaments i

sentiments de tota una part de la societat: les dones, el què ens ha suposat les

bases d’una llibertat d’expressió indiscriminada. Treballar per la igualtat entre

persones és una responsabilitat social, es tracti del sector que es tracti. No ha estat

48
fàcil per les escriptores tenir un lloc a la taula, ni ser escoltades. De la mateixa

manera que molts altres col·lectius discriminats ho han tingut difícil per obtenir drets

i llibertats bàsics.

A mesura que anava fent el treball he vist com la idea que tenia del què és un

pseudònim ha anat canviant. Tècnicament és una eina que permet firmar obres

sense que sigui necessària la identificació real de l’autor/a. En la majoria de casos,

però, el que representa és una manera de protegir-se d’una reacció negativa dels

qui reben les obres. Això dona a entendre que els escriptors i escriptores s’han

trobat amb lectors amb ideologies molt marcades, sense gaire permissivitat davant

pensaments que es surten una mica dels valors socials establerts.

Per aquest motiu hem de tenir en compte les dones i els homes que, mitjançant la

literatura, han aconseguit grans fites encaminades a una societat més tolerant i

justa.

Finalment, dir que l’existència d’un equilibri de drets i oportunitats entre tots els

membres de la societat és una tasca molt complicada, però després d’haver

redactat tot el treball em quedo amb dos elements clau per aconseguir-ho:

l’educació i la visibilització.

49
9. Webgrafia i bibliografia:

LLIBRES

Caterina Albert

“Víctor Català: l’escriptora emmascarada” de Margarida Casacuberta.

“De foc i de sang” de Víctor Català.

“Dossier d’història 2n de batxillerat de l’Institut Bosc de la Coma curs 2020-2021” Miquel

Boada.

WEBS

Per trobar significats i redactar definicions:

http://www.diccionari.cat/

50
https://www.wordreference.com/

https://www.enciclopedia.cat/ec-gec-0022453.xml

Signatures:

https://legalesign.com/blog/history-of-signatures/

https://historyofinformation.com/detail.php?entryid=2614

https://www.helpsystems.com/resources/articles/infographic-history-signature

Valors:

https://prezi.com/yop1s_g3wio_/valores-artisticos/

https://gesvalt.es/blog/como-valorar-una-obra-de-arte/

https://www.anatrigo.es/criterios/

El pseudònim literari

https://literaryterms.net/pseudonym/

https://www.elperiodico.com/es/ocio-y-cultura/20161004/ocho-grados-anonimato-5454446

Usos i exemples:

Josefina Vicens: http://www.uam.mx/difusion/revista/mar2005/gil.pdf

Amantine Dupin: https://www.lavanguardia.com/historiayvida/historia-contemporanea/

20190522/47311698310/george-sand-la-escritora-con-nombre-masculino.html

Mary Anne Evans: http://lagigantadigital.es/una-mujer-llamada-george-eliot/

https://scholarship.rice.edu/bitstream/handle/1911/89416/RICE0446.pdf?
sequence=1&isAllowed=y

Olive Schreiner: https://www.sahistory.org.za/people/olive-schreiner

Louisa May Alcott: https://www.goodreads.com/author/show/2765771.A_M_Barnard

J.K. Rowling:https://www.laboratoridelletres.com/ca/blog/posts/caterina-albert-j-k-rowling-

quan-masclisme-amaga-firma/

51
https://www.csmonitor.com/Books/chapter-and-verse/2013/0716/Why-did-J.K.-Rowling-

write-under-a-pseudonym-Just-for-the-joy-of-it

Corín Tellado:https://www.mujeresnotables.com/2019/12/16/biografia-de-corin-tellado-

novelista-espanola/

Com, quan i per què:

https://tribunafeminista.elplural.com/2018/04/anonimo-y-pseudonimo-son-nombre-de-mujer/

https://www.trendencias.com/libros-y-literatura/cuantas-veces-anonimo-fue-mujer-escritoras-

anonimas-seudonimos-masculinos-celebres

https://www.nytimes.com/2011/06/26/books/review/essay-the-rise-and-fall-of-

pseudonyms.html

https://elpais.com/elpais/2019/04/09/opinion/1554827755_747922.html

Caterina Albert

http://dones.gencat.cat/web/.content/03_ambits/docs/exposicio_caterina_albert.pdf

https://bibliotecavirtual.diba.cat/es/novela/avui_fa/victor-catala

https://llegim.ara.cat/opinio/vida-interior-Victor-Catala_0_2252774723.html

Sylvia Plath

http://www.ub.edu/cdona/lletradedona/es/la-infanticida

https://dialnet.unirioja.es/descarga/articulo/5746235.pdf

http://armytage.net/updata/Plath%20bio.pdf

https://www.biography.com/writer/sylvia-plath

https://www.goodreads.com/author/quotes/4379.Sylvia_Plath

https://www.theguardian.com/books/2013/jan/19/sylvia-plath-bell-jar

https://www.alohacriticon.com/literatura/escritores/sylvia-plath/

52
https://jamletinculto.com/2017/10/27/seis-poemas-de-sylvia-plath-para-entender-el-amor-

mas-doloroso-y-profundo/

https://thespinoff.co.nz/featured/21-01-2016/let-us-once-more-inspect-the-private-lives-of-

ted-hughes-and-sylvia-plath/

https://www.bbc.com/news/magazine-21336933

https://www.history.com/news/great-molasses-flood-science

https://en.wikipedia.org/wiki/History_of_Boston#World_War_II_and_later

https://en.wikipedia.org/wiki/History_of_Massachusetts

https://lamenteesmaravillosa.com/como-se-han-tratado-las-enfermedades-mentales-a-lo-

largo-de-la-historia/

http://www.codem.es/Adjuntos/CODEM/Documentos/Informaciones/Publico/9e8140e2-cec7-

4df7-8af9-8843320f05ea/3fea1ea3-5c50-4957-abaf-a1a4cd038e91/88ae5efb-1d7d-4c9e-

8354-ca2d48cb4f51/88ae5efb-1d7d-4c9e-8354-ca2d48cb4f51.pdf

http://registryofpseudonyms.com/Sylvia_Plath.html

https://medlineplus.gov/spanish/ency/article/000926.htm

https://www.salon.com/2013/01/27/out_of_the_ash_sylvia_plaths_legend_rises_anew/

https://www.writersdigest.com/legal-questions/what-is-a-literary-executor

https://www.theguardian.com/books/2013/jan/18/olwyn-hughes-sylvia-plath-literary-executor

https://www.mentalfloss.com/article/64891/10-facts-about-sylvia-plaths-bell-jar

https://www.filco.es/sylvia-plath-la-escritora-que-vivia-intentando-ser-dios/

https://www.nytimes.com/1948/11/05/archives/snake-pit-study-of-mental-ills-based-on-mary-

jane-wards-novel-opens.html

https://sites.google.com/site/sylviaplathelkeshultz/home/2-awards-and-honors

Món editorial

https://www.significados.com/editorial/

https://editors.cat/sector-llibre-mon-dones-encara-manen-homes-nacio-digital/

http://dones.gencat.cat/web/.content/03_ambits/docs/publicacions_OCG_informe3.pdf

53
https://www.austinmacauley.com/blog/historic-journey-female-authors-and-publishing-

industry

https://www.elestanteliterario.com/listas/los-premios-literarios-mas-importantes-del-mundo-

que-tienes-que-conocer

https://www.sharpweb.org/linguafranca/wp-content/uploads/2017/06/Women-authors-and-

their-publishers-in-nineteenth-century-France.pdf

https://www.vidaweb.org/reports-from-the-field-no-one-wants-to-read-about-them/

https://www.vidaweb.org/misogyny-alert/

https://www.vidaweb.org/women-and-prizes-gender-inequality-within-literary-prize-culture/

https://www.vidaweb.org/report-from-the-field-to-go-to-sea-making-a-place-in-a-male-literary-

landscape/

10. Agraïments

Primer de tot m’agradaria agrair a la meva amiga de la infància, Martina Martí, per

haver compartit la seva passió per la lectura amb mi des de ben petita. Seguidament

a les persones que han estat una font d’energia i motivació des del principi de

batxillerat: Jass Gahir, Firdaous El Ouarik, Júlia Casas i Leyla Rodríguez. A en Lluís

Cornet, que m’ha recolzat sempre que ha pogut i m’ha ensenyat la part més bonica

de la llengua catalana. No em puc deixar l'agraïment cap el treball que fan tots els

professors i professores a qui els hi agrada la seva feina i ho demostren a les

classes, feu de l’institut un lloc acollidor.

54
I sobretot, moltes gràcies a totes les dones que no s’han deixat callar, han alçat la

seva veu i han aconseguit un futur millor per totes nosaltres.

55