14. EL FRANQUISME 1959-1975 2 BAT. 2013-2014
- 1. TEMA 14 EL FRANQUISME: CREIXEMENT ECONÒMIC I IMMOBILISME POLÍTIC (1959-1975)
- 2. Context internacional: • Guerra Freda (1946-1989): El món dividit en dos blocs, el bloc occidental capitalista, liderat pels Estats Units, i el bloc comunista encapçalat per la Unió Soviètica (URSS). ( mapa pàg. 297) • Prosperitat econòmica als països d’Europa Occidental. • Descolonització: procés d’independència de les colònies a Àfrica i Àsia. • Maig del 68 • Crisi del petroli (1973)
- 3. Context Espanya i Catalunya • Franquisme segona etapa (1959-1975) • Continua la dictadura: no hi ha canvis polítics. • Governs tecnòcrates • Liberalització de l’economia i fi de l’autarquia • Creixement econòmic: “desarrollismo” • Creixement industrial i èxode rural • Espanya: destí turístic • Creixement demogràfic: baby boom • Modernització i transformació de la societat • Creixement de l’oposició (estudiants i treballadors)
- 4. La guerra freda (1946-1989)
- 6. Maig del 68..., o la possibilitat d'un món millor Si hi ha una paraula que defineix l'any 1968 és efervescència. És un fenomen global. A tot arreu, a l'Europa occidental, al bloc soviètic, als Estats Units o a Mèxic, els fills dels que van fer la guerra diuen "prou" al conformisme dels seus pares. I reclamen un canvi: els joves volen ser protagonistes. Però el 1968 sempre quedarà com l'any del Maig del 68 a París.
- 7. La revolta va trencar els esquemes socials i culturals de l'època
- 8. "La imaginació al poder“ A París, els estudiants ocupen la Sorbona. "La imaginació al poder", proclamen algunes pancartes. La joventut es rebel·la contra la societat establerta. Tot es qüestiona. Especialment l'autoritat: la dels pares, la de l'Estat, la dels mateixos partits polítics. "Prohibit prohibir", diu una pintada. "L'anarquia sóc jo", fa una altra. L'esperança era canviar el món. El món continua sent el que era i el poder econòmic, també. Però les idees del 68 han acabat impregnant-ho tot: la revolució sexual i de costums, el trencament dels tabús, el rebuig a les jerarquies són, en part, fills del 68.
- 10. La primavera de Praga 1968... La crisi del comunisme Revolta contra l'autoritat. També contra la comunista. A París, els obrers ocupen les fàbriques. Però l'ortodòxia del Partit Comunista, fidel a Moscou, també es posa en dubte. Hi ha un esclat de corrents marxistes radicals. Mentre París viu el seu mes de maig, Praga viu la seva primavera. Allà els fills també intenten reformar l'ordre establert, en aquest cas el comunisme. Però els tancs soviètics acaben amb els somnis.
- 12. LA FI DE LES UTOPIES... Aixequeu les llambordes i hi trobareu la platja", diu una altra pintada famosa. Però, de vegades, en comptes de la utopia a sota van apareixent les clavegueres.
- 13. La crisi del petroli de 1973: els països de la OPEP apugen el preu i desestabilitzen l’economia mundial
- 19. 1 EL CANVI D’ORIENTACIÓ DE L’ECONOMIA • Fracàs de l’autarquia i necessitat de canvis importants.
- 20. 1.1 Els governs del “desarrollismo” • Inici de l’etapa dels governs “Tecnòcrates” • El creixement econòmic com a garantia d’estabilitat social • Perfil tècnic, nova generació de polítics relacionats amb les elits econòmiques i propers a l’Opus Dei. • Objectiu: reformisme tècnic i immobilisme polític • Causes del canvi d’orientació: crisi econòmica, pressió dels organismes internacionals i augment de les protestes socials. • Context internacional favorable al creixement econòmic.
- 23. 1.2 El Pla d’Estabilització (1959) • Objectiu: posar fi a l’ intervencionisme estatal i liberalitzar l’economia. • Tres eixos: • Estabilització de l’economia: augment del tipus d’interès bancari, limitació de crèdits i congelació de salaris. Reducció del dèficit públic mitjançant l’augment d’impostos i la limitació de la despesa de l’estat. • Liberalització interior de l’economia: eliminació d’organismes estatals d’intervenció i fi del control dels preus. • Liberalització exterior de l’economia: afavorir les importacions i la inversió de capital estranger. Devaluació de la pesseta. • Alguns països concedeixen préstecs a Espanya, a partir de la incorporació d’aquestes mesures. • A llarg termini, l’objectiu és incorporar Espanya al mercat internacional.
- 25. 1.3 Els Plans de Desenvolupament • Plans de desenvolupament econòmic i social. • Vigència quadriennal (1964-67, 1968-71, 1972-75) • Planificació econòmica indicativa • Objectiu: impulsar l’economia des de l’Estat, mitjançant la programació de l’activitat del sector públic i oferir informació, previsió, incentius fiscals i subvencions al sector privat. • Dues línies d’actuació: accions estructurals i pols de desenvolupament • Poca repercussió a Catalunya: impuls de la Petroquímica de Tarragona. • En general no van assolir els objectius programats. • Pocs recursos econòmics i mala gestió. • Van servir per proveir les empreses privades d’infraestructures (electrificació, refineries de petroli, carreteres) i de productes bàsics (acer, carbó, alumini) i això va afavorir el creixement industrial. • Laureà Lopez Rodó (1920-2000) va ser un dels principals impulsors dels Plans de desenvolupament.
- 29. 2.1 Una industrialització accelerada • Context internacional favorable • Creixement important de l’economia catalana, per sobre de l’espanyola. • Millora de la productivitat a causa dels baixos salaris, importació de tecnologia i inversió de capitals estrangers. • Baixa dels preus, que afavoreix les exportacions • Increment d’assalariats i de consumidors • Difusió de les compres a terminis i augment de la demanda de bens de consum duradors.
- 32. 2.1 Una industrialització accelerada • Expansió de la industria metal·lúrgica (automòbils, electrodomèstics, maquinària), que es converteix en el primer sector industrial català (1964) i supera el tèxtil. • Creixement elevat de la industria química, siderúrgica, energètica, naval i del sector de la construcció a tota Espanya. • Expansió important dels sectors tradicionals (calçat, roba, mobles). • Més creixement a les zones industrials (Biscaia, Catalunya, Astúries) i també a Madrid i a noves zones industrials (València, Alacant, Ferrol. Sevilla, Vigo, Cadis, Huelva, Valladolid i Burgos). • A Catalunya, predomini de la petita i mitjana empresa. • Empreses de l’INI a Catalunya: Seat, Pegaso i Enher • Concentració industrial a zones del voltant de Barcelona. Barcelonès, Baix Llobregat, Vallès Occidental i Oriental i Maresme). També Tarragonès i Baix Camp.
- 35. 14
- 38. 2.2 La reconversió de l’agricultura tradicional • Crisi de l’agricultura tradicional (abundància de mà d’obra, salaris baixos, poca producció pel mercat) • Èxode rural (camp-ciutat) • Descens de mà d’obra que provoca augment de salaris. • Procés de mecanització i ús d’adobs químics • Diversificació de la demanda • Concentració parcel·lària i impuls als regadius. • Disminució de la població activa agrària. • A Catalunya, disminueix la producció de cereals i augmenta la vinya, els fruiters, els tubercles i l’horta. • Expansió de la ramaderia intensiva (aviram, porcí i vacum)
- 42. 2.3 El progrés del sector terciari • Augment considerable del sector serveis en el conjunt de l’economia espanyola. • Causes: • Procés d’urbanització intens • Augment del comerç i de les xarxes de distribució • Millora dels mitjans de transport i comunicacions • El turisme • Font d’ingressos elevats • Augment activitat hotelera i serveis complementaris • Generalització de les vacances pagades a Europa per la majoria de treballadors. • Clima càlid, platges i preus econòmics • Creixement del sector bancari, que inverteix en empreses industrials i obté importants beneficis. • Creixement del comerç internacional (importacions i exportacions) • Balança comercial negativa (més importacions que exportacions)
- 46. 2.4 El finançament exterior del creixement • La clau del creixement econòmic de la dècada dels 60 va ser l’obtenció de recursos de l’exterior per finançar les importacions, imprescindibles pel creixement industrial. • Tres formes d’obtenir recursos: • Inversió de capitals estrangers, destinats a la industria. • Divises, proporcionades per l’arribada massiva de turistes. • Remeses de diners que els espanyols emigrants enviaven a les seves famílies.
- 49. 2.5 Les limitacions de l’economia espanyola • Predomini dels sectors secundari i terciari i abandó del primari. Emigració i subdesenvolupament del sector agrari. • Escassa despesa en investigació, que provoca dependència tecnològica de l’estranger. • Nivell de vida per sota de la mitjana europea. Manca d’una fiscalitat moderna per redistribuir la riquesa.
- 56. 3.1 L’augment de la població • Creixement molt important de la població durant la dècada dels 60 (baby boom) • Descens de la mortalitat i natalitat elevada • Política natalista del franquisme • Augment de l’esperança de vida. • Augment de la població a Catalunya superior a Espanya, a causa de la immigració.
- 60. 14
- 64. 3.2 Els moviments migratoris • Èxode rural (camp-ciutat) • Emigració a països europeus industrialitzats (França, Alemanya, Suïssa, Bèlgica) • Augment de població a les zones receptores: Madrid, Catalunya, País Basc i València. • Zones d’origen: Andalusia, Extremadura, les dues Castelles, Múrcia, Galicia. • A Catalunya, problemes socials i desequilibris territorials, a causa de la immigració intensa. • Creixement del cinturó industrial de Barcelona (Hospitalet, Badalona, Santa Coloma, Cornellà...). • Manca d’infraestructures i barraquisme. • Migracions interiors a Catalunya (camp-ciutat) i despoblament de zones rurals i de muntanya (Urgell, Pallars, Solsonès, Conca de Barberà...). • Augment de les classes mitjanes i de la burgesia urbana.
- 66. 14
- 68. 3.3 Les noves pautes socials i culturals • Transformació profunda de la societat espanyola i catalana. • Augment del poder adquisitiu i accés a la societat de consum • Electrodomèstics les llars espanyoles . • Popularització de l’automòbil (Seat 600) • 1970 Ley General de Educación : millora del sistema educatiu i augment de la població escolaritzada. Disminució de l’analfabetisme. • Predomini de la família nuclear. • Emancipació dels joves • Incorporació de la dona al món laboral remunerat i als estudis. • Moviment feminista: reivindicació dels drets de les dones • Renovació de l’església a partir del Concili Vaticà II. Procés de secularització i pèrdua d’influència. • Nou tipus d’oposició: generacions joves que reclamen la democratització del règim.
- 70. El servei social (noies)
- 72. El servei militar (mili): nois
- 76. 4.1 El govern dels tecnòcrates • Es reforcen els governs dels tecnòcrates vinculats a l’Opus Dei • Marginació de les famílies tradicionals del franquisme: falangistes, militars i catòlics. • Prosperitat com a substitut de la democràcia és el lema dels governs d’aquesta època. • Desenvolupament econòmic però immobilisme polític • Ministres destacats: Laureà Lopez Rodó i Manuel Fraga Iribarne (informació i turisme).
- 78. 4.2 Les reformes legislatives • 1963 Creació del Tribunal d’Ordre Públic (TOP) : era un tribunal civil que va substituir el militar . Mesura per suavitzar l’ imatge repressora del règim de cara a l’exterior. • 1966 Llei de Premsa: suprimeix la censura prèvia i permet més publicacions, però penalitza els que parlin contra el règim. La conseqüència és l’autocensura. • 1967 Llei de llibertat religiosa • 1967 Llei de representació familiar: permet l’elecció de la totalitat dels procuradors del terç familiar, però els candidats havien de ser addictes al “Movimiento” i escollits pels caps de família. • 1958 Llei de convenis col·lectius: permet l’elecció directa dels enllaços sindicals i provoca l’entrada d’opositors al règim a les fàbriques (CCOO). • 1967 Llei de la Seguretat social: • 1967 Llei Orgànica de l’Estat: nova llei fonamental que pretén deixar el futur “atado y bien atado”. Separa els càrrecs de cap d’estat i president del govern. • 1969 Franco designa Joan Carles de Borbó com a successor, d’acord amb la Llei de Successió. Tensions entre tecnòcrates i falangistes.
- 83. 4.3 Les relacions internacionals • 1962 Espanya sol·licita l’entrada a la Comunitat Econòmica Europea i li és denegada. • 1970 Es signa un acord preferencial que redueix els aranzels i afavoreix les exportacions. • 1956 Espanya es retira de la zona del Protectorat del Marroc. • 1968 Independència de Guinea Equatorial • 1969 Ifni és cedit al Marroc. • 1975 El Sàhara Occidental és ocupat pels marroquins.
- 84. Pèrdua territoris colonials: Marroc 1956 Ifni 1969 Guinea Equatorial 1968 Sàhara Occidental 1975
- 85. Marroc: protectorat espanyol (1913-1956)
- 87. 4.4 El triomf de l’ immobilisme • 1969 Escàndol Matesa: frau financer d’aquesta empresa tèxtil vinculada a l’Opus. Corrupció amb diners públics. Provoca l’expulsió dels tecnòcrates del govern. • Enduriment de la política del govern • Restriccions de la Llei de Premsa i augment de la repressió • Estat d’excepció (1969-70) i Consells de Guerra. • 1970 Consell de Guerra de Burgos contra militants d’ETA. Condemna a mort i indult posterior de Franco. • Triomf de les posicions immobilistes.
- 91. 5.1 Els moviments socials d’oposició • Protesta dels treballadors, principal focus de tensió a partir de la dècada dels 60. • 1960-1975 Fort augment dels conflictes laborals • Qüestions laborals polititzades. • El franquisme no reconeixia el dret de vaga i considerava els conflictes laborals com d’ordre públic • 1962 Important vaga de minaires a Astúries. • Sorgiment d’un sindicalisme clandestí, al marge de l’oficial. • 1964 Neix Comissions Obreres (CCOO), sindicat independent i democràtic que impulsa la lluita laboral (salaris, condicions de treball) i la política (llibertat sindical, drets civils). Utilitzen la vaga i la tasca dels enllaços sindicals com a forma de lluita i d’accés a l’estructura del sindicat franquista.
- 93. 5.1 Els moviments socials d’oposició • 1967 Un grup de sindicalistes vinculats a les Joventuts Obreres Cristianes es separa de CCOO i funda la Unió Sindical Obrera (USO). • Moviment estudiantil, segon focus de tensió i d’oposició al règim. • 1966 Es crea el Sindicat Democràtic d’Estudiants (SDEUB), dinamitzador de la protesta estudiantil d’aquests anys. • Moviments de les associacions de veïns als barris de Barcelona, activisme de la societat civil contra el règim, tot reclamant millores en les condicions de vida dels ciutadans. • Actituds crítiques dins l’església catòlica, arrel de les noves idees promogudes pel Concili Vaticà II. Una part de la jerarquia eclesiàstica es va distanciar del règim i algunes organitzacions catòliques participen en les mobilitzacions obreres. • Actituds antifranquistes entre els capellans més joves. • Un sector important de l’exèrcit també realitza reivindicacions democràtiques. Es funda la Unión Militar Democràtica (UMD).
- 96. 5.2 Els grups polítics antifranquistes • Creixement de la oposició política i recomposició dels partits polítics opositors al franquisme. • PSUC, va ser el més sòlid a Catalunya. • PSOE I PCE els més majoritaris a Espanya. • 1962 Contuberni de Munich: participació de partits de la oposició franquista al Congrés del Moviment Europeu, on es va reivindicar de manera unitària la necessitat de democratitzar Espanya. Franco ho ha veure com un complot contra ell. • 1959 Creació d’ETA (Euskadi Ta Askatasuna/ País Basc i llibertat): estratègia de lluita armada contra el franquisme.
- 97. 5.3 La represa cultural de Catalunya • Certa tolerància del règim • Sorgeix un moviment cívic catalanista • Primeres revistes en català: Serra d’Or • Entitats i projectes culturals: Òmnium Cultural, Enciclopèdia Catalana, Edicions 62. • Fenomen de la “Nova Cançó” catalana: Raimon, Joan Manuel Serrat, Maria del Mar Bonet, Lluís Llach... • Campanyes reivindicatives en defensa de la catalanitat i la democràcia. • 1960 “Fets del Palau”: detencions pel fet de cantar el “Cant de la Senyera” en un acte reivindicatiu al Palau de la Música Catalana. Entre els detinguts hi havia Jordi Pujol. • Campanyes: Volem bisbes catalans!!! El català a l’escola!!! • Moviment “Rosa Sensat” de renovació pedagògica, per la formació de mestres i la democratització i catalanització de l’ensenyament.
- 101. 6.1 La crisi política del règim • 1973 Carrero Blanco nomenat cap de govern • Atemptat i assassinat de Carrero Blanco per ETA. • Fractura entre immobilistes i oberturistes dintre el règim • Búnquer: sectors més ultres del règim, que defensaven l’ immobilisme. • 1974 Govern d’Arias Navarro, amb voluntat d’unir immobilistes i oberturistes. • Programa de govern resumit en l’anomenat “espíritu del 12 de febrero”, que propugna un cert pluralisme polític. • Crisi de govern per l’oposició dels sectors ultradretans del règim, descomposició interna del règim.
- 105. 6.2 L’auge de l’antifranquisme • A partir de 1973 augment espectacular de la conflictivitat social i la protesta política. • Protesta obrera i d’estudiants • 1971 Creació de l’Assemblea de Catalunya, plataforma unitària formada per partits polítics d’oposició, sindicats, associacions de veïns, entitats culturals i professionals... • Impulsen la campanya d’oposició de masses encapçalada per l'eslògan “Llibertat, amnistia i Estatut d’autonomia” • 1974 Es forma la Junta Democràtica de Espanya, plataforma unitària impulsada pel PCE i formada a París per Comissions Obreres, partits d’esquerra i personalitats de la dreta democràtica. • Demanen la formació d’un govern provisional que implantés la democràcia i que s’adoptessin mesures immediates com l’amnistia, les llibertats polítiques i sindicals i la legalització dels partits polítics. • 1975 Plataforma de Convergència Democràtica, impulsada pel PSOE, la UGT, el PNB i sectors democratacristians. • 1976 Formació de la Platajunta o Coordinació Democràtica, unió de les dues plataformes unitàries anteriors. • Augment de la violència política en els darrers anys del franquisme. • Terrorisme i atemptats d'Eta, FRAP i GRAPO. • Intensificació de la repressió • 1974 Execució de Salvador Puig Antich • Estat d’excepció permanent • 1974 Condemnes a mort i execucions de membres d'Eta i del FRAP.
- 111. 6.3 La mort del dictador • Conflicte del Sàhara Occidental, territori colonial espanyol: • 1973 Fundació del Front Polisario, organització sahrauí, nacionalista, independentista. • Espanya accepta la descolonització i la convocatòria d’un referèndum d’autodeterminació del territori. • 1975 Marxa Verda, organitzada pel rei del Marroc Hassan II, invasió pacífica del territori sahrauí. • Espanya va claudicar per por a un conflicte bèl·lic amb el Marroc. • Acords de Madrid: Espanya lliura el Sàhara a Marroc i Mauritània. • Inici d’un conflicte entre el Marroc i el Front Polisario. • Molts sahrauís encara viuen en camps de refugiats a Tindouff (Algèria) esperant la resolució del conflicte i sota la protecció de les Nacions Unides. • 20-N 1975 Mort de Franco
- 115. PERSONATGES • Manuel Fraga Iribarne • Laureano Lopez Rodó • Luís Carrero Blanco • Carlos Arias Navarro • Salvador Puig Antic
- 116. ORGANITZACIONS, PARTITS I SINDICATS: • ETA (1959) • TOP (1963) • Comissions Obreres (CCOO) 1964 • FRAP • GRAPO • Búnquer • Unió Sindical Obrera (USO) 1967 • Junta Democràtica de Espanya (1974) • Plataforma de Convergència Democràtica (1975) • Platajunta (1976) • Assemblea de Catalunya (1971) • Front Polisario (1973) • Rosa Sensat: moviment de renovació pedagògica • Nova Cançó • Serra d’Or • Òmnium Cultural • Unión Militar Democràtica (UMD). • Associacions de veïns (Barcelona) • Sindicat Democràtic d’Estudiants (SDEUB)
- 117. Fets: • Pla d’estabilització (1959) • Plans de desenvolupament • Fets del Palau (1960) • Contuberni de Munich (1962) • Concili Vaticà II • Llei de Premsa (1966) • Llei Orgànica de l’Estat 1967 • Escàndol Matesa 1969 • Estat d’excepció (1969-70) • Consell de Guerra de Burgos 1970 • Ley General de Educación 1970 • Crisi del petroli (1973) • Atemptat Carrero Blanco (1973) • Execució de Puig Antic (1974) • Acords de Madrid (1975) • Marxa Verda (1975) • Espiritu del 12 de febrero (1974)