1. Per D. Antonio Suau Forés, professor
del CEPA Joan Mir i Mir (Maó)
Curs 2010-2011
ROMA
2. INTRODUCCIÓ
• A la unitat anterior vas
veure la influència que
Grècia va exercir sobre
la nostra cultura
occidental; doncs bé,
Roma hi va influir encara
molt més perquè el seu
domini sobre la península
Ibèrica va ser més llarg
tant en extensió com en
temps i molt gran la seva
influencia a tota Espanya:
– El llatí és la base i el
fonament de les nostres
llengues (a excepció del
3. –Sistemes de conreu (cep, oliveres, etc.)
i estris agrícoles, com l’arada romana,
etc.
–Les termes com les de Caldes de
Montbui a Catalunya.
4. 1. ORÍGENS
1.1 En primer lloc, cal
remuntar-nos als orígens:
a. Els primers pobles
històrics que van habitar la
península Itàlica van ser
els itàlics, que hi van penetrar
pel nord i van ocupar les
muntanyes i les valls del
centre. El sud de la
península va ser ocupat
pels emigrants grecs, que van
fundar unes colònies
5. 1. Territori romà al finalitzar
el domini etrusc
2. Expansió romana a
finals del s. IV aC
3. Territori dominat per
Roma després de les
Guerres Sammites
4. Ocupació de la Magna
Grècia
5. Límits del territori etrusc
a la època del seu major
apogeu.
6. Tendencia unificadora
exercida per Roma.
6. • La leienda diu que
la ciutat de Roma
va estar creada
per dos germans
que de petits van
estar abandonats.
Recollits i
alimentats per
una lloba, ja de
ROMUL I REM
7. L’origen històric
• El segle
vIII aC els
poblats
dels set
turons, a
prop de la
riba del riu
Tíber, que
s’havien
instal·lat
allà per
protegir-se
dels
10. LA MONARQUÍA
En aquests primers temps
Roma va ser governada per
set reis (monarquia) que tenien els
màxims poders, ajudats pel
Senat, format pels ancians de
les famílies més importants.
Durant tota aquesta època
la base de l’economia va
continuar essent
l’agricultura i la ramaderia,
tot i que van començar a
establir-se molts artesans i
comerciants.
12. LA REPÚBLICA
A final del segle VI aC va
desaparèixer el poder
monàrquic i es va instaurar
una nova forma de govern: la
república («res pública» =
aquestes dues paraules
llatines signifiquen tot allò
que afecta tota la
comunitat), que durà fins a
la meitat del segle I aC.
Les assemblees de ciutadans
(comicis) es reunien en el fòrum.
En elles elegien els magistrats; la
magistratura més apreciada
13. LA SOCIETAT
Pel que fa als
ciutadans, no tots ho
eren ni tampoc
tenien els
mateixos drets;
es podien
distingir els
ordres següents:
patricis (famílies
riques que
únicament podien
accedir als
càrrecs);
després hi havia
els plebeus (van
mantenir una
lluita constant
14. Quan van voler apoderar-se de Sicília, van tornar a trovar-se amb una
forta resistència, aquesta vegada per part del púnic, que ja estaven
instal·lats a la illa. Això va provocar les anomenades Guerres
Púniques (264-146 aC). La més destacada va estar la 2ª que va
enfrontar a Roma amb un enemic temible: Annibal de Cartago. Durant
aquesta guerra els romans van conquerir Hispània i el nord d’Àfrica....
Després van seguir les conquestes, Grècia, Gal·lia .....
L’EXPANSIÓ ROMANA
Durant aquesta
època Roma va
començar la
seva expansió.
Península
itàlica, Còrsega,
Sardenya. Al sud de la penínula va
topar amb la resistència grega
destacant la intevenció de Pirro, rei
d’Epiro (a Grècia).
16. LA CRISI DE LA REPÚBLICA
Les conquestes van portar
a Roma moltes riqueses,
però van beneficiar poca
gent i van provocar moltes
desigualtats socials entre
els ciutadans de Roma.
Aquestes desigualtats van
ser cada vegada més fortes
entre les classes altes i
les més desfavorides,
donant com a resultat una
crisi de la República. La situació de
crisi va provocar que el
Senat i els magistrats
18. 1. L’imperi a la mort de Cèsar i zona d’influencia a Armènia i costes de la Mar
Negra. 2. Expansió territorial des d’August fins Neró i època de Trajà.
3. Intent de penetració romana en Germània en època d’August. 4. Límits
de l’imperi. 5. Límits de les provìncies
20. • Els campaments romans eren
organitzats com una ciutat, al voltat de
dos vies que es creuaven (cardus i
decumanus) i amb centre a la tenda del
comandament
• Cada soldat carregava les eines i una
fusta per fer el terraplen i la
empalissada cada nit quan s’aturaven.
EL CAMPAMENT
21. L’IMPERI
L’Imperi: ara una
sola persona,
l’emperador,
ostentava tots
els poders en
la seva
persona; fins i
tot era
considerat el
cap religiós i es
va organitzar
un culte en
honor seu, el culte
imperial. Octavi,
considerat com
22. Durant el segle I dC l’Imperi
va continuar expandint-se a
la vegada que completava
les conquestes anteriors i
frenava els incipients atacs
dels pobles bàrbars. Arribava
des d’Hispània fins a l’Àsia
Menor i pel nord havia envaït
Britània; al mateix temps es
pacificaven les fronteres
amb els pobles germànics.
Les fronteres estaven
vigilades per un gran exèrcit i
amb fortificacions (Limes) per
defensar-se, sobretot, dels
pobles bàrbars. Les províncies
formaven el conjunt de
23. LA PAX ROMANA
Durant els
segles I i II dC
es va viure una
etapa daurada i
d’una gran
tranquil·litat,
coneguda com a
«pax romana».
El fet de la pau
va fer que la
vida urbana s’expansionés;
unes ciutats
construidse
totes de la
mateixa manera
i amb tot allò
necessari
25. LES DINASTIES
ÈPOCA IMPERIAL O “IMPERI”
A) ALT IMPERI (27 aC – 192 dC)
Màxim esplendor polític, econòmic i cultural.
- Dinastia Juli-Clàudia (27 aC-68 dC): Octavi August, Tibèri, Cal·ligula, Claudi,
Neró. Expansió per Egipte, Pròxim Orient, Britania.
- Crisi del 69: quatre emperadors a la vegada
- Dinastia Flàvia (69-96): Flavi, Vespasià, Titus i Domicià.
- Dinastia Antonina (96-192): Nerva, Trajà, Adrià, Antoninus Pius, Marc Aureli
i Còmode. Màxima expansió territorial (Dàcia, Mesopotàmia)
27. PROVINCIES DE L’IMPERI
1. Expansió de l’Imperi a la mort de Cèsar i zona d’influència a Armenia i costes de la Mar Negra. 2.
Expansió territorial a la Dinastia Julia-Claudia (August fins a Neró). 3. Intent de penetració romana a
Germania. 4. Lìmit de l’Imperi. 5.Límit de les províncies.
29. EL BAIX IMPERI (192-476 dC)
Decadència, crisi, conflictes socials. Amenaces externes, inestabilitat pol´tiica, crisi
econòmica i procès de ruralització. Divisió de l’Imperi.
• Crisi dels cinc anys (193-197): quatre emperadors
• Dinastia dels Severs (197-235): Septimi Sever, Caracal·la, Macrinus, Heilgàbal i
Alexander Sever.
• Anarquia Militar (235-284): Greu crisi econòmica i política (Crisi del s. III). Successió
d’emperadors, primeres invasions i guerres civils.
• Dioclecià (285-305). Poder absolut, orientlització, persecució dels cristians. Gran
reforma de l’administració. .. “Tetraquia” (293-305), organització de l’imperi en 4 zones,
adminsitrades per 2 augusts i 2 cèsars.
• Constantí (306-337). Lluites pel poder. Edicte de Milà (313). Fudnació d econstantinoble
com anova capital (330)
• Julià “l’apòstata” (361-363)
• Dinastia Valentiniana: emperador i cor-regent; Valentinià i Valent (364-3759, Valent i
Gracià (375-378), Gracià i Teodosi (379-383), A la mort de Gracià (383) qued Teodosi
como a emperador únic. Imposició del Cristianisme com a religió oficial (391) i
prohibició del paganisme.
30. ORGANITZACIÓ DEL BAIX
IMPERI: EL DOMINADO
LEYENDA
1.Límits de
l’Imperi en època de Dioclecià
2. Límit de las Prefectures
3. Límit de les Diòcdsi
4. Límit de les Provincies
31. LA CRISI DEL SEGLE III dC
A
partir
del
segle III
l’Im-
peri
va
entra
r en
una
greu
crisi.
Les
32. LA RURALITZACIÓ
• La crisi del comerç i del artesanat urbà al s. III dC va
provocar molt d’atur. La gent va a començar a emigrar al
camp on, davant la escassesa d’esclaus, els grans
terratinents els acceptaven, donant-los un tros de terra en
usufructe. A aquest sistema li diem el colonat (colonato)
• Poc a poc, l’eix econòmic de l’Imperi es va traslladar de
les ciutats als camps.
• Els terratinents, davant de la inseguretat regnant, van
començar a fortificar les seves villae i a organitzar petites
forces armades d’autodefensa.
• Començava el canvi cap al feudalisme
33. LA DIVISIÓ DE L’IMPERI
•A la mort de Teodosi el 395, divisió
definitiva de l’Imperi Romà amb la
creació dels:
• Imperi Romà d’Occident, amb
capital a Ravenna, patirà una greu
crisi. Invasions bàrbares des del 406.
Setge de Roma per Alaric (410).
Darrers emperadors. 476, el ger-
mànics d’Odoacre deposen a l’últim
emperador, Romul Augústul, quedant
definitivament dividit l’imperi en els
Regnes Germànics.
• Imperi Romà d’Orient, amb capital
a Constantinoble (bizanci) més cohe-
sionat internament, més fort ymillor
defensat, sobreviurà un mil·ler d’anys
més, sota el nom d’Imperi Bizantí.
Llengua grega.
35. 2. LA VIDA DE CADA DIA
La vida es desenvolupava
essencialment a la ciutat:
aquesta era el centre
cultural, comercial i
de producció artesanal.
Allà hi havia el temple, el
fòrum, el mercat, les termes, el teatre i
tots els altres edificis
entorn dels quals
girava la vida dels
seus habitants, bastant
diferenciada, sobretot
en certs moments,
36. LA FAMILIA
El nucli fonamental estava
format per la família, on el
pare jugava un paper
destacat. En les famílies
més acomodades la cultura
tenia un paper important:
fins al set anys era la
mare o la dida l’encarregada
de fer-ho. A partir d’aquesta
edat era un tutor
l’encarregat de continuar-
ho.
39. LA CIUTAT ROMANA
lLes ciutats romanes
se estructuraven en
cuadrícules al voltant
d’un eix format pels
dos carrers
principals:
El cardus màximus i
el decumanus
màximus
Ver:
Itálica (infografia)
40. LA VIVENDA URBANA: la
Insula
La vivenda de la gent
amb meyns diners era
l’anomenada ínsula.
Eren edificis de
varios pisos i per la
seva estructura en part
de fusta, fàcils de
cremar.
41. Les cases dels rics a les
ciutats eren baixes. El
lloc més important era
el triclinium
(menjador).
Per les ruïnes de
Pompeia sabem que
eren decorades amb
pintures
LA VIVENDA URBANA: la
casa dels rics
42. ELS TEMPLES
Temple de Fortuna Virii
El Panteó Temple a Sabratha
(Libia)
Temple a Evora (Portugal)
Temple de Castor i Pollux
55. LA ROMANITZACIÓ
• S’entèn per “romanització” el procès d’aculturació,
o sigui, de adoptar la cultura i costums romans pels
pobles conquerits.
• La principal forma de romanitzar va estar la creació
de ciutats a tots els racons de l’imperi on
s’instalaven els legionaris llicenciats.
• La romanització no va estar igual de forta a tot
l’Imperi.
56. LA AGRICULTURA
• L’agricultura era la base de la riquesa
romana.
• A mesura que va avançar l’Imperi es va
reduïr la petita propietat i es van
imposar el latifundis, grans propietats
agraries en mans de terratinents,
normalmnent nobles
• El centre del latifundi era la vil·la
• Pel que fa a
l’agricultura, es
van cultivar
sobretot els
conreus
mediterranis
(blat, vi, oli), tot
fent servir
utensilis com
l’arada romana i
sistemes de
57. EL COMERÇ
•Quant al
comerç, es
desenvolup
ava amb
totes les
províncies
de l’Imperi;
ho feien
per
l’interior a
través de
les vies,
però
sobretot
pel
Mediterrani
.
60. LA RELIGIÓ
• Primer de
tot cal
deixar clar
que els
romans es
movien
entre la
creença i
la
superstició,
raó per la
qual tenien
pràcticame
nt tants
61. LA RELIGIÓ (II)
• També
tenien els
déus de la
llar que
eren els
lars i els
penats, que
assegurave
n els
proveïment
s de la
casa, etc.;
més tard,
62. EL CRISTIANISME
• Una nova religió va sorgir a
la província romana de
Palestina: el cristianisme, molt
arrelat entre les classes
més pobres i desfavorides,
va ser perseguit en principi,
per les seves idees socials
revolucionàries (tots som
germans i, per tant, les
desigualtats s’han d’abolir)
i per la seva oposició al
culte de l’emperador (és
una religió monoteista, per
la qual cosa només admet
63. Hispania sota l’Imperi
• La conquesta romana de
Hispania va començar a la
2ª Guerra Púnica quan els
romans van desembarcar a
Emporiom (Girona) per
iniciar la conquesta i
llevar-li la base de soldats
i diners a Hannibal.
64. LES ILLES BALEARS I ROMA
• Els romans
van
incorporar
als seus
territoris
les Illes
Pitiusses
després de
la seva
victoria
sobre
Cartago a
las
Guerres
