Get ebook downloads in full at ebookmeta.

com

Artificial Intelligence Driven Circuits and

Systems: Select Proceedings of ISED 2021 (Lecture
Notes in Electrical Engineering, 811) Biswajit
Mishra (Editor)
https://ebookmeta.com/product/artificial-intelligence-
driven-circuits-and-systems-select-proceedings-of-
ised-2021-lecture-notes-in-electrical-
engineering-811-biswajit-mishra-editor/

OR CLICK BUTTON

DOWNLOAD NOW

Explore and download more ebook at https://ebookmeta.com

 Recommended digital products (PDF, EPUB, MOBI) that
you can download immediately if you are interested.

Microelectronics Circuits and Systems Select Proceedings

of 7th International Conference on Micro2020 Lecture Notes
in Electrical Engineering 755
https://ebookmeta.com/product/microelectronics-circuits-and-systems-
select-proceedings-of-7th-international-conference-on-
micro2020-lecture-notes-in-electrical-engineering-755/
ebookmeta.com

Applied Analysis, Computation and Mathematical Modelling

in Engineering: Select Proceedings of AACMME 2021 (Lecture
Notes in Electrical Engineering, 897) Santanu Saha Ray
(Editor)
https://ebookmeta.com/product/applied-analysis-computation-and-
mathematical-modelling-in-engineering-select-proceedings-of-
aacmme-2021-lecture-notes-in-electrical-engineering-897-santanu-saha-
ray-editor/
ebookmeta.com

Recent Advances in Artificial Intelligence and Data

Engineering: Select Proceedings of AIDE 2020 (Advances in
Intelligent Systems and Computing, 1386)
https://ebookmeta.com/product/recent-advances-in-artificial-
intelligence-and-data-engineering-select-proceedings-of-
aide-2020-advances-in-intelligent-systems-and-computing-1386/
ebookmeta.com

Advanced Theory in Organic Chemistry for JEE 2edition 2021

by MS Chouhan M S Chouhan

https://ebookmeta.com/product/advanced-theory-in-organic-chemistry-
for-jee-2edition-2021-by-ms-chouhan-m-s-chouhan/

ebookmeta.com
Spring Security in Action Second Edition MEAP Spilca
Laurentiu

https://ebookmeta.com/product/spring-security-in-action-second-
edition-meap-spilca-laurentiu/

ebookmeta.com

Monsters and Gargoyles 11 0 Harpy Rising 1st Edition Lacey

Carter Andersen

https://ebookmeta.com/product/monsters-and-gargoyles-11-0-harpy-
rising-1st-edition-lacey-carter-andersen/

ebookmeta.com

International Law in the Transition to Peace: Protecting

Civilians under jus post bellum 1st Edition Carina Lamont

https://ebookmeta.com/product/international-law-in-the-transition-to-
peace-protecting-civilians-under-jus-post-bellum-1st-edition-carina-
lamont/
ebookmeta.com

Invisible Libraries 1st Edition Lawrence Liang

https://ebookmeta.com/product/invisible-libraries-1st-edition-
lawrence-liang/

ebookmeta.com

Advanced Excel Formulas: Unleashing Brilliance with Excel

Formulas 1st Edition Alan Murray

https://ebookmeta.com/product/advanced-excel-formulas-unleashing-
brilliance-with-excel-formulas-1st-edition-alan-murray/

ebookmeta.com
Death on the Move Managing Narratives Silences and
Constraints in a Trans National Perspective 1st Edition
Philip J. Havik
https://ebookmeta.com/product/death-on-the-move-managing-narratives-
silences-and-constraints-in-a-trans-national-perspective-1st-edition-
philip-j-havik/
ebookmeta.com
Lecture Notes in Electrical Engineering 811

Biswajit Mishra
Jimson Mathew
Priyadarsan Patra Editors

Artificial
Intelligence
Driven Circuits
and Systems
Select Proceedings of ISED 2021
Lecture Notes in Electrical Engineering

Volume 811

Series Editors

Leopoldo Angrisani, Department of Electrical and Information Technologies Engineering, University of Napoli
Federico II, Naples, Italy
Marco Arteaga, Departament de Control y Robótica, Universidad Nacional Autónoma de México, Coyoacán,
Mexico
Bijaya Ketan Panigrahi, Electrical Engineering, Indian Institute of Technology Delhi, New Delhi, Delhi, India
Samarjit Chakraborty, Fakultät für Elektrotechnik und Informationstechnik, TU München, Munich, Germany
Jiming Chen, Zhejiang University, Hangzhou, Zhejiang, China
Shanben Chen, Materials Science and Engineering, Shanghai Jiao Tong University, Shanghai, China
Tan Kay Chen, Department of Electrical and Computer Engineering, National University of Singapore,
Singapore, Singapore
Rüdiger Dillmann, Humanoids and Intelligent Systems Laboratory, Karlsruhe Institute for Technology,
Karlsruhe, Germany
Haibin Duan, Beijing University of Aeronautics and Astronautics, Beijing, China
Gianluigi Ferrari, Università di Parma, Parma, Italy
Manuel Ferre, Centre for Automation and Robotics CAR (UPM-CSIC), Universidad Politécnica de Madrid,
Madrid, Spain
Sandra Hirche, Department of Electrical Engineering and Information Science, Technische Universität
München, Munich, Germany
Faryar Jabbari, Department of Mechanical and Aerospace Engineering, University of California, Irvine, CA,
USA
Limin Jia, State Key Laboratory of Rail Traffic Control and Safety, Beijing Jiaotong University, Beijing, China
Janusz Kacprzyk, Systems Research Institute, Polish Academy of Sciences, Warsaw, Poland
Alaa Khamis, German University in Egypt El Tagamoa El Khames, New Cairo City, Egypt
Torsten Kroeger, Stanford University, Stanford, CA, USA
Yong Li, Hunan University, Changsha, Hunan, China
Qilian Liang, Department of Electrical Engineering, University of Texas at Arlington, Arlington, TX, USA
Ferran Martín, Departament d’Enginyeria Electrònica, Universitat Autònoma de Barcelona, Bellaterra,
Barcelona, Spain
Tan Cher Ming, College of Engineering, Nanyang Technological University, Singapore, Singapore
Wolfgang Minker, Institute of Information Technology, University of Ulm, Ulm, Germany
Pradeep Misra, Department of Electrical Engineering, Wright State University, Dayton, OH, USA
Sebastian Möller, Quality and Usability Laboratory, TU Berlin, Berlin, Germany
Subhas Mukhopadhyay, School of Engineering & Advanced Technology, Massey University,
Palmerston North, Manawatu-Wanganui, New Zealand
Cun-Zheng Ning, Electrical Engineering, Arizona State University, Tempe, AZ, USA
Toyoaki Nishida, Graduate School of Informatics, Kyoto University, Kyoto, Japan
Federica Pascucci, Dipartimento di Ingegneria, Università degli Studi "Roma Tre", Rome, Italy
Yong Qin, State Key Laboratory of Rail Traffic Control and Safety, Beijing Jiaotong University, Beijing, China
Gan Woon Seng, School of Electrical & Electronic Engineering, Nanyang Technological University,
Singapore, Singapore
Joachim Speidel, Institute of Telecommunications, Universität Stuttgart, Stuttgart, Germany
Germano Veiga, Campus da FEUP, INESC Porto, Porto, Portugal
Haitao Wu, Academy of Opto-electronics, Chinese Academy of Sciences, Beijing, China
Walter Zamboni, DIEM - Università degli studi di Salerno, Fisciano, Salerno, Italy
Junjie James Zhang, Charlotte, NC, USA
The book series Lecture Notes in Electrical Engineering (LNEE) publishes the
latest developments in Electrical Engineering - quickly, informally and in high
quality. While original research reported in proceedings and monographs has
traditionally formed the core of LNEE, we also encourage authors to submit books
devoted to supporting student education and professional training in the various
fields and applications areas of electrical engineering. The series cover classical and
emerging topics concerning:
• Communication Engineering, Information Theory and Networks
• Electronics Engineering and Microelectronics
• Signal, Image and Speech Processing
• Wireless and Mobile Communication
• Circuits and Systems
• Energy Systems, Power Electronics and Electrical Machines
• Electro-optical Engineering
• Instrumentation Engineering
• Avionics Engineering
• Control Systems
• Internet-of-Things and Cybersecurity
• Biomedical Devices, MEMS and NEMS

For general information about this book series, comments or suggestions, please
contact [email protected].
To submit a proposal or request further information, please contact the
Publishing Editor in your country:
China
Jasmine Dou, Editor ([email protected])
India, Japan, Rest of Asia
Swati Meherishi, Editorial Director ([email protected])
Southeast Asia, Australia, New Zealand
Ramesh Nath Premnath, Editor ([email protected])
USA, Canada:
Michael Luby, Senior Editor ([email protected])
All other Countries:
Leontina Di Cecco, Senior Editor ([email protected])
** This series is indexed by EI Compendex and Scopus databases. **

More information about this series at https://link.springer.com/bookseries/7818

Biswajit Mishra · Jimson Mathew ·
Priyadarsan Patra
Editors

Artificial Intelligence Driven

Circuits and Systems
Select Proceedings of ISED 2021
Editors
Biswajit Mishra Jimson Mathew
ULP-IC Lab Department of Computer Science
DAIICT and Engineering
Gandhinagar, Gujarat, India Indian Institute of Technology Patna
Patna, Bihar, India
Priyadarsan Patra
Vice-Chancellor’s Office and School
of Computing
DIT University
Dehradun, Uttarakhand, India

ISSN 1876-1100 ISSN 1876-1119 (electronic)

Lecture Notes in Electrical Engineering
ISBN 978-981-16-6939-2 ISBN 978-981-16-6940-8 (eBook)
https://doi.org/10.1007/978-981-16-6940-8

© The Editor(s) (if applicable) and The Author(s), under exclusive license to Springer Nature
Singapore Pte Ltd. 2022
This work is subject to copyright. All rights are solely and exclusively licensed by the Publisher, whether
the whole or part of the material is concerned, specifically the rights of translation, reprinting, reuse
of illustrations, recitation, broadcasting, reproduction on microfilms or in any other physical way, and
transmission or information storage and retrieval, electronic adaptation, computer software, or by similar
or dissimilar methodology now known or hereafter developed.
The use of general descriptive names, registered names, trademarks, service marks, etc. in this publication
does not imply, even in the absence of a specific statement, that such names are exempt from the relevant
protective laws and regulations and therefore free for general use.
The publisher, the authors and the editors are safe to assume that the advice and information in this book
are believed to be true and accurate at the date of publication. Neither the publisher nor the authors or
the editors give a warranty, expressed or implied, with respect to the material contained herein or for any
errors or omissions that may have been made. The publisher remains neutral with regard to jurisdictional
claims in published maps and institutional affiliations.

This Springer imprint is published by the registered company Springer Nature Singapore Pte Ltd.
The registered company address is: 152 Beach Road, #21-01/04 Gateway East, Singapore 189721,
Singapore
Contents

An Efficient and Affordable R-Pi Based Cardiac Disease Detection

System . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1
Neha Arora and Biswajit Mishra
Performance Evaluation of IoT Enabled Pedometer for Estrus
Detection in Dairy Cows in India . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 17
Yasha Mehta and Biswajit Mishra
Toward an Adversarial Model for Keystroke Authentication
in Embedded Devices . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 29
Niranjan Hegde and Sriram Sankaran
A Multi-phase LC-Ring-Based Voltage Controlled Oscillator . . . . . . . . . . 41
Sounak Das and Subhajit Sen
Efficient Quantum Implementation of Majority-Based Full Adder
Circuit Using Clifford+T-Group . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 53
Laxmidhar Biswal, Bappaditya Mondal, Anindita Chakraborty,
and Hafizur Rahaman
Energy Efficient SRAM Design Using FinFETs and Potential
Alteration Topology Schemes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 65
Samarth Agarwal and Rajeevan Chandel
A Varactor-Based Impedance Tuner Circuit Operating at ISM
Frequency Band Centered at 2.45 GHz . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 77
Chithra Liz Palson, Deepti Das Krishna, and Babita Roslind Jose
Deadlock Avoidance in Torus NoC Applying Controlled Move
via Wraparound Channels . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 87
Surajit Das and Chandan Karfa
Formal Modeling and Verification of Starvation Freedom in NoCs . . . . . 101
Surajit Das and Chandan Karfa

v
vi Contents

Reduced Graphene Oxide Soil Moisture Sensor with Improved

Stability and Testing on Vadose Zone Soils . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 115
Kamlesh S. Patle, Salman siddiqui, Hemen K. Kalita,
and Vinay S. Palaparthy
NeuralDoc-Automating Code Translation Using Machine Learning . . . . 125
Sai Sree Harsha, Aditya Chandrashekhar Sohoni, and K. Chandrasekaran
Transfer Fault Detection in Finite State Machines Using Deep
Neural Networks . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 139
Habibur Rahaman, Santanu Chattopadhyay, and Indranil Sengupta
Detecting Anomalies in Power Consumption of an Internet
of Things Network Using Statistical Techniques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 153
Edwin Jose, Ajai John Chemmanam, Bijoy A. Jose, and Asif Mooppan

Author Index . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 165

About the Editors

Biswajit Mishra is a Professor and Head of ULP-IC Lab at Dhirubhai Ambani

Institute of Information and Communication Technology (DA-IICT), India. He
received his B.E. in Electronics and Communication Engineering from the National
Institute of Technology, Jaipur in 1996. Dr. Mishra received his M.S. and Ph.D.
degrees in Electronic Engineering from the University of Southampton, U.K., in
2003 and 2007, respectively. In 2007, he joined the University of Southampton as a
Research Fellow and from 2010 to 2013 he was a Senior Scientist at ESPLAB-EPFL-
Switzerland, working on ultra-low power and subthreshold design methodology
and energy harvesting electronic circuits. His research interests include battery-less
electronics, ultra-low-power circuits, sub-threshold design methodology, and system
implementation for BSN and WSN.

Jimson Mathew is an Associate Professor and Head of the Department in the

Computer Science and Engineering, Indian Institute of Technology Patna, India.
He did his Masters in computer engineering from Nanyang Technological Univer-
sity, Singapore, and a Ph.D. degree in computer engineering from the University of
Bristol, U.K. He has held positions with the Centre for Wireless Communications, the
National University of Singapore, Bell Laboratories Research Lucent Technologies
North Ryde, Australia, Royal Institute of Technology KTH, Stockholm, Sweden, and
Department of Computer Science, University of Bristol, UK. Dr. Mathew is a Senior
Member of IEEE and has also served as a Guest Editor for ACM TECS. His research
interests include fault-tolerant computing, computer vision, machine learning, and
IoT Systems.

Prof. (Dr) Priyadarsan Patra is the Pro Vice-Chancellor and Distinguished

Professor of DIT University, India.He earlier served as a Chief Architect and Prin-
cipal Scientist of the R&D divisions of Intel Corp (USA) and as the Dean of Computer
Sciences at UPES University and Dean of Research at Xavier University. Over the
years, he created and led world-class research and development for Servers, Systems-
on-Chip, and smart devices. His research interests include Computer and Systems
Architecture, Applications of Machine Learning, Big Data & Cloud Computing,

vii
viii About the Editors

and the Design of Low-power and Intelligent systems. Prof. Patra had developed an
architecture for building Single Flux Quantum Circuits and adiabatic circuits for his
dissertation.
Elected Senior Member of both the IEEE and the ACM and an IE Fellow, Prof.
Patra is the Founding Chair of the global IEEE System Validation and Debug Tech-
nology Committee and serves on several international Boards of Advisors. Dr. Patra
holds a Ph.D. degree in Computer Sciences from the University of Texas at Austin,
an M.S. from the University of Massachusetts at Amherst, and a B.Engg from the
Indian Institute of Science, Bangalore.
An Efficient and Affordable R-Pi Based
Cardiac Disease Detection System

Neha Arora and Biswajit Mishra

Abstract This paper proposes a Raspberry Pi (R-Pi) based system to automatically

detect and classify most of the atrial and ventricular cardiac diseases. The system
provides a necessary solution for resource constrained regions to timely detect fatal
cardiac conditions. The R-Pi receives the user specific information from the ECG
application specifically developed for the smart mobile phones and 2-Lead ECG
data from the ECG sensors connected with limb electrodes and the Arduino Nano
board. The ECG data along with the user specific information is further processed
for lead separation, ECG feature extraction, and disease classification. The obtained
results are sent to the doctor via email. Along with the system development, this work
proposes various algorithms for feature points detection and disease classifications.

Keywords ECG · R-Pi · Disease classification · Feature extraction

1 Introduction

ECG recordings are frequently used to detect Arrhythmias that are relatively quiet
in the early stages. However, they may provide valuable knowledge about an indi-
vidual’s fitness and aid in the detection of underlying heart anomalies and the timely
detection can prove to be life saving. While not all of arrhythmias are permanent
or necessitate medical treatment, they can signal the onset of serious heart diseases.
An ECG depicts the electrical activity of the heart and provides a large amount of
information on the functionality of the heart required for the proper diagnosis of

Supported by DST/SERB- CRG, Govt. of India, Research fund Ref: CRG/2019/004747.

N. Arora · B. Mishra (B)

Dhirubhai Ambani Institute of Information and Communication Technology (DA-IICT),
Gandhinagar, Gujarat, India
e-mail: [email protected]
N. Arora
e-mail: [email protected]

© The Author(s), under exclusive license to Springer Nature Singapore Pte Ltd. 2022 1
B. Mishra et al. (eds.), Artificial Intelligence Driven Circuits and Systems,
Lecture Notes in Electrical Engineering 811,
https://doi.org/10.1007/978-981-16-6940-8_1
2 N. Arora and B. Mishra

Fig. 1 Typical features of an ECG signal

various diseases. As illustrated in Fig. 1, a typical ECG comprises segments, waves,

points, and QRS complex. These include P wave, Q point, R peak, S point, and T
wave.
Cardiovascular diseases are one of the major causes of death globally [1]. In India,
the average death rate due to cardiovascular diseases (CVDs) is significantly higher
than the global average [2]. Due to the lack of primary health care in India, it is
quite challenging to perform regular checkups in the hospital environments. It is
even more troublesome for rural areas, where the availability of clinics and medical
experts is comparatively low [3]. Hence, there is a significant need for automated,
low-cost physiological testing systems that are simple to use, reliable, and can be
used at home settings.
The development of a portable ECG monitoring system has been a topic of inves-
tigation over the past few years. In [4], a quasi real-time method was developed
for separating out ventricular ectopic beats based on QRS template matching and
R-R intervals assessment from both supraventricular and paced beats of the ECG.
However, in order to operate, they required human assistance. In [5], ECG signal
acquisition and classification of signals into three categories namely normal, Atrial
Fibrillation, and Myocardial Infarction were performed on an ARM processor using
wavelet analysis for feature extraction and support vector machine for the classifica-
tion. A device that measured an ECG signal using an e-health sensor shield attached
to an R-Pi was demonstrated in [6]. Further, MATLAB was used to analyze the heart
An Efficient and Affordable R-Pi Based Cardiac Disease Detection System 3

rate variability based on ECG data in order to obtain the values. In [7], ECG sensors
gathered patient physiological data, which was then analyzed by an Arduino micro-
controller. LabVIEW software was installed on the doctor’s phone, which accessed
the patient’s health details via email.
Our proposed system overcomes the dependency on offline processing by deploy-
ing the processing and disease detection algorithms on R-Pi. Equal to the size of a
credit card, R-Pi operates as if it were a regular machine at a lower cost without
any significant trade-off. Our system provides the results for most of the atrial and
ventricular cardiac diseases such as Arrhythmias, Atrial Fibrillation, Hypocalcemia,
Hypercalcemia, AV Blocks, and Myocardial infarction. Due to the Internet enabled
and compact size of the system, it is easily deployed even at remote locations.

2 Proposed System Architecture

The proposed system architecture is shown in Fig. 2. To make the system more flexible
to home environments, four limb reusable ECG clamp electrodes are used. The four
electrodes, namely, RA (right arm), LA (left arm), LL (left leg), RL (right leg) are
paired into two different leads with a pairing of RL, RA, and LA in Lead I and RL,
RA, and LL in Lead II. These two leads are fed into two different AD8232 sensors
through a 3.5 mm jack present on the board. The analog output from the sensors is
fed into Arduino nano as it has the inbuilt ADC to convert the Analog ECG data to
discrete sampled one and it is transmitted to R-Pi at a baud rate of 19200. Our system
operates at a sampling frequency 184 Hz.
Additionally, our system considers specific criteria to assess the individual’s pre-
liminary health status. These factors include the individual’s age, gender, and smok-
ing status through an Android Mobile Application.

2.1 Android Mobile Application for User Specific

Information

To develop an android mobile application, we have used the Message Queuing

Telemetry Transport (MQTT) protocol. It is a lightweight, publish-subscribe net-
work protocol that transports messages between different devices. The advantage of
using this protocol is bandwidth efficiency and power.
The central communication point in the MQTT is the broker (R-Pi), which is
in charge of dispatching all messages between senders (patients) and the rightful
receivers (doctors). To obtain the information, the first step is to run a python script
on the R-Pi to assign the status of R-Pi as a broker. To connect the android phone with
R-Pi, we need to enter the IP address of the R-Pi on the mobile phone. After forming
the connection between the two, the user specific details are filled and submitted. The
4 N. Arora and B. Mishra

Fig. 2 Proposed system architecture

details filled will be stored in R-Pi in the text format. Figure 3 shows the screenshots
of the developed android application and the proposed system architecture.
After receiving the user specific information the R-Pi starts storing the Lead I
and Lead II ECG signals. Lead I and Lead II signals are utilized to obtain remaining
frontal leads that are processed to classify various atrial and ventricular diseases.
The obtained results include the Heart Rate Variability analysis of ECG and the
summarized report on Arrhythmias, Atrial Fibrillation, PR anomalies, QT anomalies,
and ST-T deviations.

3 ECG Signal Processing Algorithm

After determining all the frontal leads, the leads are processed for R peaks, QRS
Complex, J point, baseline, P, and T waves of the ECG signal.
An Efficient and Affordable R-Pi Based Cardiac Disease Detection System 5

Fig. 3 Home pages of developed ECG application

3.1 QRS Complex, J Point and Baseline Detection

For detecting the R peaks, the widely accepted Pan Tompkins algorithm [8, 9] has
been used. The QRS complex has been detected by the difference operation method
stated in [10]. Detection of J point is done by creating a search space between t R +
20 ms to t R + 100 ms duration, where t R represents the location of the corresponding
R peak. Three consecutive points with a slope less than or equal to 2.5 µV/sec are
obtained and if the above-stated condition is satisfied, the midpoint is considered
as the J point. Otherwise, 60 ms is added to the S point to be the J point [11]. The
detection of the baseline of the signal is considered within a window spanning from
t R − 100 ms to t R − 40 ms. The window is further searched for 20 ms with an average
minimum slope value. The selected duration’s average amplitude is considered as
the baseline level of the signal. Search space for J point and Baseline is shown in
Fig. 4. Baseline detection plays an important role in MI detection.

3.2 Proposed T Wave and P Wave Detection Algorithms

The T wave may be biphasic or monophasic in nature in one or the other leads and
are necessary for detecting the cardiac anomalies such as MI, hypocalcemia, and
hypercalcemia. To obtain T waves that may be biphasic or monophasic in nature,
6 N. Arora and B. Mishra

Fig. 4 J point and baseline detection of an ECG signal

we propose an algorithm that makes use of QRS complex, J point, and baseline of
the signal as inputs with the ECG signal. This information is vital to create accurate
search spaces for the probable T waves. The algorithm begins with the local maxima
in the probable search spaces. During the course of experimentation, we observed that
the signal is mainly affected by the baseline wandering and subtraction of adaptive
baseline levels from the signal leads to improvement in results.
The ECG signal that is preprocessed with 0.5–10 Hz bandpass filter optimizes the
T wave energy. Search space of 200 ms duration is created starting with the Star tT
point. t J represents the J point location and RR(i) represents the corresponding RR
interval. To make the search space adaptive of baseline changes and other drifts
present in the signal, the baseline level has been subtracted from the search space.
Further, we have determined maximum and minimum values in the adaptive search
space with the respective locations. The proposed algorithm for T wave detection
is shown in Fig. 5. Following this, the absolute maximum and minimum values are
compared to obtain the biphasic or monophasic T wave location.
The detection algorithm of the P wave consists of preprocessing band pass filter
to optimize the P wave frequencies and a stage to fix the QRS amplitude levels. It is
done so that the QRS signal does not interfere in the detection of the P wave. After
the preprocessing stage, we categorized the RR segments based on the Premature
Ventricular Contractions (PVC) conditions. If the signal belongs to the PVC class
then, the P wave detection for that particular case is not possible. Otherwise, a
temporal search space for P wave as mentioned in [12] is considered. However, the
mentioned literature utilized the phasor transform of the ECG signal, whereas we
are processing the signal in the time domain.
The maximum’s location in the search space is further compared with the previous
cycle’s T wave location. If the T wave location (tT ) and the P wave location (t P ) is
Other documents randomly have
different content
de la terra, y la elecció d’uns ó altres, tant pot confiarse al poble
directament, com al poder executiu ab aprobació d’una part del
llegislatiu, com á las Cámaras d’aquest. Tot cap dins de la organisació
particularista sens alterarla essencialment. Filla del reconeixement
de las varietats, en res renega de son orígen.

Y encara no’s detura aqui la flexibilitat del sistema de associació

d’Estats. Aquesta pot tenir sóls dos graus, com succeheix per regla
general, dividintse las atribucions de la soberania entre’ls Estats
particulars y’l conjunt d’aquestos, ó pot tenirne més de dos.
Comparantla ab una institució de dret característica de la nostra
terra, direm que en los casos en que convingui, en la organisació
particularista, com en l’enfitéusis de Barcelona, ademes de las
senyorias directa y útil, pot havernhi de mitjanas. Si á algun dels
Estats associats li convé fer nous establiments en favor de
agrupacions més reduhidas, fa com l’enfitéuta barceloní, y las sub-
estableix. Aixis succehia, per exemple, á Suissa, ahont lo Cantó dels
Grisons era un compost de varias Lligas, y’l del Valais, de varias
decenas; aixis tendeix á ferse en cada un dels membres del imperi de
Austria-Hungria, quals respectivas regions desitjan aumentar la
relativa autonomia de que gosan. En los casos en que existeixi dins
de la associació d’Estats la que anomenarem soberanía mitjana, las
divisions interiors de cada membre han de ser oficialment
desconegudas del conjunt, de la meteixa manera que las divisions
interiors de la associació en general són diplomáticament ignoradas
per las potencias extrangeras. Cada un dels Estats associats de per si
s’organisa de la manera que millor s’acomoda ab las necessitats é
interessos de sos elements, y ab tal de que ab sa organisació no
destruheixi cap de las cláusulas de la Constitució general, ni aquesta
ni ningú té’l dret de fiscalisar sos actes. Basta que al davant de sos
co-associats se presenti lo Estat formant un tot als efectes
constitucionals, pera que pugui funcionar ab desembrás l’associació.

Inútil es que diguem que’l sistema particularista será tant més

fecundo y abundós en fruyts civilisadors, quant més aprofiti la
flexibilitat que sas condicions naturals li permeten pera acomodarse
á las formas que la ciencia política recomana. Per la nostra part, si
hagués d’establirse á la nostra terra, travallariam pera que la
organisació que’s dés al particularisme se basés en tots los avensos
polítichs socials compatibles ab las condicions históricas del nostre
poble, entenent per tals condicions, sos antecedents, son estat actual
y sas aspiracions pera’l pervenir.
Capitol VIII.
 Divisió de la soberania
La divisió de la soberanía es la base del Estat compost.– Duas missions
capitals del Estat.– Vida exterior y vida interior.– Lo referent á la primera
correspón al poder general.– Guerra y diplomacia.– Garantía de las
llibertats y de llur ordenat exercissi.– Diferents maneras de exercir lo poder
general aquesta garantia.– Serveys generals.– Diferents sistemas pera la
concentració de algunas brancas del dret privat.– Atribucions dels Estats
particulars.– Tenen totas las de que no se han després en pro del Estat
general.

Hem dit que la base del sistema de associació d’Estats es la divisió de

la soberanía, que té de destriarse en las varias atribucions que la
componen, encarregantne algunas al Estat general ó gerent del
conjunt, y quedantse’ls Estats particulars ab las restants. Anem á
veure si poden donarse algunas reglas pera fer la tria y repartició.

Un Estat, com tots los sers naturals ó jurídichs, desde lo moment que
gosa de personalitat propia, té duas missions capitals que cumplir.
La primera comprén tot lo que’s refereix á sa vida íntima; la segona
tot que’s té que veure ab sa vida exterior. Negada la possibilitat de
que tota la humanitat y tota la terra formin un sol Estat, han de
coexistirne varis, y puig que’ls Estats son conjunts d’homens,
necessaria y precisament han de relacionarse los uns ab los altres.
Aixis com no’s concebeix l’individuo sinó formant societat ab altres
individuos, tampoch se pot imaginar un Estat aislat de tots los altres.
La associació d’Estats té com un de sos objectes donar al conjunt de
molts de petits las condicions d’un de gran, sens que hagin de
renunciar á las ventatjas que’ls són propias, y perdent, per contra, las
desventatjas que de llur petitesa se originan. Los Estats associats van
á ferse forts per medi de la unió. Pera alcansar aquest resultat, al
dividirse las atribucions de la soberanía, deuhen encarregarse al
conjunt ó Estat general totas las que son indispensables pera la vida
exterior de la Confederació. Aquesta ha de presentarse unida y
compacta davant de las altras nacions, que han d’ignorar
diplomáticament la existencia de las varietats interiors.

Tan essencial es que’l poder general estigui encarregat de tot lo

referent á la vida exterior de la associació d’Estats, que d’altra
manera no’s compendria la existencia d’aquesta, com no’s comprén
una companyía entre individuos sens gerent que la representi. Lo
primer dels objectes socials es utilisar la potencia que resulta de la
concentració dels esforsos dels associats pera la consecució dels fins
comuns que’s proposan, vencent las resistencias exteriors que
lograrian deturar ó dificultar la marxa dels meteixos elements si
estessin aislats. La idea de associació no acut jamay al enteniment
del que se sent prou fort pera sortir victoriós en la lluyta per la vida:
los que tenen conciencia de llur debilitat son los que pensan en
associarse. Tota associació, donchs, naix ab lo propósit de vencer
obstacles ó de dominar resistencias, y la associació d’Estats no es pas
una excepció de aquesta regla. Los Estats petits s’uneixen pera
imposar respecte als Estats grans, evitant aixis que puguin
engolírsels ó imposársels.
La concentració de las atribucions relativas á la vida exterior
corretgeix, ademés, los més perillosos defectes dels Estats petits.
Aquestos son propensos á criar faccions interiors, que lluytant entre
ellas s’apassionan moltas vegadas fins á encegarse. Pera cada una
d’ellas l’interés suprem del món se reduheix á dominar á las
contrarias, y ab objecte de conseguirho no tindrian reparo en buscar
auxiliars en los extrangers. Aquestos, sobre tot si són poderosos,
coneixent los defectes dels Estats petits, están sempre amatents á lo
que passa en llur interior, y no perden ocasió que’ls permeti
intervenirhi. Si las faccions vensudas no pensessin en demanar ajuda
als poders vehins, aquestos trobarian medi de insinuarsels.
Aprofitant los moments en que la desesperació treu lo coneixement,
los farian cáure en lo parany, y comensant per quebrantar la forsa de
l’associació, acabarian per imposarse á tots sos membres. Totas las
Lligas ó Confederacions que no han tingut concentradas en l’Estat
general las atribucions relativas á la vida exterior; totas aquellas que
han deixat á llurs membres en disposició de tractar directament ab
los poders extrangers, han sigut víctimas d’aquestos. Aixís van
acabar las Lligas gregas; aixís van ser dominadas las unións que
s’havian format en la edat mitjana. De las que existian á Europa sóls
pogué salvarse la Confederació suissa, gracias á un conjunt
extraordinari de circunstancias favorables, no sens haver estat cent
vegadas á ran de la perdició. Avuy, per fortuna, aquesta Confederació
ha entrat ja en la via que ha de resguardarla de tals perills, y desde fa
ja anys se presenta formant un tot nacional davant de las potencias
extrangeras, tenint assegurada sa independencia per la concentració
de las atribucions relativas á la vida exterior en l’Estat federal,
representació de tots los Cantons que’l constituheixen.
La vida exterior d’un Estat presenta aspectes molt variats que
dependeixen de la classe de relacions que sosté ab los demés Estats.
Desde la situació de guerra oberta, fins á la que’s condensa en las
fórmulas de bona cortesía diplomática, poden aquellas relacions
presentarse de cent maneras distintas. Gracias al avens del dret
internacional, que sab ja respectar al element civil dels pobles que
están en guerra, ni durant aquesta arriban á rompres del tot los
llassos internacionals. En temps de pau, los Estats independents
tenen constantment necessitat de tractar y contractar entre ells, y
avuy fan convenis comercials, demá de propietat literaria ó artística,
passat demá de extradició de criminals, etc., etc.. Si las posicions
respectivas ho aconsellan, contreuhen aliansas ofensivas ó
defensivas, y pera aumentar lo benestar general, se posan d’acort
pera las comunicacions internacionals, postals y telegráficas, pera’l
curs de la moneda, pera lo respecte mútuo de llurs ciutadans, y pera
cent altres objectes, que van aumentant á mida que’l progrés avansa.

De totas aquestas relacions ha de cuidar lo poder general en una

associació d’Estats. Ell ha de ser l’únich encarregat de declarar la
guerra y de fer la pau, dirigint al efecte la diplomacia, y cuidant dels
medis que han de fer respectar sas decisions. A n’ell li toca
exclusivament la facultat de tractar y contractar, podent entrar en
convenis, aliansas y convencions, siguin de la classe que siguin.

La direcció y organisació de la forsa armada, aixís de mar com de

terra; la recepció dels enviats extrangers y la designació y direcció
dels que l’Estat tingui prop de las nacions extrangeras; la regulació
del comers exterior y de totas aquellas materias que s’hagin de cuidar
per més d’una nació, són atribucions de las que’ls Estats associats
han de despendres en favor de llur representant. Aquest es l’únich
que ha de portar la veu de tots quan aquesta veu ha de traspassar las
fronteras.

No vol aixó dir que’ls Estats associats no puguin imposar limitacions

al general en aquestas materias: vol dir, si, que aquestas limitacions
han de ser purament interiors. Poden, per exemple, restringir al
Estat general la facultat de tenir grans exércits y poderosas
esquadras, arrivant fins á prohibirli que’ls sostingui permanents,
com succeheix en la Confederació suissa, ó amidantli’ls recursos,
com fa la Unió americana. Poden fixarli las bases de la política
internacional que ha de seguir, reservantse los Estats associats la
intervenció directa en ella per medi de llurs representants, com fa la
mentada Unió, que subjecta la acció diplomática del President á la
aprobació y consentiment del Senat, format per los delegats dels
cossos llegislatius de cada un dels Estats. Poden voler que las
decisions que comprometen á tota la associació deguin pendres ab
gran solemnitat y després de maduríssim exámen. Las ditas y cent
altras garantías poden establir los Estats particulars de una
associació mentres se tracti de preparar la acció exterior del gerent
del conjunt: pero un cop aquest fa sentir la seva veu més enllá de las
fronteras, totas las altras veus del interior d’aquestas deuhen callar, á
fi de que la que parla en nom comú tingui més forsa y ressonansia.

Ademés d’aquest feix d’atribucions, las més essencials pera la

conservació de la vida, l’Estat general, en una associació d’Estats, ha
de tenirne d’altras delegadas. Las referents á la garantía de las
llibertats y conservació del ordre interior constituheixen lo segón feix
ó grupo.
La acritut de las faccions locals es un altre dels inconvenients dels
Estats petits, y á n’ell, per lo tant, ha de portar remey l’associació. Al
formarla, los Estats que s’uneixen han de confiar al poder general los
recursos necessaris pera corretgir aquell defecte. En la Constitució ó
escriptura social se fixa lo mínimum de llibertat y drets de que voleu
disfrutar tots los associats, y’l gerent s’ha de cuidar de ferlos
respectar per tothom, y de defensarlos contra qui sigui que vulgui
atacarlos. Aixís, donchs, lo poder general ha de tenir atribucions pera
sostenir als goberns dels Estats particulars en lo cas de veures
amenassats per turbulencias ilegals, promogudas per faccions
interiors, al meteix temps que ha de amparar á qualsevol ciutadá
quals drets y llibertat siguin desconeguts per qualsevol entitat ó
autoritat, encara que aquesta sigui la suprema del Estat particular.
Pera cumplir aquestas missions l’Estat general disposa de la forsa
pública dels Estats fidels y de sos tribunals especials. En cas de
revolta, la domina ab l’auxili de la primera y castiga a sos autors ab la
ajuda dels últims. En cas de desconeixement de algun dret ó llibertat
llegítima, los tribunals generals amparan al agraviat ó li otorgan la
reparació justa.

Lo grupo ó feix de atribucions de que’ns ocupem poden los Estats

particulars conferirlo al representant de llur conjunt de varias
maneras. Poden encarregarli la garantía de las lleys constitutivas,
com ho fa la Confederació suissa. Poden constituhirlo en una especie
de tribunal de apel·lació, com succeheix en la Unió americana. Poden
fer materia de la competencia del conjunt tot lo que’s refereix á la
garantía dels drets y llibertats, en qual cas se consignan
expressament en la Constitució general. Poden…, mes no volem
prosseguir, puig basta saber que l’associació d’Estats té lo
particularisme per base, pera deduhirne que’ls medis que pot
emplear son tan variats, com variadas poden ser las condicions y
necessitats dels pobles á que s’aplica. La única regla directiva
essencial es que las atribucions de la soberanía se reparteixin entre’ls
membres particulars de la associació y llur conjunt, desllindantse
clara y terminantment quinas corresponen als uns y quinas al altre.

Assegurada la independencia nacional y garantits los drets y

llibertats aixís dels individuos com de llurs agrupacions per medi
dels dos feixos d’atribucions que acabem de indicar, es encara
convenient á la associació encarregarne un tercer feix al Estat
general. Tots aquells serveys públichs que guanyan ab l’uniformitat y
logran aumentar en utilitat si’s prestan baix una direcció única, se
poden confiar al conjunt. Lo comers d’Estat á Estat y tots los
elements que l’auxilian, com vias generals de comunicació, correus,
telégrafos, regulació de pesos y mesuras, fixació de la lley de la
moneda, etc., etc., han de ser atribucions de las autoritats de
l’associació. Los Estats s’uneixen no sóls pera mantenir llur
independencia y garantir las llibertats, sinó també pera aumentar lo
benestar y la felicitat de llurs membres. Tot lo que pot contribuhir á
donar aquest resultat sens perjudicar als altres objectes socials, ha de
ser materia del contracte de associació, y sa gerencia confiada al
conjunt que la representa.

En algun dels capítols anteriors hem indicat que certas brancas del
dret privat poden ser concentradas ab benefici de tots aquells á quins
han de obligar, puig per llur naturalesa especial no afectan á una sola
comarca, ni á una sola agrupació nacional, sinó á totas las societats
civilisadas. Molts contractes mercantils se troban en aquest cas. Se
pot, donchs, confiar sens inconvenient algunas atribucions relativas
á tals materias als poders generals de l’associació d’Estats.

Pera la concessió de aquestas atribucions s’han probat diferents

sistemas. En las Confederacions germánica y suissa se tendeix á
destriar la llegislació en sas diferents brancas, algunas de las quals se
reservan los Estats particulars, confiantse las altras al Estat general.
Alguna cosa semblant estableix la Constitució dels Estats Units, al
entregar al Congrés federal la llegislació sobre quebras, piraterias y
ofensas contra’l dret de gents.

Aquest sistema es complicat y perillós. Posat l’Estat central en la

pendent, li ha de ser molt difícil resistir al afany d’absorció que es
condició de tot poder, y sos resultats dolents s’están ja tocant en
algunas de las Confederacions esmentadas. L’Estat federal suís,
després d’haver promulgat un códich complet de obligacions, fa
grans esforsos pera apoderarse de altras brancas del dret civil, y es de
temer que arribi á conseguirho. Al nostre entendre es cent vegadas
preferible un altre sistema, que está indicat en la Constitució nort-
americana.

Aquest sistema consisteix en que l’Estat general, sens entrar á

llegislar concretament en cap branca del dret privat, estableixi alguns
principis directius als que hagin de acomodarse las llegislacions
particulars dels Estats. La esmentada Constitució americana prevé
que cap dels de la Unió "podrá declarar que altra cosa que la moneda
d’or y de plata degui ser aceptada en paga de deutes; ni dictar decrets
de proscripció infamatoria (of attainder); ni fer cap lley de efectes
retroactius ó ex post facto, ni que alteri ó debiliti (impairing) las
obligacions dels contractes. Tals principis directius no perjudican la
potestat llegislativa dels Estats particulars, y són en cambi una
garantía de llibertat pera tots los membres de la Unió.
Induptablement aquest sistema está perfectament d’acort ab la
naturalesa del particularisme.

Desllindadas las atribucions de la soberanía que s’encarregan al

conjunt social, totas las restants corresponen al Estat particular.
Aquest, en ús de las que’s reserva, se organisa interiorment de la
manera que creu millor, y dins de aquesta organisació dirigeix sa
política y sa administració pública. Totas las brancas del dret de que
no s’ha després, son materia de sa llegislació especial, que basa la
familia y regula la propietat de conformitat ab los antecedents,
necessitats y aspiracions de sas comarcas. En l’exercici de las
atribucions sóberanas que conserva, sa llibertat es completa. Ni cap
altre dels Estats associats ni’l poder que representa lo conjunt tenen
cap dret de intervenir en sa vida interior. En totas las materias á que
no s’ha extés la limitació al constituhir l’Estat compost, cada un de
sos membres es soberá y autónom.

De tot lo dit resulta ben clar, que al destriar y distribuhir las

atribucions de la soberanía entre las parts y’l tot de Estat compost, la
flexibilitat propia del sistema fa que puguin ser atesas totas las
necessitats y conveniencias. Entre l’Estat general y’ls particulars han
de exercirlas totas, puig que las que no s’han encarregat al primer
quedan reservadas als últims. Aquestos son los originariament
soberans, per qual motiu, sigui la que sigui la part de soberanía de
que’s desprenguin, en la restant segueixen sentho. En aixó consisteix
la essencia del sistema particularista quan pren la forma de
associació d’Estats. Las reglas que havem indicat en aquest capítol
contribuheixen á que’ls resultats siguin los més favorables possibles,
en relació á las condicions en que’s trobin los pobles que adoptin lo
sistema.
Capitol IX.
 Ventatjas positivas del estat
compost
Marxa regular y desembrassada del Estat compost.– Los membres de
aquest disposan de tota llur iniciativa pera la millora interior.– Possibilitat de
fer probas dificils sens perill.– Resultats que per aquest camí se obtenen.–
Exemples práctichs trets del dret polítich suís.– Exemples trets del dret
civil.– Lo Homestead en los Estats americans.– La lley Torrens en las
colonias británicas.– Exemple tret de la nostra historia.– Lo Recognoverunt
Proceres.– Funcionament del Estat compost en la garantia de llibertats y
drets.– Limita á la autoritat la quantitat, no la qualitat.– Garantías fillas de la
combinació dels poders y de llur gelosía mútua.– La federal liberty.–
Possibilitat de la puresa del sistema representatiu sens barrejas de
prácticas parlamentarias.– Combinació de la representació general ab la
especial.– Possibilitat de viure agrupadas entitats que’s trobin en condicions
distintas.– Bona distribució de la població en tot lo territori.– Regeneració
dels carácters decaiguts.

Coneixent ja la naturalesa y carácters del Estat compost, y la forma y

manera de distribuhirse las atribucions de la soberanía entre’ls
membres components y llur conjunt, podem ja destinar alguns
párrafos á estudiar son funcionament, que ha d’ensenyarnos las
ventatjas positivas del sistema.

Pera aquest estudi pendrem com á model una associació d’Estats, en

la que lo poder general tingui encarregat tot lo referent á la vida
exterior, la garantía del ordenat exercici de las llibertats individuals y
corporativas en lo interior, y la alta direcció d’alguns assumptos
d’interés reconegudament comú, y quals membres components ó
Estats particulars conservin totas las demés atribucions de la
soberanía. Suposarem, ademes, que la tal associació forma un
veritable Estat federatiu ó compost, y que, per lo tant, la autoritat
representant del conjunt exerceix jurisdicció directa sobre’ls
individuos y agrupacions, en totas las atribucions de sa competencia.

Sense profundisar gaire l’estudi veurem ja que la marxa de tal

agrupació ha de ser regular y desembrassada. Las autoritats generals
se cuidan de tot lo que es vida exterior, y en quant á la interior fan
poca cosa més que servir de garantía y donar impuls á un número
reduhit d’assumptos, de lo qual se’n desprén que han d’atendre á
moltas menys cosas que’l poder de un Estat unificat. Tot lo que en
aquestos dona més que fer al poder suprem, está fora de la
competencia de las autoritats generals en un Estat compost. Lo
gobern y administració de las provincias; la llegislació en materias de
dret privat; la organisació de tribunals pera resoldre las qüestions
civils y fallar las causas criminals; las eleccions pera corporacions
provincials y municipals; lo nombrament y separació dels empleats y
funcionaris polítichs y administratius que no desempenyin serveys
generals; la organisació y direcció de la ensenyansa, de la
beneficencia, etc., etc., no han distreure llur atenció, que poden
concentrar enterament en las altíssimas atribucions que tenen
confiadas. Poden, donchs, exercirlas ab verdader coneixement de
causa y ab perfecta imparcialitat. Cap interés mesquí, cap mira
egoista ha de alterar la serenitat de la política internacional ni de la
alta direcció de una part de la interior, que condénsan los encárrechs
que’ls Estats particulars tenen fets al representant de llur conjunt.
Aquest, per regla general, está lliure de tenir que pendre midas
odiosas. Pot presentarse sempre als ulls de tots los confederats baix
l’aspecte d’un poder veritablement protector, no sentli gens ni mica
difícil mantenir la popularitat, y rodejarse de aquella atmósfera de
respecte y d’estimació, que es la sóla que dona als goberns forsa real
y prestigi.

Los goberns dels Estats particulars, en cambi, se troban

desembrassats de totas las qüestions que acostuman pendre lo
carácter de enutjosas. No han d’atendre gens á la política exterior,
que un altre cuida per llur compte. Tenen la vida perfectament
assegurada, y per lo tant, no han de pensar en res més que en
disfrutar d’ella y ferla agradable. Respecte á política interior, lo més
essencial tampoch ha de darlos cap cuidado. Tancantse dins de la
legalitat, tenen qui’ls garanteix l’exercici de llurs atribucions, y las
qüestions de ordre públich, que tant perturban als poders unitaris,
no han de preocuparlos poch ni gens. En cas de disturbis, si las
forsas del Estat particular no bastan pera corretjirlos ó reprimirlos,
allí está lo poder general que se n’encarregará, utilisant en cas
necessari las de tots los confederats.

Es incalculable la suma de beneficis que pot produhir un gobern

col·locat en tant favorables condicions. Tota sa iniciativa, tots los
recursos de que disposa, poden ser empleats en milloras interiors, y
en lo perfeccionament de las lleys. Las qüestions d’interés local s’han
d’examinar minuciosament, puig que ellas són las que ocupan quasi
exclussivament l’atenció dels gobernants. Aixís las autoritats
executivas com los cossos llegislatius han de mirarlas ab gran interés,
encara que no vulguin, puig que no sóls s’enclouhen en ellas quasi
totas llurs atribucions, sinó que’ls ulls del públich s’hi fixan y’ls
donan la importancia de grans problemas. Los Estats particulars se
trovan dins de la Confederació en la situació en que estaria un
individuo que tingués assegurada la vida y no hagués de pensar en
las necessitats de cada dia, que més amohinan al comú de la gent.
Aquest individuo, en lo ram á que’s dediqués, obtindria resultats
extraordinaris, puig no hi hauria res que’l distregués de son objecte,
ni deuria temer los perills, per molt que s’arrisqués á empresas
difícils.

La situació desembrassada en que’s troban los Estats particulars

dintre de una Confederació ben organisada, los permet travallar pel
progrés ab molta més energía que’ls Estats unificats. Poden
entregarse á probas difícils, sens temor á las conseqüencias, puig
sigui’l que sigui’l resultat que obtinguin, ni’s posará en perill llur
independencia, ni l’ordre s’alterará fins al punt de produhir
perturbacions desastrosas. En los membres d’un Estat compost
poden ferse tota classe d’ensaigs polítichs-socials, estudiantse
practicament fins reformas quinas ventatjas teóricas no s’han
subjectat encara á la pedra de toch de la experiencia, en la seguretat
de que durant lo período que l’ensaig duri, y siguin quins siguin los
resultats, los grans interessos generals no se’n resentirán, y seguirán
llur curs magestuós, impulsats per los poders federals. La facilitat de
fer probas y ensaigs en los Estats particulars es una de las més grans
ventatjas del sistema que sostenim. Si’ls resultats que s’obtenen de
una reforma no son pas los que sos autors esperavan, res los priva de
tornarla endarrera. Aixis com cap gran interés generat s’ha ressentit
al establiment de la lley, aixis tampoch se’n conmourá cap al
derogarla pera tornar al estat legal anterior. Si la reforma ensajada,
en cambi, dona bons resultats, no sóls se solida en l’Estat que ha prés
la iniciativa, sinó que’ls demés associats la imitan, fenthi las
modificacions que llurs circunstancias especials los aconsellan, y
entre tots la perfeccionan.

Tal vegada á molts los semblará que aquesta ventatja del Estat
compost es molt bona pera ser exposada en teoria, y no creurán que
pugui manifestarse en fets práctichs. Si tal los semblés ó aixó
creguessin, s’enganyarian completament. No sóls aquellas ventatjas
se manifestan en la práctica, sino que son conseqüencia precisa de la
organisació particularista.

¿Se’n volen exemples? No hem de fer més que girar la vista cap á
qualsevol de las associacions d’Estats, y’n trovarem de tota classe.
¿Se’n volen en lo terreno del dret polítich? A Suissa tenim lo Veto, lo
Referendum, la Iniciativa, etc., quinas institucions s’han anat
introduhint en la majoría dels Cantons, en vista dels bons resultats
obtinguts per lo que primer va ferne la proba. Lo dret de revisar las
lleys dictadas per la autoritat llegislativa per medi de votacions
populars ad Referendum va naixer en los Cantons del Valais y dels
Grisons, en los quals hi havia d’antich la costum de referir ó donar
compte de las lleys fetas per lo Concell á las decenas ó municipalitats,
á fi y efecte que resolguessin sobre d’ellas en definitiva. Al acomodar
los Cantons la tradició ab las aspiracions, van modernisar la
institució, y copiantla los que no la havian encara adoptada dels que
ja la tenian, van anarla perfeccionant y extenent fins al punt, de que
avuy forma ja part del dret federal, puig que las lleys que dictan las
autoritats representativas del conjunt han de ser subjectadas á la
revisió popular de tota la Confederació, sempre que
constitucionalment ho demanan trenta mil ciutadans actius ó vuit
dels Cantons confederats. Y tot passant dels uns Cantons als altres, la
institució ha anat prenent formas tan variadas, que mentres en
alguns es lo Referendum obligatori pera totas las lleys, en altres ho es
sóls pera las que importin un gasto que passi d’una quantitat fixada,
y en altres es purament facultatiu ó condicional, no tenint efecte sinó
que ho demani lo número de ciutadans actius que está fixat en las
lleys fonamentals. De la meteixa manera que’l Referendum han anat
extenentse las demés institucions que havem citat y moltas altras.

¿Se’n volen exemples en lo camp del dret civil? Girem la mirada á la

Confederació americana, y’n trobarém un dels més marcats que
pugui desitjarse. Un dels Estats va idear una lley eminentment
práctica, que responia perfectament al carácter emprenedor y
febrosencament actiu de aquells pobles. Lo Homestead, nom ab que
es coneguda la lley á que’ns referim, y que no vol dir més que “ajuda,
auxili de la llar ó de la casa, —(la paraula es composta de Home; casa,
llar, y de Stead; ajuda, auxili,”)— dona á cada individuo la facultat de
sustreure la casa que ocupa sa familia y una gleba de terreno, á tota
responsabilitat y execució per deutes. Lo qui vol utilisar aquest
benefici no ha de fer res més que declararho davant de la autoritat
competent del seu districte ó municipalitat, y aquesta autoritat ne
pren nota en lo registre oficial destinat al efecte, y ho publica en la
forma que está establerta. La declaració no té efecte retroactiu, ni
lliura, per lo tant, la propietat assegurada de responsabilitats
anteriorment contretas: pero desde’l moment de la anotació, lo qui
utilisa lo Homestead queda com si no possehís res de lo que ha
declarat voler reservarse, y’ls que tractan ab ell no poden dir jamay
que han sigut enganyats, puig saben per endavant quina es la seva
situació.
La tracendencia d’aquesta institució es incalculable. Lo que té la
seguretat de que, siguin las que siguin las vicissituts que li
sobrevinguin, sa familia ha de quedar ab casa ahont acullirse y un
tros de terra pera menjar, s’entrega ab energía als negocis més
arriscats y difícils. Si fa fortuna, be; sinó la fa, té sempre la retirada
assegurada.

Lo Homestead, fill del sistema particularista, ha passat d’Estat á

Estat á tots ó quasi tots los de la Unió, acomodantlo cada un á las
condicions especials en que’s troba, y variant la quantitat assegurable
y la forma de fer la inscripció. En l’Estat de Maryland, lo valor de lo
assegurat no pot passar de cent dollars, mentres que en los de
California y de Nevada pot arrivar á cinch mil. Entre aquestos dos
extrems tenen l’Homestead los demés Estats americans, desde los
quals es probable que s’extengui á tots los pobles de rassa anglo-
saxona, imitantlo ja en alguna de las Colonias británicas, y
estudiantlo seriament en la meteixa metrópoli.

¿Se’n vol un altre exemple no menys tracendental en lo meteix

terreno del dret civil? Aquí está la anomenada lley ó Act Torrens, que
desde una de las Colonias británicas, la de la Australia meridional,
ahont va ser promulgada en 1858, va passar luego á moltas altras
Colonias y Estats, haventse arrivat á presentar un projecte de lley á la
Cámara dels Comuns pera la aplicació de la lley á Inglaterra; projecte
que de moment va fracassar, pero no sens produhir indirectament
alguna millora en la transmissió de la propietat inglesa. La lley
Torrens ha sigut adoptada en las Colonias de Queensland, de
Victoria, de Nova Gales, y en la occidental de la Australia; en la
Tasmania, en la Nova Zelanda, en una de las provincias del Canadá,
en la Colombia británica, en las Islas de Fidjí, y ha entrat ja en la
Unió americana per lo Estat de Iowa, desde’l qual passará als altres.
En virtut de la flexibilitat del particularisme, cada un d’aquestos
Estats ó Colonias va adaptant la lley á sas condicions y necessitats
especials, conservant empero lo fondo de la meteixa.

La lley ó Act Torrens, que porta lo nom de son autor, Sir Robert
Torrens —(tal vegada una gloria catalana que ignorem, puig
l’apellido indica que ha de ser fill ó descendent al menys de la nostra
terra,)— té per objecte movilisar la propietat inmoble, y ho
consegueix pels medis més senzills. Lo qui vol col·locar sa propietat
baix lo régimen de la lley, —puig que aquesta no es obligatoria, y
otorga sas ventatjas sóls als que las volen disfrutar,— envia un plan
de la finca, una descripció y’ls títols de la meteixa, á la oficina
encarregada del registre. Aquesta examina’ls títols com si hagués de
comprar la propietat, y si’ls troba corrents, ho anuncia al públich. Si’s
presentan reclamacions, las ha de resoldre lo propietari: si no se’n
presentan, ó una volta resoltas las presentadas, la oficina inscriu lo
títol en un llibre talonari en que hi constan totas las cargas y
gravámens, y dona’l taló al propietari. Desde aquest moment la
propietat está col·locada al amparo de la lley Torrens, y la
administració la garanteix contra qualsevol reclamació que pugui
venir, encarregantse de sostenir los plets y de pagar las
indemnizacions que procedeixin, cobrant al efecte un dret de
asseguració que no passa jamay del dos per mil. Las operacions sobre
la propietat garantida son desde aquell moment facilíssimas y’s fan
totas sobre’l taló. Aquest es endossable, divisible, hipotecable, etc.,
etc., lo meteix que un document de comers. Totas las operacions
s’escriuhen en lo meteix títol, com en una lletra de cambi. Ab aquesta
senzillesa, la lley Torrens reemplassa lo registre engorrós y complicat
dels contractes, per lo registre de un títol en lo qual está condensada
la propietat. Pera’ls empenyos á curt plasso, ni tant sóls se n’ha de
pendre nota. Lo propietari deixa lo taló en poder del prestador, y
aquest té la seguretat de que aquell no fará cap operació nova que
comprometi’l seu crédit, puig que no disposant del taló, no pot
contreure cap obligació que afecti á la propietat que ha donat en
garantía.

Mes, no cal anar á cercar los exemples fora de casa, puig ne tenim
prous á casa nostra, en la época anterior á la unificació. Lo
particularisme de la Confederació aragonesa-catalana, encara que no
ab la amplitut que ha alcansat lo sistema en son desenrotllo modern,
produhia efectes semblants als que hem presentat com exemple.

Aixís tenim, que las costums conegudas baix lo nom de

Recognoverunt Proceres, confirmadas y reconegudas pera la ciutat
de Barcelona á títol de privilegi en 1283, van anar luego extenentse á
altras ciutats, vilas y comarcas de Catalunya, com Gerona,
Granollers, Igualada, districtes de las Franquesas del Vallés, del
Maresme y Vilamajor y alguns altres, essen la última en adquirirlas
Vilafranca del Panadés ab tota sa vegueria, en virtut del privilegi
expedit en 1510 desde Monsó per lo rey Ferran, y confirmat prop
d’un sigle més tart, en 1599 per don Felip, tercer de Castella y segón
d’Aragó. Aquest procediment per extensió tenia molt de
particularista, ab tot y que no gosava encara de la flexibilitat que la
divisió de la soberanía dona avuy al Estat compost, y es un indici de
que, si hagués pogut seguir desenrotllantse la política de la
Confederació aragonesa-catalana, s’hauria lograt la unitat de la
Península per medi de la unió de las distintas regions, molt més forta
y fecunda que la que s’ha volgut fundar en la uniformitat pel camí de
la imposició absorvent de una d’aquellas.

Passem ja á examinar com funciona l’Estat compost en quant té

relació ab la garantía dels drets y llibertats individuals y corporatius.

Dividida la representació de la soberanía, y co-existint los dos

poders, general y particulars de cada un dels Estats associats, lo
primer efecte que’s logra, es que la limitació del un per l’altre sigui
efectiva, sens que per aixó cap de ells se debiliti. Dins del Estat
unificat, —y notis be aquesta diferencia, que es de las més
importants,— per moltas divisions y subdivisions que’s fassin entre
las diferents brancas del poder, totas han d’estar lligadas entre ellas
per relacions de dependencia, puig que forman un tot que ha de tenir
un cap. Si en l’Estat unificat predomina lo principi autoritari, lo cap
es lo rey ó president, y á sa voluntat están en definitiva subjectas las
autoritats totas, per més que vulguin separarse las atribucions de
cada una. Si predomina lo principi democrátich, la Cámara es la que
s’imposa y ho dirigeix tot en la práctica. Dins de la organisació
unitaria no pot deixar de condensarse lo poder en un cap, format per
una ó per varias personas, puig per moltas limitacions que
s’imaginin, sempre ha d’anarse á parar á un poder sens superior, que
resolgui las qüestions sens apel·lació.

De lo qual ne resulta, que en l’Estat simple tota limitació al poder,

fassis com se fassi, lo desmillora en qualitat y li treu forsa. Lo
principi lliberal se troba, donchs, en tal organisació tancat dins de un
cércol viciós del que no pot sortirse. Si’s vol impedir que’l poder
pugui destruhir ó perjudicar las llibertats y drets, no hi ha altre medi
que debilitarlo, y si’s fa, se’l deixa inepte pera cumplir sa missió
propia. Si se’l vol robustir pera que pugui exercir ab desembrás sas
funcions, aquellas llibertats y drets quedan desarmats á mercés del
poder, y moren á mans del meteix que devia ser llur garantía. En l’un
y l’altre cas ve lo desordre, essent los perturbadors la llicencia ó’l
despotisme. D’aqui que las nacions unitarias no estiguin jamay en lo
just medi: la llibertat y la autoritat son en ellas inconciliables, y’l
desequilibri es permanent, no fent més que cambiar de l’un plat al
altre de la balansa.

Es un error créure, que en una organisació social basada en lo

principi de llibertat, l’autoritat ha de tenir poca forsa. Precisament,
ne necessita més que en las organisacions basadas en lo principi
contrari. Lo que hi ha, es que aquesta forsa ha de concentrarse en los
punts en que deu obrar, sens poder aplicarse en aquells en que no es
necessaria. Mes clar: á la autoritat han de regatejárseli atribucions,
no disminuhírseli la energía. Ha de limitársela no en la qualitat, sinó
en la quantitat.

Dins del sistema unitari es fácil perjudicar á la qualitat; impossible

limitar efectivament la quantitat. Sent lo poder únich ¿qui’l deturará
quan invadeixi atribucions que no li corresponen? Al punt meteix
que’s tracta de ferho de una manera eficás, la qualitat de la autoritat
se’n ressent, y quedan perjudicadas las atribucions que li son
propias.

L’Estat compost limita la quantitat sens desmillorar la qualitat. Sa

condició essencial es que co-existeixin dos poders entre’ls quals han
de repartirse las atribucions de la soberanía. Fassis la repartició com
se vulgui, no pot deixar de naixer la limitació de quantitat. Lo poder
general del conjunt té marcadas las atribucions que se li confian, y ha
de reduhirse á llur exercici baix pena d’invadir lo camp propi dels
poders dels Estats particulars. Pera aquestos, las atribucions que han
conferit á aquell, són limitacions no menys efectivas. Al punt meteix
que intentan traspassarne alguna, topan ab lo poder general. Los dos
poders son rodas que engranan y mútuament s’obligan á la
regularitat. Cap de las duas pot anar més ni menys depressa que
l’altra mentres lo engranatje’s conservi.

Aquest mecanisme es la veritable garantía de la llibertat. L’individuo

y las agrupacions no están aislats davant per davant d’un poder sens
altre fré que’ls qu’ells meteixos li posin, sino de poders enfrenats per
llur meteixa combinació. Lo poder que de més aprop los toca; lo que
regula las relacions més importants de la vida qüotidiana; lo que
garantisa directament llurs llibertats; lo que está encarregat de
traduhir en lleys los drets de la familia y la regulació de la propietat,
no es un poder absolut ni irresponsable. Per damunt d’ell está lo
poder general, que en quant sigui materia de las atribucions que té
confiadas, pot obligar al de cada Estat particular á cumplir lo seu
deber. Quant un particular ó corporació veu atacats ó desconeguts
los seus drets, no sóls té’l medi de reclamar á las autoritats del Estat
particular, sinó que, en cas de no trobarhi justicia, pot ap-pelar al
poder general. Lo poder general no toca tant d’aprop als individuos y
á llurs agrupacions sinó en los casos contats que tenen relació ab las
atribucions que té confiadas, y fins en aquestos casos no’s presentan
tampoch aislats. Si’l poder general s’extralimita, poden demanar
auxili al poder del Estat particular, y aquest té medis de resistir la
extralimitació. Y no’s temi que no la resisteixi en los casos graves,
puig tot poder está gelós de sas atribucions y no está jamay disposat
á deixárselas cisar. La virtualitat de la organisació particularista se
funda precisament en posar costat per costat la gelosia de dos
poders. L’individuo troba en ella la garantía de sa llibertat, que cerca
inutilment en la organisació unitaria. La federal liberty, com diuhen
alguns tractadistas americans, es la que no’s trova jamay desarmada
y sola davant del poder que l’amenassa. Contra l’atach de la autoritat
particular del Estat, té l’ajuda efectiva de la general de la associació:
contra’l d’aquesta, l’ampara la del Estat particular.

La organisació particularista, ademés, es la única que permet que’l

sistema representatiu se mantingui pur y sens barrejas que’l
desnaturalisin.

En primer lloch, la divisió de la soberanía es una gran base pera la

representació en lo poder general. Per medi de la associació, distints
Estats petits, sens perdre llur carácter de tals, ne fan un de gran. En
aquest, donchs, han d’estarhi representadas la varietat y la unitat, lo
qual, traduhit á la práctica, fa que’l poder llegislatiu general se formi
de dos cossos ó Cámaras ab atribucions iguals. L’un d’aquestos
cossos ha de representar la llibertat individual, l’altre la soberanía
dels Estats associats: lo primer ha de ser fill de la majoria del poble
de tota la associació, lo segón de la majoria de cada un dels Estats
que la forman: en aquell la representació ha de ser proporcional al
número, en aquest igual pera totas las entitats autónomas. L’un
representa’l conjunt y l’altre las parts organisadas que’l forman, y
sens lo concurs de tots dos no ha d’haverhi lley que arribi á alcansar
forsa obligatoria. Si’l cós representant de la totalitat volgués atentar á
las soberanías dels Estats particulars, lo cos representant d’aquestos
s’hi oposaria. Si’l cos que representa las soberanías particulars se
proposés destruhir la unió ó cisar las llibertats individuals, ho
impediria l’altre cos que las representa. Tenint los dos cossos iguals
atribucions y necessitant la lley la aprobació dels dos cossos, en cas
de conflicte entre’ls interessos que cada un d’ells representa, no hi ha
més que un camí, que es l’únich llógich; lo camí de tranzacció, que
resolgui’l conflicte armonisant las diferencias.

La meteixa divisió de la soberanía facilita la representació en los

Estats associats. Encarregats los poders d’aquestos de una part sola
de las atribucions soberanas, al donar formas al poder que ha
d’exercirlas, poden també atendre als distints interessos que dins del
Estat se manifestin, encarregant la potestat llegislativa á duas
Cámaras, l’una de las quals representi’l número y l’altra las forsas
corporativas.

Al tractar l’Estat compost de constituhir lo poder executiu, aixis en lo

conjunt com en cada un dels membres associats, pot ben bé donarli
vida propia é independent dels poders llegislatius. La limitació, que
es la condició essencial del sistema particularista, fa que no’s tingui
de temer la tiranía tant com en l’unitari. Las autoritats executivas del
conjunt tenen los límits de llurs poders fixats, y son vigiladas per las
dels Estats particulars, las que, á llur vegada, están contingudas per
aquellas dins de llur cércol propi. Unas y altras disposan de menor
quantitat de poder que las de un Estat centralisat, y són, per lo tant,
menys perillosas.
En segón lloch, la organisació particularista, monárquica ó
republicana, está en condicions molt distintas que la unitaria per lo
que respecta á las causas que han impulsat als Estats simples á
adoptar las prácticas parlamentarias. L’Estat simple, especialment si
está regit per la monarquía hereditaria, quasi forsosament ha
d’adoptar lo parlamentarisme, si vol fugir del régimen absolut. Lo rey
es sagrat é inviolable, y está, per lo tant, excent de tota
responsabilitat. Encarnació del poder executiu, no l’exerceix
directament, sinó per la intermediació de secretaris ó ministres
responsables, que nombra y separa lliurement, sens subjecció á cap
regla establerta en la lley fonamental del Estat. Si’s deixa al poder
real en possessió plena d’aquesta prerogativa, sens darli ni tant sols
una indicació sobre la forma y manera d’exercirla, imperará de fet
l’absolutisme. Lo poder real no té altre medi de coneixer las
fluctuacions de la opinió del pays que las eleccions parlamentarias, y
d’acort ab las manifestacions d’aquestas ha de exercir la potestat de
nombrar y separar als ministres. Adoptada aquesta premisa, las
demés conseqüencias del parlamentarisme venen tot naturalment.
Lo rey pot tenir duptes sobre la verdadera opinió del pays, y pera
desvaneixerlos no té altre recurs que posarla á proba en unas
eleccions generals. Pera ferlas, necessita’l rey poder disoldre’l
Parlament. Dada aquesta potestat, y acceptat que’l representant del
poder executiu, rey ó president, sigui irresponsable y nombri
lliurament los secretaris ó ministres responsables, no hi ha terme
mitj, y s’ha de triar entre la dictadura absolutista y’l parlamentarisme
ab tots los seus inconvenients y viciosas prácticas.

L’Estat compost pot tenir lo sistema verdaderament representatiu

sens regirse pel parlamentarisme, puig que pot marxar ab los poders
ben desllindats sens caure en l’absolutisme. Si la organisació es
republicana, y’l poder executiu es responsable y temporal, las
fluctuacions de la opinió pública influheixen en aquest poder, al
pendre en sa elecció part directa ó indirecta. La duració dels cárrechs
está marcada y res té que veure ab ella lo Parlament. Si’ls dos poders
se posan en desacort, per endavant se sap quant pot durar aquest,
y’ls electors meteixos se preparan á ferlo cessar quan siguin cridats á
renovar los cárrechs de l’un y de l’altre. Si la organisació es
monárquica ó imperial, tampoch hi ha inconvenient en deixar als
poders executiu y llegislatiu deslligats l’un de l’altre. Las atribucions
de la soberanía que exerceixen són reduhidas, y, ademés, están tots
subjectes á la limitació essencial que naix de la divisió de la meteixa
soberanía.

La organisació particularista no sóls pot basarse purament en lo

sistema representatiu, sens barreja de cap de las viciosas prácticas
del parlamentarisme, sino que depura aquell sistema y’l salva de
caure en cap dels dos extrems que poden posarlo en perill. Hem dit
en altres capítols, que en tota agrupació social s’agitan duas classes
d’interessos: lo general y’ls particulars. Si la representació se dona
sóls al interés general, com acostuma succehir en las nacions
unitarias dels nostres temps, los interessos particulars quedan
desatesos. Si en cambi sóls aquestos son los representats, lo general
ne surt sacrificat. La exclusió d’un qualsevol dels dos interessos
contradictoris es causa del descrédit del sistema. Si’ls representants
ho son de la nació y no del districte ó de la classe que’ls nombra, se
cau en un generalisme abstracte, que no pot deixar de ser tiránich.
L’Estat se presenta com una entitat absorvent y destructora, y en
nom de principis de que tothom parla y en quins ningú creu,