2. Resum històric de la ciutat
• Els romans van arribar al territori català en el 218 aC amb un exèrcit
comandat per Cneu Corneli Escipió, que desembarcà a Empúries amb la
finalitat de convertir-la en una base de recolzament militar en la lluita de
Roma amb els cartaginesos pel domini del Mediterrani.
• Entre el segle III i II aC, aquest procés colonitzador va anar avançant per
una àmplia zona del territori. En aquell mateix temps, els romans van
mantenir contacte directe amb les civilitzacions d'ibers de la zona i van
convertir les seves poblacions en centres de control romà, i les van
potenciar. Aquelles poblacions van acabar romanitzades del tot i els antics
assentaments ibers van esdevenir ciutats consolidadament romanes, que
de vegades es traslladaven a una ubicació propera.
3. Resum històric de la ciutat
• Barcino va ésser una d'aquestes ciutats, entre l'any 15 i 13 aC, en època de
l'emperador August, on els romans van aixecar en el Mons Taber un
temple de 12 metres d'alçada, just al mig de l'actual barri Gòtic de
Barcelona.
• Barcino apareix en un moment de gran impuls urbà, que va prolongar-se
fins a la mort d'August, l'any 14 dC. La ciutat tenia la típica estructura
romana de les ciutats, amb una forma octogonal i amb una distribució en
quadrícula dels habitatges i edificis que conformaven la ciutat.
4. Resum històric de la ciutat
• En comparació amb altres ciutats de la península, Barcino era una ciutat
petita (la muralla delimitava unes 10 hectàrees i en la seva màxima
esplendor demogràfica va assolir els 2.000 habitants).
• La nova fortificació i la seva situació estratègica van permetre a Barcino
passar per davant de Tàrraco en importància en el període final de
l'antiguitat. En aquest període de trànsit de l'antiguitat a l'edat mitjana és
quan Barcelona esdevindrà la ciutat catalana més important a causa del
declivi de Tàrraco, arrasada pels vàndals.
5. Restes patrimoni arqueològic
• Barcelona va ser fundada com a colònia amb el
nom de Colonia Iulia Augusta Paterna Faventia
Barcino en finalitzar les guerres càntabres (15-19
a.c. aprox.) durant el govern d'August.
• Les ciutats romanes seguien un traçat regular en
forma de graella, anomenat hipodàmic.
• Una colònia era una ciutat fundada per ciutadans
lliures de l`Imperi. Moltes colonies varen ser
fundades per excombatents, com a resultat de
campanyes militars.
6. Restes patrimoni arqueològic
• La ciutat va creixer gràcies al comerç
marítim, especialment del vi de la regió, que va
possibilitar l'enriquiment de la ciutat i la
construcció d'edificis públics adequats a la
importància que la ciutat anava adquirint.
• S'han trobat envasos de vi procedents de Barcino
a Itàlia i a França i és molt possible que amb el
tràfic marítim també s'incrementessin les
possibilitats comercials dels tints.
7. Aqüeductes
S’han trobat dos aqueductes
que subministraven aigua
a la ciutat:
• Confluïen a la muralla al costat de la porta de
l'actual plaça Nova, on se n'han conservat restes.
• Al carrer Duran i Bas se n'ha descobert un tram
de quatre arcades incorporades a una paret.
• L'aigua que transportaven els aqüeductes devia
provenir de Collserola, en un cas, i del Besòs, en
l'altre.
8. Distribució de vies i carrers
Aquest territori va ser organitzat entorn de dos eixos
(cardo i decumanus).
D’aquesta manera, Barcino va tenir probablement un
recinte més o menys quadrangular. Aquesta
estructura, arran de la crisi del segle II d.C. i de les
destruccions a la ciutat, va ser modificada parcialment.
L’eix major de la ciutat, anava des de la porta que s’obria a
l’actual Plaça Nova, i que encara es conserva, fins el carrer
de Regomir. Sembla que aquesta via correspondria al
cardo principal. L’eix menor, el decumanus principal anava
des de la Plaça de l’Àngel i el carrer de Llibreteria fins a
l’encreuament de Call i Avinyó, aproximadament. La ciutat
disposava d’un fòrum, que estava, aproximadament, on
ara hi ha la Plaça de Sant Jaume, i ens han arribat restes
del temple, de les termes, de diferents locals i
habitatges, dels aqüeductes i de les muralles, i elements
decoratius del que probablement era un teatre. No sabem
amb certesa si existien el circ i l’amfiteatre: el circ de ben
segur que no, perquè es tractava d’una ciutat molt petita;
en canvi, es probable que existís un amfiteatre encara que
no sapiguem quina devia ser la seva situació exacta.
9. Habitatges i altres edificis
• A Bàrcino, la gran majoria
d’habitatges eren domus, cases
separades entre elles i
unifamiliars, i insulae, blocs de pisos
de 4 plantes com a màxim; no s’ha
trobat encara cap vilae, cases de
camp de grans dimensions.
• Les més comuns eren les domus ja que es tractava d’una colònia de
militars retirats que tenien un sou elevat.
• Com a colònia de població reduïda, no hi constància que s'hi construïssin
grans edificis com un amfiteatre o un circ, ja que era una ciutat reduïda i la
vida quotidiana estava bastant limitada. Tot i així, els ciutadans de Barcino
gaudien d’un teatre.
• Barcino gaudia d'una economia força elevada, ja que mantenia molt
terreny de cultiu i era una zona portuària on es feia molt comerç de
vins, cereals, marisc i peix.
10. Muralles
• La muralla de Barcelona és un magnífic exponent de l'enginyeria
militar romana. Tenia un perímetre d'uns 1.270 metres, amb
traçat octogonal-rectangular, i una ciutadella construïda de cara
al mar. Els llenços de muralla es reforçaven amb torres
habitualment de planta rectangular, amb excepció de les
cantoneres i de les entrades, que eren rodones.
• La primera muralla de Bàrcino, de fabricació senzilla, es va
començar a construir quan la ciutat tenia la denominació de
colònia, al segle I aC. Tenia poques torres, només en els angles i
a les portes del perímetre emmurallat. Les primeres incursions
de francs i alamans aproximadament a partir de l'any 250 van
suscitar la necessitat de reforçar les muralles. Sota el mandat de
Claudi II, en l'imperi ja decadent, Bàrcino inicia la construcció
d'una millor fortificació entre els anys 270 i 300. La nova muralla
es va construir sobre les bases de la primera, i estava formada
per un mur doble de entre dos-tres metres i fins a 8 metres en
alguns trams, amb espai al mig farcit de pedra i morter, tot i que
les mostres arqueològiques més modernes demostren que
també es van utilitzar com a farciment escultures, inscripcions
en pedra i altres elements arquitectònics. El mur constava
d'unes 80-82 torres d'uns 18 metres d'alçada, la majoria de
base rectangular i deu amb base semicircular, aquestes situades
a les portalades. Les obres de millora van ser de les més
importants fetes durant el Baix Imperi a la Tarraconense, i
constitueixen una de les causes per les quals Bàrcino va prendre
rellevància i es comença a comparar amb Tàrraco.
11. Es poden contemplar dos trams de muralla i dues
torres quadrangulars del segon recinte emmurallat
de la ciutat (segle IV dC) sobre els quals es va
construir al segle XV la Casa de l'Ardiaca (Casa de
l'Ardiaca). Es conserva la porta d'accés a la
ciutat, reformada en construir la segona muralla de
Barcino. L'entrada s'efectuava per un dels carrers
principals: el decumanus, l'actual carrer del Bisbe. A
la dreta de la porta es pot observar un dels passos
laterals per a vianants i les dues torres
semicilíndriques que defensaven la porta
Al carrer del Correu Vell, i travessant un petit
passatge, s'accedeix a un espai obert on es pot contemplar
un drap i dues de les torres quadrangulars de la segona
muralla de la ciutat, erigida al segle IV dC Al segle XIV, es va
construir sobre de la part superior la casa de la família
March. A la plaça de Ramon Berenguer es conserva un tram
de la segona muralla de la ciutat (segle IV dC) i les torres
quadrangulars de defensa. Les edificacions que se situen
sobre aquest tram de muralla corresponen a la capella de
Santa Àgata i el Palau Reial Major (segle XIV). Aquests edificis
poden visitar al Museu d'Història de la Ciutat de Barcelona.
12. Fòrum
• El Fòrum és la plaça on es reunia
la multitud per als actes públics.
• El de Barcino es trobava en la
confluència del Decumanus
Maximus amb el Cardo Maximus i
es creu que abraçava un ampli espai
que inclouria l'actual Palau de la
Generalitat.
• Actualment no es disposen de dades arqueològiques ni documentals que
ens indiquin la seva forma i extensió; ni tampoc podem saber quins edificis
hi havia al voltant, tot i que si que sabem que s’hi alçava un gran
temple, construït entre el final del segle I aC i el començament del segle I
dC.
13. Necròpolis
• S'han descobert restes
d'una necròpolis romana a
l'aire lliure a l'actual plaça de la
Vila de Madrid, que conserva
85 elements
funeraris, sobretot del segle
II dC al III.
• Els tipus més freqüents de sepultura són de categoria
humil: cupae, ares, esteles, cobertures de tegulae o d'àmfora
o fosses.
• En el món romà estava prohibida la inhumació a l'interior de
les ciutats. Generalment les famílies adinerades feien
monuments funeraris en els camins d'entrada de les
ciutats, amb plaques que recordaven el nom de la família i del
difunt.
14. Termes
• Les termes públiques, actualment sota
la plaça de Sant Miquel, van ser
donades a la ciutat per la família
Minici Natal l'any 125 dC. Aquesta
família, pròxima a l'emperador, va ser
una de les més notables de la
Barcelona romana i va accedir a la
categoria social més elevada, la classe
senatorial. Fins i tot consta que en els
Jocs Olímpics del 129 dC, Luci Minici
Natal Quadroni va guanyar les curses
de quadrigues de la 227 Olimpíada (o
Jocs Olímpics).
15. Temples
• El temple de Barcino estava
dedicat a August, primer
emperador i fundador de la
colònia. Va ser construït pocs
anys després de la fundació de la
ciutat, segurament cap al darrer
quart del segle I aC.
• Era un edifici de planta rectangular, sobre un pòdium, hexàstil (6 x
11 columnes) i perípter.
• Era d’unes dimensions considerables per a la ciutat, i amb dues
columnes in antis. La cella contenia una imatge o escultura de
l'emperador August. S’hi podia accedir des del fòrum.
• Les cerimònies es feien a l'exterior del temple, en el mateix fòrum.
Es creu que, a més del Temple d'August, hi havia un o dos temples
menors més.
• Actualment se'n conserven quatre columnes i un part del podi de
l'angle est.
16. L'herència de la cultura clàssica
• Linguisticament:
LLATÍ CATALÀ
• Culturalment:
CULTIU DE LA VINYA
