Edat antiga
- 2. L’aparició de l’escriptura cap a l’any 3500 aCany 3500 aC a MesopotàmiaMesopotàmia, l’actual Iraq, marca l’inici de la Història i de la seva primera etapa: l’EdatEdat AntigaAntiga.
- 3. L’Edat Antiga s’estén des que hi ha humans que comencen a escriure, fa uns 5.500 anys, fins a la caigudafins a la caiguda de l’Imperi romàde l’Imperi romà, l’any 476 dC.
- 4. De la llarga etapa que hi hagué abans de l’Edat Antiga en diem PrehistòriaPrehistòria.
- 5. I de l’edat que començà després de l’Edat Antiga en diem Edat MitjanaEdat Mitjana.
- 9. En L'Edat antiga van sorgirLEs: PriMErEs CiviLitZaCions
- 10. La primera cultura urbana de la història, ja coneixedora de l’escriptura, va ser Mesopotàmia, fa més de 5.000 anys.
- 11. La cultura mesopotà- mica es localitzava a Àsia, al nord del Golf Pèrsic. MESOPOTÀMIA Golf Pèrsic Altiplà de l’Iran Península d’Aràbia
- 12. 1 MESOPOTÀMIA
- 13. Mesopotàmia significa entre rius. Aquesta civilització s’anomena així perquè es va desenvolupar en un territori entre dos rius. TIGRISEUFRATES MESOPOTÀMIA
- 14. A Mesopotàmia es va generalitzar l’ús de la roda i això va fer avançar molt el transport i el comerç.
- 15. Mesopotàmia vivia sobretot de l’agricultura, molt rica gràcies a l’aprofitament dels rius amb la construcció de canals, recs i dics.
- 17. Les ciutats mesopotàmiques tenien carrers, places, edificis públics, muralles, palaus i temples. CIUTATS DE MESOPOTÀMIA BABILÒNIA
- 18. A Mesopotàmia manaven els reis. La invenció de l’escriptura va permetre la redacció de lleis. Una de les lleis va ser el Codi d’Hammurabi, del segle XVIII aC.
- 19. La religió era politeista, és a dir, amb la creença en diversos déus. Per exemple, Enlil era el déu dels vents, i Ishtar, la deessa de la guerra, l’amor i la fecunditat. ISHTAR
- 20. Els ziggurats eren una enorme torre construïda amb maons i tova, amb diverses funcions: observatori astronòmic, lloc de culte o centre d’endevinació.
- 21. També fa més de 5.000 anys que es va desenvolupar una civilització a Egipte.
- 22. La història de l’antic Egipte també està lligada a un riu: el Nil.
- 24. El riu Nil proporcionava terres fèrtils de conreu en una zona desèrtica.
- 25. El riu Nil també servia com a mitjà de comunicació i de transport de mercaderies.
- 26. El faraó era senyor de tot el regne: la terra i les collites eren propietat seva, controlava el comerç, les pedreres i les mines.
- 27. A més, el faraó era considerat un déu.
- 28. El faraó havia de mantenir l’ordre, la seguretat i la justícia dins del regne. Va formar un poderós exèrcit que va consolidar el domini egipci a la zona.
- 29. Els sacerdots i els alts funcionaris formaven una classe privilegiada dins la civilització egípcia.
- 30. A l’Antic Egipte era important el comerç amb les regions veïnes.
- 31. Les piràmides són la construcció més famosa de l’Antic Egipte.
- 32. Es tracta d’unes tombes monumentals per als faraons. La idea era contenir l'«essència» del faraó per tota l'eternitat.
- 33. A l’Índia fa més de 4.500 anys hi va haver una civilització amb escriptura. Fa uns 2.500 anys, la civilització índia arribà a la màxima esplendor. Estàtua de pedra d’un rei (aprox. any 2000 aC) Peça de ceràmica (aprox. any 1300 aC)
- 34. La cultura hittita es va desenvolupar fa uns 4.000 anys.
- 35. Els hittites van viure a Anatòlia, l’actual Turquia. HITTITESHITTITES Mar MediterraniMar Mediterrani GrèciaGrècia EgipteEgipte MesopotàmiaMesopotàmia
- 37. La cultura hittita és coneguda perquè va ser la descobridora de la tècnica de la forja i del treball del ferro.
- 38. Els hittites eren molt hàbils en el treball de la plata i el bronze.
- 39. Els fenicis van ser els primers grans mercaders de l'antiguitat.
- 40. Fa uns 4.000 anys, la civilització fenícia tenia ciutats comercials riques. FENICISFENICIS EgipteEgipte ArvadArvad Mar MediterraniMar Mediterrani BiblosBiblos SidóSidó TirTir HittitesHittites
- 42. Al llarg de les costes mediterrànies, els fenicis van fundar diverses colònies. IbusimIbusim GadirGadir PanormusPanormus TharrosTharros KurionKurion Leptis MagnaLeptis Magna CartagoCartago SigaSiga
- 43. De totes les colònies fenícies, Cartago va ser la més poderosa i va fer l’Imperi Cartaginès. Escultura cartaginesa Amulet cartaginès
- 44. La cultura minoica es va desenvolupar a l’illa de Creta fa més de 3.500 anys.
- 45. L’illa de Creta es troba prop d’Egipte, dels Hittites i de la Grècia continental. CRETACRETAMar MediterraniMar Mediterrani EgipteEgipte GrèciaGrècia ItàliaItàlia HittitesHittites
- 47. A la Creta de la cultura minoica ja s’hi construïen palaus.
- 48. Els palaus minoics tenien les parets pintades amb frescos alegres i vius.
- 49. La gent de la cultura minoica també creia en diversos déus, eren politeistes. Aquesta estàtua és coneguda com a Deessa de les serps i data de l’any 1600 aC.
- 50. La cultura grega es va desenvolupar a l’actual Grècia, a les illes del mar Egeu i a la costa oest d’Anatòlia. Mar MediterraniMar Mediterrani EgipteEgipte GRÈCIAGRÈCIA ItàliaItàlia MarMar EgeuEgeu AnatòliaAnatòlia
- 51. Les ciutats, anomenades polis, eren independents les unes de les altres, com si fossin petits estats. AtenesAtenes EspartaEsparta CorintCorint RodesRodes MiletMilet FoceaFocea Algunes de les polis gregues
- 53. Com a totes les civilitzacions de l’Edat Antiga, la majoria dels grecs i gregues treballaven a l’agricultura.
- 54. A la Grècia antiga, també tenia molta importància el comerç.
- 55. Els treballs més feixucs els feien els esclaus i les esclaves.
- 56. Les polis s’ajudaven les unes a les altres enfront dels pobles estrangers, que anomenaven bàrbars.
- 57. La democràcia té el seu origen a Atenes l’any 507 aC. Això vol dir que no hi manava un rei o un emperador sinó que la gent triava els seus governants.
- 58. La democràcia té el seu origen a Atenes l’any 507 aC. Això vol dir que no hi manava un rei o un emperador sinó que la gent triava els seus governants.
- 59. Dins del govern només podien participar els homes lliures: els esclaus, els estrangers residents i les dones no tenien dret a intervenir en política.
- 60. Les seves obres d’art, com per exemple els temples i les escultures, encara perduren i són un exemple de perfecció i bellesa. El Partenó, temple grec a Atenes.
- 61. Algunes escultures gregues són molt famoses. El Discòbol (segle V aC.) La Venus de Milo (segle II aC.)
- 62. La gent de l’antiga Grècia explicaven l’origen del món a través de mites. Deien que els fenòmens naturals eren obra de diversos déus i deesses. Estàtua que representa el déu Zeus Escultura que representa la deessa Hera
- 63. Es considerava que els déus i deesses vivien a l’Olimp, el cim més alt de Grècia. El mont OlimpRelleu dels déus Posidó, Apol·lo i Àrtemis
- 64. Els antics grecs van construir temples en honor dels déus i deesses i van crear els Jocs Olímpics per honorar-los. Ceràmica grega on hi ha representats jocs olímpics
- 65. El rei macedoni Alexandre el Gran, s. IV aC, va conquerir les polis i van deixar de ser independents.
- 66. La major part dels romans i romanes treballaven al camp.
- 67. Els patricis eren rics propietaris de grans terres.
- 68. Els plebeus eren petits propietaris, pagesos o artesans.
- 69. Els esclaus eren presoners de guerra o fills d’esclaus. No eren lliures ni tenien drets. Eren una possessió més.
- 70. Al segle VIII aC. es funda la ciutat de Roma al costat del riu Tíber, a la península Itàlica. Mar MediterraniMar Mediterrani GrèciaGrècia ROMAROMA PenínsulaPenínsula ItàlicaItàlica Riu TíberRiu Tíber
- 72. Durant la República, els romans van dominar la península Itàlica (any 275 aC). PenínsulaPenínsula ItàlicaItàlica RomaRoma
- 73. Abans d’acabar el s. III aC, Roma ja havia conquerit més territoris. CartagoCartago RomaRoma HispàniaHispània
- 74. Al segle I aC, les conquestes de l’Imperi Romà ja tenien una gran extensió. HispàniaHispània ÀfricaÀfrica RomaRoma Gàl·liaGàl·lia MacedòniaMacedònia SíriaSíria ÀsiaÀsia
- 75. Al segle I dC, l’Imperi Romà va arribar a la seva màxima expansió HispàniaHispània ÀfricaÀfrica RomaRoma Gàl·liaGàl·lia MacedòniaMacedònia ÀsiaÀsia SíriaSíria EgipteEgipte BritàniaBritània
- 76. Els romans i les romanes eren politeistes, creien en molts déus i deesses, que eren semblants a les divinitats olímpiques de Grècia. ZeusZeus JúpiterJúpiter El déu Zeus, dels grecs, i el déu Júpiter, dels romans, és el mateix. Tots dos són déu suprems del cel i déu del llamp
- 77. A les cases romanes hi havia un petit altar per a les divinitats protectores de la llar. Lar de bronze del segle ILar de bronze del segle I Altar trobat a PompeiaAltar trobat a Pompeia
- 78. Al principi la religió cristiana no era especialment ben vista per les autoritats romanes. En alguns moments, el cristianisme fou perseguit per l’Imperi Romà i, fins i tot, castigat amb la pena de mort.
- 79. Més tard, el cristianisme es va declarar legal. Al segle IV dC, es va convertir en la religió oficial de l’Imperi Romà. Mosaic romà queMosaic romà que representa Jesucristrepresenta Jesucrist L’emperadorL’emperador romà Teodosiromà Teodosi va prohibirva prohibir totes lestotes les religionsreligions menys elmenys el cristianismecristianisme
- 80. L’arquitectura romana era molt avançada. Coliseu, amfiteatre de RomaColiseu, amfiteatre de Roma
- 81. Els aqüeductes, com aquest de Segòvia, transportaven aigua des de la font fins a les ciutats.
- 82. Els romans feien uns temples molt similars als grecs.
- 83. Els teatres romans també eren semblants als teatres grecs. TeatreTeatre romà deromà de MèridaMèrida
- 84. Als circs romans es feien curses de cavalls i de carros (bigues o quadrigues).
- 85. El fòrum era la plaça principal de la ciutat romana. Fòrum deFòrum de RomaRoma
- 86. L’escultura romana va arribar a ser molt realista. Estàtua delEstàtua del primerprimer emperadoremperador romà,romà, l’emperadorl’emperador OctaviàOctavià AugustAugust Retrat de matrona deRetrat de matrona de la dinastia Flàviala dinastia Flàvia
- 87. Fa uns 2.500 anys, a l’est i sud de la península Ibèrica hi havia els ibers. IBERSIBERS GalsGals GrecsGrecs FenicisFenicis RomansRomansCeltesCeltes CartaginesosCartaginesos
- 88. ELS IBERSELS IBERS II ELS CELTESELS CELTES
- 89. Hi havia diverses tribus a la cultura ibèrica. A la resta de la península habitaven altres civilitzacions. TribusTribus ibèriquesibèriques