Antic règim i s.XVIII Espanya i Catalunya .pdf
- 1. Tema 0: CARACTERÍSIQUES DE L’ANTIC RÈGIM Tema 1: ESPANYA I CATALUNYA AL s.XVIII
- 2. Tema 0: L’Antic règim 1. Les bases de l’Antic Règim
- 3. Antic Règim: És el sistema polític, econòmic i social de l’Edat Moderna (segles XVI, XVII i XVIII). L’Antic Règim és hereu directe del feudalisme, i pel que fa als aspectes econòmic i social, pràcticament igual. Només hi ha certs canvis destacables en l’aspecte polític: les Corts cada vegada tenen menys importància i el monarca cada cop governa més ell. Passem de monarquies feudals (Rei + Corts) a monarquies autoritàries (on el rei s’enfronta a les Corts) a finalment monarquies absolutistes (Rei sense Corts)
- 4. ANTIC RÈGIM POLÍTICA ECONOMIA SOCIETAT DEMOGRAFIA Monarquies autoritàries ABSOLUTISME AGRÀRIA I SENYORIAL Mercantilisme ESTAMENTAL: Privilegiats i No privilegiats Alta natalitat i mortalitat i poc creixement de la població
- 5. SEGLE XVIII HI HA CANVIS? POLÍTICA ECONOMIA SOCIETAT DEMOGRAFIA Despotisme Il·lustrat Pocs canvis Algunes reformes Augment del Comerç Internacional Manufactures No hi ha canvis en el sistema Augment del poder econòmic de la burgesia Lleuger augment de la població per la millora en l’alimentació i la higiene
- 6. Política: Monarquia autoritària Segle XVI Absolutisme Segles XVII Absolutisme i Despotisme Il·lustrat Segle XVIII Evolució dels sistemes polítics, econòmics i socials de l’Edat Moderna o Antic Règim Segles XVI, XVII, XVIII Economia agrària i senyorial. Mercantilisme Segles XVI i XVII Pocs canvis. Algunes reformes. Creixement del comerç internacional. Segle XVIII Societat estamental Segles XVI i XVII No hi ha canvis en el sistema. Augment del poder econòmic de la burgesia. Segle XVIII Demografia: Alta natalitat i mortalitat i poc creixement de la població. Segles XVI i XVII Lleuger augment de la població per la millora en l’alimentació i la higiene. segle XVIII
- 7. 1.1 Societat d’Antic Règim
- 8. La societat es dividia en 3 Estaments (o grups socials): -Noblesa -Clergat -3r Estat (el poble pla, plebeus) Divisió teòrica en 3 Estaments, divisió real en dos: privilegiats i no privilegiats. Noblesa i Clergat tenen privilegis: No pagar impostos, dret a ocupar càrrecs importants, portar armes, lleis i jutges diferents, etc. S’és d’un estament o un altre en funció del naixement i és pràcticament impossible canviar d’Estament. Cada estament té subcategories, generalment per la riquesa de l’individu.
- 12. La Noblesa Tenien senyoriu sobre les terres: Senyoriu territorial: Propietat de la terra Senyoriu jurisdiccional: Governar sobre la terra de la seva propietat -> Cobrar impostos, impartir justícia, fer lleis, etc. *La noblesa de toga tenia càrrec a l’administració (i normalment també terres però l’important era el càrrec) Aquestes terres la noblesa les aconsegueix entre el 850 i el 1100 aprox. Fins aquell moment eren servidors del monarca, durant aquest període se’n desvinculen: es fan independents. Durant l’Edat Mitjana i a partir del s.XII, el monarca torna a “controlar” la noblesa a través del pacte feudal (vassallatge) -> els nobles accepten el rei com a superior, el rei accepta que les terres són dels nobles. A partir d’aquí es crea l’estructura feudal clàssica de l’Edat Mitjana. La noblesa NO implica riquesa per si, pots ser noble i pobre... Però sempre i en tot cas TENS PRIVILEGIS. Dins la pròpia nobles hi ha jerarquia. Normalment -> Rei > Duc > Marquès > Comte > Baró > Senyor > Castlà. Tot i aquesta jerarquia el poder real (polític) d’un noble el definia el fet de a qui prestava vassallatge i qui li prestava a ell.
- 13. El Clergat El clergat actua com la noblesa. La principal diferència és que no neixes clergue mentre que sí neixes noble. Al actuar com la nobles també tenien senyoriu (territorial i jurisdiccional) sobre les terres. Eren menys de l’1% de la población i es dividia en: - Alt clergat: fills de nobles que ocupaven els alts càrrecs: Bisbes, Abats... vivien en la riquesa i tenien un gran pes polític i social. - Baix clergat: origen modest (3r Estat): Capellans i rectors, monjos... vides modestes, sovint amb precarietat tot i que no els faltava menjar. Pes social important en les comunitats on feien la seva tasca. Entre els privilegis del clergat estan el no pagar impostos i cobrar el delme (10% de la collita). A part d’altres impostos que cobrava per tenir senyoriu. El clergat era un pilar fonamental de l’Antic Règim pel control de la moral i de l’opinió pública que realitzava a través de la tasca del baix clergat. També a través de la Inquisició i els tribunals eclesiàstics, que perseguien els delictes d’opinió, la bruixeria, els falsos conversos, l’adulteri, etc. Per últim, i com a cosa bona, organitzava la caritat al pobre a través de l’actuació de les ordres religioses i les cases de caritat i beneficència.
- 14. El 3r Estat Era el grup social més nombrós i heterogeni de tots, i representava ente un 90 i un 95% de la població. Hi havia grans diferències dins el grup però una fet en comú: NO tenien privilegis. A grans trets estava format per: burgesia, Artesanat gremial, classes populars urbanes, pagesia i marginats. La burgesia: Té l’origen a la ciutat medieval a partir del s.XI-XII. La base de la seva riquesa era el comerç i el crèdit: Eren comerciants i prestamistes (banquers). També amb algunes professions necessaries per l’Estat: notaris, advocats, buròcrates, etc. Dins la burguesia distingim diversos graus: - Gran (o alta) burguesia: Banquers de reis i d’Estats, gran comerç internacional - Mitjana burguesia: Prestamistes i comerciants de rang mitjà. - Petita burguesia: D’àmbit local o regional, botiguers (no artesans), professions liberals, etc.
- 15. Tal i com s’extreu del text, la burgesia estava estancada i sense possibilitats de progressar en els àmbits polític i social ja que NO TENIEN PRIVILEGIS, per tant, no participaven en política (a diferència de les Corts medievals) i no podien ocupar càrrecs d’importància a l’administració de l’Estat (com a molt en els Ajuntaments i poc més). Això provoca un sentiment de frustració enorme, ja que la riquesa del burgès “l’ha creat” ell, és a dir és “fruit del seu treball” en comptes de ser rendes. Els artesans: Treballaven a les ciutats fent productes especialitzats i agrupats en tallers gremials. Els gremis, nascuts al s. XII, eren agrupacions d’artesans d’un mateix ofici que controlaven la producció d’un producte. El gremi es dividia en Mestres Artesans, Oficials i Aprenents. Eren treballadors especialitzats i com a tals es guanyaven bé la vida (els Mestres artesans)
- 17. Classes populars urbanes: Treballadors urbans que vivien en males condicions. No eren artesans (en tot cas aprenents) si no tot un seguit de treballadors poc qualificats i mal pagats: estribadors del port, criats, mossos de quadra, etc. Feien les pitjors feines. La pagesia: Eren més del 70% de la població, vivint normalment en condicions bastant dures. Hi ha diferencies internes segons la riquesa i la propietat de la terra: - Jornalers: treballadors del camp sense terres pròpies o arrendades (llogades). Treballaven segons les necessitats del camp - Arrendataris: Pagesos que tenien un tros de terra arrendada pel senyor. Havien de pagar l’arrendament de la terra ja fos en diners o en una part de la collita. Vivien del que els hi quedava després de guardar una part de la collita per fer llavor i una altre part per pagar el lloguer al senyor, el delme i altres impostos. En funció de si hi havia bona o mala collita passaven més o menys gana...(i podien destinar més recursos al consum o no). - Propietaris: Petits, mitjans o grans, eren pagesos que poseïen terres pròpies en forma d’alou. Al no haver de pagar arrendament ni impostos senyorials, tenien un nivell de vida benestant.
- 18. 1.2 Economia de l’Antic Règim L’economia era agrícola, és a dir, la base de la riquesa era la terra… I la terra era propietat dels senyors que la controlaven en el que es diu règim senyorial. Característiques: - Economia de Subsistència: - Es produïa lo just per sobreviure -> Rendiments del camp pobres, molt depenent del clima. - Economia d’autoconsum: - La major part de la producción era per autoconsum. Pocs excedents per comerciar = pocs ingresos = poc poder adquisistiu per a comprar = poc comerç - Crisis de subsistència periòdiques: - Males collites i/o guerres i/o epidèmies = fam = revoltes del pa.
- 19. Com funciona una crisi de subsistència? Males collites → poca producció → poca oferta i molta demanda → augment de preus. Augment de preus → la gent gasta el poc que té en menjar → baixa el consum → empobreix o arruina els artesans → més atur i menys consum → torna a començar el cicle.
- 20. Estructura de la propietat de la terra La majoria de la terra estaba en mans dels privilegiats. La resta o bé era terra comunal (dels ajuntaments) o propietat de pagesos (alou). El conjunt de terres en mans d’un senyor, noble/eclesiastic, rebia el nom de senyoria, que constava de: - Reserva senyorial, que el noble explotava “directament” i on es localitzava la seua residència, el molí, la forja, etc. Si el llaurador volia utilizar-los havia de pagar. - Masos, que el senyor cedia en arrendament (lloguer) a pagesos a canvi del pagament de diferents rendes, tant en diners, com en espècie. La major part de les terres estaven amortitzades i no es podia disposar lliurement d’elles: no es podien vendre, anaven lligades al títol senyorial. - Mayorazgo/Heretatge - Vincles - Mans mortes Els senyors cobraven, a part de l’arrendament de la terra, diversos impostos. A més tot pagès havia de pagar el Delme a l’Església i impostos al Rei. Els sagnaven econòmicament per tot...
- 23. Espanya presenta diferents situacions respecte la terra: Galicia: arrendaments (emfiteusi) a tres generacions. Poca terra disponible → Subemfiteusi→ Minifundis insuficients per a subsistir Centre i sud: Grans latifundis. Arrendament a curt termini. Jornalers (pagesos sense terra que treballen a temporada) Zona nord: Emfiteusi. → molt beneficiós pel pagès. Emfitèusi: contracte d’arrendament a perpetuïtat (o a molt llarga durada), heretable, amb rendes fixes i que otorga el domini útil de la terra al pagès. Domini útil: poder disposar (decidir què fer) de la terra sense ser-ne propietari: decidir què plantar, quines millores fer, roturar zones boscoses, etc.
- 24. Agricultura Es tractava d’una activitat molt endarrerida, primitiva (bàsicament manual) i amb una productivitat molt baixa. Hi ha pocs canvis respecte a l’agricultura que es feia en època romana (arada normanda, rotació triennal i poc més...) - Predominava una agricultura de subsistència, dedicada al policonreu, bàsicament trilogia mediterrània: blat, vi i oli. - L’especialització estava molt localitzada en algunes regions de la Mediterrània (Catalunya p. ex.)
- 25. Artesanat Seguia amb les dinàmiques gremials que es configuren a l’Edat Mitjana. Els gremis controlaven la producció d’un producte i n’establien tota la normativa i regulació pertinent -> en tenien el monopoli. Comencen a tenir problemes greus quan apareix la protoindustria i les manufactures, que escapen del control gremial, i acaben desapareixent amb la revolució industrial. Comerç Cal diferenciar entre el comerç interior i l’exterior - Comerç interior: limitat a fires i mercats locals, s’hi venien els pocs excedents agraris dels pagesos i els productes dels artesans. - Comerç exterior: bàsicament productes de luxe destinats als privilegiats i a la burgesia rica -> Café, té, tabac, espècies, esclaus, productes de luxe... Amb l’aparició de noves rutes maritimes (segle XVI en endavant) i nous mercats implica el creixement del comerç colonial i permet l’acumulació de capital i matèries primeres (que s’invertiran en Manufactures primer i indústries després). El creixement del comerç exterior implica l’enriquiment de la burgesia comercial i financera (creixement de les finances).
- 26. Comerç Colonial (o comerç triangular)
- 27. 1.3 Política a l’Antic Règim
- 28. L’Absolutisme El rei concentrava tots els poders (executiu, legislatiu i judicial) en la seva persona. Per tant, feia les lleis, governava i era el jutge suprem. Això implica que sovint es governava amb despotisme i arbitrarietat. El poder del rei era ilimitat i només estava restringit per: - la llei divina i la llei natural - pel dret natural (les lleis, que de fet pot canviar a volunat) - per les Corts o Parlament (que no convoca i per tant no hi poden fer res) - Els privilegis de la noblesa i el clero Teòricament l’autoritat del monarca provenia de Déu, i per tant era inquestionable. Governava amb el suport dels grups privilegiats que mantenien l’statuo quo social: el clergat exercint el control social amb la religió i la noblesa fent el amteix amb les armes.
- 30. Resistències a l’absolutisme Durant període de les monarquies autoritàries (s.XVI-XVII) els monarques intenten desempallegar-se de les Corts i legislar en solitari. Els que ho aconsegueixen esdevenen monarquies absolutistes, els que no monarquies parlamentaries (Parlament és el mateix que Corts). A Espanya la lluita entre absolutisme i parlamentarisme acaba en una guerra dinàstica entre la dinastia borbònica (absolutista) i la dinastia àustria (en teoria favorable al parlamentarisme). És la Guerra de Succesió 1700-1715. Com a resultat d’aquesta guerra, que guanya el bàndol borbònic, els territoris de la Corona d’Aragó (pro parlamentaristes) perden els seus drets, lleis i institucions. Aragó i València el 1709, Catalunya el 1714 i Balears el 1715.
- 31. Cas a part és Anglaterra, on la monarquia dels Stuart intenta implantar l’absolutisme però els hi monten dues revolucions. 1649: Contra Carles I Stuart, que acaba amb l’execució del rei i la República- dictadura d’Oliver Cromwell, que també acaba executat. El nou rei, Carles II accepta el parlamentarista i estableix l’habeas corpus el 1679 → Garantia el dret de qualsevol detingut a comparèixer davant un jutge i a disposar d’un advocat defensor. Va ser el primer fre a l’arbitrarietat del poder reial. Gloriosa revolució de 1689: el successor de Carles II, Jaume II es coronat el 1685 i intenta implantar l’absolutisme de nou (a més era catòlic i això no agradava) i esclata una segona revolució que el deposa i nomena un nou rei d’orígen holandès: Guillem III d’Orange. Guillem III accepta el control de la monarquia per part del Parlament anglès i a més promulga (no té altre si vol ser rei) el Bill of Rigths → limitava el poder del monarca i sotmetia alguna de les seves decisions al Parlament. Els Països Baixos tot i seguir un camí més pacífic també aconsegueixen una monarquia Parlamentaria. Són els únics casos que es donen a Europa. De moment...
- 32. 1.4 Demografia de l’Antic Règim Caracterísiques: Poc creixement de la població Mortalitat elevada (sobretot infantil) Natalitat molt alta Taxa de fecunditat (5 fills per dona de mitjana) Baixa esperança de vida (45 anys aprox.) Crisis demogràfiques periòdiques Malalties i epidèmies per la mala alimentació.
- 35. Evolució del règim demogràfic antic (RDA) al règim demogràfic modern (RDM)
- 37. La Il·lustració és un moviment intel·lectual, desenvolupat a l’Europa del segle XVIII, que va qüestionar tots els principis de l’Antic Règim. • Presentava aquests principis: 1. Concebia la raó com a l’únic mitjà per entendre el món i fer-lo progressar. 2. Creia en l’educació i el progrés humà per aconseguir el coneixement i la Felicitat. El més important era la felicitat de l’ésser humà. 3. Defensava la tolerància i criticava la intransigència religiosa, creia en la llibertat i la igualtat de tots els éssers humans. Al desenvolupar-se, els principis de la Il·lustració eren contraris als principis de l’Antic Règim.
- 39. Crítica a l’Antic Règim: estaments, absolutisme, monopoli de l’ensenyament i la cultura per part de l’Església. És a dir, TOT • Raó Oposada al Principi d’autoritat divina de l’Absolutisme. • Progrés i educació Oposada a l’inmobilisme i analfabetisme de l’AR. • Tolerància Oposat a la intransigència religiosa. En el fons el que busquen és la felicitat de l’individu, i ho volen fer a partir de la igualtat entre els homes, la llibertat individual, la propietat privada i el pensament racional que porta a una organització justa i racional de l’Estat •Igualtat •Llibertat •Política •Económica Liberalisme polític Liberalisme polític Liberalisme econòmic Liberalisme econòmic Idees bàsiques El pensament de la il·lustració vs l’Antic règim La il·lustració era un corrent de pensament amb una visió racionalista i crítica de la natura, de l’home i de la societat. Posa les bases del liberalisme (igualtat legal i d’oportunitats) Proposen un nou model polític i social: reformes socials econòmiques i polítiques basades en la llibertat i la igualtat
- 40. • El pensament il·lustrat va teoritzar sobre: – Economia (fisiocràcia i liberalisme econòmic). Defensava la propietat privada i la llibertat de comerç i d’indústria. En oposició al mercantilisme, teoria que defensava l’acumulació de metalls preciosos com la principal font de riquesa i el comerç, s’hi va imposar la fisiocràcia. Fisiocràcia: Afirmava l'existència d'una llei natural per la qual el bon funcionament del sistema econòmic estaria assegurat sense la intervenció del govern. La seva doctrina queda resumida en l'expressió «laissez faire, laissez passer» (deixar fer, deixar passar). Lleis naturals → Llei del més fort. – Política (liberalisme polític). Propugnava per la divisió de poders (Montesquieu), el principi de sobirania nacional (Rousseau) i la necessitat de limitar el poder reial per mitjà d’un parlament (Voltaire). – Societat. Els filòsofs del Segle de les Llums es van oposar a la societat estamental i van argumentar que totes les persones neixen lliures i iguals. Defensaven la mobilitat social i el mèrit segons la vàlua i la intel·ligència de les persones.
- 41. • La Il·lustració va configurar una nova doctrina: el liberalisme. CONCEPTE BÀSIC: La il·lustració, és la «religió» (ideologia amb característiques pràcticament religioses) de la Burgesia. El liberalisme per tant, és la ideologia de la burgesia, fa 300 anys i ara, perquè vivim en un món dominat pels negocis i això és un món burgès. Els burgesos utilitzen el poble per accedir al poder desbancant als privilegiats, i el poble content perquè a priori els beneficiava. Més endavant sorgiran ideologies pròpies del poble «pobre» (Marxisme, Anarquisme) totalment oposades al Liberalisme burgès (poble ric). Tant unes com les altres, això si, sorgeixen de la il·lustració. La diferència és qui n’és el beneficiat.
- 42. Precedent: John Locke (1632-1704) Drets naturals: vida, llibertat i propietat que han d’estar garantits per l’Estat Divisió de poders Drets naturals: vida, llibertat i propietat que han d’estar garantits per l’Estat Divisió de poders Montesquieu (1689-1755) Voltaire (1694-1778) Jean-Jacques Rousseau (1712-1778) Divisió de poders: legislatiu, executiu i judicial Divisió de poders: legislatiu, executiu i judicial tolerància i llibertat de consciència tolerància i llibertat de consciència Contracte social base de l’Estat: sobirania nacional, sufragi, llibertat i igualtat. Contracte social base de l’Estat: sobirania nacional, sufragi, llibertat i igualtat. Els filòsofs del Segle de les Llums
- 43. política de reformes basades en la Il·lustració El Despotisme Il·lustrat Les idees de la il·lustració van influenciar a alguns monarques que sense renunciar al seu poder absolut, van veure que això de fer servir el cap (la raó) per governar un Estat no era mala idea. Les reformes del despotisme il·lustrat queden perfectament clares amb el seu eslògan preferit: “Tot per al poble, però sense el poble”. Reformes: Centralisme, reformes administratives (racionalització), reforma de la justícia, codificació de lleis, foment de l’educació i millores econòmiques (foment de l’agricultura, indústria, comerç i transports amb obres públiques). Límits: Es van fer reformes econòmiques, però no socials i polítiques de fons → caiguda de l’Antic Règim, mitjançant la revolució Frederic II (Prússia) Mª Teresa (Àustria) Caterina (Rússia) Carles III (Espanya)
- 44. La Guerra de Successió
- 45. ● La Guerra de Successió és una guerra a nivell Europeu entre dos pretendents al tron de la Monarquia hispànica
- 46. A nivell Europeu, l’equilibri de forces està en joc: Espanya, les colònies + França i les seves colònies era una entitat massa poderosa, i això no es podia permetre, per tant països com Anglaterra o Holanda, van donar suport al candidat austriac. L’any 1701 es firma el Tractat de l’Haia, (Anglaterra, Holanda, Prússia, la majoria dels estats alemanys i el Sacre Imperi) i es declara la guerra a França.
- 47. ● Guerra a Europa favorable als Austriacistes ● Guerra a Espanya: – Control de la major part del territori per Felip V – El 1705 gran part de la Corona d’Aragó passa a la causa austriacista (Pacte de Gènova) – 1707, batalla d’Almansa: Victòria decisiva de les tropes borbòniques
- 48. ● Guerra a Europa: La Pau d’Utrecht El 1711 Carles ocupa el tron d’Austria. L’equilibri de forces a Europa canvia. No interessa un mateix rei governant Espanya (+ les colònies) i Àustria. La pau es firma el 1713 als tractats d’Utrecht i Rastatt: – Reconeixement de Felip V com a rei d’Espanya – Pau amb França a canvi de que Felip V renuncii al tron de França – Pèrdua de TOTES les possessions hispàniques a Europa: Milanesat, Flandes, Nàpols i Sardenya) – Gibraltar i Menorca pels anglesos
- 49. ● Guerra a Catalunya (i la Corona d’Aragó) Inicialment les Corts Catalanes accepten Felip V com a rei i Felip V accepta les constitucions de Catalunya. Però Felip V representa un model polític absolutista on el rei no té cap límit al seu poder, i es tendeix a centralitzar-ho i uniformitzar-ho tot. Els diferents regnes de la Corona d’Aragó i Catalunya, tenien lleis i institucions pròpies que limitaven el poder reial, i els resultava evident que la centralització absolutista acabaria eliminant lleis i institucions pròpies i la uniformització imposaria el model castellà (com ja s’estava fent a França on s’imposava el francès per sobre de les altres llengües i sentiments nacionals)
- 50. En canvi, Carles provenia d’una monarquia composta per multitud d’Estats i territoris que si conservaven lleis i institucions, pel que semblava més procliu a respectar els de la Corona d’Aragó. Per això, pel sentiment antifrancès generalitzat i perquè ja es començava a violar reiteradament lleis i constitucions, el 1705 es signa el Pacte de Gènova donant suport a la causa austriacista. ● La derrota d’Almansa suposa la pèrdua d’Aragó i València ● Catalans i Balears es queden sols contra els Borbó des de 1712 quan anglesos i holandesos i portuguesos abandonen Catalunya ● La Pau d’Utrecht (1713) posa fi a la guerra a Europa, però a Catalunya i Balears es continua lluitant.
- 51. ● Ja al 1713 només quedaven en mans austriacistes Cardona i Barcelona. ● Es demana la rendició i la resposta és la defensa a ultrança. No hi haurà rendició. ● El setge continua fins l’11 de setembre de 1714 quan Barcelona capitula. Poc després ho fa Cardona. ● Les Balears el 1715.
- 52. Els efectes de la derrota ● Les primeres conseqüències:
- 53. Catalunya sota l’absolutisme Borbònic Políticament: ● Amb els nous monarques borbònics es va implantar a Espanya el model d’absolutisme centralista francès, en què els regnes de la Corona espanyola van quedar unificats sota les institucions de Castella. ● Els Borbons van unificar tot el territori, imposant unes lleis úniques, una idèntica administració i l’homogeneïtzació de totes les seves institucions. ● Felip V va anul·lar tots els furs i institucions de la Corona d’Aragó, i amb els Decrets de Nova Planta es va imposar el sistema administratiu castellà a les terres de la Corona. ● El territori va quedar dividit en províncies, al capdavant de les quals el rei va col·locar un capità general amb poder militar i administratiu, que exercia com a governador. ● A cada província es van crear audiències per a l’administració de justícia i es van implantar corregidors i intendents.
- 54. • L’ocupació del territori català arran de la desfeta en la guerra de successió, va tenir conseqüències importants, com la publicació del Decret de Nova Planta (1716), que suprimia les institucions i constitucions tradicionals de Catalunya (Generalitat, Corts, Consell de Cent...), hi imposava les lleis i el sistema administratiu de Castella i fixava el castellà com a idioma oficial. • A partir de 1716, s'implanta una nova organització políticoadministrativa, amb la imposició, entre d'altres institucions castellanes, d'una capitania general i una audiència. A nivell territorial, s'imposa una nova divisió en corregiments, que substituïran les antigues vegueries. A nivell fiscal, s'imposa el cadastre (% fix anual a repartir entre els municipis), només a Catalunya. Culturalment: Tancament de les universitats. Comença la prohibició del català en diferents àmbits.
- 56. El reformisme de Carles III ● Els il·lustrats espanyols es van fixar com a objectius principals el creixement econòmic, la re forma de la societat, la millora de l’ensenyament i la difusió i la modernització de la cultura. ● Diverses dificultats, com el pes de l’Església catòlica i el conservadorisme, van obligar els il·lustrats a col·laborar amb la monarquia (Carles III). El rei no va renunciar al poder absolut, però va ser un exemple clar de monarca il·lustrat, i va dur a terme diverses reformes. ● Així doncs, durant el segle XVIII, malgrat que Espanya continuava sent una societat rural i estamental, es van millorar alguns aspectes de la seva economia, endarrerida i poc eficaç, i de la seva demografia: important creixement de la població, increment de la producció agrària, llibertat per comerciar amb Amèrica i modernització de la indústria (manufactures). ● La dificultat econòmica principal va ser l’escassa demanda de productes a causa de la pobresa dels pagesos.
- 57. Carles III era partidari d’algunes reformes d’acord amb les idees il·lustrades. Però la poca presència d’il·lustrats i el conservadorisme general van generar oposició: Oposició dels sectors privilegiats: Temor a la més mínima pèrdua de poder i/o privilegis. Oposició dels sectors populars: Motí d' Squilace (1766): Causes: – Crisi de subsistències (puja dels preus dels aliments) – Excés de poder d’alts càrrecs estrangers (Squilace) – Mesures de sanejament i ordre públic (neteja urbana, enllumenat, prohibició dels jocs d’atzar i l’ús d’armes, barrets xambergs i capes llargues). • Revolta popular. Control i continuïtat de les reformes. Destitució d' Squilace. Les resistències a les reformes seran una tònica general d’una part molt important de la població espanyola des d’aquí fins avui dia. Ministres i col·laboradors il·lustrats de Carles III: Campomanes, Floridablanca, Aranda, Jovellanos...
- 58. La legislació reformadora de Carles III • Religió: – Regalisme: defensa l’autoritat i les prerrogatives del rei enfront de l’església. – Reclama el dret de nomenament dels càrrecs eclesiàstics (bisbes, cardenals...) – Vol el control de la Inquisició – Expulsió dels jesuïtes (1766) ordre que tenia molt de poder i obeïa directament al Papa. • Societat: - Decret de 1783 pel qual es declaren honestes totes les professions. • Educació: – Reforma dels estudis universitaris i ensenyament mitjà – Funda escoles d’arts i oficis – Obligatorietat de l’educació primària – Fundació d’acadèmies de lletres i ciències.
- 59. • Economia: Estableix mesures per liberalitzar el comerç i la indústria i impulsar el creixement econòmic: – Limitació dels privilegis de la Mesta – Colonització de noves terres – Elaboració d’un informe sobre la llei agrària, en el qual es recollien els problemes de l’agricultura espanyola i en proposava solucions. – Foment de la lliure circulació de mercaderies a l’interior d’Espanya. – Liberalització del comerç amb Amèrica (decret de 1765 ) – Fi del monopoli del port de Cadis – Suport a l’activitat industrial – Abandó de la gestió directa de las Reales Fàbricas (1761) – Establiment d’aranzels proteccionistes (1782) – Signatura de tractats comercials amb altres països. – Creació de “Societats econòmiques d’amics del país” amb l’objectiu de fomentar l’agricultura, el comerç i la industria, traduir i publicar llibres estrangers i impulsar les idees fisiòcrates i liberals.
- 60. El creixement econòmic de Catalunya ● El segle XVIII va ser una etapa de creixement econòmic i demogràfic, acompanyat d’una urbanització creixent. La causa essencial del creixement fou la vitalitat dels diversos grups socials del Principat. ● Cap al 1725 l’economia catalana va iniciar un procés de transformació: es va produir una creixent especialització agrària (vitivinícola), el sorgiment d’una indústria cotonera i la con solidació d’una economia de mercat orientada cap a l’exportació. ● Hi va haver millores en l’agricultura, estimulades per l’existència dels censos emfitèutics, un contracte agrari que permetia al pagès quedar-se amb part dels rendiments agraris. ● L’expansió agrícola va contribuir al creixement de les manufactures cotoneres conegudes com a indianes.
- 61. En resum: El segle XVIII a Espanya i a Catalunya ● A Espanya, el segle XVIII va significar l'arribada de la dinastia dels Borbons i l'aplicació dels principis de l'absolutisme monàrquic. Excepte el període reformista de Carles III, va ser un segle d’estancament social, polític i econòmic. ● Amb Carles III es va conèixer l'experiència del Despotisme Il·lustrat, amb l'aplicació d'algunes reformes. ● Per a Catalunya, el segle XVIII va suposar la pèrdua de l'autogovern, després de la derrota en la Guerra de Successió i l'aplicació del Decret de Nova Planta (1716), que va abolir totes les institucions catalanes i va imposar les de Castella. Malgrat la dependència política, Catalunya va experimentar en el segle XVIII un important creixement econòmic