1. Empresa constructora
•L’empresa on treballo es dedica a la construcció d’obra pública i privada
•L’activitat es desenvolupa:
•A la seu central, on hi ha les oficines
•A les diferents obres
Seu central Obres
• Hi treballa el personal de direcció i • Hi treballa parcialment el cap d’obra
administració, el personal tècnic (cap d’obra) i el •Hi és amb caràcter fix l’encarregat
de manteniment •Hi ha personal d’obra propi
•Disposa d’un servidor propi i de programari •Hi treballen empreses subcontractades
propietari general (Office) i específic (Building). •No hi ha infraestructura informàtica
•Per al correu electrònic s’utilitza un servidor •La direcció facultativa, la direcció d’execució i el
proveït per una patronal empresarial. coordinador de seguretat i salut són professionals o
•Tenim una pàgina web allotjada en un servidor empreses externes que fan visites setmanals a
proveït per una patronal empresarial. l’obra i que treballen amb els seus propis mitjans
•La comunicació amb el personal que es desplaça però que tenen poder decisori sobre l’execució de
a les obres es fa per telèfon mòbil i per correu l’obra i amb els quals cal interactuar tant per
electrònic (smartphone). elaborar les certificacions mensuals d’obra, com
•La comunicació amb els clients (administració o per actualitzar plànols, obtenir plànols de detall o
particulars) es fa pels mateixos mitjans. redactar les actes de les visites d’obra i el llibre
•La comunicació amb els professionals externs i d’ordres.
amb proveïdors i subcontractats, també.
2. Organització i mitjans emprats
Seu de l’empresa
•Servidor propi Obra 1
•Programari llicenciat •Cap d’obra 1
•Còpies de seguretat a la •Encarregat 1
pròpia empresa. •Personal propi
•Xarxa interna •Subcontractats
•Personal administratiu i tècnic
Obra 2
•Cap d’obra 2
•Encarregat 2
•Personal propi
•Subcontractats
Mitjans
Despatx extern 1,2, …: emprats per a
•Director de l’obra treballar i
comunicar-se
•Director d’execució amb l’exterior
•Coordinador de S i S
•Programari diferent
•Servidor diferent
•Smartphone
•Correu electrònic
3. Organigrama i relacions a obra
Direcció
Interacció organització
interna/externa
Departament de
Departament Qualitat, Seguretat i
Departament Tècnic
administratiu comptable Medi Ambient
•Direcció facultativa Oficina Tècnica Prevenció
•Direcció de’Execució Producció Contractació
(pressupostos)
•Coordinador de S i S
Cap d’obra Comptabilitat Vigilància ambiental
Encarregat Inspeccció de qualitat
Empreses
subcontractades
Personal d’obra Control documents
Personal
empreses
subcontractades
4. Avantatges i inconvenients de fer servir el núvol
AVANTATGES INCONVENIENTS
• Possibilitat de resoldre els dubtes sobre execució de l’obra • El programari que utilitzem és molt específic i en el núvol és
amb la DF sense haver d’esperar la visita setmanal . difícil obtenir un producte de característiques equivalents .
• Possibilitat de disposar totes les parts implicades de la darrera
versió dels planols modificats i innecessarietat del registre de • Necessitat de disposar d’internet. En molts pobles petits on
versions i distribucíó de plànols. treballem no hi ha servei.
• Estalvi en viatges de l’obra a l’oficina. • Vulnerabilitat de les dades que estan en el núvol. La seguretat
• Possibilitat de fer les certificacions mensuals d’obra en el de les dades no està del tot garantida i hi ha intromissions
mateix moment de fer els amidaments i, per tant, disposar de periòdiques de hackers, individuals o pagats per corporacions
la conformitat de la DF al moment.
o governs.
• Possibilitat de redactar les actes de les visites d’obra mentre es
fa la visita. • Integritat de la informació. No tenim garantida la integritat de
• Immediatesa en la facturació, en disposar en temps real de les la informació dipositada ni pel que fa al volum ni pel que fa al
certificacions mensuals a l’oficina. temps.
• Possiblitat de fer le comandes i comunicats als industrials • Dubtes sobre la titularitat de les dades que dipositem en el
subcontractats garantint que en tot moment la informació està
actualitzada. núvol. Hi ha serveis i plataformes que s’apropien dels
• Menor cost de manteniment que el que suposa el programari documents, fotografies, etc. que es “pengen”.
de propietat. • Inseguretat jurídica per desconeixement de la legislació
• Flexibilitat en poder pagar pel servei rebut, escalable en funció aplicable a cada eina que utilitzem. El núvol és global però les
de les necessitats de cada moment. legislacions són nacionals.
• Innecessarietat d’invertir en maquinari propi.
• Possibilitat d’ús d’aplicacions gratuïtes. Programari a internet i • Continuïtat del servei utilitzat. Molts serveis o programes que
no a l’aparell propi. Estalvi en manteniment de software. fem servir en el núvol, pel fet de ser gratuïts, no tenen cap
• Accessibilitat remota des de qualsevol punt i per part de totes vincle contractual ni cap compromís d’actualització o de
les parts interessades amb aparells diversos a la versió actual permanència o continuïtat.
dels documents.
• S’eviten els problemes de limitació de capacitat d’enviar
documents adjunts del correu electrònic.
5. Conclusions
• L’ús de determinades eines disponibles en el núvol permetrien un estalvi de temps i de desplaçaments i,
sobretot, un treball col·laboratiu en línia amb les organitzacions externes amb les que es relaciona
l’empresa.
• És molt important l’accés remot i des de qualsevol ordinador o dispositiu connectat a internet a les dades
necessàries per a dur a terme la feina però no sempre es disposa d’Internet.
• En una època de dificultats econòmiques com l’actual, la informàtica en el núvol permet un estalvi
econòmic en la mesura que es pot utilitzar programari gratuït, plataformes o infraestructures per les que
es pot pagar per l’ús efectiu, però ajustant aquest ús a les necessitats reals actuals i amb la possibilitat
d’escalar si en el futur resultés necessari. Tanmateix, pel que fa al programari més específic, caldria, sens
dubte, utilitzar solucions “premium” de pagament que potser no resultarien molt més barates que les de
programari propietari.
• La productivitat del personal que es desplaça a obra o que treballa a obra seria més elevada si utilitzessin i
compartissin la informació en el núvol, bàsicament perquè es garantiria que tothom disposa de la
informació actualitzada, s’evitarien desplaçaments per resoldre dubtes i s’agilitaria la presa de decisions
evitant temps morts que retarden l’execució de l’obra. Això requeriria, tanmateix, la capacitació del
personal en l’ús de les noves eines.
• La seguretat de les dades i la seguretat jurídica continuen essent els principals punts febles de la
informàtica en el núvol
