Informe departament salut 2012

ATENCIÓ MÈDICA I SANITÀRIA
PÚBLICA A CATALUNYA

Informe gener - desembre 2012
Barcelona, abril 2013

BALANÇ DE RESULTATS Gener-Desembre 2012

 CONTEXT GENERAL 2012
 PLA DE SALUT

 SALUT PÚBLICA
 PROMOCIÓ I PREVENCIÓ
 PROTECCIÓ DE LA SALUT
 VIGILÀNCIA EPIDEMIOLÒGICA
 DROGODEPENDÈNCIES

 ATENCIÓ MÈDICA I SANITÀRIA
 RESUM EXECUTIU RESULTATS
Gener –Desembre
 ATENCIÓ PRIMÀRIA I COMUNITÀRIA 2012
 ATENCIÓ CONTINUADA I URGENT
 ATENCIÓ ESPECIALITZADA I HOSPITALÀRIA
 PRESTACIÓ FARMACÈUTICA
 ATENCIÓ SOCIOSANITARIA
 ATENCIÓ SALUT MENTAL I ADDICCIONS
 ATENCIÓ EXTRAHOSPITALÀRIA
 ORIENTACIÓ AL CIUTADÀ I SATISFACCIÓ

RECERCA I INNOVACIÓ
RESUM EXECUTIU

2

Consell Català de la Salut Departament de
LOSC, modificada 29/12/2011 Salut Programa de prevenció i Atenció a la Cronicitat
Pla Director de Salut Mental i Addiccions
Pla Director Sociosanitari
Consell Consultiu de
Pla Director d‟Oncologia
Pacients de Catalunya
Pla Director de Malalties de l‟Aparell Circulatori
2/10/2012 Pla de Salut Pla Director de Malalties Reumatològiques i de
21/02/2012 l‟Aparell Locomotor
Consell Assessor
Mapa Sanitari
Malalties Minoritàries
2009

Agència de Salut
Pública de Catalunya
CatSalut Pla de Recerca
30/09/2011 LOSC 9/07/1990 16/10/2012

20 Centres recerca
Centres territorials Contractació
serveis

Pla Interdepartamental de Salut Pública
Pla Interdepartamental de Drogodependències
Pla Interdepartamental de Prevenció i Control
Pla Interdepartamental d‟ITS i SIDA SISCAT
14/12/2010

368 Àrees Bàsiques de Salut
424 Centres d‟Atenció Primària
826 Consultoris Locals
63 Hospitals
102 Hospitals Sociosanitaris
48 Hospitals Salut Mental
20 Centres Diàlisi
Servei d‟Emergències Mèdiques (431
unitats)
3115 Oficines de Farmàcia
34 Centres de Rehabilitació

3

Autoritzacions i inspeccions de centres sanitaris

2010 2011 2012
Obertures de centres sanitaris 575 538 637
Trasllats i modificacions de centres sanitaris 874 974 692
Obertura d‟oficines de farmàcia i farmacioles 22 30 19
Incidents i reclamacions 505 727 662
Actuacions inspectores preventives 458 247 390
Expedients sancionadors 86 86 91

4

Evolució de la despesa en salut 2003-2012
11.000
Despesa en Salut 10.368,2 10.387,9
9.790,7
10.000
9.612,9

9.162,5
9.000 8.813,4

7.998,4
8.000
7.123,8
Milions d'€

7.000
6.585,7

6.092,6
6.000

5.000

4.000
2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012

5

2.1. ACTUACIONS EN PROGRAMES DE SALUT 2012 (1)
Pla de Salut de Catalunya 2011-2015
Pla de Salut de Catalunya 2011-2015

1. Objectius i programes de Salut Objectius de
Salut

2. Orientació 3. Resolució 4. Qualitat en
als malalts des dels l’alta
crònics primers nivells especialització
Transformació
del model
assistencial

5. Enfocament en el pacient i famílies
6. Nou model de contractació Modernització
de l’organització
7. Incorporació del coneixement professional
8. Millora del govern i participació
9. Informació, transparència i avaluació

Marc de referència de futur compartit amb el conjunt del sistema
Font: Pla de salut 2011-2015 v.1.0
10
en un context de canvi

6

10 Projectes amb desenvolupament territorial

7

Avaluació compromisos del Pla de Salut 2012
Indicador Estat actual vs objectiu final Comentaris

1.000.000 1.000.000
▪ # ciutadans involucrats en programes d‟exercici físic i alimentació saludable D 86% dels ABS fan programes de promoció
▪ # EAPs amb processos clínics integrats per diabetis, MPOC i ICC 30% 30% ▪ Objectiu 2013: 100%
Atenció als
crònics
▪ # regions amb llits de subaguts 7 7 ▪ Imprescindible incloure en contractació

▪ # pacients sota un programa de gestió del cas 4.000 2.000 ▪ Superades les expectatives

▪ # pacients involucrats en un programa d‟atenció pal·liativa > 7.000 7.000 ▪ Dades PADES.
Pacients crònics en programa MACA: 4681

▪ % reducció en llistes d‟espera quirúrgiques (2012 vs. 2011) -12 -2 ▪ Compromis assolit
1er semestre 2012:colorectal 29,8 dies;
▪ Màxim # de dies promig entre diagnòstic càncer i inici tractament (mama) 28 30 mama: 28,5 dies;pulmó: 34,1 dies
▪ Màxim # dies promig en intervencions oncològiques 34 45 ▪ Compromis assolit
Major Locomotor: 98% acords AP-AE en el PAR
resolució i ▪ % població sota nou model de relació AP-AE en oftalmologia, SM i >30% 30 Oftalmologia: 79% acords AP-AE en el PAR
menor temps reumatologia SM: 45% cartera AP-SM
d'espera ▪ % reducció en llistes d‟espera de consulta externa especialitzada > 5% 5%
Locomotor: -26,1%; Oftalmologia: -20,6%
▪ % angioplàsties primàries realitzades en menys de 120 minuts 61,7 60 ▪ Dades disponibles des de 15/10/2012
▪ Donarem més alternatives d‟atenció immediata i promourem l'atenció a través
6.000 trucades al dia
de Sanitat Respon/061 (% consultes sense mobilització recurs) 44% 50%.

▪ % pacients del programa de Pacient crònic complex amb tractament revisat 90% 90 ▪ Consens sobre metodologia consolidació

Seguretat i ▪ % d‟ictus isquèmics repermeabilitzats amb fibrinòlisi 14 12 ▪ Catalunya entre els líders d‟Europa
qualitat
▪ Taxa de reingresos a 30 dies a totes les regions per ICC i MPOC 14,4 ICC 15 ICC ▪ Augment de reingresos per MPOC
17,5 MPOC. 17 MPOC
.

Involucració
▪ # Pacients en el programa de pacient expert 2300 2.000 ▪ Bon grau d‟avenç
del pacient
▪ % reducció reclamacions de tracte 11,9%. 10%

8

SALUT PÚBLICA
Pla Interdepartamental de Salut Pública

10

Salut Pública

La protecció i promoció de la salut ha de ser present en tots els àmbits
socials i econòmics de Catalunya, i en l‟àmbit de l‟atenció primària i
comunitària.
 L‟Acord de Govern (20.11.2012) crea la Comissió Interdepartamental
de Salut encarregada d‟elaborar el Pla Interdepartamental de Salut
Pública (PINSAP), d‟acord amb el document de bases.
 Contracte Programa: el CatSalut i l‟Agència de Salut Pública de
Catalunya dissenyen les bases per la integració de la salut pública dins
el model assistencial.

SALUT PÚBLICA
Promoció i Prevenció

12

Resultat molt positiu del desplegament de la Llei 42/2010 de mesures sanitàries davant
del tabaquisme:

 Les vendes de cigarretes han baixat un 12,09% al 2012.

 Ha baixat el percentatge de fumadors des d‟un 29,4 al 2006 a un 28,5% al 2012 (dades
ESCA).

 Tots els centres d‟atenció primària participen a la xarxa d‟atenció primària sense fum. Al
voltant de 70.000 persones ateses a l‟atenció primària han deixat de fumar al 2012.

 Continua el desplegament dels programes d‟atenció primària, hospitals i embaràs sense
fum amb cobertures superiors al 80%.
 A partir dels resultats de l‟estudi BIBE que mostraven que els nadons fills de progenitors
fumadors tenien una forta exposició a la nicotina, s‟ha definit i posat en marxa del programa
pioner a l‟Estat “Infància sense fum” en el que s‟han format més de 600 professionals.

 Es calcula que la nova Llei contribuirà a evitar entre 700 i 800 morts per tabaquisme passiu
que es produeixen cada any a Catalunya. 202.292 treballadors de l'hostaleria han deixat
d‟estar exposats al fum de tabac.

 S‟han fet 17.221 inspeccions, que han evidenciat un compliment òptim de la llei: en el
99‟1% no s‟ha observat consum de tabac. Cal destacar el bon comportament cívic.

13


Impuls del Pla integral de promoció de la salut a través de l’activitat física i
l’alimentació saludable en col·laboració amb tots els sectors implicats

 Disseny del contracte programa entre l'Agència de Salut Pública i el CatSalut per integrar
serveis de prevenció i promoció de la salut en l‟àmbit assistencial de l‟atenció primària i
comunitària.

 Més de 183.873 persones han participat en el Pla d‟activitat física, esport i salut des dels
equips d‟atenció primària de salut. El sedentarisme s‟ha reduït notablement: d‟un 23,9%
al 2006 a un 17,8% al 2012 (Dades ESCA).

 Elaboració, presentació i difusió de la nova piràmide de l‟Alimentació Saludable.

 38.000 comensals, en 220 establiments promotors dieta mediterrània AMED, en 79
municipis d‟arreu de Catalunya.

 Durant l‟any 2012 es van revisar 358 menús escolars (323 menús al 2011). Més d‟un
85% dels menús escolars ofereixen fruita com a postres, 3 o més dies/setmana.

 Amb els Departaments d‟Agricultura i d‟Ensenyament es desplega el projecte “A la nostra
escola mengem més fruita” que es desenvolupa 1.438 escoles de Catalunya en 355.881
alumnes de 3 a 12 anys.

14

Les cobertures vacunals han estat adequades i estan estabilitzades.

 Han evitat més de 42.000 casos de malaltia i les seves complicacions. De les malalties evitades
(tètanus, tos ferina, parotiditis, xarampió i rubèola, etc.) la disminució ha estat en global d‟un 98,6 %
respecte a les xifres del 1986.

 Ha augmentat la cobertura de la vacunació enfront el VPH fins un 84,3% (enfront un 80,7 % al 2011).

Actuacions de promoció de la salut en col·lectius específics tot incorporant la visió de gènere i
etapes vitals.
 Programa Salut als barris realitzat o en marxa al 2012 en 79 barris de Catalunya (722.276 habitants), 6
més que l‟any anterior.
Amb el Departament d’Ensenyament continua el desplegament del Pla Salut, Escola i Comunitat que
engloba al Programa Salut i Escola.

 El programa salut i escola continua desenvolupant-se, i jugant un paper important en la detecció precoç
de problemes de salut mental. Del total de 11.921 consultes a la consulta oberta al curs 2011-2012,
es van observar 2.611 consultes de temes relacionats amb salut mental i un 4,4% d‟aquestes consultes
es deriven als Centres de Salut Mental Infanto-Juvenil.

 En un 21% de les consultes es detecten problemes que requereixen d‟atenció especialitzada.

 A partir de l‟experiència adquirida l‟any 2011 a 5 territoris, el Pla de Salut, Escola i Comunitat ha
començat a desplegar-se en 15 zones de Catalunya amb major protagonisme de les activitats de
promoció de la salut a l‟entorn comunitari, participació dels diferents agents, en especial dels ens locals
i ampliació de les franges d‟edat.

15


Salut Maternoinfantil

 Continua el descens de la natalitat (XHUP i xarxa sanitària privada). El nombre de naixements
s‟ha reduït en un 3,5%, de 84.071 el 2010 a 81.137 el 2011. (dades del Registre de Nadons).

 Impuls molt significatiu al Programa de Diagnòstic Prenatal a Catalunya (a la XHUP).Cobertura del
programa global: 86,71% i la del primer trimestre 90,50% (l'any 2010 va ser de 83,11% i 88,80%
respectivament)

 Ha augmentat clarament el número de les sospites registrades pels hospitals de maltractaments
infantils (RUMI). Des de desembre 2009 fins 2012, hi ha 1.044 sospites de maltractaments
infantils declarats al RUMI per 40 hospitals (3 de cada 4 casos notificats a la DGAIA estan
inclosos al RUMI). Fins al 2011 (des de desembre de 2009) indiquen que van ser de 544.

 Metabolopaties congènites: L´any 2011 la comissió de seguiment va confirmar: 15 casos de
Fenilcetonúria i hiperfenilalaninèmies, 43 de Hipotiroïdisme Congènit i 9 casos de Fibrosi
Quística.

 Impuls important dels Programes de Cribratge Neonatal a Catalunya. Projecte per passar de
quatre malalties al 2012 a 22 al 2013.

 En un 77% dels naixements de la XHUP(42.003 nadons) es va realitzar el cribratge de la
hipoacúsia. El desplegament d‟aquest programa ha estat progressiu des del 2010. La
implementació al 2011 va ser del 40 %.

16


Programes de prevenció i control de les ITS i l’ VIH/SIDA
 S‟han notificat 483 nous diagnòstics d‟infecció per VIH (2012),amb una taxa anual de 6,7
casos/100.000 hab. Els darrers anys les dades són estables amb tendència a la baixa. El
87% dels casos nous són homes.

 La transmissió sexual del virus s‟ha convertit en la més important (85% dels nous casos)

 El 41% dels pacients són diagnosticats en fase avançada de la malaltia.

 Des d‟abril 2009 a juliol 2012, s‟han fet 6133 proves ràpides a 48 oficines de farmàcia de 23
municipis. 63 proves van ser reactives.

 S‟han diagnosticat 103 nous casos de SIDA (taxa incidència 1,4/100.000 hab.), 2012.

 Dins els programa de prevenció de l‟any 2012, s‟han distribuït més de 2.500.000 preservatius.

 35 ONGs de lluita contra la Sida han contribuït a la lluita contra la malaltia.

 A més de la distribució de preservatius, s'han portat a terme actuacions d'educació per la
salut a població general i actuacions a col·lectius específics (joves, dones, dones gestants,
HSH-Homes sexe amb homes).

 S‟han notificat 510 casos de gonocòccia (2011), disminució del 7% respecte l‟any anterior i
524 casos de sífilis (2011), el que suposa un increment del 10% respecte l‟any anterior.

 S‟ha avançat en recerca bàsica, aplicada i operativa.

17

SALUT PÚBLICA
Protecció de la salut
Gestió alertes sobre aliments
i productes químics

18

Protecció de la salut

Controls de Salut Ambiental i Alimentària (2012)
Per tal de garantir la protecció sanitària col·lectiva, en els laboratoris de salut ambiental i
alimentària s‟han analitzat al llarg de l‟any:
 2.495 mostres d‟aigua de consum públic amb 83.946 paràmetres.
 897 Mostres ambientals per a determinació de Legionel·la.
 14.343 mostres d‟aliments i productes analitzades amb 173.619 paràmetres.
 12.337 mostres de prions per al diagnòstic de les encefalopaties espongiformes
transmissibles.
En mostres ambientals i alimentàries, el nivell de compliment supera el 90% com a mitjana, en el
conjunt de paràmetres analitzats.
La qualitat dels controls de salut alimentària ha contribuït a la internacionalització de l‟empresa
càrnica catalana amb garanties de salut pública:
 El laboratori de l‟Agència de Protecció de la Salut de Girona és el primer laboratori de
Catalunya autoritzat a realitzar anàlisis de salmonel·la i listèria per a l'exportació de
productes carnis als Estats Units d‟Amèrica. (resolució de 16 de gener de 2012, Dirección General
de Salud Pública, Calidad e Innovación (Ministerio de Sanidad, Servicios Sociales e Igualdad) )

 Una empresa de Girona és la primera càrnica autoritzada per exportar productes als
Estats Units (31.05.2011).

19

Gestió alertes sobre aliments i productes químics

 Alertes Alimentàries tramitades a través del Sistema d’Intercanvi Ràpid
d’Informació (SCIRI) l’any 2012 han estat 92, d‟aquestes, 38 corresponien a
productes elaborats o originaris de Catalunya.
- S‟ha dissenyat el sistema de comunicació electrònic amb tots els nivells de
l‟ASPC que intervenen en la gestió de l‟alerta per millorar l‟eficiència.

 Expedients sobre productes químics tramitats a través del Sistema
d’Intercanvi Ràpid d’Informació de Productes Químics (SIRIPQ) al 2012: 74.

Aquesta gestió ha permès:
 Millora en equitat d’actuacions en el territori, ja que el temps de resposta
davant contingències millora en un 15% fins a la intervenció.

 Estabilització del nombre d'alertes alimentàries els darrers anys a Catalunya.

 Estabilització del nombre d’expedients sobre productes químics els darrers
anys a Catalunya.

20

SALUT PÚBLICA
Atenció a les drogodependències

21


 Desenvolupament de projectes internacionals sobre drogues i salut mental.
− S‟ha promogut recomanacions a nivell europeu en temes com les intervencions breus, la publicitat, la
monitorització del consum d'alcohol i drogues, les polítiques en l‟àmbit del treball, etc.
− (Alice-Rap (governança de les addiccions), ODHIN (intervencions breus i noves tecnologies), EWA (alcohol
en l‟àmbit laboral), CORRELATION (Toxicòmans en situació d‟exclusió social), Prevenció Hepatitis C;
Access (atenció drogodependències àmbit penitenciari) Drojnet (drogues, joventut i internet).

 Col·laboració amb secretaria permanent d‟INEBRIA (xarxa internacional
d‟‟intervencions breus en alcohol i altres drogues) i d‟ APN (Alcohol Policy Network)
− La implementació de l‟intervenció breu, és una de les polítiques més cost-efectives, segons l‟OMS per
reduir el consum problemàtic d‟alcohol i altres drogues. El model de treball desenvolupat en aquest àmbit
ha permès una millora en la coordinació entre la primària i l‟especialitzada.
− La secretaria de l‟APN promou la implementació a Europa de polítiques més efectives recomanades per
l‟OMS i l‟UE.

 Creació del Canal Drogues
 Comissió Interdepartamental sobre drogues és clau com a instrument de
planificació i d‟aprovació de les polítiques per fer front a la problemàtica de les
drogodependències. Està integrada per tots els departaments de la Generalitat,
representants de les administracions locals, societats científiques, associacions de
professionals i usuaris.

22

 Implementació de les estratègies d‟intervenció breu i detecció precoç en l‟àmbit
sanitari.
− Programa Beveu Menys (més de 6.000 professionals d‟Atenció Primària formats).
− Creació d‟una xarxa de 564 referents d‟alcohol, tant a la primària com de l‟especialitzada.
− Aconseguir un percentatge de cribratge d‟alcohol del 50% a les històries clíniques (amb un increment
d‟un 30% en els darrers anys).
− Elaboració de guies de pràctica clínica (cocaïna, PIX i buprenorfina).
− PIX (Programa d‟intercanvi de xeringues) al 2012: 965.000.
− Programa de prevenció de sobredosis: s‟han format 1.000 consumidors.
− Desplegament programes NitsQ per a la prevenció en l‟àmbit de la nit.
− Sistema d‟Informació en Prevenció sobre drogues i salut mental.
− Desplegament a gairebé tot el territori.
− En l‟actualitat es treballa per promoure el desplegament d‟un model similar en l‟àmbit dels hospitals,
de l‟àmbit laboral, etc...

 Inicis de tractament a la XAD al 2011: 13.358 casos. Primera causa, alcohol,
seguida de cocaïna i heroïna.
− Per tractar de forma especialitzada totes les demandes de tractament derivades tant a iniciativa pròpia
com a derivació de l‟Atenció Primària.
− Xarxa altament professionalitzada i que dóna resposta a la problemàtica més greu, la dependència.

23

SALUT PÚBLICA
Vigilància epidemiològica

La vigilància de la salut pública

 Manteniment de la vigilància i resposta a alertes i emergències, 24 hores al dia 7 dies
per setmana tot l´any mitjançant el Sistema d’Urgències de Vigilància Epidemiològica de
Catalunya-SUVEC. Durant el 2012 el número d‟incidències que van requerir gestions de
control i intervenció va ser superior a 235.

 Participació en les xarxes d’àmbit estatal i internacional del sistema d'alerta precoç i
resposta ràpida en Salut Pública. La xarxa de vigilància de Catalunya hi forma part com a
Centre d‟Enllaç Autonòmic.

 L'avaluació de programes específics com el de la Tuberculosi i el de la Malaltia de Chagas
han permès conèixer que:

−A Catalunya, més del 85% dels malalts amb tuberculosi finalitzen correctament el
seu tractament assolint-ne l‟objectiu establert per l‟Organització Mundial de la Salut.

−Catalunya és la primera regió europea que ha posat en marxa el cribratge
sistemàtic en dones embarassades amb un sistema de vigilància centralitzat i
actiu de control de la Malaltia de Chagas. El 2011 s‟han diagnosticat 155 dones
gestants llatinoamericanes (un 13% més que al 2010), això representa un major control
de la malaltia congènita.

La vigilància de la salut pública

 La vigilància epidemiològica de la tosferina a Catalunya ha
detectat en el període 2011-2012 un augment d‟incidència de la
malaltia. Lány 2012 la taxa díncidència de la tosferina es situa en
15,6 per 100.000 habitants.
 La vigilància de la malaltia meningocòccica del serogrup C posa
de manifest que els casos detectats en el grup dédat objecte de la
vacunació arriba lány 2012 a xifres al voltant de 0 i també s‟ observa
una notable disminució en el nombre de casos en els altres grups
d‟edat.
 Els brots per Toxiinfeccions Alimentàries segueix una tendència a
la baixa arribant lány 2012 a 62, el que representa una disminució
del 66% respecte al nombre de brots lány 2004.
 La mitjana d'afectats pels brots de legionel·losi a Catalunya s'ha
reduït un 73% en 10 anys arribant a 3,2 per brot lány 2012.

26

SALUT PÚBLICA

Seguretat alimentària

Agència Catalana de Seguretat Alimentària (ACSA)

 Elaboració del Pla de seguretat alimentària de Catalunya 2012-2016:

− El Pla de Seguretat Alimentària impulsa la protecció de la salut dels
ciutadans de Catalunya i dels que ens visiten i contribueix a millorar la imatge i
la projecció econòmica de les empreses i els productes alimentaris del nostre
país en els mercats internacionals.
− Contempla 28 objectius i 127 intervencions, amb la finalitat de prevenir
les malalties relacionades amb els aliments, mantenir un nivell elevat de
protecció dels interessos de la ciutadania en els àmbits i les qüestions
relacionades amb la seguretat alimentària com són: la sanitat,
l'alimentació i el benestar dels animals; la sanitat vegetal; com també la
qualitat i els fraus en la cadena alimentària.

 Constitució de la Comissió Directora de Seguretat Alimentària, com a
òrgan directiu per als temes d’avaluació i comunicació dels beneficis i els
riscos en seguretat alimentària a Catalunya.

Comunicació i col·laboració amb els professionals
de la cadena alimentària.
L‟any 2012 es va organitzar el Congrés Internacional d'Autocontrol i
Seguretat Alimentària KAUSAL 2012, principal esdeveniment científic sobre
el present i el futur de la seguretat alimentària i l‟autocontrol a tota la cadena
alimentària i punt de trobada de prop de 500 professionals que treballen en
seguretat alimentària.

Publicació de Guies de Pràctiques correctes d’higiene
–La redacció de les Guies i el posterior reconeixement oficial de
l'Administració, millora la coordinació, cooperació i col·laboració publico
privats, per assolir un objectiu comú: garantir la seguretat dels aliments.
S‟han publicat, entre d‟altres, la de la cuina al buit; o del sector
vitivinícola.

Informació en seguretat alimentària actualitzada diàriament i a
disposició de tothom: 214.000 visites a la web de l’ACSA l’any 2012, amb
un servei de comunicació de les alertes sobre la retirada de productes
alimentaris per la presència d’ingredients al·lèrgens no declarats a
l’etiqueta. Durant el 2012 s‟ha emès informació de 8 retirades.

SALUT PÚBLICA

Institut Català d’Avaluacions Mèdiques
i Sanitàries (ICAMS)

Actuacions de l’ICAMS
 L‟any 2012 s‟han realitzat 196.000 expedients d‟Avaluacions Mèdiques.
 Incapacitat Temporal a Catalunya 2012 : Principals Indicadors

 L‟any 2012 han disminuït tots els indicadors respecte el 2011 i els principals
motius d‟IT per grups diagnòstics han estat: M. Musculoesquelètiques, M.
Mentals, Traumes, Tumors i M. Sist. Circulatori, que han representat el 39% de
les IT i el 70,6% del total dies en IT (similar 2011).
 El 66 % de les IT han durat entre 1-15 dies (64% el 2011) i el 76 % entre 1-30
dies (75% el 2011).
 S‟ha consolidat el model de Referents d‟IT a l‟Atenció Primària assessorats
per l‟ICAMS.


32

Índex

1. Població protegida pel CatSalut i catàleg de
prestacions
2. Atenció primària i comunitària
3. Atenció urgent
4. Atenció especialitzada
5. Prestació farmacèutica
6. Transport Sanitari
7. Pròtesis

33

Població assegurada pel CatSalut

Seguint la tendència dels darrers anys, la població assegurada ha continuat
decreixent, ha augmentat el nivell d‟envelliment i ha disminuït la taxa de
natalitat a Catalunya.
Tall Oficial RCA 2013 % Població assegurada per grups d'edat i sexe
Població assegurada
>94 0,04% 0,14%
Tram d'edat oficial CatSalut 90-94 0,18% 0,48%
Sociodemogràfic Home Dona Total 85-89 0,58% 1,13%
Entre 0 i 5 anys 80-84 1,08% 1,70%
257.403 241.418 498.821
75-79 1,55% 2,07%
Entre 6 i 11 anys 250.947 237.279 488.226 70-74 1,61% 1,88%
Entre 12 i 17 anys 65-69 2,16% 2,41%
221.526 207.306 428.832
60-64 2,53% 2,73%
Entre 18 i 39 anys 1.167.057 1.113.791 2.280.848 55-59 2,80% 2,93%
Entre 40 i 64 anys 50-54 3,26% 3,33%
1.282.432 1.278.193 2.560.625
45-49 3,78% 3,65%
Entre 65 i 74 anys 292.508 332.481 624.989 40-44 4,26% 3,94%
75 o més anys 263.949 422.523 686.472 35-39 4,79% 4,39%
30-34 4,45% 4,17%
Total 3.735.822 3.832.991 7.568.813 25-29 3,23% 3,20%
20-24 2,52% 2,43%
15-19 2,38% 2,22%
10-14 2,51% 2,37%
5-9 2,85% 2,69%
Any 2011 Any 2012 Any 2013 <1-4 2,87% 2,69%
Població de referència
(Tall oficial RCA) 7.612.890 7.601.813 7.568.988 8% 6% 4% 2% 0% 2% 4% 6% 8%

% Home pobl. estrangera % Home
Font: Registre Central Assegurats CatSalut % Dona pobl. estrangera % Dona

34

Estat de salut segons grup d’edat i sexe. Catalunya 2011

Durant l‟any 2012, s‟ha realitzat
l‟anàlisi de la morbiditat de la
població assegurada per
CatSalut.

Mitjançant l'anàlisi de l‟activitat
dels diferents CMBD i del
consum de farmàcia de l‟any
2011, s‟identifica un 32 % de la
població té alguna malaltia
crònica i un 0,4% de la població
té requeriments especials
d‟atenció sanitària.

Font: MSIQ Servei Català de la Salut

35

Catàleg de prestacions

 Salut pública
 Atenció primària
 Atenció especialitzada
 Atenció d‟urgències
 Prestació farmacèutica
 Prestació ortoprotètica
 Productes dietètics
 Transport sanitari

36

Atenció mèdica i sanitària

Anàlisi dels àmbits en funció de:
 Persones ateses
 Problemes de salut atesos
 Accessibilitat als serveis
 Qualitat dels serveis
 Desenvolupament projectes Pla de salut 2011- 2015

Atenció
Atenció Primària Atenció Atenció
Continuada i
i Comunitària Especialitzada Sociosanitaria
Urgent

Prestació
Atenció Salut Farmacèutica i Altres serveis i Satisfacció dels
Mental prestacions prestacions assegurats
complementàries

37


Prestacions d’Atenció Primària i
Comunitària

38

Atenció
Primària i

Visites als Equips d’Atenció Primària (EAP) Comunitària

Percentatge de visites per tipus Percentatge de visites per franja horària,
de professional i grup d‟edat grup d‟edat i tipus de visita

Font dades: CMBD-AP

El 52,5% de les visites d‟un EAP les fa un El 98,7% de totes les visites es fan entre les 8h i
metge/ssa d‟atenció primària i el 32,7% les 20h (48% són programades) i, d‟aquestes, el
professionals d‟infermeria. 53,9% es fan entre les 9h i les 14h.

39

Atenció
Primària i
Motius de consulta en atenció primària Comunitària

Els 10 motius de consulta més
freqüents en els menors de 15
anys representen el 35,3% de tots
els motius, i no han variat
respecte l'any anterior

Els 10 motius de consulta més freqüents
en els majors de 14 anys representen el
48,7% de tots els motius, i no han variat
respecte l'any anterior.

Font dades: CMBD-AP

40


Prestacions d’Atenció Continuada i
Urgent

41

Urgències

Atenció Continuada i Urgent a nivell de l’Atenció Primària

Activitat dels serveis d’atenció continuada (AC) en l’àmbit comunitari

Visites AC
En el 2012 ha disminuït un 13,1% el nombre
260.000 de visites d‟atenció continuada. S‟han
240.000 mantingut les visites realitzades en els
220.000 Visites Atencio Centres d‟Urgència d‟Atenció Primària
200.000 Continuada Centre (CUAP) però han disminuït les dels Punts
180.000 2011
d‟Atenció Continuada. No s‟han
160.000 Visites Atencio incrementat, per centres, les visites als
Continuada Centre
140.000
2012 Serveis d‟Urgències Hospitalaris.
Novembre
Octubre
Abril

Juny
Febrer

Maig

Setembre
Març

Juliol
Agost

Desembre
Gener

Visites domicili AC
Font: ICS 16.000
14.000
12.000 Visites Atencio
Continuada Domicili
Globalment, l‟any 2012 han 10.000
2011
disminuït un 1,4% les visites 8.000
Visites Atencio
domiciliàries dels dispositius 6.000 Continuada Domicili
d‟urgències d‟atenció primària. 2012

Desembre
Abril
Maig
Març

Juliol

Octubre
Agost
Juny

Setembre
Febrer

Novembre
Gener

Font: ICS

42

Urgències
Prestació d’atenció sanitària urgent a les emergències mèdiques

Activitat Gener Gener %
Desembre 2011 Desembre 2012 variació S'ha incrementat l'activitat de
transport sanitari urgent respecte a
Suport Vital Bàsic
Transport 627.011 644.232 l‟any anterior en un 4%.
urgent SVA
147.102 159.144
Total 774.113 803.376 + 4%

Temps de resposta d'atenció sanitària urgent en les
situacions de risc vital (prioritat 0)

100%
90%
80% El 90% de les situacions de risc
70% vital són ateses abans dels 20
60% 2011
50% 2012
minuts.
40%
30%
20%
10%
0%
T 0_20 T 20_30 T 30_40 T > 40
Font: SEM

43

Atenció telefònica

S‟ha actualitzat la plataforma 061-CatSalut Respon que permet centralitzar totes les
trucades relacionades amb salut i es dota de forma progressiva de més capacitat per
a l‟assignació del recurs més adient.
Durant l‟any 2012,
Un 54,1% han mobilitzat recursos,
un 23,9% s‟han resol mitjançant consell sanitari,
un 19,9% han estat trucades informatives,
I un 2,1% s‟han direccionat a una altre recurs.

44

Urgències

Activitat dels serveis d’urgències hospitalàries

Nombre de visites en els serveis d’urgències hospitalaris
Catalunya 2010-2012
El nombre d‟urgències ateses als serveis
hospitalaris durant l‟any 2012, és de 3.272.265 340.000
320.000
visites que significa un decrement de l‟1,1% en 300.000
relació al 2011. 280.000 2010
260.000
240.000 2011
220.000 2012
200.000
Evolució de les urgències hospitalàries Milio

500,0 4,0
470,9
456,2 461,4
442,1
434,6 430,5
3,5
3,5
400,0 3,4 3,4 3,4
3,3 3,3
3,0 Les visites a urgències continuen
amb la tendència a la disminució
dels darrers anys.
300,0 2,5
2007 2008 2009 2010 2011 2012

Taxa per 1.000 habitants Visites d'urgències (milions)

Font de dades: Facturació de CatSalut

45

Urgències

Activitat dels serveis d’urgències hospitalàries

• El nombre d‟urgències ateses als serveis
hospitalaris durant l‟any 2012, ha disminuït.

• Durant l‟any 2012, el temps mig
de permanència al servei
d‟urgències hospitalàries és de 4h.

• El temps mig des de l‟arribada
del pacient fins al triatge és menys
de 15 minuts.

46

Activacions de codis d’urgències
Urgències

Activacions diferents CODIS (24h)
 L‟atenció a les emergències a través de
l‟activació de codis específics (infart agut
de miocardi, ictus isquèmic ...) continuen 5.742

millorant el tractament i la supervivència
de les persones afectades.
3.458

2.657
 El nombre d‟activacions de codis 2.085
2.333
d‟urgències ha millorat respecte l‟any
2011. 1.102

 La franja horària amb més activitat és la 137 157

franja diürna de 8 a 20 h.
IAM PPT ICTUS ACR

2011 2012

Codi IAM - Infart Agut de miocardi
Codi PPT - Politrauma
Codi ICTUS -Accident vascular cerebral
Codi ACR -Aturada Cardiorespiratòria

47

Urgències
Codi Infart Agut de Miocardi (IAM)

Tipus de reperfusió en els pacients amb infart agut de
 La disminució en la mortalitat
per l‟IAM és atribuïble a
miocardi amb aixecament de l’ST. Catalunya
l‟increment de l'angioplàstia 100% 3 1,6
8
primària, com a tractament 90% 21 7 5,2
27 7
d’elecció dels IAM que ho 37
80%
requereixen, facilitat pels
70% 48
circuïts i criteris establerts pel 63
Codi Infart. 60%
58
 A l‟octubre de 2012, es va 50%
90 93,2
ampliar l‟horari del servei 40% 85
d‟hemodinàmica de l‟Hospital 30%
JosepTrueta de Girona, el
Joan XXIII de Tarragona i 20%
31
l‟Arnau de Vilanova de Lleida. 10%
5 10
 A Catalunya hi ha 5 serveis 0%
de 24 hores i 5 serveis amb 2000 2003 2006 2010 2011 2012
horari de dilluns a divendres (IAMCAT (IAMCAT (IAMCAT (CODI (CODI (CODI
per atendre els casos de Codi I) II) III) IAM) IAM) IAM)
infart.
Angioplàstia primària Fibrinolisi No reperfusió
Fonts: Registre del Codi Infart de Catalunya. Pla Director de Malalties de
l’Aparell Circulatori

48

Urgències
Codi Ictus 2012

 En el 2012 s‟han realitzat un total de 1.185 tractaments de reperfusió en pacients amb Ictus
isquèmic. Han augmentat tant els tractaments trombolítics intravenosos (TIV) com els
endovasculars (TEV).

 Es varen produir més de 3.600 activacions del Codi Ictus (El SEM va ser la font primària
d‟activacions en el 49% dels casos. A més, en un altre 13,7% de casos va ser responsable de fer el
trasllat des d‟un hospital comarcal cap al centre de referència d‟ictus).

 A Catalunya, hi ha 13 centres implicats en el codi Ictus.

* Fonts d‟informació:
Registre Sistema ONline d’Informació de l’Ictus Agut i dades proveïdes pels centres de referència d’ictus de Catalunya.

49

Urgències
Codi Politrauma

 Els accidents de trànsit i les caigudes són la
principal causa de mortalitat i discapacitat en
persones de menys de 45 anys. Activacions diferents CODIS 24h
 El Codi d‟atenció als pacients politraumàtics o 2011 2012
traumàtics greus (Codi PPT) és l‟instrument de
coordinació i comunicació entre els dispositius 5.742

assistencials d‟atenció prehospitalària i hospitalària.
Té com a objectiu la reducció del temps 3.458
d‟intervenció, la millor atenció prehospitalària 2.333
2.657
2.085
possible i el trasllat i la recepció àgils i als serveis
d‟urgències hospitalaris adequats. 1.102

137 157

 L‟any 2012 es va estendre l‟activació del Codi
IAM PPT ICTUS ACR
Politrauma a la pràctica totalitat de pacients
traumàtics greus, tant adults com pediàtrics, d‟arreu
de Catalunya. El SEM ha rebut més de 5.000 Codi IAM Infart Agut de miocardi
activacions del codi PPT. Codi PPT Politrauma
Codi ICTUS Accident vascular cerebral
Codi ACR Aturada Cardiorespiratòria
 A Catalunya, hi ha 49 centres implicats en el codi
PPT Adults, i 50 pediàtrics (St. Joan de Déu).

50


Prestacions d’Atenció Especialitzada

51

Atenció
Especialitzada
Consultes externes

Nombre de visites de consultes externes d’especialistes als
hospitals. Total Catalunya

Gener- Gener- % variació
Desembre 2011 Desembre 2012 Activitat
Nombre primeres
visites 3.673.394 3.786.098 + 3.07%

Nombre visites
successives 6.308.763 6.235.652 - 1.16%

Nombre visites
totals 9.982.157 10.021.750 + 1%

Font: Facturació CatSalut

52

Atenció
Especialitzada
Proves diagnòstiques – Desembre 2012

Activitat desembre Temps d'espera (dies)
Temps Temps
Activitat 2012d'espera desembre 2012
Activitat d'espera
Ecocardiografia desembre 55.024 desembre
(dies) (dies)81
Eco Abdominal 2011 desembre
57.692 2012 desembre71
2011 2012
Eco Ginecològica 28.312 51
Ecocardiografia
Eco Urològica 43.744 42.38663 55.024 9081
Eco Abdominal 58.848 51 57.692 71
Colonoscòpia
Eco Ginecològica
45.875 77
33.132 44 28.312 51
Endoscòpia esofago-gàstrica
Eco Urològica 44.483 30.81975 42.386 4490
TAC
Colonoscòpia 41.061 123.44768 45.875 3677
Endoscòpia esofago-gàstrica
Mamografia 27.895 43 30.819 44
57.713 52
TAC 129.798 36 123.447 36
Polisomnograma
Mamografia 56.135 10.55846 57.713 121 52
PolisomnogramaMagnètica
Resonància 8.292 53.213
134 10.558 46
121
Ergometria
Resonància Magnètica 56.757 17.24143 53.213 4446
Ergometria 16.032 39 17.241 44
Electromiograma 26.758 78
Electromiograma 25.083 77 26.758 78
Gammagrafia
Gammagrafia 15.091 16.78921 16.789 2222
TOTAL
TOTAL 556.351 565.82748 565.827 5252
En aquesta activitat s’inclouen tant les proves diagnòstiques com les de seguiment o control

Font: Div. d‟Anàlisi de la Demanda i l‟Activitat, CatSalut.

53

Atenció
Especialitzada
Intervencions quirúrgiques realitzades i pendents

Pacients operats i pacients en llista d’espera dels 14 Grups monitorats ( desembre 2011 - desembre 2012)

pacients en llista Pacients en llista
Operacions Operacions
Procediments quirúrgics d'espera d'espera
desembre 2011 desembre 2012
desembre 2011 desembre 2012

OPERACIONS DE CATARACTA 47.534 50.489 25.964 24.097
OPERACIONS DE VARICES D'EXTREMITATS INFERIORS 9.006 9.378 5.208 3.739
REPARACIONS D'HÈRNIA INGUINAL/CRURAL 12.700 13.173 5.081 5.119
COLECISTECTOMIA 10.069 10.419 3.856 3.447
ARTROSCÒPIA 10.231 10.110 6.686 5.252
OPERACIONS DE PRÒSTATA 4.149 4.367 1.768 1.753
ALLIBERAMENT CANAL CARPIANA I ALTRES 6.241 6.837 2.906 2.719
OPERACIONS D'AMÍGDALES I ADENOÏDES 5.964 5.747 3.090 2.855
CIRCUMCISIÓ 5.642 6.342 3.611 2.630
INSERCIÓ/RECANVI PRÒTESI MALUC 6.514 7.122 3.622 3.166
INSERCIÓ/RECANVI PRÒTESI GENOLL 7.012 8.003 9.062 8.619
HISTERECTOMIA 4.108 4.480 1.457 1.163
REPARACIONS DEL DIT DEL PEU 8.097 7.819 7.158 5.244
OPERACIONS DE QUIST PILONIDAL 2.872 2.889 1.071 1.011
Total Grups Monitorats 140.139 147.175 80.540 70.814

Temps mig d’espera dels pacients pendents d’intervenció(mesos)

Temps mig d’espera dels pacients pendents d’intervenció(mesos)

 S‟han intervingut quirúrgicament 147.175 persones, 7.036 intervencions més que a
l‟any 2011 (5%).
 Hi ha 9.726 pacients menys que el desembre 2011 per als 14 grups monitoritzats
(70.814 en total)

Temps d’espera dels 14 Grups monitorats Atenció
Especialitzada
(desembre 2011 a desembre 2012)

Evolució del temps mig d‟espera dels Evolució del temps mig d‟espera dels
pacients que han estat intervinguts pacients pendents d‟intervenció

Atenció
Evolució llistes espera- RCA Especialitzada

Llista d’espera dels 14 Grups monitorats (desembre 2011 a desembre 2012)
Desembre Desembre Desembre Diferència
2010 2011 2012 2012/ 2011 (%)
Activitat anual
161.931 140.139 147.175 + 7.036 (5,0%)

Llista d’espera 56.670 80.540 70.814 -9.726 (-12,1%)

Temps mig en espera
4,11 4,57 6,20 1,63 (35,67%)
d’intervenció

Temps mig en espera
pacient pendents 3,98 5,48 4,61 -0,87 (15,88%)
d’intervenció
Població Catalunya 7.646.944* 7.612.980* 7.601.813** -11.077 (-0,2%)

Taxes x 10.000 hab. 74,1 105,8 93,2 -12,0%
** Població de
•Població de l‟RCA,
*** Temps expressat en *Població de l‟RCA, l‟RCA,
•31 de març de
mesos 7 de maig de 2011 31 de març de
2010
2012

Font: Div. d‟Anàlisi de la Demanda i l‟Activitat, CatSalut.

Atenció
Evolució llistes espera- RCA Especialitzada

Llista d’espera dels 65 Grups monitorats (desembre 2011 a desembre 2012)

Desembre Desembre Diferència
Desembre 2012
2010 2011 2012/2011 (%)
Activitat anual
332.124 306.203 315.607 +9.404 (3,1%)

Llista d’espera 153.916 193.879 188.176 -5.703 (-2,9%)

Temps mig en espera
3,68 3,75 4,87 +1,12 (29.9%)
d’intervenció***

Temps mig en espera
pacient pendents 8,34 8,61 8,79 +0,18 (2,1%)
d’intervenció***

-11.077 (-
Població Catalunya 7.646.944* 7.612.980* 7.601.813**
0,2%)

Taxes x 10.000 hab. 201,3 254,7 247,5 -2,8%

** Població de
•Població de l‟RCA, *Població de l‟RCA, l‟RCA,
*** Temps expressat en mesos •31 de març de 2010 7 de maig de 2011 31 de març de
2012

Atenció Especialitzada i cirurgia oncològica Atenció
Especialitzada
i d’alta complexitat

El nombre de casos intervinguts per
neoplàsies s‟ha mantingut el 2012
seguint la tendencia evolutiva de la
malaltia

També s‟ha mantingut la taxa
d‟activitat de pacients que requereixen
un grau d‟atenció i/o procediments
d‟elevada complexitat

58

Atenció
Especialitzada
Atenció
Atenció especialitzada cirurgia cardiaca Especialitzada
Atenció especialitzada cirurgia cardíaca

Procediment Temps de resposta Temps de resposta
de referència de referència
(D Salut) (Ministerio)
Cirurgia cardíaca 3 mesos 6 mesos
valvular
Cirurgia cardíaca 3 mesos 6 mesos
coronària

Desembre 2012
Grups Activitat Temps de Pacients
garantits resolució pendents
Cirurgia cardíaca 938 3,93 529
valvular
Cirurgia cardíaca 369 2,68 155
coronària

- Temps expressat en mesos

Atenció
Especialitzada
Cirurgia oncològica. Total Catalunya

Desembre 2011 Desembre 2012

Temps Activitat
Tipus de neoplàsia amb indicació quirúrgica (*) Activitat Temps (dies)
(dies) (**)
NEOPLÀSIA MALIGNA DE CAVITAT ORAL/FARINGE 759 33 496 39
NEOPLÀSIA MALIGNA D'ESTÒMAC 576 21 311 23
NEOPLÀSIA MALIGNA CÒLON 2.981 22 1.425 24
NEOPLÀSIA MALIGNA FETGE 460 40 94 37
NEOPLÀSIA MALIGNA PÀNCREES 319 28 173 28
NEOPLÀSIA MALIGNA D'ÒRGANS DIGESTIUS ALTRES 1.749 29 1.531 30
NEOPLÀSIA MALIGNA PULMÓ 1.276 27 539 32
NEOPLÀSIA MALIGNA D'ÒRGANS RESPIRATORIS ALTRES 835 25 798 28
NEOPLÀSIA MALIGNA MAMA 4.623 27 3.097 23
NEOPLÀSIA MALIGNA PELL 4.223 38 4.115 36
NEOPLÀSIA MALIGNA OS 171 36 39 38
NEOPLÀSIA MALIGNA OS/TEIXIT CONECTIU/PELL/MAMA/ALTRES 245 37 190 45
NEOPLÀSIA MALIGNA MATRIU 1.346 29 429 24
NEOPLÀSIA MALIGNA PRÒSTATA 1.632 74 1.112 69
NEOPLÀSIA MALIGNA BUFETA 5.670 54 4.598 44
NEOPLÀSIA MALIGNA ÒRGANS GENITOURINARIS ALTRES 1.817 41 1.633 38
NEOPLÀSIA MALIGNA DEL SISTEMA NERVIÓS CENTRAL 449 27 184 34
NEOPLÀSIA MALIGNA ALTRES 3.006 36 1.347 35

(*) Per als pacients amb neoplàsies malignes el temps de referència és de 45 dies i de 60 dies per neoplàsies malignes de pròstata.
(**) Activitat recollida en el sistema d'informació de llistes d'espera a Desembre 2012

60

Atenció
Especialitzada

Trasplantaments (OCATT)

 L‟activitat de trasplantaments registrada a Catalunya durant l‟any 2012 continua mostrant índexs capdavanters
respecte a l‟Estat espanyol i altres països d‟arreu del món. S‟ha mantingut pràcticament el nivell d‟activitat assolit
durant 2011, any en què hi va haver l‟activitat més alta de la història. La tendència observada denota una certa
estabilitat.
 L‟any 2012 s‟han realitzat 872 trasplantaments, dels quals 31 han estat pediàtrics.

 El trasplantament pulmonar ha augmentat
un 35% i ha assolit un màxim històric.

 En relació als donants, augmenta un
18,7% el nombre de donants de cor aturat i
Catalunya segueix liderant l‟activitat de
trasplantament renal de donants vius, amb
un total de 147

 Els pacients en espera per a
trasplantaments han disminuït un 4,6% a
finals de l‟any 2012

Més informació: http://trasplantaments.gencat.cat

61

Atenció
Especialitzada
Circuit de diagnòstic ràpid de càncer (CDR)

Pacients inclosos en el CDR El nombre total de pacients inclosos en el
10.500
CDR ha augmentat un 6,4% respecte l‟any
9.000 2011.
7.500

6.000 En nombre de pacients inclosos en el CDR
Pacients

4.500
ha estat de 27.801, a l‟any 2012.
3.000

1.500

0
Colon Mama Pulmó Pròstata Bufeta urinària
% Casos amb interval de temps entre l'entrada en el CDR i l'inici
2006 2007 2008 2009 2010 2011
del tractament inferior a 30 dies

90

75

Més del 60% dels pacients amb càncer han
Percentatge
60

iniciat el tractament abans de 30 dies des del 45

diagnòstic, amb excepció del càncer de bufeta 30
(49.9%).
15

0
2006 2007 2008 2009 2010 2011 1er semestre
2012

colon mama pulmó Pròstata Bufeta urinària

62

Atenció
Especialitzada
Programa de detecció precoç de càncer de mama

Participació i nombre de dones El nombre total de dones tributàries a
convidades
participar han anat augmentat fins
100,0 450.000 l‟any 2010 en què es van convidar al
400.000
programa 390.638 dones; l‟any 2011

dones convidades
80,0
Participació (%)

350.000
300.000 han disminuït lleugerament les dones
60,0
250.000 tributàries. En els últims anys, la
200.000
40,0
150.000
participació es manté estable en un
20,0 100.000 65%. L‟any 2011 van participar
50.000 252.458 dones.
0,0 0
2006 2007 2008 2009 2010 2011
Estudis addicionals i càncers detectats
Participació (%) Dones convidades
7,0

6,0

Les dones tributàries de fer-se estudis 5,0
Dones reconvocades
Dones tributàries
addicionals ha disminuït en els últims 4,0 (%)
d‟estudis addicionals
anys després d‟un període 3,0
d‟increment. L‟any 2011 es van Taxa detecció
neoplasies (per 1000
2,0
detectar 980 càncers de mama dones cribrades)
mitjançant el Programa. 1,0

0,0
2006 2007 2008 2009 2010 2011

63

Atenció
Programa de detecció precoç de Especialitzada

càncer de còlon i recte
L‟any 2010 es va canviar el test de
Participació i nombre de persones detecció de sang ocult en femta de tipus
convidades químic (guaiac) per un de tipus
immunològic. La participació ha
100 160,000
140,000
augmentat i se situa al voltant del 40%.

Persones convidades
80
El canvi en el tipus de prova de detecció,
Participació (%)

120,000
100,000
60
80,000
ha augmentat la taxa de positivitat però
40 60,000 ha permès augmentar la taxa de detecció
20
40,000 de càncers i, molt marcadament,
20,000
0 0 d‟adenomes d‟alt risc.
2009 2010 2011

Participació (%) Persones convidades

Resultats de Programa detecció precoç de càncer de
còlon i recte
L‟any 2011 es van detectar 195
càncers i 1.295 persones amb 2009 2010 2011
adenomes d‟alt risc.
Participants (n) 17.923 30.155 61,450
El primer semestre de l‟any 2012, es
va iniciar el programa al la RS Terres Test sang oculta femta +, % (n) 1,6 (276) 5,72 (1554) 6,11 (3596)
de l‟Ebre (Baix Ebre), i la cobertura
territorial se situa en el 19% de la Taxa detecció càncer colorectal
població diana. 1,39 (24) 2,91 (79) 3,3 (195)
per 1000 persones cribrades, (n)

Taxa detecció adenomes alt risc
6,95 (120) 21,2 (576) 22 (1295)
per 100 persones cribades, (n)

64

Projecte OMS de seguretat de pacients (Catalunya és coordinador a
nivell estatal)
BACTERIÈMIA ZERO PNEUMÒNIA ZERO
(pacients ingressats a UCI) (pacients ingressats a UCI)
Taxa(*) de 4,35 → 457 Bacterièmies Taxa (*) de 12,48 → 764 Pneumònies
(2008) . associades a ventilació mecànica (2010).
Taxa (*) de 2,05 → 215 Bacterièmies Taxa (*) de 11,26 → 690 Pneumònies
(2011) (2011)
Taxa (*) de 1,87 → 196 Bacterièmies Taxa (*) de 4,63 → 283 Pneumònies
(2012) (2012)
Durant l’any 2012: Durant l’any 2012:
↓ 9% ↓ 58,9%
↓ 19 Bacterièmies ↓ 407 Pneumònies per VM
↓ 2 morts ↓ 50 morts
↓ 228 estades a UCI ↓ 7.529 estades a UCI
(*)Taxa global d’incidència per 1000 dies de catèter (*) Taxa global d’incidència per 1000 dies de ventilació
mecànica

Implicació dels professionals en seguretat de pacients:

 Formació de més de 10.000 professionals (metges de família, cirurgians, infermeres,...)

 Formació específica de més de 700 odontòlegs per evitar la transmissió de malalties infecto contagioses.

65

Prestacions d’atenció especialitzada:
Atenció Sociosanitària

66

Atenció
Sociosanitària

Atenció sociosanitària
Els objectius i les accions prioritàries del Pla director sociosanitari en el
període 2011-2015 :
 Promoure l‟adaptació de la xarxa als nous reptes que presenta
l‟abordatge de la cronicitat.
 Elaboració de la Guia d‟atenció a la complexitat (PCC),
propostes sobre Alternatives Assistencials a l'hospitalització
convencional i l‟atenció sanitària en l‟entorn residencial, en el
marc del Programa de prevenció i atenció a la cronicitat (PPAC).
 Consensuar amb Benestar Social i Família la reconversió de la llarga
durada.
 Promoure accions de millora en l‟atenció a les persones, com la
millora de l‟accessibilitat a Cures a pacients amb patologia crònica no
oncològica (projecte MACA-NECPAL) i l‟inici de la Targeta CUIDA‟M.
 Millorar l‟eficiència dels recursos sanitaris mitjançant el coneixement
clínic, la recerca i la innovació. El 59,8% dels centres sociosanitaris
(n=60) tenen conveni amb HCCC i el 4,9 % ho estan tramitant.

67

Atenció
Sociosanitària
En relació a l‟any 2011, hi ha un lleuger augment de l‟assistència en hospital de
dia. Han disminuït les primeres visites i les visites successives, així com els
processos d‟avaluació de geriatria, trastorns cognitius i cures pal·liatives.

S‟ha mantingut l‟assistència amb hospitalització, amb un lleuger decrement en
cures pal·liatives, i llarga durada, i un lleuger augment en convalescència i
mitja estada polivalent i sida.

Gener- Desembre Gener- Desembre
Tipus de recurs sociosanitari % variació Activitat
2011 2012

Hospitalització 2.948.263 2.906.836 - 1.41%
Llarga estada 1.820.921 1.772.226 - 2.67
Unitats convalescència 753.655 757.582 + 0’52
Mitja estada polivalent 225.024 227.563 +1’12
Cures pal·liatives 126.452 125.788 - 0,52
Unitats de sida 17.897 18.053 + 0’87

Atenció ambulatòria sociosanitària

Hospital de dia 464.314 466.929 + 0.56%
Primeres visites 18.424 17.092 - 7.23%
Visites successives 23.045 22.562 - 2.10%


68

Atenció
Sociosanitaria
Millora de l’accessibilitat a Cures pal·liatives a pacients amb patologia
crònica no oncològica.

Activitat específica de cures Evolució episodis no
pal·liatives % oncològics
16.000
100,00
14.000
12.000
10.000 80,00
8.000
6.000 60,00
4.000
2.000 40,00
0
2007 2008 2009 2010 2011 20,00

Episodis UCP Episodis UFISS Episodis PADES 0,00
2007 2008 2009 2010 2011

Recursos específics de cures Episodis amb diagnòstic no oncològic UCP
pal·liatives Episodis amb diagnòstic no oncològic UFISS-CP
Llits de CP

400 100 Episodis amb diagnòstic no oncològic PADES
Nombre d’equips

80 UCP
60
350 UFISS-CP
40
20 PADES

300 0 EAIA- CP
2006200720082009201020112012
Font: CMBD-SS. CatSalut
69

Prestacions d’atenció
especialitzada: Salut Mental i
Addiccions

70

Atenció Salut
Mental
Atenció Salut Mental i Adiccions

En relació a l‟any 2011, s‟ha incrementat les primeres visites en adults i en
infantil i juvenil en els recursos d‟atenció a la salut mental.

En l‟hospitalització s‟observa un increment en l„ingrés de mitja i llarga estada
del 6%.

Gener- Gener-
% variació
Tipus Desembre Desembre
Activitat
2011 2012
Hospitalització
Mitja i llarga estada 659.614 701.523 +6.35%

Atenció ambulatòria
Primeres visites adults 123.156 138.197 +12.13%
Visites successives adults 821.909 820.909 - 0.12%


71

Atenció Salut
Mental
Millora resolució APS
Al 2012, el 50% dels EAP tenien implantada la nova cartera de salut mental en
atenció primària per adults i el 39% en salut mental infanto- juvenil.

La millora de la resolució dels EAP davant els problemes de salut mental lleus,
permet orientar els serveis especialitzats del CSMA cap a l‟atenció als
Trastorns Mentals Greus.

Evolutiu de la incidència atesa als CSMA.
Catalunya, 2003-2011
Territori AMB
Territori SENSE
Cartera SM en
Cartera SM en APS
13 APS
Taxes per mil hab.

11 Incidència atesa 7,4 per mil h. 10,8 per mil h.
9
Prevalença atesa 2,5% 3%
7
5 Pacients amb TMS 31% 28%
3
2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011
Reiteració (succ./primeres) 24 16
Retenció als 12 mesos 86% 76%
territoris sense cartera territoris amb cartera

Font: PDSMiA

72

Altres serveis i prestacions
d’atenció especialitzada

73

Altres serveis i
prestacions

Gener- Gener- % variació
Atencions prestades
Desembre 2011 Desembre 2012 Activitat

Atenció Extrahospitalària
Teràpies respiratòries
27.464.804 28.946.170 + 5.39%
domiciliàries
Sessions de rehabilitació 3.111.764 2.963.918 - 4.75%

Atenció Insuficiència Renal
Diàlisi ambulatòria 372.011 368.441 -0.96%
Diàlisi domiciliària 295.719 308.238 + 4.23%


74

Altres
Transport sanitari no urgent

Motius de desplaçament. Transport sanitari no urgent (any 2012)
2011 2012 dif (%)
Diàlisi
887.855 820.947 -7,54%

Rehabilitació 654.655 605.390 -7,53%

Consulta Externa 386.213 357.030 -7,56%

Oncoteràpia 104.154 96.398 -7,45%

Altres 380.263 351.677 -7,52%

TOTAL 2.413.140 2.231.440 -7,53%

75


Prestació Farmacèutica

76

Prestació
farmacèutica

Prestació farmacèutica amb recepta a l’atenció primària i
especialitzada
 El 2012, la despesa anual en receptes mèdiques ha estat de 1.451 milions, un
decrement del -14,27% respecte del 2011.
 El cost mitjà per habitant s‟ha situat el 2012, en 191€ (decrement del -14,1% respecte
el 2011) i el cost mig per recepta ha estat de 10,23€ (decrement del -6,54% respecte
el 2011).
 El nou model de copagament en funció de la renda (RDL 16/2012) ha augmentat
l‟aportació mitjana dels usuaris. Concretament, pel darrer trimestre de 2012 aquesta
aportació ha estat del 9,8% de la despesa a PVP, un augment del 96% respecte el
valor del darrer trimestre del 2011 (5,0%).
 Els genèrics han anat guanyant quota de mercat progressivament. Pel període
gener-desembre de 2012, el percentatge de genèrics és del 44,9% (un 12% més que
el 2011), assolint un 48,6% el mes de desembre.
 El desembre de 2012, un 85,3% de les receptes han estat electròniques (un
increment del 15,9% respecte a desembre de 2011). El 100% dels equips d‟atenció
primària i el 60% dels centres de la XHUP tenen implementada la recepta
electrònica.
 Antiasmàtics, antidiabètics, antihipertensius, AINES i analgèsics, antidepressius,
hipolipemiants i antiulcerosos representen el 45% de la despesa (657 milions
d‟euros) i un 49% del total dels envasos (67 milions). 77

Prestació
Recepta electrònica farmacèutica

Receptes electròniques.
Catalunya 2006-2012.  El desembre de 2012, un
90,0% 85,3% de les receptes
80,0% han estat electròniques
% Receptes electròniques

70,0% (un increment del 15,9%
60,0% respecte a desembre de
50,0%
2011).
40,0%

30,0%

20,0%  El 100% dels equips
10,0% d‟atenció primària i el
0,0% 60% dels centres de la
des-06 des-07 des 2008 des 2009 des 2010 des-11 des-12
XHUP tenen implemen-
tada la recepta electrò-
nica.

Font: Gerència de farmàcia

78

Consum per grups terapèutics (receptes Prestació
Prestació
farmacèutica
Farmacèutica
mèdiques)

Nombre
Grup terapèutic (ATC) Despesa % Total % Total
d’envasos
Antiasmàtics 138,3 M 9,5% 4,4 M 3,2%
Fàrmacs per a la diabetis 118,3 M 8,2% 5,9 M 4,3%
Antihipertensius 116,4 M 8,0% 13,5 M 9,8%
AINES i analgèsics 92,2 M 6,4% 16,7 M 12,2%
Antidepressius 75,2 M 5,2% 6,1 M 4,5%
Hipolipemiants 68,0 M 4,7% 9,3 M 6,8%
Antiulcerosos 48,7 M 3,4% 11,3 M 8,2%
Font: Farmàcia CatSalut.
Dades gener- desembre de 2012.

 Aquests 7 primers grups terapèutics en despesa, suposen el 45% del total amb 657 milions i el
49% dels envasos de medicaments amb 67 milions d’envasos

79

Prestació
farmacèutica
Prestació farmacèutica de medicació hospitalària de
dispensació ambulatòria (MHDA)
 El 2012, 128.050 persones han accedit a un medicament d‟ús hospitalari de
dispensació ambulatòria, amb un cost total de 642,4 M €*, un 2,78 % més que
l‟any 2011.

 La despesa per pacient s‟ha situat en 5.017 euros/any.

 Un 58% de l‟augment ha estat degut a l‟augment en el nombre de pacients amb
un +1,60%; i el 42% a un increment de l‟1,16% de cost mitjà per pacient.

 Citostàtics, antiretrovirals actius contra el VIH i immunosupressors són els grups
de medicaments amb més volum de despesa, representant el 62% del total amb
397 milions d‟euros. El 2012, el 44% (56.800) del total de pacients amb MHDA
han rebut algun d‟aquests medicaments.

* No inclou penitenciaris

80

Prestació
Consum per grups de medicaments (MHDA) farmacèutica

Nombre
Grup de medicaments Despesa % Total de % Total (*)
pacients
Citostàtics 151,0 M 23,5% 24.706 19,3%

Antiretrovirals actius contra VIH 146,8 M 22,8% 22.005 17,2%

Immunosupressors selectius 99,3 M 15,5% 10.089 7,9%

Font: Farmàcia CatSalut.
Dades gener- desembre de 2012

 Més de 127.000 pacients reben tractaments de dispensació ambulatòria. El 44% del total de pacients
amb MHDA reben tractament amb citostàtics, antiretrovirals i immunosupressors que representen el
62% del total de la despesa MHDA (397 milions d’euros).

 La resta de MHDA ha generat una despesa de 245 M, amb un nombre de pacients total de 71.250.

(*) sobre el total de pacients diferents, ja que hi ha pacients que estan en més d’un grup de medicaments

81

Prestació ortoprotètica Prestació
ortoprotètica

 El 2012 s‟han dispensat en total 116.000 aparells (variació del -
3,41% respecte el 2011) a 82.000 persones (variació del - 5,32%
respecte el 2011).

 De mitjana cada usuari té 1,42 aparells (increment del 2,02%
respecte el 2011).

82

Índex de satisfacció dels pacients

83

Satisfacció

Orientació al ciutadà dels serveis sanitaris

En el marc de la línia del Pla de salut d‟assolir un major enfocament del sistema cap els
pacients i les famílies, durant l‟any 2012:

 Es va crear el Consell Consultiu de Pacients de Catalunya (CCPC), òrgan assessor
de participació dels pacients en el sistema sanitari. A través del CCPC s‟han recollit
diferents peticions d‟associacions de pacients, a les quals hem donat resposta
singular.

 Hem millorat l‟accessibilitat al sistema de les persones invidents, a través de la
creació de la targeta sanitària Braille.

 Hem facilitat una atenció més personalitzada a les persones més vulnerables (gent
gran amb demència, nens amb autisme...), les quals, per les seves característiques,
necessiten actuacions diferenciades i l‟acompanyament d‟un cuidador en la seva
assistència, a través de la targeta Cuida’m.

84

Satisfacció

Satisfacció de la ciutadania amb els serveis sanitaris
 Durant l‟any 2012 es mantenen estables els índex de satisfacció global i de fidelitat amb
els serveis avaluats.

 El Pla d‟enquestes de satisfacció del CatSalut- PLAENSA© permet conèixer anualment
l‟opinió i satisfacció que té la ciutadania dels serveis sanitaris que ha utilitzat. Les
puntuacions obtingudes al 2012 quant a satisfacció (7.90 , 8.46 i 7.90 sobre 10) i
fidelitat (90,8% , 91,4% i 81,4%) en els línies d‟atenció primària i hospitalària milloren les
obtingudes al 2009. A nivell de CSMA s‟observa una petita disminució de 2,3 punts.

 Reclamacions presentades al CatSalut: durant l‟any 2012 observem una lleu tendència
a la baixa respecte les de l‟any 2011. Els motius de reclamació més freqüents continuen
sent els organitzatius (un 65%) lligats a llistes d‟espera, al pagament de la taxa i el
copagament. Els motius assistencials es el segon grup per nombre de reclamacions. Es
detecta una reducció de les reclamacions de tracte que concorda amb l‟objectiu
plantejat en el pla de salut 2011-2015

 Baròmetre Sanitari de Catalunya, permet conèixer anualment les percepcions de la
ciutadania en general respecte als serveis sanitaris, s‟hagin utilitzat o no. En l‟última
edició realitzat entre el 10 i el 14 de desembre del 2012, l‟atenció sanitària en general
es valora amb una nota a prop del notable (6,89 sobre 10) amb un petit increment de
0,10 respecte a la del mes de juliol del 2012, també les expectatives en relació al proper
any han millorat.

85

Satisfacció
Satisfacció: Població usuària serveis sanitaris públics.

100% 10
90% 87,0% 87,8% 88,4% 87,6% 87,9%
81,2% 82,2% 81,7%
80% 73,1% 8
8,0 7,8 8,1 8,3 8,2 8,1
70% 7,8 7,4
7,3
60% 6
50%
Les dades globals de
40% 4 l‟any 2012 mostren una
30% tendència estable en els
20% 2
10%
índex de satisfacció global
0% 0 i de fidelitat amb els
2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 serveis avaluats
Índex de satisfacció global amb els serveis sanitaris
Índex de fidelitat amb els serveis sanitaris

L‟índex de fidelització és el percentatge de persones que, en cas de poder escollir, tornarien a fer servir
el mateix centre sanitari. Els valors anuals resulten de la mitjana dels valors per línia de servei
avaluada i any. Els valors per sobre del 90% indiquen excel·lència.
L‟índex de satisfacció global és la puntuació mitjana de 0 a 10. Els valors anuals resulten de la mitjana
dels valors per línia de servei avaluada i any. Valors inferiors a 7 es consideren negatius, però es
difícil trobar valors superiors a 8,5
Font: Pla d’enquestes de satisfacció del CatSalut - PLAENSA©

86

Indicadors de satisfacció: Satisfacció

Població usuària serveis sanitaris públics.
Font: Pla d’enquestes de satisfacció del CatSalut - PLAENSA©

QU 38 Satisfacció global amb els serveis sanitaris 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012
Índex de satisfacció global (mitjana global) 7,98 7,25 7,80 7,75 7,43 8,07 8,26 8,19 8,09
Atenció primària (AP) 7,70 7,60 7,64 7,90
Atenció hospitalària (AH) amb internament 8,60 8,20 8,30 8,46
Atenció hospitalària (AH) urgent 7,25 7,31 7,62
Atenció sociosanitària (ASS) 8,30 8,20 8,24
Atenció salut mental (ASM) ambulatòria 7,80 7,60 7,74 7,90
Atenció Especialitzada ambulatòria 7,55 7,82
QU 37 Índex de fidelitat amb els serveis sanitaris (%) 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012
Índex de fidelitat global (mitjana global) 81,2% 82,2% 87,0% 73,1% 81,7% 87,8% 88,4% 87,6% 87,9%
Atenció primària (AP) 86,3% 88,9% 87,5% 90,8%
Atenció hospitalària (AH) amb internament 91,8% 88,4% 89,8% 91,4%
Atenció hospitalària (AH) urgent 82,2% 80,2% 82,8%
Atenció sociosanitària (ASS) 78,4% 83,1% 91,7%
Atenció salut mental (ASM) ambulatòria 82,9% 83,7% 83,8% 81,4%
Atenció Especialitzada ambulatòria 83,2% 83,7%

 Els índex de satisfacció i de fidelitat mantenen una tendència positiva des de l‟any 2009.

 Els resultats dels estudis realitzats al 2012 reflecteixen una millora general de les valoracions de la
satisfacció i de la fidelitat comparades amb les edicions anteriors.

87

Reclamacions: Satisfacció
Població usuària serveis sanitaris públics

 El nombre de reclamacions ha
disminuït l‟any 2012, s‟han registrat
46.008 reclamacions.

Motiu de reclamacions.
Catalunya 2012

 El principal motiu de reclamació segueix sent
l‟organització i els tràmits en els centres sanitaris amb
un 65,95% del total de els reclamacions registrades.
 Les reclamacions de tracte han disminuït un 11,91%
al 2012 (l‟objectiu del Pla de salut és la reducció d‟un
10%).

Font: Gestió de reclamacions del CatSalut - GRE

88

RECERCA I INNOVACIÓ

89

Accions en Recerca i Innovació 2012

 Elaboració i aprovació del Pla de Recerca i Innovació en Salut (16 d‟octubre
de 2012) i presentació del Pla i del seu Consell Assessor el 22.11.2012
 Establiment d‟un model de finançament, basat en resultats dels centres i
instituts de recerca en salut (Polinomi)
 Integració de les politiques de recerca en salut a les politiques de recerca de
Catalunya (estratègies conjuntes DS – DEC)
 Creació del sistema d‟informació de la recerca en salut - dins del sistema
d‟informació universitària UNEIX
 Reordenació dels centres de recerca:
 Biopol–IDIBELL, ...
 SUMA: CREAL–CRESIB
 Rànquing mundial d‟institucions de recerca: 14 centres de recerca i hospitals
de Catalunya se situen entre les primeres 500 institucions del món de l‟índex
d‟impacte del rànquing mundial Scimago

90

Resultats en Recerca i Innovació 2012

 2.35% de les publicacions mundials estan fetes per 20 centres de
recerca de Catalunya
 Les publicacions catalanes indexades representen entre l‟1% i el 2%
del total mundial i entre el 2,5% i el 8% d‟Europa (i el 30% de l‟Estat
espanyol)
 480 empreses biotecnològiques i 30.00 persones treballen en el
sector
 Estabilització de 38 investigadors dins del sistema de recerca en
salut
 Catalunya a Bio Boston, la trobada biotecnològica més important del
món amb 100 professionals, 50 empreses i 22 entitats de sector
biotecnològic i biomèdic
 Constitució de la Taula amb la indústria farmacèutica

91


Resum executiu

92

Atenció mèdica i sanitària. Resum executiu

Resultats del balanç d‟activitat corresponent a l‟any 2012

 La demanda de visites presencials als equips d‟atenció primària ha continuat
amb la tendència a la disminució i ha estat un (-1,7%) respecte a l‟any 2011,
especialment per l'impacte de l'extensió de la recepta electrònica, la nova
plataforma CatSalut Respon, la possibilitat de visites virtuals i per les millores
organitzatives en els equips.
 Les llistes d‟espera s‟han reduït en 9.726 pacients. En aquests resultats ha tingut
un paper rellevant les comissions territorials, creades per la gestió clínica de la
llista d'espera.
 S‟ha reduït la despesa en receptes un 14,3% respecte l‟any 2011. El 55%
d‟aquest decrement correspon a la variació del nombre de receptes i el 45% a la
variació dels preu mig per recepta.
 Les visites d'urgències i les emergències no han augmentat.
 L'atenció prestada en els centres ha mantingut un alt nivell de resolució.
 La cirurgia cardíaca ha tingut un temps mig d‟espera de 2,7 mesos per a la
cirurgia coronària i de 3,9 mesos per a la cirurgia valvular, per sota de les
garanties establertes pel Ministerio per a tot l‟estat, que són de 6 mesos.

93

Atenció mèdica i sanitària. Resum executiu

Resultats del balanç d‟activitat corresponent al l‟any 2012 (continuació)

 Creixen els tractaments hospitalaris alternatius a l‟hospitalització tradicional, que
suposen més confort per als pacients (un 2% la cirurgia major ambulatòria, que
arriba fins al 58%). Disminueix l‟estada mitjana hospitalària.
 La cirurgia oncològica es manté per a sota dels terminis considerats
internacionalment com a estàndards de qualitat (45 dies).
 Catalunya, un any més al capdavant en nombre de trasplantaments, amb 872 el
2012.
 Durant l‟any 2012 es mantenen estables els índex de satisfacció global i de
fidelitat amb els serveis avaluats.
 Hi ha un decrement del 8,84% de les reclamacions en el 2012 respecte del 2011
(n=46.008)

94

Atenció
Primària i
Comunitària

Atenció Primària i Comunitària

 L‟orientació de la demanda mitjançant teleassistència i l‟atenció a domicili, les millores
en l‟organització dels equips d‟atenció primària (EAP), han contribuït a la disminució
del 1,7% del nombre de visites dels ciutadans als centres d‟atenció primària durant el
2012, en relació a l‟any anterior.

 En el primer semestre del 2012 s‟han potenciat les consultes telefòniques i en el
segon semestre s‟han realitzat més de 353.383 visites virtuals (telefòniques i mail) als
centres d‟atenció primària de l‟ICS.

 També, durant aquest any, s‟han incrementat 3,4% les visites a domicili realitzades
pels EAP, pels serveis d'atenció continuada i pels PADES.

 Els principals motius de consulta als equips d‟atenció primària de persones majors de
15 anys estan relacionats amb l‟avaluació i el seguiment de trastorns crònics
(hipertensió arterial, diabetis mellitus, malaltia pulmonar obstructiva crònica,
aterosclerosi coronària i hiperlipèmia...).

 Un 89,3% de pacients han aconseguit visita en el centre d‟atenció primària abans de
les 48h d‟haver-la sol·licitat. Aquesta xifra es manté estable en els darrers semestres
(anys 2011 i 2012).

95

Atenció
Primària i
Comunitària
Atenció Primària i Comunitària

 Les hospitalitzacions potencialment evitables s‟han continuat reduint, passant d‟una taxa
de 990 per 100.000 habitants el 2009, a 972 el 2011, i a 932 l‟any 2012. Aquest
indicador de qualitat reflexa la progressió de l‟atenció integrada.

 Les activitats formatives de rutes assistencials per malaltia pulmonar obstructiva crònica,
insuficiència cardíaca, diabetis mellitus tipus 2 i depressió major en adults, han arribat al
30 % dels Equips d‟Atenció Primària.

 Més de 2.000 pacients han estat atesos sota un model de gestió de cas que millora la
continuïtat de cures després d‟un ingrés, en els casos de persones amb dependència i/o
fragilitat.

 Les proves pilot del Projecte MACA – NECPAL (Malaltia Crònica Avançada –Cures
Paliatives) han beneficiat a més de 4000 malalts.
 El Programa Pacient Expert Catalunya que promou l'adaptació a la malaltia i l‟autocura a
través de les experiències dels propis pacients ha arribat a més de 2000 pacients i es
troba estès en el 23 % dels equips d‟atenció primària.

96

Urgències

Atenció Continuada i Urgent

 Es consolida el nou model d‟atenció a les urgències de baixa complexitat amb el
funcionament de dispositius que milloren la qualitat de l‟atenció que rep el ciutadà
i contribueixen a l‟eficiència del sistema sanitari (es resolen les demandes
d‟atenció en el lloc més adient)
 El nombre d‟urgències hospitalàries continua amb la tendència a la disminució
segons les dades dels darrers anys( -1%) en relació a l‟any 2011.
 L‟atenció als ciutadans a través de l'atenció en els CUAP i la prestació de
l‟Atenció en Domicilis ha reduït la pressió als serveis d‟urgències hospitalaris.
 Es manté la tendència de millora en l‟accessibilitat a través dels trasllats urgents
amb ambulància. El 90% de les situacions de risc vital són ateses abans dels 20
minuts i els temps de resposta ha millorat en 5 punts respecte l‟any 2011.

97

Urgències

Atenció Continuada i Urgent

 L‟atenció a les emergències a través de l‟activació de codis específics (infart agut
de miocardi, ictus isquèmic ...) millora el tractament i la supervivència de les
persones afectades.
− Les activacions del codi Infart han permet que es realitzin un 61% d‟angioplàsties
primàries realitzades en menys de 120 minuts.

− Un 12 % dels ictus isquèmics han estat repermeabilitzats mitjançant la tècnica de
fibrinòlisi.

 S‟ha actualitzat la plataforma 061-CatSalut Respon que permet centralitzar totes
les trucades relacionades amb salut i es dota de forma progressiva de més
capacitat per a l‟assignació del recurs més adient. Durant l‟any 2012, més d‟un
40% dels incidents atesos en la plataforma CatSalut Respon s‟han resolt amb
consells de salut i no han requerit mobilització de recursos.
 En el 2012, els serveis d‟emergències han treballat amb els equips professionals
dels EAP sobre el terreny, per adaptar les rutes assistencials desenvolupades en
el marc del programa de la cronicitat.

98

Atenció
Sociosanitària


 El 2012, s‟ha mantingut l‟atenció en hospital de dia i han disminuït les
primeres visites i les visites successives, així com els processos
d‟avaluació de geriatria, trastorns cognitius i cures pal·liatives.

 S‟han mantingut les iniciatives d‟atenció a subaguts/postaguts que
corresponen a les regions sanitàries: Barcelona, Catalunya Central,
Camp de Tarragona i Girona.

 S‟ha incrementat l‟atenció de cures pal·liatives a pacients no
oncològics.

 S‟ha iniciat el seguiment i la prevenció de les infeccions nosocomials
en els centres sociosanitaris dins el programa VinCat.

99

Atenció Salut
Mental

Salut Mental i Addiccions
Resum:
 Durant l‟any 2012, s‟ha incrementat les primeres visites en adults i en infantil i
juvenil en els recursos d‟atenció a la salut mental respecte el 2011.
 En l‟hospitalització s‟observa un increment en l„ingrés de mitja i llarga estada del
6%.
 L‟any 2011, la prevalença atesa de problemes de salut mental pels CSM de
Catalunya ha estat del 2,89% de la població catalana (3,80% de la població infantil
i un 2,68% dels adults).
 El 24,10% dels pacients atesos presenten malalties greus (TMS/TMG)
 La consolidació de la cartera de serveis en salut mental dels equips d‟atenció
primària suposa una millora en l‟accessibilitat i el seguiment de dels problemes de
salut mental lleus.
 Campanya “Obertament” per la salut mental. No a la discriminació, sí a les
persones.
 Constitució de Unitats Funcionals integrades en 7 territoris de Catalunya, per
desenvolupar experiències pilot del Pla Integral d‟Atenció a l‟Autisme.

100

Atenció Salut
Mental
Salut Mental i Addiccions
Resum (continuació):
Millora de l‟abordatge de la depressió:
 Proves inicials de la GPC de la Depressió en versió electrònica incorporada a
la història clínica (e-CAP).
 Col·laboració amb el projecte europeu de lluita contra la Depressió, pel
tractament online dels majors de 14 anys.
 Elaboració de rutes assistencials, i de la guia de Pacient Expert en el marc del
Programa de prevenció i atenció a la cronicitat (PPAC).
Elaboració de propostes sobre Alternatives Assistencials a l'hospitalització
convencional de persones amb TM i en l‟atenció als pacients crònics complexos en
SM (marc del PPAC).
Millora de la resolució entre l‟AE- AP (Línea 3 de resolució, marc Pla de salut)
 Avaluació qualitativa del grau de desenvolupament de la cartera de serveis de
SM i Addiccions a les diferents ABS de Catalunya
 Definició del protocol del Codi Risc Suïcidi, entre els serveis d‟emergències
mèdiques/CatSalut Respon, els hospitals d‟aguts i els Centres de Salut
Mental.

101

Altres serveis i
prestacions

 Els serveis especialitzats que es presten fora de l‟àmbit hospitalari i que
ajuden a la reincorporació o el manteniment dels pacients a l‟entorn
comunitari i familiar s‟han mantingut en comparació amb l‟any anterior.

 El nombre de sessions de teràpies respiratòries domiciliàries s‟ha
incrementat un 5% l‟any 2012 en relació a l‟any anterior.
 El nombre de sessions extrahospitalàries de rehabilitació ha
disminuït un 4,75% en l‟any 2012.
 El nombre de sessions de diàlisi ambulatòria en els centres i
serveis de diàlisi s‟han estabilitat i les sessions de diàlisi
domiciliària s‟han incrementat en un 4% en aquest període.

102


Informe 2012
.

Informe departament salut 2012

More Related Content

Similar to Informe departament salut 2012 (20)

More from Miguel A. Tovar (9)

Informe departament salut 2012