2. Índex
1 La Revolució Industrial
2 Definició
3 El procés d'industrialització britànic
4 La revolució demogràfica
5 La revolució agrícola
6 Difusió de la Revolució Industrial
3. La Revolució Industrial
La Revolució Industrial designa un
conjunt de canvis econòmics
(capitalisme), socials (ordre burgès) i
tecnològics que es van produir
inicialment a la Gran Bretanya en la
segona meitat del segle XVIII.
4. Definició
El concepte de Revolució Industrial
defineix les grans transformacions
econòmiques i socials que modificaren la
societat europea entre finals del segle
XVIII i mitjans del segle XIX, i també
indica el gran desenvolupament industrial
que comportà el triomf del capitalisme i de
la societat burgesa.
5. El procés d'industrialització
britànic
La primera Revolució Industrial fou un
procés gradual que tingué com a primer
escenari la Gran Bretanya de finals del
segle XVIII. Aquesta revolució representà
el model clàssic de transformació d'una
societat agrària en una d'urbana i
industrial.
6. El procés d'industrialització britànic
Tot començà amb la mecanització de la indústria del
teixit, el desenvolupament de tècniques de fabricació del
ferro i l'ús de carbó; posteriorment, les innovacions
s'estengueren a altres sectors econòmics. Així doncs,
les transformacions demogràfiques i econòmiques
produïdes poden concretar-se en quatre àmbits:
La revolució demogràfica.
La revolució agrícola.
La revolució a la indústria, amb innovacions tècniques,
en els sistemes organitzatius i en les fonts d'energia.
La revolució en el transport i en el comerç.
7. La revolució demogràfica
L'augment de la població de la Gran
Bretanya i d'Europa, en general, fou
espectacular: el 1750, el continent
tenia 140 milions d'habitants, que
arribaren als 187 el 1800, i als 266
el 1850. El ritme de creixement fou
particularment sensible a la Gran
Bretanya, on es començà a notar a
partir del decenni 1740-1750; entre
aquesta dècada i l'any 1821la
població es duplicà, i el 1861 ja
s'havia triplicat.
8. La revolució agrícola.
L'increment de la demanda de productes alimentaris
provocà que els propietaris de les terres s'adonessin de la
necessitat d'augmentar la producció. L'excessiva
parcel·lació de la terra, la seva irregular distribució i els
drets comunitaris de camps oberts (openfield) de l'antic
sistema dificultaven la producció. En aquest sentit, calia
aplicar nous mètodes que permetessin millorar
la productivitat, i això demanava una nova disposició del
territori agrícola.
9. Difusió de la Revolució Industrial
Les dècades centrals del segle XIX representaren
l'extensió de la industrialització al continent
europeu. França, Bèlgica, Alemanya, elsPaïsos
Baixos i Suïssa foren els estats on primer es
desenvolupà la industrialització. A la resta del continent,
el procés fou molt desigual: els estats escandinaus
i Àustria tot just iniciaven el procés; l'Europa oriental
continuava en ple Antic Règim, llevat d'alguns nuclis
industrials aïllats i, finalment, els estats de l'Europa
mediterrània patiren greus desigualtats entre el nord i el
sud del país.
