Tirant lo Blanc

El cavaller valencià JOANOT MARTORELL escrigué Tirant lo Blanc entre 1460

i 1466, dos anys abans de morir. La novel.la, però, no es publicà fins al 1490, a
la ciutat de València, amb un tiratge de set-cents exemplars -tot un best-seller
per a l’època. Tot i que no s’ha arribat a cap conclusió definitiva respecte a
l’autoria, un sector de la crítica literària n’atribueix la darrera part a Martí Joan
de Galba. Aquesta novel.la és un dels referents literaris dels escriptors
europeus del cinc-cents i de les literatures romàniques en general1.

Biografia de Joanot Martorell (Gandia ?, València 1468)

Martorell pertanyia a una família de la mitjana noblesa, establerta durant molt

de temps a Gandia. Restà solter tota la vida, i no se li coneix descendència
legítima. La seva germana Isabel fou la primera muller del poeta Ausiàs March.
Martorell era un home d’armes, bregós i de tarannà lluitador. Va ser adobat
cavaller i sostingué combats amb altres cavallers. Viatjà a Anglaterra com a
mínim en una ocasió (potser dues), cosa que li va permetre conèixer la llengua
i la literatura d’aquell país. Tenim notícia de tres conflictes cavalleresocs
protagonitzats per Martorell:

1) L’afer amb Joan de Montpalau: Martorell desafià a mort el seu cosí

Joan de Montpalau, que no complí la promesa d’esposar-se amb
Damiata, germana del novel.lista, després d’haver-la freqüentat.
2) L’afer amb Gonçalbo d’Híjar:d’Híjar, comanador de Muntalbà, comprà a
Martorell el castell i la vall de Xaló, pels quals li devia 5.000 sous que no
li pagà. El novel.listà el reptà a combatre, pero el comanador refusà.
Martorell amenaçà d’Híjar d’anar a Anglaterra i capgirar les armes del
comanador per avergonyir-lo. Martorell es venjà literàriament d’ell en
la seva novel.la: Kirieleison de Muntalbà és un ridícul personatge del
Tirant que mor d’emoció en veure el seu rei difunt.
3) L’afer amb Felip Boÿl: cavaller errant molt conegut, Boÿl reptà Martorell
amb unes lletres de batalla per demostrar que l’avantatjava en el maneig
de les armes; l’escriptor tractà Boÿl amb menyspreu i superioritat i
acceptà el combat, que no sabem com acabà.

L’argument del Tirant lo Blanc

L’acció de la novel.la s’acostuma a dividir en quatre “parts” definides

temàticament: (1) la part anglesa; (2) les aventures mediterrànies de Tirant; (3)

1
a) Shakespeare es va inspirar en Plaerdemavida, un dels personatges femenins del Tirant, per
caracteritzar una de les protagonistes de la comèdia Molt soroll per no res, anomenada “Pleasure of my
heart”.
b) A seu torn, Cervantes va fer un gran elogi al Tirant dins la seva obra mestra Don Quijote de la
Mancha, quan el capellà salva la novel.la cavalleresca catalana de ser cremada. Vegeu-ne el fragment:
“Dígoos verdad, señor compadre, que, por su estilo, es éste el mejor libro del mundo: aquí comen los
caballeros, y duermen y mueren en sus camas, y hacen testamentos antes de su muerte, con estas cosas de
que todos los demás libros deste género carecen. [....”
c) Al segle XX, l’escriptor peruà Mario Vargas Llosa qualificà el Tirant de NOVEL.LA TOTAL, atès que
la narració és alhora amorosa, bèl.lica, d’aventures, psicològica i realista.

1
les campanyes militars a l’Imperi Grec; i (4) els episodis africans, la tornada a
Constantinoble i la mort de Tirant. Vegem-les per damunt:

(1) La part anglesa: Els trenta-nou primers capítols del Tirant estan basats
en el Guy de Warwyck, un roman anglonormand del segle XIII que als
segles XIV i XV va ser traduït a l’anglès i a l’irlandès. El comte-rei, Guy
de Warwyck, s’ha retirat a fer vida ermitana, ha cedit el tron a la seva
esposa i ha jurat no tornar mai a agafar les armes. Anys després,
Anglaterra és envaïda per un exèrcit sarraí, que acorrala l’exèrcit anglès
a la capital. La reina reclama la intervenció del comte-rei, que compareix
disfressat de pidolaire. La reina, inspirada per una visió i sense
reconèixer el captaire, el fa capità de l’exèrcit. Warwyck du els seus
soldats a la victòria, mata en combat singular el cabill musulmà, expulsa
els moros de la Gran Bretanya, demana perdó per haver trencat el
jurament i se’n torna a l’ermita del bosc per viure-hi amb humilitat.
Temps després, Tirant arriba a Anglaterra per participar en els
torneigs que s’organitzen en el marc de les festes pel casori del rei
d’Anglaterra. Adormit sobre el cavall, s’allunya dels seus companys i
s’esgarria. Troba el guerrer-ermità, que l’alliçona en la doctrina de la
cavalleria. Arriba a Londres, guanya tots els combats, és adobat cavaller
i hom el proclama el millor cavaller del món.

(2) Tirant a Sicília i Rodes: Tirant acompanya l’infant Felip de França a

Sicília perquè festegi amb la princesa Ricomana2. La grosseria i la
bajania del príncep seran dissimulades davant la princesa gràcies als
bons oficis de Tirant, que sempre el farà quedar bé. La princesa fa venir
un filòsof de Calàbria perquè examini el comportament del seu
pretendent i dictamini si és digne de casar-se amb ella. El filòsof és
empresonat arran d’un incident malaurat, però l’alliberen després de
resoldre tres enigmes que el rei sicilià li planteja. El filòsof acredita
finalment la curtor de Felip, però Ricomana decideix que el calabrès
s’equivoca i s’hi casa.
Tot seguit Tirant s’embarca per acudir en defensa de l’illa de Rodes,
que està assetjada per una flota turcogenovesa 3. El nostre heroi cala foc
a la nau capitana dels turcs, penetra a l’illa, desfà un complot dels
genovesos per apoderar-se’n, venç els intrusos per mar i per terra, i la
flota invasora es veu forçada a retirar-se.

(3) Les campanyes militars a l’Imperi Grec: Tirant acudeix en ajut de

l’emperador de Constantinoble, per tal com la major part de l’Imperi Grec
està ocupada pels turcs, que amenacen ja la capital. Tirant s’enamora
de la princesa Carmesina i emprèn campanyes militars fulminants contra
l’enemic turc. Les escenes amoroses de galanteria i passió s’alternen

2
Sobta la descripció d’un regne de Sicília separat del de Nàpols i de la Corona de Catalunya i Aragó:
l’any 1444 el rei de Sicília era Alfons i Magnànim. Això demostra que Martorell opera sempre com a
novel.lista, tot mesclant amb tota llibertat la realitat contemporània amb elements imaginats.
3
El setge de Rodes fou un fet històric que tingué lloc de l’agost al setembre de 1444. Manava les forces
agressores el soldà d’Egipte, que comptava amb l’ajut dels genovesos. Aquests, enemics d’Alfons el
Magnànim, acusaven els cavallers de Rodes d’ésser favorables al rei dels catalans.

2
 amb els episodis militars. Tirant expulsa els turcs de Grècia i és
proclamat Cèsar de l’Imperi.

(4) Episodis africans, tornada i mort: La Viuda Reposada, una dona

sinistra que enveja Carmesina i pretén Tirant, convenç aquest que la
seva estimada l’enganya amb Lauseta, l’hortolà negre del palau. Tirant
fuig per despit i s’embarca en una galera. Plaerdemavida hi acudeix per
advertir-lo de l’engany, però es desferma una tempesta, les amarres del
vaixell es trenquen i l’embarcació es perd mar endins, a la deriva, fins
que naufraguen i Tirant desperta, exhaust, en una platja d’Àfrica.
El Cabdillo sobre los cabdillos, súbdit del rei de Tremicèn, recull
Tirant, i el fill del Cabdillo el fa empresonar. Escariano, rei d’Etiòpia, mou
guerra contra el rei de Tremicèn; aquest allibera Tirant perquè l’ajudi a
combatre. Escariano mata el rei de Tremicèn i s’empara de la seva filla
Maragdina -que s’ha enamorat de Tirant. Tirant, però, fa presoner el rei
etiòpic, el fan capità de l’exèrcit i guanya un combat rere l’altre.
Escariano es converteix al cristianisme i es casa amb Maragdina (que
també s’ha convertit). Tirant ocupa nous territoris, la població dels quals
es converteix massivament al cristianisme. Tirant evangelitza així tot el
nord d’Àfrica4, retroba Plaerdemavida i retornen junts a Constantinoble.
Tirant i Carmesina es casen, però ell cau malalt estant a Adrianòpolis -un
constipat,ves- i mor en el llit. Carmesina i l’emperador moren de dolor.
L’emperadriu es casa amb Hipòlit, un arribista de la colla de Tirant que la
festejava per interès, i que aconsegueix el seu objectiu: ser coronat
emperador de l’Imperi Grec.

La dedicatòria

El Tirant lo Blanc està dedicat al “molt il.lustre príncep e senyor REI EXPECTANT
Don Ferrando de Portugal”. Don Ferran era cosí germà de Pere el Conestable
de Portugal, o sia Pere IV, conegut com a “rei dels catalans”, que el 1464 fou
nomenat rei de Catalunya per la Generalitat revoltada contra el rei Joan II
(situació que es prolongà fins al 1464). Pere IV no tenia fills i el seu cosí Ferran
era el seu parent mascle més pròxim. Per tant, entre 1464 i 1466 En Ferran de
Portugal podia considerar-se rei expectant de Catalunya.
Per què Martorell va redactar la dedicatòria amb la misteriosa fórmula de “rei
expectant”... de no se sap quin regne? Probablement perquè no es podia
permetre de ser més explícit: al Regne de València dominaven els partidaris de
Joan II, i un text més clar hauria deixat en evidència Martorell com a partidari
de la Generalitat catalana rebel.

Roger de Flor i Tirant lo Blanc

Sembla clar que Martorell s’inspirà en alguns personatges reals per afaiçonar el
seu heroi de ficció. Però les semblances més evidents són les que emparellen

4
El somni de Ramon Llull fet “realitat”!... en una ficció literària.

3
Tirant lo Blanc i Roger de Flor, l’històric cabdill dels almogàvers. Vegem-ne els
paral.lelismes:

ROGER DE FLOR TIRANT LO BLANC

a) Roger de Flor parteix de Sicília a) Tirant parteix de Sicília amb

amb 10 galeres i 2 llenys. 11 galeres.
b) El fill de l’emperador es mostra b) El duc de Macedònia es mos-
hostil als nouvinguts. tra hostil a Tirant.
c) Roger de Flor rep el títol de c) Tirant és proclamat Cèsar de
Megaduc de l’Imperi. l’Imperi.
d) Roger de Flor es casa amb la d) Tirant es casa amb Carmesi-
neboda de l’emperador i filla na, filla de l’emperador.
del rei de Bulgària.
e) Roger de Flor combat l’emir e) Tirant combat el Gran Cara-
d’Anatòlia. many.
f) Roger de Flor és assassinat a f) Tirant cau malalt a Adrianò-
Adrianòpolis. polis i mor.

La modernitat del Tirant lo Blanc

Els trets innovadors que s’insinuaven a Curial e Güelfa atenyen en aquesta

obra llur màxima expressió: les aventures militars del cavaller Tirant, en una
atmosfera de versemblança, s’entrellacen amb episodis amorosos i escenes
de la vida quotidiana amarats d’humor que palesen un progressiu
abandonament dels ideals medievals. Aproximem-nos, doncs, a vuit aspectes
clau de la novel.la: (1) el protagonista, (2) l’estructura, (3) la versemblança, (4)
l’humorisme, (5) la sensualitat; (6) l’estil; (7) la ironia; i (8) el desencís.

(1) Un protagonista força real, amb virtuts i defectes

Tirant és un cavaller fort i valent però que també guanya batalles fent servir
l’enginy, la qual cosa afavoreix la versemblança. De vegades s’ha d’esforçar
molt per guanyar un combat, i a Anglaterra surt ferit greument del duel amb
ganivets contra el senyor de les Vilesermes. Coneixem diversos aspectes de la
seva psicologia, ja que es mostra tímid i malenconiós en alguns fets
amorosos. La seva mort per malaltia el fa més humà.

(2) La complexitat estructural del Tirant lo Blanc

El narrador és interromput sovint per altres personatges que fan llargues

explicacions, les quals semblen relats independents, amb personalitat pròpia.
L’alternança d’episodis militars i sentimentals dóna agilitat al
desenvolupament de l’acció.

(3) La versemblança al servei de la ficció literària

L’acció se situa en una geografia real (Anglaterra, Sicília, Rodes,

Constantinoble, nord d’Àfrica...) i un temps pròxim: feia pocs anys el 1453, que

4
els turcs havien conquerit Constantinoble i per això Martorell va crear un
cabdill que aconsegueix, en la ficció, d’evitar-ho.

(4) L’efervescència de l’humor

L’HUMOR fa acte de presència en nombroses ocasions:

a) A Anglaterra, la gran processó amb què s’inicien les festes és closa per
les putes, que “anaven ballant ab tamborinos”.
b) A Sicília, fa riure la bajania de l’infant Felip de França i les filigranes que
fa Tirant per fer-lo quedar bé davant la princesa Ricomana.
c) També a Sicília, una brega entre el filòsof i un rufià acaba -ves quines
coses!- amb la mort d’aquest darrer.
d) A la cort imperial de Constantinoble, l’emperador i l’emperadriu parlen i
es comporten de manera alegre, divertida i vodevilesca5.
e) Els noms d’alguns personatges també són humorístics (Kirieleison,
Cataquefaràs, Veruntamén...).
f) La gràcia verbal de Plaerdemavida ens fa somriure sovint, i la descripció
esperpèntica de la Viuda Reposada ens pot fer saltar les rialles.

(5) L’esclat de la sensualitat i l’erotisme

La vida quotidiana dels personatges s’expressa amb l’abundor d’escenes

amoroses amarades de SENSUALITAT i EROTISME:

a) A Anglaterra, el narrador pondera la blancor de la pell de la futura reina

(“per la gola li veia passar lo vi”).
b) També a Anglaterra, Tirant toca accidentalment els pits de la Bella
Agnès quan li treu a la dama el fermall que llueix.
c) En arribar a Constantinoble, Tirant veu Carmesina (que només té 14
anys) per primer cop i fixa la vista en els seus pits, que li semblen “dues
pomes de paradís”.
d) Quan l’emperador demana a Tirant el motiu del seu trasbals (Tirant
s’havia enamorat sobtadament), aquest respon fent un joc de paraules
amb doble sentit: “Tot lo meu mal és de mar”.
e) Tirant besa la mà de Carmesina per la part de dins, “perquè fer-ho és
senyal d’amor, així com besar de fora és senyal de senyoria”.
f) Estant entaulats a la cort de Constantinoble, Tirant toca amb la sabata el
sexe de Carmesina; tot seguit, de l’emoció, Tirant fa brodar ricament la
sabata i la calça amb què ha tocat l’estimada.
g) La cambra de Carmesina és escenari d’escenes picants on els detalls
obscens es barregen amb la gràcia i l’humorisme.

(6) Dos estils i una novel.la

En el Tirant s’alternen dos estils molt diferenciats. Un dels estils es caracteritza

per les frases llargues i alambinades d’alguns parlaments, de to solemne i

5
Martorell trasllada a Constantinoble la realitat del viure i de l’enraonar de les cases senyorials
valencianes del seu temps.

5
oratori: es tracta de la prosa renaixentista o valenciana prosa6; és un estil
carregós per a nosaltres, però agradós per a les persones cultes de l’època.

L’altre estil és dels diàlegs breus, la conversa fresca i familiar, de deliciós to

col.loquial, amanida amb refranys i condimentada amb expressions casolanes,
jocs de paraules i vives exclamacions. És l’estil que avui ens fa gaudir del
Tirant. Vegem una mostra dels dos estils en aquest breu fragment:

Com lo Soldà veu la nau cremada, dix:

-¿Quins hòmens del diable són aquests que no temen los perills
de la mort, que a veles plenes són entrats per mig de tantes
naus que hi havia en lo port, e han socorregut la ciutat? E puix
han començat a cremar la nau del capità, sí es faran totes les
altres, car no poden saber los mariners com pot ésser estat açò.
Cosa de gran admiració és que negú no ho puga saber.

En aquesta escena de la batalla naval contra els turcs, hi obsevem alguns dels
trets estilístics del Tirant: la prosa dels parlaments dels personatges adquireix
un to col.loquial i graciós, amb l’ús de refranys i frases fetes (hòmens del
diable), que alterna amb un estil més solemne i oratori (l’anomenada
valenciana prosa), també perceptible en algunes de les oracions que diu el
soldà turc (Cosa de gran admiració és que negú no ho puga saber). Les cartes
que s’intercanvien Tirant i els seus enemics, anomenades lletres de batalla,
reflecteixen l’ambient cavalleresc de l’època i també són escrites en valenciana
prosa.

(7) La ironia

La ironia -aquest humor defensiu (i a voltes feridor) consistent a dir les coses
sense dir-les, que tant caracteritza els catalans- també és present en Martorell:
hi és quan narra l’amor fingit d’Hipòlit cap a l’emperadriu, i quan Tirant fa el
ridícul en algunes ocasions; la ironia sura en el sol nom de la Viuda
Reposada, qui, lluny de reposar, sent com l’enveja i la ràbia se la mengen per
dins.

(8) El desencís

L’èxit d’Hipòlit, que no té escrúpols a seduir l’emperadriu (ja en edat tardoral), i

la mort inesperada de Tirant, seguida dels decesssos de Carmesina i
l’emperador, ens ofereixen una VISIÓ DESENCISADA I AMARGA de
l’existència humana. Qui mereix el tron mor absurdament, i qui no el mereix se’l
fa seu amb martingales immorals. El missatge de Martorell és pessimista i
clar: el món està capgirat, res no és el que sembla, la justícia s’ha esvaït i el
món va de mal borràs

6
VALENCIANA PROSA: S’entén per “valenciana prosa” l’estil retòric, elegant i llatinitzant, d’un
elevat grau de formalitat, que trobem en les obres escrites en prosa en aquesta època. Roís de
Corella n’és un exemple, igual que certs passatges del Tirant, com per exemple les lletres de
batalla.