3. ZONA CÀLIDA ZONES TEMPERADES ZONES FREDES
Fa calor tot l'any Hi ha quatre estacions Fa fred tot l'any
amb diferents
temperatures
CLIMES CÀLIDS CLIMES TEMPERATS CLIMES FREDS
Clima equatorial Clima mediterrani Clima polar
Clima tropical humit Clima oceànic Clima d'alta muntanya
Clima tropical sec Clima continental
Clima desèrtic
- Entre el Tròpic de - Hemisferi Nord: Entre el - Hemisferi Nord: Entre
Càncer i el Tròpic de Cercle Polar Àrtic i el el Cercle Polar Àrtic i el
Capricorni Tròpic de Càncer Pol Nord
- Hemisferi Sud: Entre el
- Hemisferi Sud: Entre el Cercle Polar Antàrtic i el
Cercle Polar Antàrtic i el Pol Sud
Tròpic de Capricorni - El clima d'alta
muntanya es dóna en
qualsevol alta muntanya
5. El clima equatorial es localitza a costat i costat de l’equador, entre 5 i
10º de latitud: Àfrica central i Golf de Guinea, l’Amazònia a
Sudamèrica., Indoxina a Àsia.
Els climes tropicals es localitzen entre 5 i 35º de latitud, sobretot a les
zones entre l’equador i els dos tròpics: Amèrica Central, Amèrica del
Sud (Brasil), sud d’Àfrica, sud-est d’Àsia i est d’Austràlia.
Els clima desèrtic ocupa el 15% de la superfície continental. Es localitza
entorn als tròpics, sobretot a l’Hemisferi Nord. Els deserts més
coneguts es troben a l’Àfrica: el Sàhara, el d’Aràbia i el Kalahari.
6. Situació: zona càlida (Amazònia, Cubeta del Congo, Indonèsia).
Temperatures: altes, sobre els 25º tot l'any.
Precipitacions: moltes i quasi diàries.
Rius: llargs i molt cabalosos.
7. Temperatures molt elevades
durant tot l’any.
Mitjana anual 25ºC.
No hi ha oscil·lació tèrmica.
Pluges molt abundants superiors
als 2000 mm anuals.
Tempestes diàries al capvespre.
Elevada humitat.
8. Situació: zona càlida
Temperatures: altes, entre 25 i 35ºC. Segons el mes de l'any fa més o
menys calor
Precipitacions: hi ha una estació humida llarga (3-4 mesos), amb moltes i
fortes pluges.
Rius: Cabal abundant; porten molta aigua durant l'estació de pluges.
9. Situació: zona càlida.
Temperatures: altes, fins a 30ºC. Segons el mes de l'any fa més o menys
calor .
Precipitacions: hi ha dues estacions: una seca, molt llarga ( de 9 a 11
mesos) i una humida molt curta.
10. Temperatures força altes tot
l’any. Mitjana entre 20 i 30ºC.
Major amplitud tèrmica,que en
les àrees equatorials, entre 5
i 10ºC.
Precipitacions diferents
segons la zona.
Tropical humit: precipitacions
abundants tot l’any.
Tropical sec: precipitacions
abundants només durant una
estació a l’any (juliol-octubre).
11. Situació: zona càlida
Temperatures: altes, poden arribar a 50ºC durant el dia, però a la nit fa
fred.
Precipitacions: no n'hi ha.
12. Temperatures molt altes
durant tot l’any. Mitjanes
entre 17 i 22ºC.
Grans oscil·lacions
tèrmiques entre el dia i la
nit, de 20 a 25ºC.
Pluges inferiors als 250 mm
anuals.
Sequedat extrema de l’aire.
Humitats molt baixes sobre
el 20%.
L’aire sec té gran capacitat
d’evaporació, resseca la
terra i absorbeix amb
rapidesa l’aigua de la pluja.
13. El clima mediterrani es localitza a les costes orientals dels continents
situades entre 30 i 45º de latitud. La zona més àmplia és la banyada per la
mar Mediterrània, que dóna nom al clima.
El clima oceànic es dóna a les costes occidentals dels continents entre 40 i
60º de latitud. A l’Hemisferi Nord comprèn la costa occidental d’Europa i
Amèrica del Nord. A l’Hemisferi Sud la costa del sud de Xile i Argentina; la
costa sud-est d’Austràlia i Nova Zelanda.
El clima continentals es localitza en indrets allunyats de les masses d’aigua,
entre 40 i 70º de latitud. Ocupa les terres de l’interior d’Europa, d’Àsia i
d’Amèrica del Nord.
14. Situació: zones properes a la Mar Mediterrània; també a d'altres llocs com
Califòrnia i Sud Àfrica.
Temperatures: estius calorosos; hiverns suaus.
Precipitacions: poques i irregulars; sobretot a la primavera i a la tardor.
Rius: cabal irregular; menys cabal a l'estiu; inundacions quan plou molt fort.
15. Temperatures suaus, no molt
fredes a l’hivern.
Estius força calorosos fruit de
l’entrada dels anticiclons
tropicals.
Precipitacions escasses a l’estiu i
abundants a la primavera i tardor.
La vegetació típica és el bosc
mediterrani de fulla perenne.
Arbres baixos, de tronc llenyós i
fulles dures, petites i
punxegudes, adaptades a l’estalvi
d’aigua.
Les principals espècies són pins i
alzines.
També s’hi desenvolupa el matoll
espinós de fulla petita.
16. Situació: és un dels climes de les regions temperades, a prop de les costes
dels oceans.
Temperatures: l'oceà suavitza les temperatures: estius frescos i hiverns
suaus.
Precipitacions: plou sovint de forma moderada.
Rius: tenen un cabal abundant tot l'any perquè plou sovint.
17. Temperatures suaus durant
tot l’any.
Poca oscil·lació tèrmica.
Pluges abundants,(més de
1000 mm anuals) sobretot a la
tardor i l’hivern.
La vegetació típica és el bosc
caducifoli.
Aquest bosc ocupa el 15% de
la super-fície forestal del
planeta
Les principals espècies són els
roures, faigs i castanyers.
18. Situació: és el clima de l'interior dels continents, a les regions temperades.
Temperatures: temperatures caloroses a l'estiu i molt fredes a l'hivern.
Precipitacions: precipitacions més abundants a l'estiu. Neva a l'hivern.
Rius: cabalosos, amb més aigua a l'estiu.
19. Temperatures extremes, molt
altes a l’estiu i força baixes a
l’hivern amb oscil·lacions
tèrmiques de fins a 25ºC.
Les precipitacions són
escasses i es concentren
bàsicament a l’estiu.
A les zones més al Nord, on els
estius no són tan calorosos hi
trobem la taigà o bosc de
coníferes.
Són arbres de fulla perenne
aciculifolis.
Les principals espècies són els
avets, el làrix i el pi roig.
20. El clima polar es troba als dos extrems de la Terra: al nord del Cercle
Polar Àrtic i al sud del Cercle Polar Antàrtic, a més de 70º de latitud.
Presenta les temperatures més baixes de la Terra. Les precipitacions
són gairebé inexistents i difícilment s’arriben a els 10 °C de temperatura
mitja.
El clima d’alta muntanya es localitza a les zones muntanyenques de més
de 2500 m d’altitud. Presenta temperatures fredes a l’hivern i suaus a
l’estiu, i té pluges abundants, amb freqüència en forma de neu a l’ hivern.
21. Situació: zona freda; al costat del Pol Nord i del Pol Sud.
Temperatures: fa molt fred. Quasi sempre per sota dels 0ºC. Als hiverns,
de 10 mesos, sempre és de nit i als estius la temperatura no passa dels
10ºC i sempre és de dia (el Sol de mitjanit).
Precipitacions: poques i en forma de neu.
22. El clima polar presenta
temperatures molt baixes, poden
arribar a –40ºC.
Només a l’estiu són positives, amb
màximes de 10ºC.
Gran oscil·lació tèrmica.
Pluja quasi inexistent i les
escasses precipitacions que cauen
són en forma de neu.
La vegetació varia en funció de
tres factors: altitud, latitud i
orientació.
La vegetació es disposa en
estatges altitudinals.
23. Situació: a les altes muntanyes.
Temperatures: freda durant tot l'any. A l'estiu no passa els 10ºC.
L'hivern és llarg i fred. Molta diferència entre el dia i la nit.
Precipitacions: plou sovint i moltes vegades neva. S'hi troben neus
perpètues (neu que no es desfà mai) i geleres (gel que no es desfà mai).
24. En els climes d’alta muntanya,
les temperatures són molt
baixes a l’hivern i suaus al
l’estiu.
Les precipitacions es
redueixen a mida que
augmenta l’altitud, però
acostumen a ser força
abundants.
26. Els paisatges naturals: biomes de la
Terra
Paisatge: Conjunt d'elements en una part de la Terra.
Estan formats per elements naturals i humans:
Elements naturals: relleu, clima, vegetació i fauna.
Elements humans: camps, carreteres, cases, ciutats, ...
Biomes: Comunitats d'animals i vegetals que viuen adaptades a un lloc
i que la seva vida depèn de què hi siguin els altres.
En el paisatge influeix és el clima.
26
28. Els paisatges naturals: biomes de la
Terra
Paisatge: Conjunt d'elements en una part de la Terra.
Estan formats per elements naturals i humans:
Elements naturals: relleu, clima, vegetació i fauna.
Elements humans: camps, carreteres, cases, ciutats, ...
Biomes: Comunitats d'animals i vegetals que viuen adaptades a un lloc
i que la seva vida depèn de què hi siguin els altres.
En el paisatge influeix és el clima.
28
29. La selva.
Es dóna a zones de clima
equatorial.
Boscos molt frondosos.
Gran diversitat d’espècies.
Vegetació s’esglaona per
altures.
Arbres alts i exuberants.
Fulles grans i molt verdes.
Sotabosc inexistent.
Gran reserva d’humitat.
Pulmó de la terra.
Molt despoblada.
L’Amazònia és la selva més gran
del món.
31. La sabana
Situada a la zona de clima tropical.
És una enorme plana coberta d’herbes, alguns arbustos i
arbres dispersos de fulla caduca (acàcia i baobab).
A les ribes dels rius hi creixen arbres propis de la selva (bosc
en galeria).
Fauna: molts animals herbívors (girafes, gaseles o zebres),
però també carnívors (lleons).
La població es concentra a la costa i a les ribes dels rius.
Al camp subsisteixen poblats tradicionals, els podoko
(Camerun), els serer (Senegal) o els kikuiu (Kenya).
Més de la meitat de la població es dedica a la agricultura.
33. El desert
Són regions àrides.
Tipus de deserts:
Els deserts càlids (als voltants dels
tròpics).
Els deserts amb estació freda (a la
zona temperada).
Gran varietat de paisatges: deserts de
sorra i deserts pedregosos i rocallosos.
Existència de uadis.
Poques espècies animals i vegetals
(dromedaris i cactus) i escàs
poblament humà, molt concentrat als
oasis,
Deserts més importants:
Càlids: Sàhara, desert d'Aràbia,
Gran Desert de Victòria i desert de
Kalahari.
Freds: Gran Conca, Gobi i Atacama.
35. El bosc mediterrani
Predomina en tota la zona del
clima mediterrani.
Predominen arbres de fulla
perenne (pi, alzina i l'alzina
surera).
Zones més humides i fresques:
arbres de fulla caduca
(avellaner, roure).
Matolls i arbustos (romaní,
farigola, espígol...).
Paisatge molt transformat
(conreus i turisme).
37. Bosc boreal o taigà
Propi del clima
continental.
Representa el bioma
terrestre més gran.
Subsòl és prim, pobre de
nutrient, i acídic.
Flora: coníferes perennes
fredes amb fulles
acícules (pi i l'avet). A
més líquens i molses.
Fauna: pica-soques,
falcons, ratolins, linxs,
guineus, llops, cérvols,
llebres, rat-penats, etc.
L'actual deforestació i
explotació dels recursos
pot provocar la seva
desaparició.
38. Praderia
És l’altra formació pròpia
del clima continental.
Es desenvolupa en zones
humides i menys fredes.
Està formada per herbes
altes.
És característica de les
planes de l’interior.
A les zones càlides i
seques hi apareix l’estepa,
formada per herbes de
medida petita.
40. Bosc d’arbres de fulla caduca
Propi del clima oceànic o
atlàntic.
S’estén, sobretot, per les costes
occidentals de les zones
temperades.
Vegetació abundant i molt verda.
Prats extensos a les costes i a
les zones muntanyoses.
A les zones d’altitud mitjana hi
predominen els boscos d’arbres
de fulla caduca (faigs, roures i
freixes).
A les zones de sòls poc fèrtils es
dóna la landa: formació vegetal
d’arbustos, herbes i matolls.
És un medi molt poblat i, per
tant, molt transformat.
42. El paisatge polar
El clima polar és el més
fred de la Terra.
Precipitacions escasses i
en forma de neu.
Paisatge perpètuament
glaçat → absància de
vegetació.
Només alguns animals
(foques, óssos polars i
pingüins) .
Als indrets més propers a
la zona temperada, creix
la tundra.
A la tundra hi viuen rens,
guineus, llops,...
44. El paisatge d’alta muntanya
Amb l'altitud disminueix la temperatura i augmenten les
precipitacions → la muntanya altera les característiques de
la zona climàtica en la qual se situa.
Vegetació: varia molt d’unes parts a unes altres de la
muntanya.
En general, però, la vegetació està formada per boscos
d'avets i pins a la part més baixa, i prats i molses a la part
més alta.
Fauna: poques espècies animals (escurçons, marmotes,
isards, óssos, llames, iacs i insectes).
