Consciencia fonologica

CONSCIÈNCIA FONOLÒGICA EN ELS INFANTS
UN PROGRAMA DE CLASSE

(Adaptació al català del programa “Phonemics Awareness in Young
Children” de Marylin J. ADAMS, Barbara R. FOORMAN, Ingvar
LUNDEBERG i Terri BEELER)

DOCUMENT II

Enriqueta GARRIGA FERRIOL
Curs 2002-2003
Modalitat de llicència: A

1

ÍNDEX

1. LA NATURALESA DE LA CONSCIÈNCIA FONOLÒGICA............ 1
▪ Què diu la recerca sobre la consciència fonològica..................... 1
▪ Sobre l’estructura del llenguatge ................................................. 2
▪ La consciència fonològica en els nens: un programa de classe... 4
▪ Observacions per al mestre d’Educació Especial ........... 4
▪ L’estructura del programa.............................................. 5
▪ Referències bibliogràfiques ........................................................ 6

2. ELS JOCS DE LLENGUATGE ....................................................... 9
▪ Sobre la utilització dels jocs de llenguatge.................................. 9
▪ Revisió del programa ................................................................ 11
▪ Breu descripció dels jocs a la pràctica ...................................... 12
▪ Capítol 3: Jocs d’escoltar ............................................ 12
▪ Capítol 4: Rimes.......................................................... 12
▪ Capítol 5: Paraules i frases ......................................... 12
▪ Capítol 6: Consciència de síl·laba ............................... 12
▪ Capítol 7: Sons inicial i final......................................... 13
▪ Capítol 8: Fonemes..................................................... 13
▪ Capítol 9: Introducció a les lletres i a lletrejar .............. 13

3. JOCS D’ESCOLTAR..................................................................... 14
▪ 3A Escoltant sorolls................................................................ 15
▪ 3B Escoltant seqüències de sorolls........................................ 17
▪ 3C Patufet, on ets? ................................................................ 19
▪ 3D Amagant el despertador ................................................... 20
▪ 3E Qui diu què ....................................................................... 21
▪ 3F Xiuxiuejar el nom .............................................................. 22
▪ 3G El joc dels disbarats (sense sentit) ................................... 23
▪ 3H El joc del telèfon (el joc del xiuxiueig) ............................... 24
▪ 3I Recordes? (Seqüència d’ordres)...................................... 25

4. RIMES............................................................................................ 27
▪ 4A Poesies, cançons i cantarelles .......................................... 28
▪ 4B Contes/Històries amb rimes ............................................. 29
▪ 4C Emfasitzant rimes a través del moviment ......................... 30
▪ 4D Paraules rimades ............................................................. 31
▪ 4E Fem rimes! ....................................................................... 32
▪ 4F Un vaixell carregat de... .................................................... 33
▪ 4G Rimes amb accions........................................................... 34
▪ 4H El llibre de rimes............................................................... 35

5. PARAULES I FRASES .................................................................. 36
▪ 5A Introduint la idea de “frase” o “oració” .............................. 37
▪ 5B Introduint la idea de paraula ............................................ 39
▪ 5C Escoltant paraules en frases ........................................... 41
▪ 5D Exercicis amb paraules curtes i llargues.......................... 42
▪ 5E Paraules en i fora del context ......................................... 44

6. CONSCIÈNCIA DE SÍL·LABES ..................................................... 45
▪ 6A “Picant” noms .................................................................. 46
▪ 6B Traient una cosa de la capsa........................................... 47
▪ 6C El successor del rei o de la reina.................................... 48
▪ 6D Escoltar primer, mirar després......................................... 50

2

▪ 6E El follet parlant I: síl·labes ............................................... 51

7. SONS INICIAL I FINAL .................................................................. 52
▪ 7A Endevina qui és.............................................................. 53
▪ 7B Paraules diferents, mateix fonema inicial........................ 54
▪ 7C Trobant coses: Fonemes inicials .................................... 55
▪ 7D En què estic pensant? .................................................... 56
▪ 7E Parelles de paraules I: Treure un so (anàlisi).................. 57
▪ 7F Parelles de paraules II: Afegir un so (síntesi).................. 58
▪ 7G Diferents paraules, el mateix fonema final...................... 59
▪ 7H Trobant coses: Fonemes finals....................................... 60
▪ 7 I La teranyina ................................................................... 61

8. FONEMES ..................................................................................... 65
▪ 8A Paraules de dos sons ..................................................... 67
▪ 8B Paraules de tres sons..................................................... 70
▪ 8C Grups consonàntics: Afegint i traient sons inicials .......... 74
▪ 8D Grups consonàntics: Afegint i traient sons medials......... 77
▪ 8E Construint paraules de quatre sons ................................ 79
▪ 8F Endevinant la paraula ..................................................... 82
▪ 8G El follet parlant II: Fonemes............................................ 83

9. INTRODUCCIÓ DE LES LLETRES I LLETREJAR....................... 85
▪ 9A Endevina qui: introduint sons i lletres ............................. 88
▪ 9B Noms de dibuixos: Sons inicials i lletres ......................... 89
▪ 9C Estic pensant en una cosa: Sons inicials i lletres............ 91
▪ 9D Noms de dibuixos: Sons finals i lletres ........................... 92
▪ 9E Buscant el dibuix: Consonants inicials o finals................ 94
▪ 9F Introducció a com es lletregen les paraules:
afegir una lletra .............................................................. 95
▪ 9G Canviar la lletra .............................................................. 97
▪ 9H Pronunciant paraules ..................................................... 98

10. AVALUACIÓ DE LA CONSCIÈNCIA FONOLÒGICA ................. 99
▪ La prova d’avaluació ............................................................. 99
▪ Materials ............................................................................. 100
▪ El procediment d’avaluació ................................................. 100
▪ Identificar rimes .................................................................. 101
▪ Descripció................................................................... 101
▪ Administració ............................................................. 101
▪ Puntuació................................................................... 102
▪ Comptar síl·labes ............................................................... 103
▪ Descripció .................................................................. 103
▪ Administració ............................................................. 103
▪ Puntuació................................................................... 104
▪ Aparellar el so inicial.......................................................... 105
▪ Descripció .................................................................. 105
▪ Administració ............................................................. 105
▪ Puntuació................................................................... 106
▪ Comptar fonemes............................................................. 107
▪ Descripció .................................................................. 107
▪ Administració ............................................................. 107
▪ Puntuació................................................................... 107
▪ Comparar la llargada de les paraules.............................. 108
▪ Descripció .................................................................. 108
▪ Administració ............................................................ 108

3

▪ Puntuació.................................................................. 108
▪ Representar els fonemes amb lletres .......................... 109
▪ Descripció ................................................................. 109
▪ Administració ............................................................. 109
▪ Puntuació.................................................................. 109
▪ Interpretació dels resultats .......................................... 110

▪ TEST DE CONSCIÈNCIA FONOLÒGICA .................. 111
▪ Identificar rimes: full de demostració del mestre....... 112
▪ Identificar rimes: full de prova de l’alumne ............... 113
▪ Comptar síl.labes: full de demostració del mestre .... 114
▪ Comptar síl.labes: full de prova de l’alumne............. 115
▪ Aparellar el so inicial: full de demostració del mestre 116
▪ Aparellar el so inicial: full de prova de l’alumne ........ 117
▪ Comptar fonemes: full de demostració del mestre ... 118
▪ Comptar fonemes: full de prova de l’alumne ............ 119
▪ Comparar la llargada de les paraules: full de
demostració del mestre ........................................... 120
▪ Comparar la llargada de les paraules: full de
prova de l’alumne .................................................... 121
▪ Representar els fonemes amb lletres: full de
demostració del mestre ........................................... 122
▪ Representar els fonemes amb lletres....................... 124

▪ Apèndix A.
▪ Taula 1. Símbols fonètics i classificació
de les consonants i vocals en català ...................... 125
▪ Taula 2. Classificació dels sons consonàntics........ 126
▪ Taula 3. El sistema vocàlic català .......................... 127
▪ Taula 4. Els sons vocàlics ...................................... 128
▪ Taula 5. Quadre de l’evolució fonològica en català 129
▪ Apèndix B. Calendari suggerit per al Preescolar....... 130
▪ Apèndix C. Calendari suggerit per a 1er.Cicle Inicial 135
▪ Full de registre...................................................... 137
▪ Apèndix D. ............................................................... 139
1. Cançons .............................................................. 139
1.1. L’any del refrany ..................................................... 139
1.2. Arri, arri cavallet ...................................................... 140
1.3. Bim, bom ................................................................. 140
1.4. Les campanes......................................................... 141
1.5. Cargol treu banya.................................................... 141
1.6. Conillets , a amagar ................................................ 142
1.7. La coqueta en sucre................................................ 143
1.8. L’eriçó...................................................................... 143
1.9. Escarabat bum, bum ............................................... 144
1.10. El gegant del Pi ..................................................... 144
1.11. La lluna.................................................................. 145
1.12. La masovera.......................................................... 145
1.13. El mosquit ............................................................. 146
1.14. Olles, olles de vi blanc .......................................... 146
1.15. Pedreta, pedreta ................................................... 147
1.16. Peix, peixet ............................................................ 147
1.17.Ploreu, ploreu, ninetes ............................................ 148
1.18. Plou i fa sol............................................................ 148
1.19. El ruquet valent ..................................................... 149
1.20. La sardana de l’avellana ....................................... 149
1.21. Tots els ocells que canten................................... 150
1.22. El tren .................................................................. 150

4

1.23. Trinco, trinco, de puntets...................................... 151
2. Cantarelles ........................................................ 152
2.1. Ai, quin fred que fa.............................................. 152
2.2. Al llit...................................................................... 152
2.3. Campaneta la ning, ning ...................................... 152
2.4. Dalt del cotxe hi ha una nina................................ 152
2.5. La gallina ponicana .............................................. 153
2.6. Plega’t, plega’t, paperet ....................................... 153
2.7. La porta ................................................................ 154
2.8. Ralet, ralet........................................................... 154
2.9. Si la barqueta es tomba ....................................... 154
2.10. Uni, dori .............................................................. 154
3. Poesies ............................................................ 155
3.1. L’abella ............................................................... 155
3.2. Admirem la fantasia............................................ 155
3.3. Ai, quin fred que fa.............................................. 155
3.4. Ànec i oca........................................................... 155
3.5. Ara arriba carnestoltes ....................................... 155
3.6. El cargol ............................................................. 156
3.7. El colom ............................................................. 156
3.8. Les formigues..................................................... 156
3.9. El grill.................................................................. 156
3.10. Grillet fredolic .................................................... 156
3.11. Ja ve la primavera.............................................. 157
3.12. La lluna, la pruna............................................... 157
3.13. Petita i gentil...................................................... 157
3.14. El rossinyol ........................................................ 157
4. Rimes, dites, embarbussaments.................... 159
5. Sons onomatopeics ........................................ 160
5.1. Onomatopeies per sons consonàntics ............. 160
5.2. Onomatopeies per sons vocàlics ...... 162
6. Bibliografia de recursos ................................. 164

GLOSSARI................................................................................... 165

5

LA NATURALESA I LA IMPORTÀNCIA DE LA
CONSCIÈNCIA FONOLÓGICA
Abans de que els nens puguin donar algun sentit al principi alfabètic, ja poden
comprendre que aquests sons que es poden representar amb les grafies són
els mateixos sons de la parla. Per alguns de nosaltres que ja sabem com llegir
i escriure, aquesta conclusió sembla molt bàsica, quasi transparent. Malgrat
això, diferents investigacions senyalen que la noció de que el llenguatge parlat
consta de la seqüència d’aquests petits sons, no es dóna de forma natural ni
fàcil en el desenvolupament de les persones.

Les petites unitats de la parla que corresponen a les lletres de l’alfabet en el
sistema escrit és el que s’anomena fonemes. Per això, la consciència de que
el llenguatge es composa d’aquests petits sons es denomina consciència
fonològica. Les investigacions senyalen que, sense un suport instruccional
directe, aproximadament el 25% dels alumnes de primer de CI de classe mitja i
encara un percentatge més alt, d’aquells que provenen de contextos pobres en
llenguatge escrit no tenen consciència fonològica. A més a més, aquest nens
evidencien serioses dificultats en l’aprenentatge de la lectura i de la escriptura
(ADAMS, 1990).

Perquè és tan difícil la consciència fonològica? El problema, en gran mesura,
es deu a que les persones no presten atenció als sons dels fonemes mentre
parlen o escolten. En canvi, processen els fonemes de forma automàtica,
dirigint la seva atenció activa al sentit i a l’entonació de les produccions
globals. El repte, per tant, es trobar camins perquè els nens notin els fonemes i
descobreixin la seva existència i possibilitat de separar-los. Afortunadament,
algunes de les activitats que impliquen rimes, ritmes, escoltar, jugar amb els
sons i que entusiasmen els petits de l’etapa Infantil són ideals per aconseguir
aquest propòsit. De fet, si ens ho plantegem, totes aquestes activitats poden
ser utilitzades de forma efectiva per ajudar els nens a desenvolupar la
consciència fonològica.

El propòsit d’aquest petit manual és facilitar activitats concretes que estimulin
el desenvolupament de la consciència fonològica a la Etapa Infantil i Cicle
Inicial. Es basa en un programa original desenvolupat i validat per
LUNDBERG, FROST I PETERSEN (1988) a Suècia i Dinamarca. Després de
ser testat i adaptat a les aules d’EEUU, va poder ser baremat per alumnes de
pre-escolar i mestres en dues escoles. Les autores ADAMS, FORMAN,
LUNDBERG I BEELER han demostrat que els nens de l’Etapa Infantil que han
seguit aquest programa poden desenvolupar les habilitats per analitzar
paraules en sons de forma significativament millor que els nens de l’Etapa
Infantil que no han seguit el programa. Aquesta habilitat per analitzar les
paraules en sons és exactament l’habilitat que garanteix l’èxit en la lectura en
el CI.

QUE DIU LA RECERCA SOBRE LA CONCIENCIA FONOLÓGICA

Encara que es pressuposa que un gran nombre de diferents classes de
consciència lingüística esta en els diàlegs i en les activitats que es fan als
inicis de l’aprenentatge de la lectura, la consciència dels fonemes en nens de
edat preescolar –és a dir, la correspondència, encara que no de forma precisa,
entre els sons de la parla i cadascuna de les lletres- s’ha vist que té un

7

singular poder predictiu, estadistícament validat en més d’un 50%, de la
competència lectora dels nens quan acaben el primer grau (Blachman, 1991;
Juel, 1991; Stanovich, 1986; Wagner i alt., 1994). A més a més, de cara a
l’escriptura alfabètica, el nivell de consciència fonològica a l’entrada a l’escola
es considera com un dels determinants més potents del èxit que el nen o la
nena pugui tenir en l’aprenentatge de la lectura –o, contràriament, en
l’indicador de que ell o ella fracassarà- (Adams, 1990; Stanovich, 1986).

Valorar el nivell de consciència fonològica en els nens de preescolar pot ajudar
a predir el seu èxit futur en l’aprenentatge de la lectura; això ha estat
demostrat no tan sols amb nens anglesos sinó també de Suècia (Lundberg,
Olofsson, Wall, 1980); Noruega (Hoien, Lundberg, Stanovich, Bjaalid, 1995);
Espanya (de Manrique, Gramigna, 1984); França i Bèlgica (Alegria, Pignot,
Morais, 1982); Itàlia (Cossu, Shankweiler, Liberman, Tola, Katz, 1988);
Portugal (Cardoso-Martins, 1995); i estudiants de Rússia (Elkonin, 1973). Les
valoracions de l’habilitat d’estudiants per discriminar i manipular fonemes
demostren una gran correlació amb l’èxit en la lectura durant el dotzè grau1
(Calfee, Lindamood, Lindamood, 1973). Un pobre desenvolupament de la
consciència fonològica distingeix als alumnes de preescolar econòmicament
menys afavorits dels seus companys més avantatjats (Wallach, Wallach,
Dozier, Kaplan, 1977) i s’ha senyalat com una de les característiques dels
adults amb problemes amb la llengua escrita a EE.UU (Liberman, Rubin,
Duques, Carlisle, 1985); Portugal (Morais, Cary, Çalegria, Bertelson, 1979);
Anglaterra (Marcel, 1980); i Austràlia (Byrne, Ledez, 1983).

Efectivament, en lectors de llenguatges alfabètics, aquells que són
competents, invariablement tenen consciència fonològica mentre que aquells
que presenten un buit en la consciència fonològica, també invariablement
tenen dificultats (Foorman, Francis, Beeler i al., 1997); Foorman, Francis,
Fletcher, Winikates, Mehta, 1997); Foorman, Francis, Shaywitz i al., 1997;
Stanovich, 1986; Tunner, Nesdale, 1985).

Sabent que molts nens presenten un buit en la consciència fonològica i que la
consciència fonològica és crítica per aprendre a llegir i escriure en llenguatges
alfabètics, comencem a veure la importància de que tingui un paper en
l’ensenyament i formació dels futurs lectors. .De fet, la investigació demostra
clarament que la consciència fonològica pot ser desenvolupada a través
d’instruccions i, a més a més, que fent-ho així, s’acceleren de forma
significativa els progressos en lectura i escriptura (Ball, Blachman, 1991;
Blachman, Ball, Black, Tangel, 1994; Bradley, Bryan, 1983; Byrne, Fielding-
Barnsley, 1991, 1993, 1995; Castle, Riach, Nicho9lson, 1994; Cunningham,
1990; Lundberg i al., 1988; Wallach, Wallach, 1979; Williams, 1980).

SOBRE L’ESTRUCTURA DE LLENGUATGE

De cara a ajudar a tots els seus alumnes a desenvolupar la consciència
fonològica, els mestres han de conèixer alguna cosa sobre l’estructura del
llenguatge, especialment sobre fonologia. Fonologia és l’estudi de les regles
que, inconscientment, regulen la producció dels sons de la parla. En contrast,
fonètica és l’estudi de la forma com s’articulen aquests sons de la parla i fònic
és el sistema mitjançant el qual símbols representen els sons en un sistema
d’escriptura alfabètica. ( Per veure un resum dels símbols fonètics i les

1
Equivaldria al nostre segon Cicle de l’ESO

8

classificacions de les consonants i vocals en català, veure la Taula 1-3 i la
figura 1 a l’Apèndix A).

Les regles fonològiques restringeixen la producció dels sons de la parla a
aspectes ambiental i biològics. Les restriccions biològiques es deuen a les
limitacions de l’aparell articulatori humà. Per exemple, els humans no són
capaços de produir vocalitzacions de ondes de alta freqüència. Una altra
restricció en la nostra habilitat de produir parla té a veure amb l’aspecte de
que el nostre cervell classifica i percep unes units mínimes de so amb diferent
significació –aquestes unitats les anomenem fonemes.

Les diferències entre els sons de dos fonemes moltes vegades són força
subtils: comparem /b/ amb /p/. I amb tot, aquestes subtils diferències entre
sons poden marcar importants diferències de significat: compareu bota amb
pota. Afortunadament, donat que els fonemes són les peces fonamentals en la
construcció del llenguatge parlat, els menuts perceben els fonemes de la seva
llengua materna des dels primers mesos de vida. No obstant, aquesta
sensibilitat cap els sons dels fonemes i les diferències entre ells no és
conscient. Està profundament incrustada en la maquinària subconscient del
sistema de llenguatge.

Els fonemes també són les unitats de la parla que estan representades per les
lletres d’un llenguatge alfabètic. Així, els aprenents de lectors cal que estudiïn
com separar aquests sons un de l’altre i a categoritzar-los de cara a que això
els permeti entendre com lletrejar les paraules. És aquest tipus de
coneixement explícit i reflexiu el que es coneix com a consciència fonològica.
Tenir coneixement i ser conscient dels fonemes és diferent de tenir
incorporada la sensibilitat que manté la producció i la comprensió de la parla.
Malauradament, establir la consciència fonològica no és tan senzill.

Part de les dificultats en adquirir la consciència fonològica es deu a que de
paraula a paraula i de parlant a parlant, el so d’algun fonema determinat pot
variar considerablement. Aquests tipus de variacions en la forma parlada que
no senyala una diferència en la significació fan referència als al·lòfons de un
fonema. Per exemple, el fonema /b/ oclusiu, sonor, bilabial de fava es
pronuncia com una /v/ so fricatiu, sonor, labiodental en el català del Camp de
Tarragona, Balears i part del País Valencià. De forma similar, la pronunciació
de les vocals varia segons les comarques, les regions, els dialectes i els
individus. Alternativament, variacions en la forma de parlar a vegades eliminen
distincions fòniques entre els fonemes. Així, mentre els dialectes del català
occidental mantenen la pronunciació de les vocals /a/, /e/ i /o/ en posició àtona
[pare], [kařo], els dialectes orientals les pronuncien respectivament /∂ / [par∂] i
/u/, [kařu]). Així, pels parlants del català oriental, les paraules cove/cova,
cabre/cabra, pare/para son fonèticament indistintes tenint el context com a
única clau per a la seva significació. En aquest sentit i a causa de les
variacions en el llenguatge, fins i tot els lingüistes tenen dificultats per dir
exactament quants fonemes hi ha en català; les respostes varien entre 37 i 46.

Cal també remarcar que els fonemes quan parlem no es diuen com a unitats
separades. Més aviat, es donen de forma co-articulada; és a dir, quan parlem,
diem els fonemes junts fonent-los en una unitat sil.làbica. Per exemple, quan
diem pont en veu alta, no produïm quatre fonemes diferenciats: /p/ /o/ /n/ /t/.
En canvi, la pronunciació de la consonant inicial està influïda per la de la vocal
i aquesta ho està per la de les consonants de davant i de darrera .I aquesta
co-articulació afecta, modifica tant les vocals com les consonants de les

9

paraules. Considerem, per exemple la manera com pronunciem en català el
fonema /n/ en els següents exemples:

Un bou posició bilabial [m]
Un nyap posició palatal [л ]
Un foc posició labiodental [m]
Un guix posició velar [ŋ]

Les activitats per desenvolupar la consciència fonològica en aquest programa
ajuden els nens a escoltar les similituds, les diferències, el nombre i l’ordre
dels sons de la parla. Com il·lustren els exemples previs, aquestes activitats
poden resultar difícils quan el nivell fonètic de la parla no es relaciona de forma
clara o directa amb el nivell fonèmic. Amb tot, és aquest darrer nivell fonèmic
el que perseguim perquè és la consciència dels fonemes el que permet als
nens entendre com funciona l’alfabet –i entendre això és fonamental per
aprendre a llegir i a escriure-.

Per més informació en fonologia, recomanem Fromkin i Rodman (1993) i
Parker i Riley (1994). Per més informació de com la fonologia es relaciona
amb l’ensenyament i aprenentatge de la lectura i el lletrejar, recomanem Hull
(1985), Moats (1995) i Treiman (1993). Per més informació del que passa amb
els nens que tenen moltes dificultats amb la producció dels sons de la parla,
recomanem Lindamood and Lindamood (1975). Per més informació o
assistència en el treball amb aquests nens, cal tenir en compte el paper dels
logopedes. Les seves orientacions poden ajudar-vos a aprofundir en la
comprensió de la fonologia així com de la sintaxi tan a nivell expressiu com
receptiu (és a dir, sobre les normes del sistema que regulen com les paraules
s’ordenen en les frases i oracions).

LA CONSCIÈNCIA FONOLÒGICA EN ELS NENS: UN PROGRAMA DE CLASSE

Es presenta a continuació un programa de jocs i activitats que estan pensades
per ser utilitzades a l’Etapa Infantil –P3, P4 i P5—a primer de Cicle Inicial i
amb alumnes d’Educació Especial (veure Apèndix B i ©).

Observacions per al mestre d’Educació especial

Les investigacions destaquen que el pobre desenvolupament de la consciència
fonològica és la dificultat fonamental per a un gran nombre de nens que tenen
dificultats en aprendre a llegir. Així, aquests jocs de llenguatge poden ser
també útils en els programes d’educació especial. Tal com es preveu en el
programa original, és important treballar els jocs de forma regular i revisar-los
freqüentment fins que es dominin i es puguin generalitzar. A l’aula d’educació
especial, no obstant, cal iniciar el programa a partir del nivell on s’han
identificat les dificultats del nen i continuar-lo des d’aquí. També, a diferència
del programa original, una àrea en particular s’hauria de donar tota completa
però caldrà aprofundir-la abans d’introduir les activitats de l’àrea següent. Per
exemple, les síl·labes cal que s’hagin establert de forma segura abans de
passar als sons inicials.

10

L’estructura del programa

L’estructura interna del programa segueix la metodologia d’aprenentatge
habitual d’introduir, practicar, generalitzar i revisar les diferents tasques
fonològiques. El nous reptes fonològics es presenten de forma gradual, pas a
pas progressivament de manera que les noves adquisicions es puguin fer en
base al que prèviament s’ha introduït i practicat. Desenvolupat per ser utilitzat
a comoditat dels mestres, el programa inclou objectius, explicacions per
implementar-ho i advertiments sobre possibles problemes així com un horari
suggerit per fer i revisar les diferents activitats.

Les mateixes activitats han estat dissenyades de manera que els professors
poden avaluar el progrés dels seus alumnes a partir d’una observació informal
de les seves respostes i dificultats. En particular, es demana als mestres de
alternar de forma freqüent però imprevisible la demanda de respostes entre
tot el grup sencer i entre els alumnes concrets segons la seva designació. Això
és una estratègia amb un doble propòsit. Mentre, per una banda, proporciona
al mestre medis per avaluar dia a dia el progrés individual, per l’altra serveix
per motivar els nens a participar de forma activa i conscient.

A més a més, el programa està dissenyat per prestar especial atenció a les
necessitats de desenvolupament dels menuts. Totes les sessions són breus,
amb no més de dues o tres activitats. Tots els jocs impliquen algun nivell de
participació activa, donant als nens oportunitats “produir” paraules sense sentit
o rimes o accions inventades per ells. A més a més, molts dels jocs estan
pensats com activitats físiques. Per altra banda, alguns d’aquests jocs d’una
gran simplicitat estan pensat per ser atractius per als nens. Encara que
aquesta dimensió ha estat una de les més difícils d’adaptar ( apart d’altres
obstacles, molts dels materials americans o no s’han trobat o són inadequats
per a les nostres escoles), voldríem remarcar la seva importància. No
solament aquest programa ha de divertir els nens, sinó també ha de mantenir
el seu interès i facilitar-los—hi, amb materials que els agradin, que puguin
recordar, pensar i repetir de manera que el que aprenguin pugin generalitzar-
ho més enllà del context immediat d’aprenentatge i malgrat el pas del temps.

Finalment, un advertiment sobre les adaptacions i ajustaments que s’han
hagut de fer en la versió d’aquest programa. Primer i el més obvi, la traducció
literal dels jocs de llenguatge no ha estat possible. Necessàriament, s’han
hagut de substituir els poemes i cançons originals i reinventar el llistat de
paraules de cara a poder adequar al català els objectius dels jocs fonològics. A
més a més, s’han hagut de modificar les activitats d’acord a les diferències
estructurals dels llenguatges o als resultats de les més recents investigacions
en les dificultats i prioritats de la fonologia catalana. Segon, per ajudar a
mantenir l’interès de la classe i ajudar al mestre, hem redefinit les instruccions,
afegit material de suport i ocasionalment, modificat els jocs i la dinàmica de les
activitats seguint la nostra pròpia experiència professional. Tercer i el més
important s’ha afegit un capítol nou sencer al programa (capítol 9: Introducció
a les lletres i lletrejar). El programa original suec implicava només jocs amb el
llenguatge oral. Com a tal, i segons demostrava Lundberg i alt. (1988) el
progrés dels alumnes en la lecto-escriptura correlacionava de forma molt
significativa amb el progrés en l’aprenentatge de la consciència fonològica
“per se”. Amb tot, la raó per a l’entrenament de la consciència fonològica es
sobre tot fer més evident les correspondències sons-lletres mentre s’està
aprenent. D’acord amb aquesta filosofia, molts dels recents estudis han
demostrat que l’impacte de l’entrenament de la consciència fonològica en els
inicis de la lectura i escriptura és més rellevant quan les correspondències

11

sons-grafies s’han desenvolupat al mateix temps que les correspondències
sons-fonemes (Ball i Blachman, 1990; Blachman i alt. 1994; Byrne i Fielding
Barnsley, 1991, 1993, 1995; Hatcher, Hulme i Ellis, 1994). És important fer
notar que fent això no es tracta de tornar a la fonètica convencional, on es
memoritzen de forma mecànica les correspondències lletra-so. En canvi, amb
les activitats de consciència fonològica estem afavorint un camí que asseguri
que en el desenvolupament de la percepció de les estructures fonològiques del
llenguatge en els nens es donarà la comprensió productiva i conscient de la
lògica de la seva representació escrita.

REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES
· Adams, M.J. ( 1990). Beginning to read: Thinking and learning about print.
Cambridge, MA: MIT Press.
· Alegria, J., Pignot, E., Morais, J. ( 1982). Phonetic analysis of speech and
memory codes in beginning readers. Memory and Cognition, 10,451-456.
· Ball, E.W., & Blachman, B.A. (1991). Does phoneme segmentation training in
kindergarten make a difference in early word recognition and developmental
spelling? Readin9 Research Quarterly, 26, 49-66.
· Blachman, B.A. (1991). Getting ready to read: Learning how print maps to
speech. In J.F. Kavanagh (Ed.), The language continuum: From infancy to
literacy (pp. 41-62). Timonium, MD: York Press.
· Blachman, B.A., Balt E.W., Black, R.S., Tanget D.M. (1994). Kindergarten
teachers develop phoneme awareness in low-income, inner-city classrooms:
Does it make a difference? Reading and Writing, 6, 1-18.
· Bradley, L., Bryant, P.E. ( 1983) .Categorizing sounds and learning to read: A
causal connection. Nature, 301,419-421.
· Byrne, B., Fielding- Barnsley, R. ( 1991) .Evaluation of a program to teach
phonemic awareness to young children. Journal of Educational Psychology,
83, 451-455.
· Byrne, B., Fielding-Barnsley, R. (1993). Evaluation of a program to teach
phonemic awareness to young children: A 1-year follow-up. Journal of Educa-
tional Psychology,85, 104-111.
· Byrne, B., Fielding-Barnsley, R. ( 1995). Evaluation of a program to teach
phonemic awareness to young children: A 2- and 3-year follow-up and a new
preschool trial. Journal of Educational Psychology, 87, 488-503.
· Byrne, B., Ledez, J. ( 1983). Phonological awareness in reading disabled
adults. Australian Journal of Psychology, 35, 185-197.
· Calfee, R.C., Lindamood, P.E., Lindamood, C.H. ( 1973 ). Acoustic-phonetic
skills and reading: Kindergarten through 12th grade. Journal of Educational
Psychology, 64, 293-298.
· Cardoso-Martins, C. (1995). Sensitivity to rhymes, syllables, and phonemes in
il literacy acquisition in Portuguese. Reading Research Quarterly, 30, 808-828.:

· Castle, J.M., Riach, J., Nicholson, T. ( 1994). Getting off to a better start in
reading and spelling: The effects of phonemic awareness instruction within a
whole-language program. Journal of Educational Psychology, 86, 350-359.
· Cossu, G., Shankweiler, D., Liberman, I. Y., Tola, G., Katz, L. (1988).
Awareness of phonological segments and reading ability in Italian children.
Applied Psycholinguistics,9, 1-16.
· Cunningham, A.E. ( 1990). Explicit versus implicit instruction in phonemic
awareness. Journal of Experimental Child Psychology, 50, 429-444.

12

· deManrique, A.M.B., Gramigna, S. (1984). La segmentadon fonológica y
silábica en niños de preescolar y primer grado [The phonological segmentation
of syllables in nine first-year preschoolers]. Lectura y Vida, 5,4-13.
· Elkonin, D.B. (1973). U.S.S.R. In J. Downing (Ed.), Comparative reading (pp.
551-579). New York: Macmillan.
· Foorman, B.R., Francis, D.J., Beeler, T., Winikates, D., Fletcher, J.M. (1997).
Early interventions for children with reading problems: Study designs and
preliminary findings. Learning Disabilities: A Multidisciplinary Journal, 8, 63-71.
· Foorman, B.R.:Francis, D.J., Fletcher, J.M., Winikates, D., Mehta, P. (1997).
Early interventions for children with reading problems. Sdentific Studies of
Reading, 1(3),255-276.
· Foorman, B.R., Francis, D.J., Shaywitz, S.E., Shaywitz, B.A., Fletcher, J.M.
(1997). The case for early reading interventions. In B. Blachman (Ed.), Foun-
dations of reading acquisition and dyslexia: lmplications for early intervention
(pp. 243-264). Mahwah, NJ: Lawrence Erlbaum Associates.
· Fromkin, V., & Rodman, R. ( 1993). An introduction to language (4th ed.). New
York: Holt, Rinehart & Winston.
· Hatcher, P.J., Hulme, C., Ellis, A.W. (1994). Ameliorating early reading failure
by integrating the teaching of reading and phonological skills: The phonological
linkage hypothesis. Child Development, 65,41-57 .
· H0ien, T., Lundberg, I., Stanovich, K.E., & Bjaalid, I. ( 1995) .Components of
phonological awareness. Reading and Writing, 7, 171-188.
· Hull, M. ( 1985). Phonicsfor the teacherofreading (4th ed.). Columbus, OH:
Charles E. Merrill.Juel, C. (1991). Beginning reading. In R.Barr, M.L. Kamil,
P.B. Mosenthal, &P.D. Pearson (Eds.), Handbook of reading research (Vol. 2,
pp. 759-788). New York: Longman.
· Liberman, I. Y., Rubin, H., Duques, S., & Carlisle, J. ( 1985) .Linguistic abilities
and spelling proficiency in kindergartners and adult poor spellers. In D.B. Gray
& J.F. Kavanagh (Eds.), Biobehavioral measures of dyslexia (pp. 163-176).
Timonium, MD: York Press.
· Lindamood, C., & Lindamood, P. ( 1975). The A.D.D. Program: Auditory
Discrimination in Depth. Austin, TX: PRO-ED.
· Lundberg, I., Frost, J., Petersen, O.P. ( 1988). Effects of an extensive program
for stimulating phonological awareness in preschool children. Reading
Research Quarterly, 23, 264-284.
· Lundberg, I., Olofsson, A., Wall, s. ( 1980). Reading and spelling skills in the
first school years predicted from phonemic awareness skills in kindergarten.
Scandinavian Journal of Psychology, 21, 159-173.
· Marcel, A. ( 1980). Phonological awareness and phonological representation:
Investigation of a specific spelling problem. In U. Frith (Ed.), Cognitive
processes in spelling (pp. 373-403). New York: Academic Press.
· Moats, L.C. (1995). Spelling: Development, disability, and instruction.
Timonium, MD: York Press.
· Morais, J., Cary, L., Alegria, J., Bertelson, P. ( 1979). Does awareness of
speech as a sequence of phonemes arise spontaneously? Cognition, 7,323-
331.
· Parker, F., Riley, K. (1994) .Linguistics for non-linguists: A primer with
exerdses (2nd ed.). Needham, MA: Allyn & Bacon.
· Stanovich, K.E. ( 1986) .Matthew effects in reading: Some consequences of
individual differences in the acquisition of literacy. Reading Research
Quarterly, 21, 360-406.
· Treiman, R. ( 1993 ). Beginning to spell: A study of first grade children. New
York: Oxford University Press.
· Tunmer, W.E., Nesdale, A.R. ( 1985) .Phonemic segmentation skill and
beginning reading. Journal of Educational Psychology, 77, 417-427.
13

· Wagner, R., Torgesen, J.K., Rashotte, C.A. (1994). Development of reading-
related phonological processing abilities: New evidence of bidirectional
causality from a latent variable longitudinal study. Developmental Psychology,
30, 73-87.
· Wallach, L., Wallach, M.A., Dozier, M.G., Kaplan, N.E. ( 1977). Poor children
leaming to read do not have trouble with auditory discrimination but do have
trouble with phoneme recognition. Journal of Educational Psychology, 69,36-
39. Wallach, M.A., Wallach, L. ( 1979). Helping disadvantaged children learn
to read by teaching them phoneme identification skills. In L.A. Resnick & P.A.
Weaver (Eds.), Theory and practice of early reading (Vol. 3, pp. 227-259).
Hillsdale, NJ: Lawrence Erlbaum Associates.
· Williams, J.P. (1980). Teaching decoding with a special emphasis on phoneme
analysis and phoneme blending. Journal of Educational Psychology, 72, 1-15.

14

2. ELS JOCS DE LLENGUATGE

Quan els nens entren a la escola amb 3 anys, les seves habilitats lingüístiques
estan força desenvolupades. L’articulació és, generalment, força intel.ligible, i
les estructures gramaticals prou elaborades; i en general presenten pocs
problemes en la comunicació amb els altres.

En el seu entorn y en la seva comunicació diària, els nens solen concentrar-se
en el significat i en el contingut del que estructura. Centrar la atenció des del
contingut del llenguatge a la seva forma és força difícil per als nens en aquesta
edat i estadi del seu desenvolupament. Per tant, malgrat les seves habilitats
per parlar i escoltar, generalment els manca una consciència reflexiva i real
sobre els elements del llenguatge o com aquests elements es combinen i es
converteixen ells mateixos en llenguatge productiu.

Els nens a finals de la segona Etapa Infantil i del primer any de Cicle Inicial
tenen l’edat ideal per llegir i escriure. Per tant, donar sentit a les relacions entre
el llenguatge parlat i escrit depèn dels coneixements explícits que es tinguin
sobre les frases, paraules i fonemes perquè el llenguatge escrit està
explícitament organitzat en aquestes unitats.

L’objectiu d’aquest programa és desenvolupar la consciència lingüística en els
nens –i, en particular, la consciència fonològica- de cara a que aquest
coneixement els prepara per llegir i escriure. Les activitats que es troben en els
capítols següents estan pensats originàriament per ser utilitzats amb nens de
la segona etapa Infantil; no obstant, també poden ser utilitzats en el primer any
de Cicle Inicial i en Educació Especial -veure annex C.

SOBRE LA UTILITZACIÓ DELS JOCS DE LLENGUATGE

Perquè els nens obtinguin el màxim benefici d’aquests jocs, és important
seguir unes certes “normes”:

1. Cal fer-los de forma regular i freqüent; l’ideal fóra diàriament, d’uns 15 a 20
minuts.

2. Els jocs estan seqüenciats d’acord amb el seu grau de dificultat. Encara que
se’n puguin ometre alguns i afegir-ne d’altres, cal mantenir la seqüència dels
objectius. Una vegada introduïts, cal anar fent-los tan sovint com es vulgui o
es necessiti. Es suggereix un calendari per distribuir les diferents activitats en
els annexos B i C. Cal tenir present que aquests horaris es donen només com
a suggeriment i que cal que siguin adaptats tant en el ritme com en el grau de
dificulta d’acord ambel nivell de necessitats i progressos dels nens en cada
classe.

3. Abans de començar el programa, llegir tot el currículum sencer de cara a
familiaritzar-se amb les activitats. Si creieu que els vostres alumnes ja estan
preparats, es pot introduir una activitat més fàcil que la suggerida en l’horari.
Per exemple, l’activitat 6A: Picar paraules és una de les que molts nens de P4
poden dominar fàcilment en un any, molt millor que no pas estiguin preparats
per altres activitats més complexes com les relacionades amb síl·labes. Tot i
així, cal anar amb compte de no introduir aquesta activitat sense abans haver

15

donat als nens almenys alguns fonaments en els conceptes de paraules i
frases (Capítol 5).

4. En el treball de síl·labes i fonemes, és important incloure regularment activitats
que impliquin tan l’anàlisi com la síntesi. Anàlisi fa referència a “trencar” o
segmentar les paraules del llenguatge parlat en síl·labes o fonemes. Síntesi fa
referència a combinar síl·labes o fonemes per formar paraules del llenguatge
parlat. Ambdues habilitats són fonamentals si els nens han d’aprendre com les
lletres –grafies- que composen les paraules escrites corresponen, representen
els sons de les paraules “parlades”. Aquest procés és clau per estudiar com
descodificar les paraules impreses quan llegim i com codificar les paraules
parlades quan lletregem.

5. Tot i que s’ha procurat que els diferents jocs del programa siguin força
motivadors per al nen, cal que també siguin eficaços per aprendre. És a dir,
cal que els nens es trobin a gust jugant però també aprenent. Per altra banda,
tampoc cal esperar que de seguida tots els nens realitzin amb èxit totes les
activitats. En aquest cas, no tindria sentit aquest aprenentatge.

Les investigacions senyales que alguns nens, de forma innata, troben aquesta
classe d’activitats molt més fàcils que d’altres. Caldria disposar d’una amplia
gamma d’activitats, graduades des de les més senzilles a les més complexes,
per a tots els alumnes i poder-les distribuir de forma constructiva. Per acabar,
cal tenir molta curta en la forma com es presenten aquestes activitats de cara
a que cap nen es senti o fracassat o neguitós.

Un sistema per mantenir un nivell adequat de repte per a tots els alumnes és
variar la complexitat dels materials que s’utilitzin en cada joc. Per extensió,
tant si demanem una resposta a un alumne en concret com a tot un grup,
procurem escollir un nen per a qui el grau de dificultat no sigui ni massa gran
ni massa fàcil. Tant per variar la complexitat de les tasques com per escollir de
forma estratègica nens determinats per donar les respostes, trobareu el camí
per adequar-ho a les capacitats de cada alumne a mesura que aneu recollint
informació sobre el seu progrés individual.

En la mateixa línia, es suggereix que en l’horari s’introdueixin nous jocs a
mesura amb que els nens es familiaritzin amb uns o que les seves
modificacions ja s’hagin treballat. Això permet assegurar que cada sessió
inclogui una barreja eficaç de quelcom nou i de revisions. Per acabar,
presentem una sèrie de jocs de llenguatge en un nivell més avançat en
l’Annex E. Finalment, caldria trobar un temps extra per treballar amb aquells
que necessiten més pràctica. Una possibilitat per fer això seria “entrenar” als
alumnes l’habilitat de fer alguns jocs ells mateixos en petit grup; es
suggereixen al llarg de les activitats, alguns jocs pensats especialment per fer-
los en petit grup.

Com a mestres creatius que sou, segur que ja comenceu a tenir un munt
d’idees per introduir noves variacions en els jocs i d’aquesta manera fer-los
més atractius per als vostres alumnes! Atenció, però que a mesura que
desenvolupeu les vostres idees no perdeu de vista l’objectiu de l’activitat
original.

Recordeu: els nens no presten atenció quan estan avorrits o
frustrats i...no poden aprendre si no presten atenció!

16

6. Recordeu sempre que el principal objectiu d’aquest programa és
permetre als nens a prestar atenció als aspectes fonològics de la parla i,
finalment, ajudar-los a escoltar i sentir els fonemes en les paraules. Cal que
pronuncieu les paraules i els sons de forma clara i poc a poc i després
demaneu als nens que articulin aquestes paraules i sons en veu alta per
assegurar-vos que han entès de que es tracta.

Tingueu present, també que alguns de nosaltres que ja sabem llegir i escriure,
abriguem una sèrie de fantasies sobre que el parlar n’és una conseqüència.
P. ex. La vostra intuïció us porta a dir que les paraules que “sentiu” estan
separades per breus pauses, però això no és veritat: és només a partir dels
vostres coneixements de la llengua escrita, que “separeu”. En la parla fluida,
les paraules formen un continuum, sense separacions, una dintre de la
següent. De forma similar, heu de vigilar perquè els vostres coneixements
“ortogràfics” no us emmascarin com sonen diferents paraules; p. ex llaç (amb
ç) rima amb nas (amb s), encara que s’escriguin diferent.

Aquest no és un programa fonètic; és un programa que intenta fer descobrir la
lògica de la fonètica que més tard s’anirà aprofundint. Per això, quan afegim
l’escriptura a una activitat, ho fem només com ajut per aconseguir els objectius
fonològics de l’activitat. Tampoc caiem en l’error de distorsionar la
pronunciació dels sons de cara a facilitar com es lletreja. Com adults podem
trobar difícil centrar-nos en els sons en contrast a les grafies o al sentit de la
paraula, però amb la pràctica el procés es converteix com una segona
naturalesa.

REVISIÓ DEL PROGRAMA

Cada capítol està destinat a desenvolupar una dimensió concreta de la
consciència lingüística i cadascun està destinat a fonamentar el treball del
següent. En els capítols, també estan seqüenciats els jocs en ordre de
dificultat i complexitat de les preguntes. En general, els capítols i els seus
objectius principal són els següents:

· Jocs d’escoltar. Per entrenar, en els nens, les habilitats d’escolta
selectiva dels sons.

· Rimar. Utilitzar la rima per introduir els nens en els sons de les
paraules.

· Paraules i frases. Per desenvolupar la consciència en els nens de que
el llenguatge està format per cadenes de paraules.

· Consciència de sil.laba. Per desenvolupar l’habilitat d’analitzar
paraules en síl·labes separades i desenvolupar l’habilitat de sintetitzar
paraules a partir de trossos de síl·labes separades.

· Sons inicial i final. Per ensenyar als nens que les paraules consten de
fonemes i per introduir-los en com sonen i se senten els fonemes de
forma aïllada quan parlem.

· Fonemes. Per desenvolupar l’habilitat per analitzar paraules en una
seqüència de fonemes separats i desenvolupar l’habilitat de sintetitzar
paraules a partir de la seqüència de fonemes separats.

17

· Introducció a les lletres i a lletrejar. Per introduir la relació entre
lletres –grafies- i sons de la parla.

· Avaluació de la consciència fonològica. Per avaluar el nivell general
de consciència fonològica en els vostres nens. El procediment
d’avaluació està pensat per ser administrat a un grup a partir d’uns 15
nens i amb la supervisió de dos mestres. L’avaluació consisteix en sis
subtests, cadascun dels quals amb cinc ítems: 1) Detectar les rimes, 2)
Comptar síl·labes, 3) Aparellar sons inicials, 4) Comptar fonemes, 5)
Comparar llargada de paraules, i 6) Representar fonemes per lletres.

Les instruccions exactes per a cada subtest es donen en el capítol 10
així com un model dels dibuixos per ser reproduïts de forma limitada i
restringida per l’ús del mestre. Ja que el nombre d’items per subtests
s’ha limitat a cinc, la fiabilitat de les puntuacions de cada test és baixa.
De totes maneres, el tests no és adequat per ell mateix per identificar
els nens que presenten un risc. En canvi, el promig de realització dels
vostres alumnes amb aquests materials us pot ajudar per determinar
quan de temps o quan més temps cal dedicar a cada capítol.

BREU DESCRIPCIÓ DELS JOCS EN PRÀCTICA

· Capítol 3: Jocs d’escoltar
El primer bloc d’activitat té dos propòsits: El primer, familiaritzar els nens amb
els termes bàsics i amb la dinàmica de les activitats abans de moure’s en els
jocs de llenguatge més complexes que trobarà a continuació; el segon propòsit
es introduir-los en l’hàbit d’escoltar atentament. En els jocs inicials, es demana
al nen que identifiqui i anomeni alguns sons de la vida quotidiana, com el vent,
veus que arriben de les altres classe, el so de les tisores tallant, etc. Després
d’això, cal que realitzi activitats com seguir instruccions orals que requereixen
d’ell un atenció més precisa al llenguatge.

· Capítol 4: Rimes
Com les rimes requereixen de l’atenció directa del nen a l’estructura de sons
de les paraules, comença a ser conscient de que les paraules no només tenen
un significat i un missatge sinó també una forma. A més a més de presentar
una varietat de jocs de rimes, incloem una llista de recursos com poemes i
històries ritmades (veure Annex F). Al final de cada any, caldrà repetir versions
més llargues d’aquest poemes i histories amb els nens de cara a que es
familiaritzin amb la lletra impresa. No obstant, quan feu això no caigueu en la
temptació de dirigir la seva atenció a lletrejar ítems massa complexes i que en
aquest nivell poden confondre els seus coneixements incipients de com
funciona l’alfabet.

· Capítol 5: Paraules i frases
Els jocs en aquests capítol cal que siguin utilitzats fins que els nens entenguin
que el llenguatge consisteix en frases de diferents llargàries i que aquestes
frases estan formades que paraules també de diferent llargària i aquelles per
cadenes de unitats cada vegada més petites. Es donen suggeriments per
afegir algun component imprès a algunes activitats que s’inclouen el les
descripcions específiques per cada activitat.

· Capítol 6: Consciència de síl·laba
En aquest capítol de síl·labes, es continua avançant un pas més, i es pretén
que els nens descobreixin que algunes paraules poden ser dividides en petites

18

porcions anomenades síl·labes. Els nens comencen “picant” el seu propi nom i
mica en mica van picant les síl·labes de totes les diferents paraules, per ex.
pa-pa-llo-na (anàlisi) Més endavant poden crear paraules a partir de síl·labes
separades; p. ex. pa-pa-llo-na esdevé papallona (síntesi, que acostuma a ser
més difícil). Durant aquests jocs és important pronunciar les síl·labes de forma
clara però sense distorsionar-les perquè els nens captin detalls del lletreig.

· Capítol 7: Sons inicials i finals
Aquí els nens cal que es concentrin en el primer fonema de la paraula i que
descobreixi com sonen i es senten quan els diem de forma aïllada; p. ex. la
paraula nas es torna en n-as. Els nens aprenent a construir noves paraules
traient el so inicial; p. ex. la paraula pala es torna ala si traiem la /p/ (anàlisi).
Al contrari, s’ensenya als nens a crear noves paraules posant un so davant
d’una paraula; p. ex. /k/ davant d’ ara esdevé cara (síntesi). Després d’haver
treballat la percepció amb els sons inicials de les paraules, es treballa l’atenció
dels nens cap als sons finals de les paraules. Aquestes activitats tendeixen a
ser difícils per alguns nens per tant cal anar-les treballant fins que les ha
captat.

· Capítol 8: Fonemes
Fins que no s’han entès totes aquestes lliçons no començarem a dividir les
paraules en els seus sons aïllats (és a dir, en fonemes). Per exemple, la
paraula tu esdevé en /t/-/u/. Per fer aquest concepte el més concret possible
per al nen es recomana utilitzar blocs de colors, cubs, bastonets, botons o
qualsevol material per “comptar” que pugui representar els sons seqüenciats
de les paraules. Recordeu sempre de col.locar els blocs començant per
l’esquerra cap a la dreta perquè la direccionalitat de la lectura sigui
incorporada en els jocs des de l’inici.

S’anima als nens de que notin les seves pròpia boques mentre articulen
perquè notin les diferències en la posició de la boca mentre pronuncien
diferents fonemes. També és una bona idea animar-los a observar la boca
del/a mestre o mirar-se mútuament, entre els companys, mentre articulen els
fonemes.

· Capítol 9: Introducció a les lletres i a lletrejar
Una vegada els nens són capaços de dividir les paraules en els diferents sons
aïllats, estan preparats per estudiar com els sons es representen per lletres
(grafies). De fet, l’objectiu de les activitats lletres-sons d’aquest capítol es
facilitar als nens la comprensió del principi de l’alfabet bàsic: que les lletres,
en la paraula escrita, d’esquerra a dreta, representen la seqüència dels
fonemes en la paraula parlada, del primer a l’últim. De fet, només es pretén
treballar la correspondència lletra-so i grafia-so que expliciten aquest principi.

19

3. JOCS D’ESCOLTAR
Escoltar sorolls i sons (que no siguin de la parla) és relativament senzill i
natural per la gent –que sap parar atenció-. I aquest és el principal objectiu que
es pretén amb aquests jocs d’escoltar inicials: introduir als nens a l’art
d’escoltar de forma activa, atenta i analítica.

S’ensenya als nens a escoltar els sorolls de la vida quotidiana, tal com la
remor del vent, el runruneig o brunzit de l’aire condicionat o del ventilador i el
soroll de les tisores quan tallen. Amb els ulls tancats, cal que identifiquin els
sons, recordant l’ordre en que els han sentit i localitzant les fonts sonores. Una
vegada s’ha establert la naturalesa dels jocs, es demana que els nens facin
activitats similars utilitzant llenguatge enlloc de sorolls de l’ambient. P. ex.
se’ls demana que escoltin poemes o contes que els són molt familiars i, de tant
en tant, les paraules que els són tan familiars son substituïdes per d’altres
sense sentit. Per detectar aquests canvis, els nens aprenen a escoltar –no per
allò que esperen sinó per allò que actualment “senten”. En aquest senti, se’ls
introdueix en l’art d’escoltar activament, atentament i analíticament.

20

3A Escoltant sorolls

Objectiu Permetre als nens explorar les seves capacitats per escoltar i
practicar-les centrant la seva atenció en determinats sorolls.

Materials Opcional: un cassette i una cinta amb els sons enregistrats.
Necessaris Objectes per produir els sorolls que es seleccionin.

Activitat El nostre món està ple de sons i sorolls. A través d’aquest joc,
els nens descobriran que, si escolten, poden sentir sorolls de
fóra, de dintre i fins i tot produïts per ells mateixos. Abans de
començar el joc, parleu de la diferència entre escoltar amb els
ulls tancats i amb els ulls oberts. A continuació demaneu als
nens que s’asseguin amb els ulls tancats i que escoltin uns
moments. Després de pocs minuts, inviteu-los a dir els diferents
sorolls que han escoltat. Els nens aprendran ràpidament a
escoltar activament. Els sons que poden escoltar; inclouen:

- ocells - gotejar - branques dels arbres
- respirar - ventilador - empassar
- cotxes - mosques - camions
- rellotges - petjades - veus
- gossos - batec del cor - vent bufant

Es dóna a continuació un llistat força exhaustiva de sons que es poden
reproduir i que es donen en diferents ambients on es pot treballar
aquesta activitat amb els nens. No es tracta tant de fer-los tots sinó
d’anar-los variant segons el vostre criteri i de forma intercalada.

Sorolls produïts pel propi cos:
- Mans: picar fort, picar fluix, fer la pluja, petar els dits, fregar-se les
mans, picar-se diferents parts dels cos, picar amb els punys
tancats, sorolls de rascar amb les ungles, fregar els dits, gratar-se.
- Peus: produir sorolls fregant els peus, caminar, córrer, saltar,
picar...
- Boca: parlar, tossir, cridar, badallar, picar de dents, petar els llavis,
cruixir de dents, fer soroll de la llengua contra el paladar, bufar fort,
fer petons, xiular, plorar, roncar, esternudar, parlar,...
- Nas: inspirar i expirar fort, tapant un forat o l’altre, mocar-se,...
- Cor: fer córrer i saltar els nens i per parelles que s’escoltin els
batec del cor.

Sorolls produïts en el medi ambient:
- Sorolls de la classe: veus dels nens, veu de la mestra, llapis que
cau, cadira que s’arrossega, taula que es mou, soroll del guix en
escriure, soroll de l’esborrador, soroll de les tisores en tallar paper i
altres materials, rebregar paper,...
- Sorolls de l’escola: un cop de porta, el timbre de la port, la cadena
del wàter, una aixeta oberta, pedres del pati, el telèfon, els nens
d’altres classes,...
- Sorolls del carrer: la botzina dels vehicles (cotxe, camió, moto,...)
les sirenes d’alguns cotxes (bombers, ambulància, policia,...)
soroll dels vehicles (posant el motor en marxa, frenant,...), el
camió de butà, les campanes d’alguna església, soroll d’obres
(perforadora, excavadora, grua,...)

21

- Sorolls de la natura: els ocells, animals domèstics, insectes
(mosques, abelles, grills,...), el vent quan bufa, els arbres, el mar,
el tro, el foc,...
- Sorolls de la casa (es poden enregistrar i reproduir): el timbre,
sorolls de la porta (grinyolar, petar,...) la trituradora, la màquina de
rentar, la cafetera, l’olla a pressió, l’aixeta, els coberts, plats, gots,
el molinet de cafè, el bullir de l’olla, fregir, la ràdio o la TV, la dutxa,
la màquina d’afaitar,...

Sorolls produïts per instruments musicals:
Triangle, pandereta, pandero, caixa xinesa, cascavells, flauta, xilofon,
claus, campanetes, xinxines,...

Variació Per variar o estendre el registre de sons, repetir el joc en
diferents ambients o utilitzant el cassette (no recomanable amb
nens de P3).

Anotacions i activitats addicionals

22

3B Escoltant seqüències de sorolls

Objectiu Desenvolupar les habilitats de memòria auditiva a partir de
seqüències de sorolls i sons del llenguatge i de la seva
discussió.

Materials Objectes que facin sorolls distintius i atractius per als nens:
Necessaris
- picar la taula - bufar
- xiular - treure aire pel nas
- picar de mans - tancar una cartera,
- guixar –fent soroll- un paper - estossegar
- arrugar paper - tallar amb ganivet
- tallar amb tisores - deixar caure objectes
- tamborinar amb els dits - menjar una poma,
- estripar paper - martellejar
- saltar - mastegar xiclet
- obrir i tancar finestres, persianes - vessar líquids
- picar al timbre - refregar les mans
- esgarrapar - tancar un llibre de cop
- treure punta a un llapis - trencar una galeta
- girar un interruptor - caminar –soroll de petjades-
- escriure amb llapis - escriure amb guix
- moure cullera en una tassa - doblegar paper
- caminar de puntetes - petar els dits

(Veure més suggeriments a l’activitat 3A)

Activitat En aquest joc es demana als nens que primer identifiquin els
sons de forma aïllada i després que identifiquin cadascun d’ells
en una seqüència de sons. Ambdós aspectes són molt
importants per preparar-los per als propers jocs amb llenguatge-
Els nens es taparan els ulls amb les mans mentre es fa un soroll
familiar com tancar la porta o fer petjades. Escoltant atentament
i sense mirar, els nens cal que intentin identificar el soroll.
Quan els nens han entès el joc, es produiran dos sorolls, un
darrera l’altre. Sense mirar de reüll, han de intentar endevinar
els dos soroll seqüenciats dient:
“He sentit dos sorolls. El primer que he sentit era... i el segon...”
Després que els nens són capaços de treballar amb dos sorolls,
es poden produir sèries de més de dos sorolls seqüenciats i
novament es demana als nens que les endevinin.
Recordeu de donar a cada nen la oportunitat de participar
mentalment en aquest joc; és important de dissuadir als nens de
donar en veu alta les seves respostes mentre encara han
d’acabar d’escoltar les sèries. A més a més, tant per facilitar la
participació de tot el grup com poder valorar les respostes
individuals, cal que de forma imprevisible i aleatòria demaneu la
resposta o al grup o a un nen en concret segons el vostre criteri.

Nota: Donada la importància de les habilitats que s’exerciten en
aquest joc, cal que tingueu una cura especial en anotar el
progrés i les dificultats de cada nen. Cal “crear” altres

23

oportunitats per poder treballar i reforçar els nens que tinguin
problemes en el concepte de seqüència o en expressar les
seves respostes.

Variacions - Amb els nens amb els ulls tancat, fer sèries de sorolls.
Torneu a repetir la seqüència però ometent un
d’aquests sorolls. Els nens han d’identificar el soroll que ha
estat omès en la segona seqüència.
- Animeu als nens perquè pensin i facin sorolls per ser
endevinats pels companys
- Aquests jocs també ofereixen una bona oportunitat per
revisar, exercitar i avaluar els nens en l’ús dels ordinals com
primer, segon, tercer,... al començament, al mig, al final. És
important assegurar-se que els nens se senten segurs en la
comprensió i utilització d’aquests termes.


24

3C Patufet, on ets?

Objectiu Estimular una bona predisposició del nen a escoltar de forma
atenta i sensible.

Activitat Mentre que els jocs inicials estan pensat per desenvolupar
l’habilitat dels nens per escolat de forma selectiva, aquest
intenta ajudar els nen s a localitzar la font sonora només a partir
de l’audició. Animeu als nens a seure amb calma en un cercle.
Un nen, amb els ulls tapat, s’ha de seure en el centre del cercle
(o estirar-se com si dormís). Mentre, un altre nen cal que faci de
“Patufet”. En Patufet se situa en qualsevol lloc de la classe o de
la sala i fa el soroll d’un animal (pe. Ex. “bup, bup”, “muuu”,
“miau”,...). El nen que està al mig del cercle ha se senyalar cap
on és en “Patufet”; a més a més, ha de provar de dir el nom de
la part de la sala on ha anat en Patufet, dient p. ex. en Patufet
està estirat al terra o dret sobre una cadira. L’objectiu és
localitzar d’on ha vingut el soroll.

Quan el nen que està en el mig del cercle ha dit d’on venia el
soroll, el nen que feia de Patufet passa a ocupar el seu lloc i es
designa un altre Patufet.

Variacions Els nens poden utilitzar uns altres sorolls diferents als dels
animals, potser sons o expressions vinculats a un tema
particular que s’està estudiant a la classe.

Notes i activitats addicionals

25

3D Amagant el despertador

Objectiu Localitzar un soroll que cada moment es barreja fàcilment amb
els sorolls de l’ambient i que per tenir èxit per localitzar-lo cal
que els nens desenvolupin i incrementin la seves habilitats per
mantenir una escolta atenta en el temps.

Materials Un rellotge despertador o un temporitzador (cal que es pugui
Necessaris sentir de forma perceptible el tic-tac)

Activitat Demaneu a un nen/a que es tapi els ulls. Mentre els ulls del
nen/a estan tapats, amagueu un despertador o temporitzador. El
nen es destapa els ulls i ha de intentar trobar el despertador
guiant-se pel tic-tac. Durant la recerca, tots els altres nens han
d’estar absolutament callats, intentant no donar cap pista.


26

3E Qui diu què

Objectiu Escoltar un soroll determinat i aparellar-lo amb la seva font
sonora.

Materials Una col.lecció d’animals de joguina o fotografies/dibuixos
Necessaris d’animals.
Opcional: llibres de contes d’animals.

Activitat En aquesta activitat, els sorolls són sons d’animals i les fonts
sonores són els mateixos animals. Més tard, el joc es farà amb
fonemes i lletres. Distribuïu els animals de joguina o els dibuixos
un per a cada nen i pregunteu “Quin soroll fa aquest animal? -
fer les diferents onomatopeies: bup bup, miau, piu-piu, kikiriki,
muu, beee,...)? El nen aixeca el dibuix o l’animal de joguina
perquè els altres nens ho vegin mentre respon: “És un (gat) que
fa (miau)”. És recomana incloure la figura o dibuix d’una
persona i preguntar: “Quina classe d’animal fa:... (dir alguna
frase o acudit parlant)?”

Nota: Molts nens poden trobar aquesta activitat força senzilla.
En aquest sentit, és una activitat ideal per acompanyar d’altres
de més dificultat perquè tots els nens sentin que han tingut
èxit en alguna activitat cada dia. Atenció, però, perquè
precisament per ser fàcil, els nens poden avorrir-se molt aviat
si no es va variant
.

Variacions Buscar llibres de contes on surtin animals que corresponguin als
de joguina o als dibuixos que s’han distribuït entre els nens de la
classe. Cada vegada que surt el nom d’un animal en el conte,
els nens el substitueixen pel soroll que fa aquest animal. El nen
o nens que tenen la joguina o dibuix de l’animal corresponent,
l’ensenyen als demés.

27

3F Xiuxiuejar el nom

Objectiu Perquè els nens puguin captar un so específic d’entre varis sons
similars que ja ha escoltat anteriorment.

Materials Un mocador per tapar els ulls
Necessaris

Activitat Agafar un nen (“el nen que escolta”) i portar-lo a l’altra punta de
la sala on li direu, en secret, el nom d’un dels companys de la
classe. Aleshores, tapeu-li els ulls.
Mentre, tots els altres nens estan asseguts en cercle, xiuxiuejant
els seus propis noms. L’adult guia el “nen que escolta” al
voltant del cercle, perquè escolti el nom seleccionat. Quan el
“nen que escolta” reconeix el nom que se li ha dit, abraça al
“nen que parla”.


28

3G El joc dels disbarats (sense sentit)

Objectiu Desenvolupar l’habilitat dels nens perquè notin les diferències
entre el que esperen escoltar i el que realment escolten.

Materials Contes i poemes molt treballats i coneguts pels nens.
Necessaris

Activitat Inviteu els nens a seure i a tancar els ulls perquè es concentrin
millor en el que sentiran. Aleshores reciteu o llegiu els hi en veu
alta un poema o conte que sigui ben conegut per ells però
aquesta vegada, canviant paraules o construccions de manera
que canviï el seu sentit i esdevingui sense sentit. El que es
demana als nens és que detectin els canvis quan aquests es
donin. Quan ho facin, animeu-los perquè expliquin perquè està
malament. Com el joc es pot repetir amb diferents variacions al
llarg del any, també pot servir per afinar la consciència de la
fonologia, de les paraules, de la sintaxi i de la semàntica del
llenguatge dels nens.

D’acord amb el llistat, es pot modificar qualsevol text en diferent
grau i nivell, incloent-hi fonemes, paraules, estructures
gramaticals i significació. Per això, el joc es pot aprofitar per ser
utilitzat de forma variada i motivadora al llarg de tot el curs. Amb
tot, al començament, és important que els canvis modifiquin el
sentit, el significat i l’estructura del text de forma clarament
perceptible. Les modificacions que es poden fer en poemes i
contes familiars per arribar al “sense sentit” poden referir-se a:

- utilitzar paraules que signifiquin el contrari (gegant molt gran
per molt petit)
- substituir paraules (tres porquets per tres gatets)
- canviar l’ordre de les paraules (es volien fer una casa per es
volien casa fer una)
- invertir l’ordre dels esdeveniments
- substituir parts de les paraules (rateta per raqueta, caçador
per cuçudur, mel per pèl,...).

Nota: No oblideu d’alternar de forma imprevisible les preguntes
a tot el grup o a algun nen en concret.


29

3H El joc del telèfon (el joc del xiuxiueig)

Objectiu Exercitar l’habilitat dels nens a superar distraccions, formes de
pronunciació diferents i aspectes similars, mentre escolten el
que es diu.

Activitat Fer seure els nens en cercle. Aleshores xiuxiuegeu alguna cosa
al nen que teniu a l’esquerra; aquest nen ha de xiuxiuejar el que
ha sentit, al seu company de l’esquerra i així progressivament.
El joc continua, nen per nen, seguint l’ordre de les agulles del
rellotge, fins arribar a l’últim nen que ha de dir en veu alta allò
que ha sentit.

Cal tenir en compte que aquest joc és difícil per vàries raons. El
nens més petits poden necessitar practicar primer, el passar al
de l’esquerra; això es pot fer demanant
que cadascú vagi doni un copet a l’espatlla al del costat, seguint
el torn o bé que es vagin passant un objecte cadascú al
company de l’esquerra. Per fer el joc lingüístic més fàcil,
intenteu posar els nens en grups petits amb no més de cinc
inicialment. Comenceu amb paraules, després continueu amb
frases senzilles i finalment amb oracions més complexes només
a mesura que els nens van desenvolupar l’habilitat (i esdevenen
més madurs).

Nota: Cal que vosaltres us col·loqueu al costat dels nens que
en el llenguatge de cara a ajudar-los a entendre el missatge i
que el transmetin de forma efectiva al company de l’esquerra.
Cas que hi haguessin varis nens a la classe amb dificultats de
parla o de llenguatge, és millor no fer aquest joc.


30

3I Recordes? (Seqüència d’ordres)

Objectiu Per exercitar l’habilitat dels nens en recordar i executar accions
en passos seqüenciats i, en general, per desenvolupar l’escolta
atenta que és necessita per entendre i seguir instruccions
verbals (ambdues habilitats són molt importants per els menuts)

Materials Targes (cartes) amb dibuixos o fotografies (opcional).
Necessaris

Activitat Aquest és un joc de instruccions seqüenciades. Ensenyar al nen
com es fa per completar una sèrie d’accions (p. ex. “Aixeca’t,
aguanta’t amb una cama, ves saltant -amb una cama- fins a la
porta i crida Oh!”). Mentre, la resta de nens han d’escoltar i fixar-
se atentament si el company segueix correctament les
instruccions (p. ex. executa les accions correctes en l’ordre
adequat).

Les primeres vegades que es faci aquest joc, cal que les
instruccions siguin relativament senzilles i curtes. Quan es
repeteixi i d’acord amb la habilitat de cada nen en particular, es
pot incrementar tant la llargària com la complexitat sintàctica de
les instruccions per mantenir el nivell d’exigència adequat
perquè es pugui donar l’aprenentatge. En particular, aquest joc
i les seves variacions ofereixen una especial oportunitat per
desenvolupar en els nens la consciència i la comprensió de
preposicions, adverbis i conjuncions –connectors de frases i
partícules espaials- com damunt/sota, davant/darrera; després,
al mig, enfront de, al final, mentre, fins que,... A continuació es
donen alguns exemples:

1. Fàcil: “Ves cap a la taula. Agafa el llapis”.
2. Més difícil: “Gateja sota la taula. Aixeca’t. Agafa tres llibres.
Somriu”.
3. Molt difícil: “Aguanta’t sobre el teu peu dret. Dona quatre
salts cap a la taula. Agafa dos llapis blaus mentre somrius a
la Rosa”.

Nota: Observeu atentament els nens per determinar qui
necessita d’alguna ajuda especial o més pràctica.

Variacions - Animar a un nen perquè doni instruccions a un altre. Per
incrementar la participació, es pot dividir la classe en grups
de quatre o cinc nens.
- Amb nens més petits, pot ser un suport acompanyar les
instruccions orals amb fotografies o dibuixos.
- Quan els nens dominin el joc, pot ser divertit per a tota la
classe i una forma de exercitar i estendre aquestes habilitats
d’atenció i de llenguatge, jugar a jocs tipus “Que mana el
rei?” (*)

31

(*) Tots els nens en cercle i enmig un que fa de rei. Seguint una
música o cantant una cantarella curta molt coneguda, tots giren al
voltant del rei, agafats de la mà. Quan para la música o s’acaba la
cantarella, tots els nens fan una reverencia al rei dient: Què mana el
rei?. El rei dóna cada vegada una instrucció de com han de continuar
ballant: Tocant-se el nas amb la mà dreta, saltant amb el peu dret,
tocant amb la mà esquerra el cap del company de l’esquerra,... Les
ordres es van acumulant cada vegada que para música, fins que arriba
el moment en que ja no es poden executar per la dificultat de les
posicions.


32

4 RIMES
Per a molts nens, la sensibilitat per la rima apareix molt aviat. Per aquesta raó,
jugar amb les rimes és una entrada excel·lent a la consciència fonològica.
Donat que els jocs amb rimes dirigeixen l’atenció del nen a les semblances i
diferències dels sons de les paraules, també és útil perquè el nen s’adoni que
l’essència del llenguatge no és només significació i missatge sinó també una
forma física, és a dir no només el que es diu sinó també el com es diu.

A través de les activitats en aquest apartat, s’invita els nens a que escoltin i
juguin amb les rimes de diferents maneres. Se’ls demana que escoltin
historietes rítmiques, que recitin poemes i cançons rimades, que utilitzin el
significat i la mètrica per ajudar a anticipar paraules específiques que rimen
amb les que ha escoltat i per inventar-se les seves pròpies rimes. Recordeu
que el propòsit d’aquestes lliçons és desenvolupar l’atenció dels nens cap als
sons del llenguatge. En aquest sentit no és necessari desviar l’atenció cap a
lletrejar les paraules; de fet, encara que algunes paraules que rimen es
lletregin de forma similar, es poden crear confusions.

Repetim, la sensibilitat a les rimes és una forma molt rudimentària de
consciència fonològica, encara que el tenir un sentit força consolidat de la rima
no és cap garantia de que el nen desenvolupi consciència fonològica. Amb tot,
però, les investigacions afirmen que és un pas important en la direcció
correcta.

33

4A Poesies, cançons i cantarelles

Objectiu Utilitzar poemes i cançons de cara a augmentar la consciència
dels nens als patrons sonors de la parla.

Materials Llibres de poemes rimats, cançons i cantarelles
Necessaris

Activitat Poemes rimats, cançons i cantarelles que els nens han après de
memòria ofereixen oportunitats especial per els jocs de
rimes. A l’apèndix D trobareu un petit recull de poemes, cançons
per mimar, i cantarelles que podeu escollir i ampliar a la vostra
conveniència. Inicialment, s’introdueix al nen a una o dues rimes
que cal que aprengui bé. Amb el temps, sempre es poden afegir
més rimes al seu repertori.

A l’hora d’introduir un nou poema o cançó, primer llegiu-lo o
reciteu-lo per als nens, emfasitzant el ritme i exagerant la rima.
A continuació, el torneu a llegir vers rera vers, fent que els nens
repeteixin cada línia, tots alhora. Perquè tots puguin escoltar i
estudiar les paraules, cal que a l’inici els passos siguin lents i
exagerats i anar guanyant velocitat gradualment a mesura que
els nens vagin adquirint l’habilitat.

Variacions Recitar el poema en veu baixa, xiuxiuejant, però dient les
paraules que rimen en veu alta.
- Recitar el poema en veu molt alta però xiuxiuejant les
paraules que rimen.
- Recitar el poema en veu cada vegada més alta, i que vagi
augmentant el to fins al final
- Recitar el poema en veu cada vegada més fluixa, i que vagi
disminuint el volum fins arribar el final.
- Recitar el poema com si fos un cànon –cada grup de nens
diu una vers-
- Fer seure els nens en cercle i que vagin recitant cadascun
un dels versos dels poema, per torns.
- Feu seure els nens en cercle i cadascun digui una de les
paraules del poema, per torns.


34

4B Contes/Històries rimades

Objectiu Ensenyar els nens a utilitzar el sentit i la “mètrica” per adonar-
se’n i predir les paraules que rimen.

Materials Llibres amb històries rimades
Necessaris

Activitat Amb la seva estructuració, les històries rimades inviten als
alumnes a utilitzar el significat i la mètrica per captar i predir les
paraules rimades. Mentre es llegeixen aquestes històries en veu
alta, exagereu la mètrica i la rima per animar els nens a que
escoltin activament i que anticipin.

Al llarg de la lectura de la primera història, doneu la oportunitat
perquè els nens assegurin el seu coneixement del què vol dir
paraules que rimen i rimar. Abans de llegir les històries
següents, comproveu la seva comprensió del que és rimar i
insistiu perquè escoltin les paraules que rimen.

Exemple de contes:
- “La rateta presumida” , la cantarella “Rateta, rateta, tú que ets
tan boniqueta, que et voldries casar amb mi, jo que sóc tan
bon fadrí”.
- “En Patufet”, la cantarella “Patim, patam, patum homes i dones
del cap dret, patim, patam, patum, no trepitgeu en Patufet”.O
“Patufet, on ets? Sóc a la panxa del bou, on no hi neva ni
plou, quan el bou farà un pet, sortirà en Patufet”
- “Els tres porquets”, la cantarella “Bufaré, bufaré i la casa
enfonsaré”

Variacions - Quan llegiu un llibre que ja és familiar als nens, pareu
després de les paraules que rimen i pregunteu quines són
aquestes paraules.
- Alternativament, pareu abans de llegir la segona paraula de
la parella que rima i pregunteu els nens que suposin quina
és la paraula que continua.


35

4C Emfasitzant rimes a través del moviment

Objectiu Centrar l’atenció dels nens en la rima.

Activitat El joc multisensorial és, en general, un medi valuós per captar
l’atenció dels menuts. Les tradicionals rimes infantils ofereixen
un medi excel.lent per adaptar el moviment físic a la rima. Es fa
seure els nens en cercle amb les cames estirades cap
endavant. Mentre tots els nens estan cantant la cantarella, un
d’ells en el mig del cercle, va tocant seguint la direcció de les
agulles del rellotge, cadascuna de les cames dels nens. El nen
la cama del qual ha estat tocada coincidint amb la darrera
paraula rimada de cada línia (p. ex. en una de les paraules
“màgiques” ) ha d’amagar la cama (arronsar-la). Tan aviat com
un nen “perdi” les dues cames, queda eliminat. El darrer nen
que manté la cama davant és el que passa al mig.

Exemple de cantarella: La gallina ponicana

La gallina ponicana
Pon un ou cada setmana
Pon-n’hi un
Pon-n’hi dos
Pon-n’hi tres
Pon-n’hi quatre
Pon-n’hi cinc
Pon-n’hi sis
Pon-n’hi set
Pon-n’hi vuit
Pon-n’hi nou
Pon-n’hi deu,
La gallina de la Seu
Diu que amaguisaquest peu!

Paraules màgiques: ponicana, setmana, deu, Seu, peu.

Variació: És recomanable estendre aquest joc també a altres rimes.
(Vegeu Apèndix D)

36

4D Paraules rimades

Objectiu Adonar-se’n de que quasi totes les paraules poden ser rimades
(i no només aquelles que es troben en poesies fetes per altres
persones).

Materials Llistat de paraules per ser rimades
Necessaris

Activitat En aquest joc, es diu una paraula (p. ex. got) i a continuació
una altra que rimi amb la primera (p. ex. sot). Una vegadas’han
donat alguns exemples, es tracta que els nens busquin paraules
que rimin amb la que es proposa. Es pot incrementar la
complexitat del joc, que la segona paraula tingui un sentit
relacionat amb el de la paraula clau alhora de que rimi. Una
vegada el joc és familiar, cada nen individualment es invitat a
respondre i a escollir la següent paraula per ser rimada. Els
exemples poden incloure:

sol – col gol ? (sol, pinyol, mussol,...)
llit – nit crit ? (ferit, eixerit, petit,..)
llaç – nas vas ? (cabàs,matalàs, gas,..)
niu – riu dent ? (cent, lent, valent,...)
pet - net sopa ? (copa, xopa,...)
peu – neu ram ? (pam, camp,...)
llop – pop cap ? (nap,sap,rap,...)
mel – pèl suc ? (cuc, puc,
mar – bar set ? (paret, xiulet, pet, net..)
gos - ós cos ? (gros, carinyós,...)
cel - pèl got ? (pot, sot,...
copa – sopa ocell ? (cabell, clatell, martell,
pal - mal cistell,clavell, cartell,...)
pou - bou galeta ? (maleta,raqueta,jaqueta
oreneta, escopeta,...)

Nota: No espereu que els nens juguin a aquest joc com un
adult. Moltes de les seves rimes seran paraules sense sentit,
però això està molt bé perquè l’objectiu d’exercitar rimes és, en
primer lloc, cridar la seva atenció als sons del llenguatge. De
manera similar, algunes de les seves associacions –respostes-
que han de rimar amb la paraula clau poden semblar molt poc
relacionades; això també esta bé. El propòsit també d’aquest joc
es demostrar que quasi qualsevol paraula pot ser rimada (però
no totes).

Variacions Ajudar als nens perquè trobin paraules que rimin amb el seu
nom

37

4E Fem rimes!

Objectiu Ensenyar als nens a adaptar-se més a les claus fonològiques
per generar rimes

Materials Frases per fer rimes.
Necessaris

Activitat Per introduir aquest joc, llegiu vàries frases que rimin en veu
alta, emfasitzant les paraules rimades. A continuació, animeu
als nens a completar cada rima en veu alta. A efectes
d’avaluació, es recomana que periòdicament demaneu les
respostes de forma individual a cada nen enlloc de a tot el grup.
A continuació, aquí teniu alguns exemples de frases que podeu
ampliar seguint el vostre criteri:

Corre, corre, cavall, corre muntanya... (avall)
La Maria duu un clavell en el ... (cabell)
Un mosquit petit, petit s’ha ficat a dins del... (llit)
L’ocell fa piu, piu i vola cap al... (niu)
L’home es pica el clatell amb un... (martell
En Marc ha fet un ram amb flors que estan al...(camp)
En el Zoo hem vist un ós que era molt... (gros)
Quan plou, s’amaga el cargol sota una... (col)
Mentre comptem fins a nou, la gallina posa un.. (ou)
A dalt del terrat, s’ha fet un... (forat)
Porta la jaqueta dintre la... (maleta)
Tinc una cosa, de color... (rosa)
Un peixet es banya i s’enreda amb una... (canya)
Salta amb un peu i compta fins a... (deu)
No es beu aigua d’una copa mentre es menja...(sopa)
Quan s’ha amagat el sol, l’equip ha marcat un...(gol)
Trobes peixos en el mar i olives en un... (bar)
Arriba una oreneta i es menja una... (galeta)
La nina és una... (joguina)
Ha saltat la granota per damunt de la... (pilota)
La nena es posa un llaç a la punta del seu... (nas)

38

4F UN VAIXELL CARREGAT DE...

Objectiu Ensenyar els nens a respondre ràpid sense un model de rima
determinat

Material Alguna cosa per anar-se-la llançant (una pilota, un globus,...)
Necessari

Activitat Feu seure el nens en cercle i assegureu-vos que teniu algun objecte
per llençar, com una pilota o un globus. Per començar el joc dieu: “Un
vaixell carregat de... pots”. Aleshores, llanceu la pilota a algun nen del
cercle. El nen ha de dir alguna paraula que rimi (p. ex. Un vaixell
carregat de gots) i retornar-vos la pilota. Repetiu la frase original i
torneu a llençar la pilota a un altre nen. Continua el joc en aquest sentit
fins que els nens no trobin més paraules per rimar. Aleshores torneu a
començar el joc amb una altra paraula per rimar.

Quan els nens han adquirit pràctica en trobar rimes, cada nen llença
directament la pilota a un company enlloc de retornar-vos-la. El segon
nen ha de continuar rimant d’acord amb la paraula suggerida pel primer
i així successivament.

Un vaixell carregat de pots (gots, sots, mots, clots, bots,..
Un vaixell carregat de vells (cabells, clavells, martells, vedells,
capells, cistells, anells, cartells, pells ...
Un vaixell carregat de galetes (raquetes, maletes, jaquetes, carpetes,
trompetes, senyoretes, samarretes,
escopetes,...)
Un vaixell carregat de bolets (barrets, pets, sets, parets, coberts,
patufets, panets,..)
Un vaixell carregat de macarrons (cartrons, maons, botons,
avions, camions, taurons, sabons,
tovallons, sarrons, bastons,...)

Nota: cal que el ritme del joc sigui ràpid perquè els nens no
perdin l’interès mentre esperen el seu torn. Si és necessari,
repasseu possibles “famílies” de rimes amb els nens abans de
començar el joc.


39

4G Rimes amb accions

Objectiu Fer progressar els nens cap a un nou nivell de la consciència
fonològica on cal que es fixin en l’arrel de les paraules.

Materials Dibuixos amb accions de diferents terminacions de gerundi
Necessaris

Activitat Aquest joc que anima als nens a prescindir dels sufixos -ant, -
ent –int (que formen els gerundis dels verbs), és millor introduir-
lo distribuint els nens en petits grups perquè és complicat per
les dues demandes que es fan: atenció a la rima i a la
construcció de frases. Cal que repartiu els dibuixos
corresponents a cadascuna de les parelles que rimen als nens,
fent que cadascun guardi la seva. Per explicar com es juga,
ensenyeu el vostre dibuix i dieu una frase utilitzant la forma de
gerundi del verb (p.ex. el gos està saltant). Digueu als nens que
examinin els seu propis dibuixos i busquin qui té una acció que
rimi amb “saltant”. El primer que ho troba, ensenya el dibuix i diu
la frase que rimi ( p ex. els nens estan cantant). Una vegada
s’hagin familiaritzat en petit grup, es pot jugar amb tota la classe
alhora. Alguns exemples de gerundis per rimar segons el sufix:

cantant bevent vestint
cridant rient escrivint
plorant caient dormint
saltant fent obrint
menjant dient tossint
pujant seient llegint
baixant encenent conduint
jugant creixent sentint (la ràdio)
rentant estenent corregint
nedant desfent discutint
pintant venent vivint
retallant aprenent collint
mocant
estripant

40

4H El llibre de rimes

Objectiu Celebrar i exhibir el domini cada nen ha assolit amb les rimes.

Materials Paper, llapis, retoladors, pintures, pega
Necessaris

Activitat Crear un llibre de rimes és una manera excel·lent per celebrar i el
domini dels nens en les rimes. Una vegada els nens siguin “experts”
rimant, se’ls pot encoratjar a crear un llibre de rimes. Després de parlar-
ne uns amb els altres, en petit grup, caldrà que cada nen s’inventi una
rima que vosaltres haureu d’escriure per a cada nen. Després cada nen
farà el dibuix corresponent. Cada dia uns quants nens ensenyaran la
seva pàgina fins que tots hagin participat. A continuació es relligaran
totes les pàgines com un llibre i es fotocopiarà perquè cada nen tingui
un exemplar.


41

5. Paraules i frases

Donat que l’objectiu d’aquest llibre és fer que els nens pensin sobre l’estructura
del llenguatge en el sentit de proporcionar-li una comprensió activa de la lògica del
nostre sistema d’escriptura, les activitats en aquest capítol estan pensades per
donar als alumnes una consciència bàsica sobre les paraules i les frases. Encara
que el reconeixement tant de les frases com de les paraules continuarà
incrementant-se i variarà al llarg de la seva carrera com a lector-escriptor, les
activitats en aquest capítol pretenen només establir uns punts de partida bàsics i
essencials.

Un autèntic reconeixement de la sintaxi i dels connectors que donen a les frases
la seva claredat i cohesió només pot ser desenvolupada amb el temps. A més a
més, aquest reconeixement per arribar a un aprenentatge del significat ampli,
precís i valuós només es pot adquirir a través de experiències reals de lectura i
escriptura. Els objectius d’aquests capítol són per alertar els nens sobre tres
propietats bàsiques de les frases:

1. Les frases són els paquets lingüístics on portem cadascun dels nostres
pensaments per separat.
2. Les frases estan formades, alhora, per cadenes de paraules amb significació i
que s’articulen separadament.
3. El significat o la manca de sentit de una frase depèn tant del contingut
particular de les paraules com del ordre específic de les paraules en la frase.

Sens dubte, aprendre a llegir i escriure depèn de una noció relativament segura
del que és i no és una paraula. No obstant, les investigacions afirmen que els
nens petits en general tenen només una pobre consciència de les paraules i de la
seva naturalesa. En vista d’això, aquest capítol centra l’atenció en clarificar el
concepte de paraula en els nens. Molts dels jocs estan adreçats a desenvolupar
en els nens l’habilitat per reconèixer frases i dintre d’elles, les paraules que les
formen. A més a més s’ensenya els nens perquè pensin en la forma de la
paraula independentment del seu significat a través d’un joc en el que valoren les
llargàries de diferents paraules.

42

5A Introduint la idea de “frase” o “oració” 2

Objectiu Introduir els nens en la noció de “frase”.

Materials Dibuixos (opcional)
Necessaris

Activitat Comenceu amb la presentació als nens d’una explicació molt
senzilla del que és una frase. Per exemple, expliqueu que una
frase és com una petita història. I com una història, una frase
ens està explicant alguna cosa i ens anomena algú o quelcom
de qui o de que ens estant explicant aquesta cosa.

A continuació podeu donar alguns exemples de frases utilitzant
el nom dels nens com a subjectes (P. ex. “En Marc té una
motxilla”, “La Mar porta unes botes noves”, “La Marta duu una
samarreta vermella”). Després de cada exemple, repetiu que
això és una frase i els nens han de repetir la paraula “frase” en
veu alta, tots alhora. Per clarificar-ho, podeu donar també
algunes frases sense verb (p. ex. “els nens”, “la Maria”, “els
gatets” ). Després de preguntar si cadascuna és una frase,
expliqueu que aquestes paraules no son una frase perquè no
ens diu res del que fan o del que passa; a continuació,
completeu les frases (p. ex. “Els nens retallen un ocell”, “La
Maria canta”, “Els gatets juguen”). De manera similar, ensenyeu
que una frase necessita un subjecte, 3 (algú de qui es diu alguna
cosa (p. ex. “té els ulls marrons”, “duu mitjons blaus”) Perquè
sigui una frase cal que sapiguem de qui o què estem parlant;
completeu les frases (p. ex. “En Kelvin té els ulls marrons”, “La
Caterina duu mitjons blaus”). Després d’uns quants exemples
més, animeu a tres o quatre nens a que formin les seves
pròpies frases.

Encara que això sigui suficient per al primer dia, aquesta
activitat cal que sigui revisada fins que tots els nens poden
construir frases sense dificultat. A més a més, animar els nens
més tímids i reservats a parlar utilitzant frases completes durant
cada dia a l’escola.

2
“Frase” i “oració” són dos paraules que s’utilitzen indistintament. Alguns autors prefereixen
anomenar “frase” les oracions simples i “oració” les oracions compostes. En aquest programa
farem servir preferentment el mot “frase”
3
Atenció amb els subjectes el·líptics que es substitueixen per pronoms. Millor començar amb
frases estàndard amb S + P i deixar per més endavant frases amb subjecte el·líptic; en aquest
cas, cal preguntar sempre als nens qui és el subjecte perquè s’adonin que no el nomenen
perquè ja sabem de qui es tracta( p. ex. “Menja pa” Qui menja pa? “L’àvia”, que ja havia sortit
anteriorment

43

Variacions - Animar als alumnes a desenvolupar frases sobre dibuixos.
Utilitzant làmines o murals, és possible construir diferents
frases.
- Feu que els nens valorin si el que estan escoltant és o no
una frase amb un gest determinat (amb el polze amunt o
avall, afirmant o negant amb el cap,...) Cas que ho
identifiquin com no-frase, animar-los a completar-la o que
diguin perquè no ho és.

44

5B Introduint la idea de “paraula”

Objectiu Introduir els nens en la idea de que les frases estan fetes per
cadenes de paraules

Materials Targes amb paraules
Necessaris Retoladors
Llapis
Esborrador de pissarra
Guixos
Pissarra

Activitat Construir una frase de dues paraules preferentment
monosíl.labes (per exemple, (En4) Marc beu). Explicar als nens
que la frase té dues parts, és a dir, dues paraules. Per
representar les paraules concretes, construir la frase amb dues
targes cadascuna amb una paraula escrita o escriure la frase a
la pissarra encerclant cada paraula.
A continuació, construir una nova frase amb tres paraules (per
exemple,(La) Pepa seu bé). La nova frase es col·loca o s’escriu
sota de la primera, tal com s’ensenya en el següent exemple:

En Marc beu

La Pepa seu bé

Discutir sobre el nombre de paraules i comparar la llargada de
les dues frases fent que els nens arribin a la conclusió de que la
segona frase és la més llarga perquè és la que té més paraules.
Per reforçar aquest punt, treballar altres frases en aquest sentit.

Nota: Mirar d’utilitzar preferentment paraules monosíl.làbiques
fins que els nens hagin après a distingir paraules per les
síl.labes.

4
Separeu els articles però que es vegin “junt” als noms. Expliqueu que són paraules que
sempre van al costat del nom però que no hi estan enganxades

45

Variacions - Incitar els nens a que diguin quantes paraules hi ha en cada
frase abans de presentar-les visualment.

- Poseu de relleu als nens com, en els escrits, les paraules
estan separades per un petit espai en blanc. A mesura que
avança el curs, ensenyeu-los a resseguir amb el dit un text
conegut mentre vosaltres el llegiu en veu alta.

- Utilitzant les targes de paraules, ensenyar els nens com el
sentit o significat de la frase canvia si les paraules es reordenen
de manera diferent.


46

5C Escoltar paraules en frases

Objectiu Reforçar la consciència de paraula en els nens fent que se les
representi com a blocs separats.

Material Blocs o quadrats en cartró
Necessari

Activitat Donar a cada nen sis o set blocs, cubs o quadrats de cartró o
fusta, cadascun dels quals representarà les paraules en una
frase que construireu –un bloc per a cada paraula. Modeleu el
procés mental que cal que els nens facin, ensenyant-los-hi que
repeteixin la frase per a ells mateixos, paraula a paraula
separades per una pausa clara entre elles. Animeu també els
nens a arranjar els blocs d’esquerra a dreta –tants blocs com
paraules tingui la frase- de manera que es comenci a establir la
direccionalitat.

Després d’ordenar els seus blocs, el grup o un nen
individualment caldrà que repeteixi la frase, senyalant cada bloc
a mesura que pro0nuncia la paraula que representa. Després,
cadascun repeteix la frase mentre senyala cadascun dels seus
blocs.

Al començament, totes les frases cal que siguin curtes (de dues
o tres paraules). No obstant, a mesura que els nens es sentin
segurs amb la activitat, es poden introduir frases més llargues
perquè els nens vegin que frases més llargues contenen més
paraules.

Novament insistim en la conveniència d’utilitzar paraules
monosíl·labes fins que hagin fet el capítol de les síl·labes.
Després de treballar aquest capítol de síl·labes i periòdicament
al llarg del curs, cal anar revisant aquesta activitat de cara a
ajudar als nens a reforçar la seva habilitat per distingir les
síl·labes en les paraules.

Variacions - Una vegada s’han introduït frases més complexes i paraules
polisil.làbiques, els nens poden demostrar tenir dificultat en
decidir si paraules funcionals com un/a, el/la, en, de per, amb,
no, i així successivament poden ser comptades com paraules en
sentit estricte. El desenvolupament de la consciència sintàctica
depèn bàsicament d’entendre la funció de les paraules. Encara
els nens tenen dificultat en el desenvolupament de la
consciència de les paraules funcionals. De cara a establir la
consciència d’aquestes paraules omnipresents i al mateix temps
ajudar els nens en el desenvolupament del component sintàctic,
busqueu recursos i feu servir jocs com el “Simon diu” per
focalitzar l’atenció en el seu ús. Per exemple, Simón diu “Posa
el llapis sobre el llibre”. Noteu també que aquest tipus de jocs
ofereixen una bona oportunitat per construir senyals de
reconeixement així com la pròpia utilització i comprensió
d’aquestes paraules.

47

5D Exercicis amb paraules curtes i llargues

Objectiu Reforçar la consciència de paraula en els nens de forma més
específica, per ajudar-los a comprendre que les paraules es defineixen
pel seu significat i que poden ser llargues o curtes independentment del
seu significat o sentit.

Materials Guix/pissarra
necessaris Lletres magnètiques o targes amb paraules
Llibres de contes (opcional)

Activitat L’aspecte principal dels jocs anteriors era que les frases consisteixen ni
més ni menys que en cadenes de paraules. Per fer obvi aquest punt i el
més senzill possible, cada joc s’ha fet només amb paraules
monosil·làbiques. Ara és el moment de ensenyar els nens una noció
diferent a la de que totes les paraules tenen exactament una sola
síl·laba de llargada.

L’objectiu d’aquest joc requereix que el nen decideixi quina d’entre dues
paraules és fonològicament més llarga. Per fer aquest judici, sovint els
nens presenten confusions per separar la forma del significat. En saber
que la papallona és més petita que un gos, per exemple, es resisteixen
a acceptar que la paraula papallona és més llarga que la paraula gos.

En aquest sentit, el joc s’ha dissenyat partint d’aquesta tendència. Cada
parella de paraules inclou una que és fonològicament més llarga que
l’altra. Independentment de la seva llargada, un a de les paraules es
refereix a un objecte familiar que és significativament més gran que
l’altre. Aquest disseny obliga al nen a dissociar la forma del significat a
l’hora de valorar la llargada de les paraules. També facilita al mestre un
camí per detectar si ho fa o no.

Donat que la forma escrita de les paraules s’utilitza com a feedback per
el discerniment dels nens, és important que aquestes estiguin impreses
de forma que les diferències en la llargària quan es lletregin siguin
òbvies. Això es pot fer de diferents maneres. Una seria emfasitzant la
llargada de les paraules pel nombre de lletres podent lletrejar-les amb
lletres magnètiques. Una altra, seria imprimint les paraules, cada lletra
de la mateixa forma i grandària en una cartolina rectangular que
permeti remarcar les diferències en la seva llargària completa. Una
tercera seria escriure les paraules a la pissarra en columna –una sota o
sobre de l’altra- , fent coincidir la lletra inicial perquè sigui òbvia la
diferència de llargada.

Per fer el joc, pronunciar un parell de paraules (per exemple, cotxe i
ambulància) i preguntar al nens quina paraula pensen que és més
llarga. Quan els nens hagin contestat, ensenyeu les paraules impreses
–escrites- de manera que puguin comprovar si la seva apreciació és
correcta. Parelles de paraules habituals poden incloure les següents:

Poll – dinosaure
Mosca – papallona
Taxi – motocicleta
Cotxe – ambulància
Bou - formiga
Gos – girafa
Elefant – gat

48

Mosquit – tren
Pi – rosa

Nota: Recordeu que l’objectiu és que els nens aprenguin a
escoltar les diferències en la llargària de les paraules. Per
ajudar a assolir l’objectiu, l’escrit o impressió no s’ha de donar
fins que els nens hagin valorat quina paraula és la ”més llarga”
o “més curta" després d’haver-les escoltat.

Variacions - Retornar a aquesta activitat una vegada els nens hagin après
a analitzar les síl·labes en les paraules. Invitar-los a “picar” les
síl·labes de cada paraula de cara a verificar quina és més llarga
i quina més curta. Després ensenyeu la paraula impresa o
escrita com a reforç.

- Seleccioneu paraules de contes que hagueu explicat als
nens i pregunteu quina és més llarga o més curta. Després
deixeu que els nens mirin en el text original les paraules
escrites.

- Digueu als nens que demanin als pares que els hi diguin
paraules o noms molt llargs que després puguin compartir
amb els seus companys.


49

5E Paraules en i fora del context

Objectiu Per reforçar el punt de que una paraula és una paraula per ella
mateixa o pel context de la mateixa manera que el sentit del
llenguatge depèn de les paraules específiques i del seu ordre.

Materials Una col·lecció de rimes i poemes familiars per als nens
Necessaris Jocs de cartes de butxaca (opcional)
Targes amb paraules (opcional)

Activitat Per aquest joc, a cada nen se li assigna una paraula d’una rima
familiar. A continuació cal recitar tota la rima completa per
copsar la adequada alineació de les paraules i el seu lloc a les
frases. Si les paraules en diuen en un altre ordre, la frase canvia
o perd el seu sentit.
Escolliu una rima familiar que tingui tantes paraules com
alumnes hi hagi a la vostra classe. Reciteu la primera línia del
poema amb els nens i demaneu que us ajudin a comptar
quantes paraules hi ha. Aleshores escolliu el mateix nombre de
nens i assigneu una paraula de la frase a cadascun d’ells. Feu
que es situïn en línia d’esquerra a dreta i que cadascun digui la
seva paraula per ordre. Que facin això vàries vegades fins que
puguin dir tota la frase amb suficient fluïdesa perquè sigui
comprensible.
Repetiu el mateix procediment amb cada vers del poema. Quan
totes les línies estiguin assignades i s’hagin practicat, feu que
els nens recitin tota la rima a través d’aquest sistema,
començant amb el primer nen de la primera línia i acabant amb
l’últim nen de la darrera línia.

Variacions - Demaneu als nens de la primera línia (primer vers o frase)
que cadascun digui la seva paraula però començant de
dreta a esquerra enlloc d’esquerra a dreta.
- Inviteu als nens d’una línia a canviar l’ordre de la seva
situació abans de dir en veu alta la seva paraula assignada
d’esquerra a dreta.
- Inviteu als nens a fer noves línies de cinc o sis nens
cadascuna, depenent, per exemple, del color dels pantalons.
Aleshores feu que cada línia digui en veu alta les seves
paraules d’esquerra a dreta.
- Inviteu a un grup particular de nens que abandonin la seva
línia (per exemple, totes les nenes que duguin un jersei o
samarreta a ratlles i tinguin un gatet a casa seva). Feu que
es col·loquin en una nova línia i que diguin la seva paraula
seguint l’ordre d’esquerra a dreta.
- Inviteu a cada línia de nens a que analitzin en el seu grup el
que passaria en el vers del poema si un o varis d’ells
quedessin exclosos o es modifiqués l’ordre. Després es
demana a cada grup que comparteixi amb la resta de la
classe la nova combinació preferida que ha resultat de la
seva línia original.

Variació - Desprès que els nens hagin començat a moure’s amb la
més complexa lletra impresa, tots aquests jocs poden repetir-se amb cartes o
targes amb la paraula impresa repartides entre els nens.

50

6 Consciència de síl·laba

Una vegada els alumnes tenen establert que les frases estan formades
per paraules, és el moment d’introduir-los en la idea de que les
paraules, elles mateixes, estan formades per cadenes d’unitats més
petites, les síl·labes.

Donat a que a diferència de les paraules, les sil.labes no tenen
significat, és poc probable que els nens les hagin percebut o hi hagin
pensat abans. Per tant, cal que les successives síl.labes de la llengua
parlada siguin tant escoltades com sentides: són el so de cada emissió
–pulsació- de veu corresponent a un cicle complert d’obrir i tancar la
boca. Molts nens troben els jocs amb síl.labes prou difícils i
interessants però alhora també senzills per arribar a fer-los. Tot i així,
donat que la consciència de síl.laba és un pas important en el
desenvolupament de la consciència dels fonemes, caldrà que el mestre
no perdi de vista a aquells nens que trobin aquest aprenentatge difícil
per donar-los-hi un ajut extra si el necessiten.

La existència i naturalesa de les síl.labes s’introdueix fent que els nens
piquin i comptin el nombre de pulsacions del seus propis noms. Per
estendre aquest aprenentatge a una varietat de diferents paraules, cal
reforçat i enriquir el concepte de síl.laba en els nens; per exemple,
telèfon esdevé te-lè-fon. El joc avança des de l’anàlisi a la síntesi de
manera que el nen aprengui a ajuntar i a reconèixer paraules donant la
seqüència de les seves síl.labes separades: per exemple, te-lè-fon ara
esdevé telèfon.

Abans de començar les activitats, cal tenir en compte alguns
advertiments. Primer, assegureu-vos que per a tots els nens són
familiars les paraules que utilitzeu en els jocs, perquè per a ells seria
molt difícil recordar els sons d’una paraula desconeguda. Segon, al
llarg d’aquests jocs, les síl.labes cal que siguin enunciades de forma
clara i discriminable. Tercer, els nens cal que es desenvolupin en un
nivell confortable tant quan analitzin les paraules per separar-les en
síl.labes com quan sintetitzin paraules a partir de les síl.labes
separades. Encara que aquest capítol ordena els jocs d’una forma
determinada, els primers centrats en les activitats d’anàlisi i els darrers
en les de síntesi, tots els jocs poden ser utilitzats en qualsevol ordre si
es volen repetir.

51

6A “Picant” noms

Objectiu Introduir els nens en la naturalesa de les síl·labes iniciant-los en picar i
comptar les síl·labes del seus propis noms.

Activitat Quan s’introdueixi per primera vegada aquesta activitat, modeleu-la
utilitzant varis noms de llargària contrastada. Pronuncieu el primer nom
d’un dels nens de la classe, síl·laba per síl·laba i picant de mans en
cadascuna d’ella abans d’invitar els nens a dir i a picar tot el nom amb
vosaltres. Després que s’hagi picat cada nom, pregunteu “Quantes
síl·labes heu sentit?”. Un cop els nens ho hagin après, demaneu que
cada nen piqui i compti el nombre de síl·labes del seu propi nom. No
oblideu tampoc els cognoms! És fàcil continuar picant altres paraules i
comptant les síl·labes de cadascuna d’elles. Quan feu aquesta activitat
per primera vegada, modeleu el nom de cada nen pronunciant-lo,
“picant-lo” i fent que tots els nens el piquin junts. Desprès de que cada
nom hagi sigut picat per tots els nens, pregunteu “Quantes síl·labes heu
sentit?” Si un nom té moltes síl·labes, caldrà deixar que els nens
comptin les síl·labes mentre les estan picant.

Variacions -Demaneu els nens que piquin i comptin les sílabes dels seu
nom i cognom junt.
- Desprès de determinar el nombre de síl.labes en un nom,
demaneu als nens que posin dos dits horitzontals sota la
seva barbeta perquè així puguin notar com la barbeta es
mou per a cada síl.laba. Per ampliar aquest efecte, animeu
els nens a allargar l’articulació de cada síl.laba.
- A continuació, aquesta activitat pot donar lloc a una cançó
rítmica com “La coqueta en sucre”:
-
Qui la ballarà la coqueta en sucre
Qui la ballarà què feliç serà
Balli-la vostè, senyor/a MAR-TA
Balli-la vostè que la balla bé

Senyaleu un nen/a que ha de respondre dient el seu nom. La
classe repeteix el nom en veu alta. I es continua de la forma
següent:
1. “Piqueu-la!” (Els nens repeteixen el nom, dient i picant
cada síl.laba).
2. “Xiuxiuegeu-la!” (Els nens xiuxiuegen cada síl·laba
mentre la piquen).
3. “En silenci!” (Els nens repeteixen el nom, dient les
síl.labes només amb el moviment de la boca

52

6B Traient una cosa de la capsa

Objectiu Reforçar l’habilitat dels nens per analitzar paraules en síl.labes
demanant-los que piquin i comptin síl.labes en una varietat de
diferents paraules.

Materials Una capsa amb petits objectes
Necessaris Dibuixos de diferents objectes (opcional)

Activitat Col·leccioneu diferents objectes en una capsa o cistella.
Assegureu-vos d’incloure objectes que siguin diferents pel
nombre de síl.labes en el seu nom.
Animeu a un alumne a tancar els seus ulls, a que agafi un
objecte de la capsa i a que el anomeni (per exemple, “Això és
un llapis”). Tots els nens poden repetir el nom de l’objecte
seleccionat mentre piquen les síl.labes. Desprès pregunteu
quantes síl.labes han sentit, procurant no deixar que algú doni la
resposta massa ràpid sense pensar.
De forma gradual, a mesura que els nens van entenent el joc,
el podeu fer més difícil utilitzant objectes amb els noms més
llargs i en conjunt de diferents i variades llargàries. Sortosament,
els nens tendeixen a trobar força divertit les paraules molt
llargues.

Variacions - Utilitzar altres moviments físics enlloc de picar de mans.
- Per ampliar el vocabulari del joc, fer servir dibuixos
d’objectes familiars. Per obtenir una doble utilitat de
l’activitat, es poden fer servir dibuixos o fotos que tinguin
relació amb el tema que s’estudia a la classe. Per exemple,
si s’està estudiant la tardor, es poden incloure dibuixos de
fulles, castanyes, panellets, vestits per la pluja, elements de
festes populars (la Mercè, a Barcelona), elements de la
verema, etc.
- A mesura que la classe vagi desenvolupant major
competència en aquesta activitat, demaneu a un nen que
“piqui” el nom de l’objecte i digui el nombre de síl.labes i
pregunteu als altres si és correcte o no.
- Utilitzant la filera superior d’un joc de cartes, alineeu-ne
d’esquerra a dreta un determinat nombre amb els números
1, 2, 3, 4 i 5. Feu que un nen agafi una targeta amb el dibuix
d’un objecte de la capsa i, fent servir el mateix procediment
que amb els objectes, que piqui i compti el nombre de
síl·labes. Desprès el nen cal que, d’acord amb el nombre de
síl·labes, col·loqui la targeta sota el número de la carta
corresponent. Repasseu els dibuixos, d’esquerra a dreta,
fins que la filera sigui completa.
- Una vegada els nens es trobin còmodes amb aquesta
activitat, deixeu que intentin determinar el nombre de
síl·labes en les paraules sense picar de mans o sense dir en
veu alta el nom de les paraules. Això és força difícil perquè
es retira un suport kinestètic, obligant els nens a “sentir” les
paraules en el seu cap. Notablement, molts nens semblen
veure això com un problema que pot ser resolt i disserten
amb el canvi quan poden ser competents escoltant les
síl·labes.

53

6C El successor del rei o de la reina

Objectiu Fer evident el ritme de les paraules a partir de moviments
repetitius

Materials Una corona de joguina o de cartulina
Necessaris

Activitat Feu una corona per posar-la al “rei” o “reina” que designeu. Al
començament del joc, feu que tots els nens es posin en cercle al
voltant vostre. Actueu com un rei o reina, donant una ordre (per
exemple, un verb d’acció), de forma clara i deixant una pausa
entre les síl.labes. A continuació, els nens han d’executar l’acció
al ritme de les síl.labes (per exemple, “ca-mi-nar” fent que cada
síl.laba coincideixi amb un pas). Cal dir les paraules de forma
molt rítmica de manera que cadascuna tingui el seu temps
contrastat amb les altres. Una vegada hagueu ensenyat a
cadascú com es juga, feu que els nens intervinguin per torns
portant la corona i donant ordres. A l’inici de l’activitat,
recomanem utilitzar les paraules següents:
- Aplaudir (picar de mans)
- Beure (imitar gest de beure a galet amb el polze)
- Caminar (marcar el pas)
- Cosir (Imitar agafar una agulla amb els dits i donar puntades)
- Desenroscar/enroscar (fer moviments de rotació amb el canell
de la mà)
- Escriure (imitar l’acció d’agafar un llapis i escriure)
- Estirar (estirar una corda)
- Girar (donar voltes sobre un mateix)
- Gronxar (balancejar el cos endavant i endarrera)
- Inclinar-se (fer una reverència)
- Llegir (amb les dues mans juntes imitant un llibre davant la
cara i movent el cap a dreta i esquerra com si llegíssim)
- Menjar (Imitar gest de posar-se menjar a la boca amb dits
junts)
- Pintar (Imitar l’acció d’agafar un pinzell o llapis i fer
pinzellades)
- Regar (Imitar regar amb regadora amb moviments circulars)
- Retallar (Imitar unes tisores amb els dits i fer l’acció)
- Saltar
- Saludar (moviments oscil·lants amb la mà com si saludéssim
- Sembrar (imitar els moviments de llençar la llavor
- Serrar (imitar el moviment de vaivé d’una serra)
- Picar (amb martell)
- Trepitjar (aixecar i baixar alternativament els peus)

54

Variació - Introduir una paraula d’acció (per exemple, trepitjar) i demaneu
als nens que piquin i comptin les síl·labes. Com té tres síl·labes,
a mesura que es diu tre-pit-jar, suggerim un moviment que tingui
tres parts (p. ex. aixecar i baixar els peus alternativament
trepitjant fort el terra).

Després d’haver fet la demostració amb vàries paraules en
aquest sentit, deixeu que els nens es vagin posant la corona per
torns i pensin paraules i accions. El nen que faci de rei es posa
enmig del cercle, diu la paraula d’acció, la pica, determina el
nombre de síl·labes i ensenya l’acció que ha pensat per
acompanyar cada síl·laba.

Nota: L’interès d’aquest joc es centra en la consciència de
síl·laba per part dels nens. No és important si el moviment
suggerit pel nen guarda o no relació amb el significat de la
paraula sinó si ha captat l’estructura sil·làbica de la paraula.


55

6D Escoltar primer, mirar després

Objectiu Ensenyar els nens com sintetitzar síl.labes una a una en
paraules conegudes.

Materials Dibuixos d’objectes coneguts pels nens
Necessaris

Activitat Aquest joc requereix una sèrie de dibuixos o fotografies,
cadascun representant un objecte familiar. Escolliu dibuixos
d’objectes els noms dels quals tinguin un nombre diferent de
síl.labes. Ensenyeu la pila de dibuixos i expliqueu que direu el
nom de cadascun d’ells però d’una manera molt estranya –
síl.laba per síl.laba. Animeu els nens a escoltar atentament i
d’endevinar el nom de cada dibuix.

Quan anomeneu cada dibuix, parleu de forma monòtona i
marcant clarament una pausa entre cada síl·laba (per exemple,
te-lè-fon. Quan els nens endevinin cada nom, ensenyeu el
dibuix de l’objecte i que tornin a repetir la paraula de les dues
formes: normal i síl.laba per síl.laba.

Nota: Els vostres alumnes aviat dominaran aquest joc. En
aquest cas, jugueu-hi només un parell de vegades abans de
passar a altres activitats.


56

6E El follet parlant I: síl.labes

Objectiu Reforçar l’habilitat dels alumnes a sintetitzar paraules a partir de
síl.labes separades.

Activitat Inviteu els nens a seure en cercle i expliqueu-los-hi un conte:

“Hi havia una vegada un follet petit, petit a qui li agradava molt
fer regals a les persones. L’únic inconvenient era que el follet
sempre esperava que la gent conegués quin era el regal
abans de donar-los-hi. El problema era que el petit follet tenia
una forma molt estranya de parlar. Si havia de dir-li a un nen
que el regal era una bicicleta, deia “bi-ci-cle-ta”. I fins que el
nen no endevinava de quin regal es tractava, no era feliç.”

Ara, feu de follet anant per la classe i presentant un regal per a
cada nen, pronunciant el nom del regal, síl·laba per síl·laba.
Quan un nen endevina la paraula, fa ell de nan i ofereix un regal
a un altre nen. El millor és limitar el joc només a quatre o a cinc
nens per dia o esdevé una mica pesat. Exemples de “regals”
que es poden pronunciar poden incloure els següents:

ambulància bicicleta
camió construccions
disfressa guitarra
helicòpter hipopòtam
macarrons nina
ordinador patinet
pilota plastilina
rinoceront telèfon
televisor titella
trompeta xilofon
xocolata xurreria

Nota: si els alumnes no estan familiaritzats amb la paraula
“follet” substituïu-la amb algun altre personatge pròxim a ells.

57

7 Sons inicials i finals

Les activitats en aquest capítol inicien els nens en la naturalesa i existència
dels fonemes. Els jocs estan pensats, primer, per fer descobrir als nens que
les paraules contenen fonemes i, segon, per ajudar-los a començar a aprendre
les identitats independents dels fonemes perquè puguin reconèixer-los i
distingir-los l’un de l’altre.

Donar que les característiques per identificar i distingir els fonemes són fàcils
de notar en la boca d’un i d’escoltar, caldrà dirigir i tornar a dirigir l’atenció dels
nens a l’articulació dels fonemes. S’animarà als nens reiterativament a
explorar, comparar i contrastar la manera i el punt de articulació dels fonemes.
Una i altra vegada, a través de les activitats en aquest capítol, es demanarà
“Què fas amb els teus llavis, amb la llengua, amb la boca i amb la veu quan
dius els sons /m/, /b/, /p/?” i així successivament.

Donat que és més fàcil distingir i discriminar el fonema inicial de les paraules
que no pas els fonemes del mig o finals, els primers jocs d’aquest capítol es
centren en ell. Més endavant, al llarg del capítol, els mateixos jocs es
repeteixen amb les consonants finals.

Les consonants finals són relativament difícils d’aïllar encara que s’articulin
meticulosament. Aquesta dificultat augmenta, no obstant, perquè molts dels
parlants tendeixen a articular-les de forma poc precisa en la seva parla
habitual; alguns fins i tot les eliminen completament segons sigui la forma o el
costum de parlar de la zona. En altres paraules, cal prestar especial atenció a
aquests sons a la classe i no esperar que els nens els descobreixin per ells
mateixos.

Encara que l’objectiu de sensibilitzar i iniciar a través dels jocs d’aquest
capítol sigui un primer pas en el desenvolupament de la consciència fonèmica,
és un pas crític i per molts nens un pas molt difícil. Per això, mentre es fan els
jocs, és extremadament important donar l’oportunitat a tots els nens a pensar i
a respondre per ells mateixos; no deixeu que qualsevol doni respostes fins que
vosaltres ho digueu. De manera similar, i perquè és important detectar quins
nens tenen dificultat amb els fonemes, recordeu de fer servir l’estratègia de
demanar la resposta de forma imprevisible, ara al grup, ara a nivell individual.
Busqueu algun temps per donar un ajut extra i facilitar que practiquin més
aquells que ho necessitin.

58

7A Endevina qui és

Objectiu Introduir dos conceptes claus: 1) com sonen els fonemes de forma
aïllada quan parlem i 2) que els fonemes formen part de les
paraules.

Activitat Els objectius d’aquest joc estan incorporats en la seva mateixa
estructura. Per jugar, els nens han d’escoltar atentament i
discriminar els fonemes mentre tracten de relacionar-los amb els
noms dels qui formen part. Amb tots els nens asseguts en cercle,
dir “Endevineu quin nom vaig a dir ara”. Aleshores escolliu en secret
el nom d’un alumne i de forma clara pronuncieu només el seu
fonema inicial. Per noms que comencen amb un fonema oclusiu,
com Daniel, cal repetir el fonema una i altra vegada de forma clara i
distintiva: “/d/ /d/ /d/ /d/ /d/ “. Amb les consonants fricatives es poden
allargar a mesura que es repeteixen (per exemple, /s-s-s-s/ /s-s-s-s/
/s-s-s-s-/ /s-s-s-s/”). Si hi ha més d’un nens que el seu no tingui la
mateixa inicial, animeu als nens a dir totes les possibilitats. Així es
van introduint en la idea de que cada fonema es pot trobar en
moltes paraules diferents.

Variació Una vegada el joc els sigui familiar, podeu fer que els nens el dirigeixin.
Desprès de que s’hagi endevinat el nom d’un nen, qui ho hagi
endevinat dóna la pista per al següent nom: “Estic pensant en el nom
d’algú que comença amb... (so).”


59

7B Paraules diferents, mateix fonema inicial

Objectiu Reforçar el concepte de que cada fonema pot estar en moltes paraules
diferents i invitar els nens a parar atenció de com se senten els
fonemes quan són articulats.

Materials Cartes amb dibuixos per cadascun dels fonemes
Necessaris

Activitat Reuniu una col·lecció de tres o quatre dibuixos per a cada fonema que
vulgueu que el nen aprengui. Per exemple, foc, finestra, fulla i fada per
a la /f/ i dibuixos d’una mà, mocador, mona i mar per a la /m/.

A l’inici, cal que és facin servir dibuixos el nom dels quals comenci per
una consonant senzilla, preferentment una fricativa. Cap dels dibuixos
ha de començar amb consonant doble o sínfons com fr-, pl- o br-
perquè pot complicar massa el joc en aquest moment.

Per jugar a aquest joc, escolliu un dels dibuixos i animeu els nens en la
tasca d’identificar el nom de cadascun dels objectes. Tingueu present
que si la paraula no els és familiar, és molt difícil que puguin prestar
atenció als fonemes. Per altra banda, si teniu algun dubte sobre si les
paraules són o no conegudes, pregunteu a la classe o a nens
individualment si cal repetir-les.

Després de que tots els dibuixos d’una col·lecció hagin estat
anomenats, feu que un nen agafi un dibuix de la col·lecció i l’anomeni
(p. ex. foc). Aleshores repetiu el nom, allargant la consonant inicial (p.
ex. f-f-f-f-oc). A continuació, feu que tots els nens repeteixin el nom
d’aquesta manera, f-f-f-f-oc, i fixeu-vos i ajudeu-los perquè posin les
seves boques de manera que surti el so /f-f-f/.

Feu que un altre nen agafi un altre dibuix de la col·lecció i l’anomeni.
Després repetiu el nom amb els nens, allargant el fonema inicial i fent
que es fixin en la seva articulació. A continuació, recupereu els dibuixos
anterior i pregunteu “Comencen aquestes dues paraules amb el mateix
so? Amb quin so comencen? Sí, les dues comencen amb el so /f-f-f-f-/.”

Aquesta és una activitat molt útil tant per introduir o clarificar fonemes
específics com per treballar amb nens que tenen uns dificultat especial
en “notar” els fonemes. Per altra banda, cal tenir present de treballar
només un petit nombre de “col.leccions” (fonemes) perquè l’atenció
dels nens pot començar a dispersar-se.

Variació Doneu els dibuixos als nens. Cadascun ha de dir el nom del seu dibuix
de la forma descrita anteriorment (p. ex. f-f-f-f-ada). Aquest joc va bé
fer-lo en petit grup.


60

7C Trobant coses: Fonemes inicials

Objectiu Ampliar la consciència dels nens als fonemes inicials fent que
comparin, contrastin i, eventualment, identifiquin els sons inicials
de diferents paraules.

Materials Targes amb dibuixos
Necessaris

Activitat Aquest joc pot fer-se com una ampliació de l’activitat 7B:
Diferents paraules, el mateix fonema inicial. Escampeu uns
quants dibuixos enmig d’un cercle. Aleshores demaneu als nens
que busquin dibuixos el nom dels quals comenci amb el so
inicial que tot just heu estat treballant. A mesura que trobin els
dibuixos, cada nen diu el nom i el fonema inicial com abans
(p.ex. f-f-f-oc, /f-f-f-f/, foc).

Variacions - A mesura que els nens es sentin còmodes amb el joc,
escampeu dibuixos de dues col·leccions, feu que el nens
identifiquin el nom i el fonema inicial de cada dibuix i que els
classifiquin en dues piles.
· Doneu els dibuixos als nens; cadascun ha d’identificar el
fonema inicial del seu dibuix i col·locar-lo a la pila corresponent.
Aquest joc va bé fer-lo en petits grups.
· Memory de sons: Repartiu dibuixos d’objectes o d’animals entre
els nens, anomenant cada dibuix i col.locant-ho de cara avall
sobre la taula o moqueta. Els nens, per torn, descobreixen
parelles de dibuixos i decideixen si el fonema inicial del nom
dels dibuixos és el mateix. Si els sons inicials són iguals, el nen
selecciona una altra parella; en cas contrari, el torn passa a un
altre nen. Aquest joc es juga bé en petits grups.

61

7D En què estic pensant...?

Objectiu Per evocar paraules de memòria basades en el fonema inicial i
desenvolupar les habilitats de raonament dels nens i de
resolució de problemes.

Materials Una bossa amb objectes petits (opcional)
Necessaris

Activitat Dir a la classe, “Ara jugarem a un joc que es diu “En què estic
pensant...? Pensaré en alguna cosa i vosaltres heu d’endevinar
el que és. Us donaré pistes”. La primera pista ha de ser el
fonema inicial de la paraula que heu pensat. Després doneu
pistes que facin referència al significat perquè el nen pugui
anomenar la paraula. De cara a assegurar-se que el joc ofereix
moltes oportunitats als nens perquè pensin en la paraula que
comença amb el fonema donat, inviteu-los a endevinar el que
esteu pensant desprès de cada pista (assegureu-vos d’exagerar
la consonant inicial quan feu els suggeriments):

Mestre:La cosa en la que estic pensant comença amb /s-s-s-s/
Amb quin so comença la meva paraula?
Nens: S-s-s-s-s-s.
Mestre: La “cosa” té dues potes i pot volar.
Nens: S-s-s-s-uperman.
Mestre: S-s-s-s-uperman! Bona pensada! Quin és el
primer so de S-s-s-uperman?
Nens: S-s-s-s-s.
Mestre: Magnífic! I quantes potes, en aquest cas “cames”, té
en Superman?
Nens: Dues.
Mestre: I pot volar?
Nens: Sí.
Mestre: Molt ben pensat! Però la “cosa” en la que estic pensant
té també plomes. Encara creieu que pot ser en
Superman?

Continueu amb aquest joc fins que els nens anomenen un ocell
que pot volar i el nom del qual comença amb el so /s-s-s-s-s/ (p.
ex. cigonya, /s-s-s-s-igonya/, cigne, /s-s-s-s-igne/). A mesura
que els nens entenen millor el joc, deixeu que comprovin ells
mateixos cada suggeriment, preguntant “Pot ser-ho? Coincideix
amb totes les pistes?” No feu més de dues o tres paraules cada
vegada que jugueu a aquest joc.

Variació - Utilitzeu una bossa plena d’objectes i digueu: “Endevineu que
tinc a la meva bossa. Comença per /d-d-d-d-d/ i neda”. Els nens
intenten endevinar-ho basant-se en les pistes com abans. Al
final del joc, s’ha revisat el so inicial de tots els objects.


62

7E Parelles de paraules I: Treure un so (anàlisi)

Objectiu Ajudar els nens a separar els sons d’una paraula prescindint del
seu significat.

Activitat Per ensenyar els nens que si traiem el fonema inicial d’una
paraula, apareix una altra paraula completament diferent,
aquesta activitat pretén ajudar els nens a separar els sons d’una
paraula més enllà del seu significat. Amb els nens sentats en
cercle, expliqueu-los que a vegades, quan treiem un so d’una
paraula, ens trobem amb una altra paraula completament
diferent. Per donar als nens un exemple, digueu “f-f-f-ull”,
allargant la consonant inicial i feu que els nens ho repeteixin.
Aleshores digueu “ull”, i feu que els nens ho repeteixin.
Pregunteu els nens si poden dir quin so s’ha tret i repetiu-los-hi
les paraules (p. ex. f-f-f-f-ull... ull...f-f-f-f-ull... ull).

En aquest sentit, es proposa als nens que parin atenció al
fonema inicial de les paraules fins que siguin capaços de veure
que la presència o absència del fonema inicial determina dues
paraules diferents. Al llarg dels dies, es van treballant
gradualment des de les consonants inicials més senzilles a les
més difícils. Es proposa un llistat de paraules senzilles al final
del capítol a les pàgines....?

Nota: Molts dels nens poden identificar la paraula
“amagada” però tenen serioses dificultats per identificar
l’element que s’ha tret. En aquest cas, es pot animar als nens a
buscar paraules que rimin però centrant l’atenció en el so
inicial. Amb aquesta idea, vigileu de no saltar endavant i
endarrera amb activitats que impliquin rimes i sons inicials

Variacions · Per ajudar als nens a adonar-se’n que el so inicial pot marcar
una gran diferència en la significació de les paraules, feu que
utilitzin cada paraula en una frase.
· Quan els nens s’hagin familiaritzat amb aquest joc, feu que
juguin amb el joc 7I “La teranyina.
· Crideu els nens per fer una fila dient el seu nom sense el so
inicial (p. ex. (M)-arc). Els nens han d’imaginar-se quin nom s’ha
dit i quin so ha desaparegut. Podeu esperar a suprimir el so
inicial en consonants compostes una vegada ho hagueu
treballat en el capítol 8 (p. ex. (Cr)-istina).

63

7F Parelles de paraules II: Afegir un so (síntesi)

Objectiu Introduir els nens en el repte de sintetitzar paraules a partir de
fonemes separats.

Activitat Fer seure els nens en cercle i comenceu a explicar-los que, a
vegades, pot construir-se una nova paraula afegint un so a una
altra paraula. Com a exemple digueu “ou” i feu que els nens ho
repeteixin. Aleshores pregunteu-los que pasaría si afegim un
nou so al començament de la paraula com n-n-n-n: “n-n-n-n...ou,
n-n-n-n... ou, n-n-n-n... ou”. Els nens diuen “nou!” Aleshores ho
torneu a explicar “Si afegim un nou so al començament, tenim
una nova paraula”.

Fins que els nens no ho entenguin, cal que els doneu suport,
fent que diguin amb vosaltres conjuntament les parts de la
paraula (p. ex. “ós... d-d-d-d... os,... d-d-d-d-os,... dos”). Per altra
banda, és convenient treballar-ho de forma gradual, al llarg dels
dies, des de les consonants inicials més senzilles a les més
difícils i només després de que tinguin ben establert
l’aprenentatge, fer-ho amb els grups consonàntics o sínfons
(p.ex. “roda-broda”).

Variacions - Animeu als nens a utilitzar cada paraula de les parelles en una
frase per emfasitzar la diferència de significat.

- Quan els nens ho dominin, passeu al joc 7I: “La teranyina”.


64

7G Diferents paraules, el mateix fonema final

Objectiu Ajudar els nens a descobrir i a identificar els fonemes finals de
la paraula explorant la seva articulació.

Materials Targes amb dibuixos
Necessaris

Activitat Aquest joc es juga igual que el 7B: Diferents paraules, el mateix
fonema inicial, excepte que l’objecte s’identifica amb paraules
que tenen el mateix fonema final. Per jugar a aquest joc,
necessiteu col·leccions o sèries de tres o quatre dibuixos
d’objectes diferents però que el seu nom acabi amb el mateix
fonema. Per exemple, la sèrie /m/ pot incloure dibuixos de raïm,
ram, llum, fum.

Nota: Els fonemes finals són molt més difícils de sentir i
percebre que els fonemes inicials. Per això, cal que comenceu
el treball amb els fonemes finals quan els nens es trobin
còmodes amb les activitats dels fonemes inicials. Amb tot, no
negligiu aquests jocs perquè la consciència dels fonemes finals
és una entrada importat al nivell de la consciència fonològica
que facilita descodificar i lletrejar.


65

7H Trobant coses: Fonemes finals

Objectiu Ampliar la consciència dels nens als fonemes finals animant-los
a comparar, contrastar i, eventualment, identificar el so final amb
una varietat de paraules.

Materials Targes amb dibuixos.
necessaris

Activitat Aquest joc es juga com el 7C: “Trobant coses: fonemes inicials”,
excepte que es centra l’atenció en els fonemes finals.
Escampeu uns quants dibuixos en mig d’un cercle. Feu que els
nens trobin aquells dibuixos els noms dels quals acabin amb un
fonema determinat. A mesura que troben cada dibuix, el nen ha
de dir el nom i el fonema final (p. ex. “nennnn... nnnn...
nennnn“).

Variacions - Jugueu aquest joc amb indicacions addicionals sobre el so
inicial i /o el nombre de síl.labes. Per exemple, “Estic pesant en
una cosa que comença amb /dddd/, té dues síl.labes i acaba en
/ssss/ (“dofins”, el nom de la classe).

- Quan els nens es sentin còmodes amb el joc, escampeu
dibuixos de dos sèries diferents, feu que els nens identifiquin el
nom i el fonema final de cada dibuix i els classifiquin en dues
piles diferent segons el so final.

- Distribuïu els dibuixos entre els nens i feu que identifiquin el
fonema final de cadascun dels seus dibuixos i el col·loquin na la
pila que els correspon. Millor jugar a aquest joc en grups petits.

66

7I La teranyina

Objectiu Detectar els nens que encara presenten dificultats amb els
fonemes i per oferir un entreteniment físic divertit als nens.

Materials Cabdell de cordill o llana.
Necessaris

Activitat Aquest joc ofereix un nou repte i interès als dos jocs de parelles
de paraules (7E: Parelles de Paraules I: Treure un so (Anàlisi) i
el 7F: Parelles de Paraules II: Afegir un so (Síntesi)). Fer seure
els nens en cercle i fer rodar el cabdell de cordill d’un nen a
l’altre a mesura que van responent. Gradualment, a mesura que
el cordill rodola de nen a nen, es forma una gran teranyina en el
cercle dels nens. Quan s’ha acabat de formar la teranyina, es
pot fer aixecar els nens mentre es canta una cançó sobre una
aranya (p. ex. “L’aranya teixí”). Finalment, es torna a cabdellar el
cordill, rodolant el cabdell de nen a nen, a l’inrevés...

L’aranya Teixí puja a la teulada (amb els dits pujar amunt)
Amb la pluja i vent (amb els dits imitar la pluja
Llisca i cau per terra (deixar caure les mans)
Ja surt el sol (amb els dits dibuixar un sol)
Fa marxar la pluja... (fer adéu amb la mà)

Si tota la classe alhora pren part en aquest joc, la teranyina pot
ser impressionant, però cal dedicar molt de temps al joc. “La
teranyina” és un joc més adequat per fer en petit grup perquè es
perd menys temps descabdellant i cabdellant el cordill i les
distàncies són més curtes -consideracions ambdues importants
tractant-se de nens petits-.

Nota: Cal que els nens dominin clarament almenys els nivells
inicials dels dos jocs previs. A més a més, és una bona idea
deixar-los practicar amb la “teranyina” vàries vegades abans de
fer aquest joc.

Amb Parelles de paraules I

Feu veure als nens que, a vegades, es poden crear noves
paraules traient el primer so d’alguna altra paraula. Aleshores
repasseu les parelles d’exemple del 7E: Parelles de paraules I:
Traient un so (anàlisi). Desprès d’aquest repàs, podeu
començar el joc.

Digueu una parella de paraules (p.ex.”rrrram/am”). Feu que els
nens ho repeteixin. Agafant fort l’extrem final, fer rodar el cabdell
de cordill o de llana cap un nen i preguntar-li “Quin so he tret?”
El nen ha d’agafar el cabdell i dir “rrrram... am... rrr”. Si el nen es
mostra insegur, podeu repetir-ho i ajudar-lo tant com sigui
necessari. A continuació, digueu una nova paraula que els nens
han de repetir i el nen que té el cabdell el passa a un altre
aguantant el cordill o el fil.

67

Amb Parelles de paraules II

Feu veure als nens que, vegades, es pot crear una nova paraula
afegint un so al començament d’una altra paraula. Aleshores
repasseu les parelles d’exemple del 7F: Parelles de paraules II:
Afegint un so (síntesi). Desprès d’aquest repàs, podeu
començar el joc.

Digueu “ssss... alt.” Feu que els nens ho repeteixin. Aleshores
feu rodar el cabdell cap un nen que ha de respondre “sss... alt,
salt”. Continuant el joc, dieu per exemple, “ffff...oca.” Tots els
nens repeteixen el que heu dit i el nen que té el cabdell el fa
rodolar fins un altre nen que mentre l’agafa ha de dir: “ffff...oca,
foca”.

A continuació es donen exemples de parelles de paraules5 que
comencen amb consonants senzilles -no s’ha tingut tant en
compte l’aparició evolutiva dels fonemes com la “facilitat” per
poder-los percebre aïlladament perquè es pot allargar la seva
pronúncia: les fricatives, nasals i sonores en general 6

/b/ (oclusiu, bilabial, sonor) /v/ (atenció! en el català tarragoní –
fricativa, labiodental, sonora)

baixada-aixada bala-ala ball-all
bany-any barca-arca bofega-ofega
boli-oli bossa-ossa bou-ou
vell-ell vós-ós

/d/ (oclusiu, dental, sonor)

dalt-alt damunt-amunt dau-au
davall-avall dolor-olor dona-ona
dos-ós

/g/ (oclusiu, velar, sonor)

gàbia-àvia gaire-aire galeta-aleta
gall-all galta-alta gas-as
gos-ós

/f/ (fricatiu, labiodental, sorda)

falta-alta faltar-altar feina-eina
filla-illa foca-oca full-ull

5
Extret de MATA, Marta (1986): Fonemes, sons i grafies del vocabulari bàsic català. Materials
per a l’acció educativa. A.A.P.S.A Rosa Sensat, Barcelona
6
- Per dir les consonants fricatives: allargueu el so mentre es pronuncia la paraula (p. ex.
“ssssopa”, “ffffum”, “óssss”)
- Per dir les consonants oclusives: repetiu el so dues o tres vegades abans o després de
pronunciar la paraula sencera (p. ex. “p-p-p pare”, “gat t-t-t”)
-

68

/s/ (fricativa, alveolar, sorda)

sala-ala salt-alt saltar-altar
sastre-astre savi-avi sobre-obre
soci-oci sogre-ogre cel-el
cella-ella

/z/ (fricativa, alveolar, sonora)

zoo-o

/ ∫/ (fricativa, palatal, sorda)

xerrar-errar xoca-oca

/ з/ (fricativa, palatal, sonora)

jo-o junta-unta gerro-erro
gerra-erra

/m/ (nasal, bilabial, sonor)

mal-al maleta-aleta mama-ama
manar-anar mànec-ànec mànega-ànega
marca-arca mas-as mel-el
mes-és molla-olla mona-ona
mullada-ullada

/n/ (nasal, alveolar, sonora)

nas-as nen-en nou-ou
nus-ús

A continuació hi ha exemples de parelles de paraules amb consonants
oclusives sordes i consonants dobles –sínfons-.

/p/ (oclusiva, bilabial, sorda)

pal-al pala-ala paleta-aleta
pany-any papa-apa parc-arc
part-art pas-as pasta-asta
pau-au pebre-Ebre pel-el
pell-ell penyora-enyora pera-era
pes-és pobre-obre poca-oca

porca-orca pilla-illa port-(h)ort

porta-(h)orta postal-(h)ostal postres-ostres
pou-ou punta-unta puntada-untada

/t/ (oclusiva, dental, sorda)

tabac-àbac tall-all tapa-apa
terra-erra terrat-errat test-est
tos-ós tou-ou

/k/ (oclusiva, velar, sorda)
calça-alça calces-alces calçat-alçat
calçar-alçar cama-ama cara-ara
cobrador-obrador cobrar-obrar cobrir-obrir
coca-oca colla-olla color-olor
cos-òs cavall-avall

69

A continuació expliqueu als nens que, a vegades, es pot crear una
nova paraula afegint un so al final d’una altra paraula. Dieu “marc-c-c--
c... c-c-c... marc”. Feu que els nens ho repeteixin. Aleshores feu que
rodoli el cabdell de cordill cap a un nen que ha de dir “mar... c, marc”.
Continueu el joc dient, per exemple “caramels...sss,...caramel”. 7 Tots
els nens han de repetir el que heu dit i el nen amb el cordill ha de fer
rodolar el cabdell cap a un altre que l’agafa i diu: “mar... e, mare”.

A continuació hi ha exemples de parelles de paraules per aquest joc de
treure el so final.

- Totes les paraules que formen el plural afegint el so [s] al
final de la paraula i el singular, traient-lo.
- Totes les paraules que formen el femení afegint el so [a] al
final de la paraula i el masculí traient-lo.

Alta-altar am-amb as-ase
atac-ataca aviat-àvia avi-avió
bada-badall baix- baixa (verb) banc-banca
bat-bata bè-bec bè-bes
ben-bena bo-bou bol-(v)ol-
bolet-boleta bot-bota bot-bot
(v)ot-(v)ota calça-calçat cami-camió
can-cant-canó cant-cantó cap-capa
capa-capaç capell-capellà car-cara
cas-casc-casa cava-cavall cava-ca(b)aç
coix-coixí corb-corba corbat-corbata
corda-cordar corre-correu cos-cosa
cost-costa dit-dita dol-dolç
esclat-esclata felicita-felicitat fila-filat
foc-foca força-forçat fre-fred
gas-gasa got-gota grapa-gra
patjo-joc jutja-jutjat llar-llard-llarg
llei-lleig mar-marc marc-marca
moto-motor nada-nadal nino-ninot
no-nou obre-obrer or-(h)ora
or-(h)ort pare-paret per-pera
pet-petó plat-plata-plató pom-poma
por-porc-port port-porta porta-portal
pot-pota posta-postal punt-punta
ros-rosa sal-salt ser-serp
solda-soldat sot-sota taca-tac
talla-tall tap-tapa tanc-tanca
tard-tarda te-teu teixi-teixit
terra-terrat tomb-tomba topa-topall
torça-torçat tota-total tren-trena
tre(v)a-treball tu-tub valen-valent
vall-(b)all-valla vara-varat-barat venta-ventall

7
És un bon moment per fer adonar de la formació del plural i del gènere. Si a algunes
paraules li afegim el so [s] al final, enlloc de tenir-ne un, en tenim molts, més d’un. Si, al
contrari, traiem el so [s] final, passem de tenir-ne molts, (més d’un) a tenir-ne només un.
També, si a una paraula li afegim o traiem el so [a] ens trobem que estem parlant d’un nen (o
dels masculins) o d’una nena (o dels femenins).

70

8. FONEMES

Entendre com funciona el principi de l’alfabet depèn d’entendre que totes les
paraules es composen de les unitats “Fonemes”. En termes de pura lògica, no
es massa diferent que entendre que les frases estan compostes de tires de
paraules i les paraules de cadenes de síl.labes. Els fonemes, no obstant, són
molt més difícils de percebre o de conceptualitzar per part dels nens i que les
paraules i les sil.labes.

Els fonemes són les mínimes unitats funcionals de la parla, la qual cosa fa que
sigui una de les raons perquè siguin tan difícils de notar. Però també hi ha
altres raons. La primera, que a diferència de les paraules, els fonemes no
tenen significació; per això, és anti-natural prestar-los-hi atenció activa en el
curs d’una conversa corrent. La segona, que a diferència de les síl.labes, els
fonemes no es poden distingir fàcilment al llarg de la parla; per això, es difícil
per als nens entendre el que han de sentir fins i tot quan ho intenten. I el que
és pitjor, els fonemes són acústicament tan variables que cadascun d’ell sona
més o menys diferent depenent d’un parlant a l’altre i d’una paraula a l’altra.

Per altra banda, els fonemes es distingeixen menys per com sonen que per
com són articulats. Per aquesta raó, cal animar als nens a explorar la seva veu
i a comprovar com canvia la posició de les seva boca i de la seva llengua amb
cada so. Inviteu els nens a mirar-se un a l’altre mentre pronuncien un fonema
determinat o doneu-los mirallets de mà perquè examinin el moviment de la
seva pròpia boca. Quants més intents es facin més gran és la probabilitat de
que cada nen pugui trobar el seu propi camí per entendre la naturalesa dels
fonemes.

Per la major part de les activitats en aquest capítol, es recomana
addicionalment que els nens utilitzin fitxes que representin els fonemes per
separat. Les fitxes poden ser substituïdes per fitxes de bingo, blocs de fusta,
rectangles de cartró o qualsevol cosa similar que es tingui a mà. L’objectiu és
només donar als nens alguna cosa concreta, una representació tangible per
classificar, separar els fonemes l’un de l’altre.

Alguns dels primer jocs utilitzen paraules monosí.labes de només dos sons, la
qual cosa pot permetre als nens experimentar amb els fonemes tant de forma
aïllada com també combinada però en els mínims contexts fonològics.

A la segona sèrie d’activitats, s’afegeixen consonants finals a les paraules
monosíl.labes de dos sons; cal tenir present que els nens tenen tendència a
fixar-se més en els sons vocàlics que els consonàntics quan analitzen les
paraules, sobretot en síl.labes inverses. Tot i que és normal que això passi a
aquest nivell, és important que ho corregiu. Per passar a lletrejar de forma
independent, cal que els nens recordin que totes les síl.labes necessiten d’una
vocal i la major part, de consonants. A continuació, es dirigeix l’atenció dels
nens a les consonants dobles o sínfons. Com que la noció de consonant
doble o sínfon està feta de la seqüència de fonemes separats és difícil
d’entendre pels nens petits, s’han dedicat dues sèries d’activitats per separat.
Finalment, una vegada establertes les bases, la resta d’activitats estan
pensades per polir i fiançar la flexibilitat cognitiva dels nens en l’anàlisi i síntesi
de fonemes.

Aquests jocs pretenen desenvolupar un nivell de consciència fonològica que
benefici de forma significativa i comprovada els joves lectors i escriptors.
Tingueu en compte, però, que aquest objectiu és extremadament difícil per

71

alguns nens. Presteu atenció i dirigiu l’aprenentatge i el progrés de cadascun
dels vostres joves alumnes amb cura i al llarg de cada joc. Els nens que
tinguin dificultats cal que rebin immediatament una atenció extra i suport. Al
llarg del capítol, es suggereixen diferents variacions, incloent activitats que els
alumnes més avantatjats poden fer per ells mateixos. Aprofiteu aquests jocs
per crear oportunitats de treball més intensiu amb els altres, ja sigui
individualment ja sigui en petits grups.

72

8A Paraules de dos sons

Objectiu Introduir els nens en el repte d’analitzar les síl.labes en els
fonemes o de sintetitzar síl.labes a partir de fonemes.

Materials Fitxes o blocs de diferents colors.
Necessaris Targes amb dibuixos de paraules de dos fonemes

Activitat Els joc s de “dos sons” serveixen per introduir el procediment i la
lògica de les activitats posteriors, de major dificultat fonològica
d’anàlisis entrebancs perquè els nens puguin practicar amb els
sons de varis fonemes, tant de forma aïllada com combinats en
paraules de mínima complexitat fonològica. En aquest sentit, pot
ser més útil repetir-los tantes vegades com calgui de manera
individual o en grup que no pas fer explicacions massa llargues
en una sessió determinada. Donada la seva importància
fonamental, però, és imprescindible que cada nen capti el
concepte abans de passar a altres activitats més avançades.

El primer dia, és suficient en fer només l’anàlisi. Els dies
següents, es pot començar amb l’anàlisi i passar5 a la síntesi.
De manera similar, els primers dies, és aconsellable per
clarificar, separar els jocs amb la consonant inicial de les
paraules dels jocs amb la consonant final de les paraules. Una
vegada els nens ho hagin copsat, es poden barrejar els dos
tipus de paraules. Finalment i donat que les que les síl.labes
inverses i els diftongs son més complicades tant de distingir com
d’articular, espereu a introduir-los quan els nens se sentin
còmodes amb les síl.labes directes amb una vocal. Per altra
banda, per clarificar la imatge dels fonemes als nens i ajudar-los
en la seva habilitat per distingir-ne un de l’altre, pot ser
convenient fer-los notar com la seva boca canvia de posició
amb cada so o mirar la seva boca en un mirallet mentre diu les
paraules. A més a més, com en totes les activitats de
consciència fonològica , és important assegurar-se que els
alumnes estan familiaritzats amb cada parau7la utilitzada en
aquests exercicis. Si sospiteu que algun dels vostres alumnes
no ho està, és recomanable repassar el significat de la paraula i
la seva utilització.

Nota: Per jugar a aquests jocs cada un dels nens ha de tenir
dues fitxes. A més a més, vosaltres heu de disposar de dos
blocs i una sèrie de dibuixos amb paraules de dos sons. També,
abans de començar, és important haver llegit la introducció
d’aquest capítol.

Anàlisi Un nen agafa un dibuix i diu el que representa. Per aquest
exemple, imaginem-nos que el nen escull el dibuix d’una mà.
Repetiu-li la paraula, però poc a poc i marcant molt la pausa
(aproximadament un interval de mig segon) entre els dos
fonemes (p.ex. “m... à”).
A continuació, tots els nens han de repetir la paraula de la
mateixa manera, “m... à”. Per ensenyar que la paraula “mà”
consta de dos sons diferents, el mestre col.loca ara els dos

73

blocs de diferents colors sota del dibuix mentre diu el so que
representa cadascun d’ells.

Els nens repeteixen la paraula, so per so, mentre representen
els sons de la paraula, d’esquerra a dreta amb les seves pròpies
fitxes o blocs. Els nens han de repetir els sons mentre senyalen
el bloc corresponent i després la paraula, fent la pausa entre els
dos fonemes, cada vegada més curta en cada repetició (p.ex.
“m... à..., mà, m...à, mà, m.à, mà”).

Síntesi Aquest joc és just el contrari del joc d’anàlisi i igualment
requereix que es modeli el procediment abans que ho facin els
nens ells sols. Escolliu un dibuix i col.loqueu-lo cap per avall de
manera que els nens no el vegin. Aleshores digueu el nom del
dibuix, fonema per fonema (p. ex. “m...à”) mentre col.loqueu els
blocs sota el dibuix. Mentre senyaleu en els vostres propis
blocs, els nens han de repetir els fonemes una i altra vegada,
cada vegada més depesa fins que captin el joc d’anàlisi. Quan
creuen que coneixen la identitat del dibuix, poden aixecar les
mans. El mestre pot preguntar al grup o individualment el nom
del dibuix. Després de resoldre algunes discrepàncies,
s’ensenya el dibuix perquè tots el vegin.

Desprès de presentar diferents paraules d’aquesta manera,
passeu el joc als nens. Davant de cada nou dibuix, ajudeu-los a
posar-se d’acord amb el nom i doneu-los temps per analitzar-ho
per ells mateixos. Per obtenir la correcta significació de què es
tracta i si encara no ho han copsat, feu que un o varis nens
comparteixin amb els altres la solució de cada paraula.
Aleshores tot el grup sencer repeteix la solució conjuntament,
dient els fonemes de la paraula per separat a mesura que
senyalen el seu bloc corresponent.

Variacions - Amplieu els exercicis amb paraules que no siguin només
substantius que es puguin dibuixar (per exemple, verbs,
pronoms, articles, preposicions, adverbis,...). Al principi de cada
anàlisi, assegureu-vos d’utilitzar cadascuna en una frase de
cara a una major claredat. (p. ex. “És. Aquest cotxe és del pare.
És”). De forma similar, feu que els nens utilitzin cada paraula en
una frase com una part de cada exercici de síntesi.

- Més tard, aquest joc pot ser utilitzat per ensenyar
l’ abecedari substituint les fitxes o els blocs de colors per fitxes
amb les lletres. No obstant, si opteu per fer això, tingueu present
que per transmetre la lògica essencial del principi alfabètic, el
millor seria que totes les paraules incloguessin una lletra per
cada so, d’esquerra a dreta. En aquest sentit, renuncieu a les
paraules amb lletres mudes o amb dígrafs. Utilitzeu
preferentment, en un inici, vocals soltes –no diftongs- en
paraules que pugueu lletrejar amb dues lletres (p. ex. bo i sí
millor que rei i).

Nota: A continuació es donen algunes paraules de dos sons.
Com en català hi ha moltes paraules monosil.làbiques però molt
poques de dos sons que es puguin representar amb dibuix,
insistim en utilitzar aquest exercici com exemple introductori per

74

familiaritzar els nens en la tasca i passar tot seguit al “8B
Paraules amb tres sons” amb més recursos per generalitzar
l’aprenentatge.

be ca lli ma
pa pi so te (infusió)
vi (paraules representables,
consonant inicial)

All (h)am any ou
or os ós ull (paraules representables,
consonant final)

bo de és fi
jo la no que
qui sé sí té
tu va (paraules no representables,
consonant inicial)

al el ell en
és on un (paraules no representables,
consonant final)

75

8B Paraules de tres sons

Objectiu Ampliar l’anàlisi i síntesis dels fonemes en paraules de
consonant (C) - vocal (V) – consonant (V)

Activitat Per jugar a aquests joc tant el mestre com cadascun dels nens
necessita tres fitxes o blocs de color. Comenceu dient una
paraula de dos sons (p. ex. “mà”) en dos parts clarament
separades, “m...a” i feu que els nens repeteixin el que heu dit.
Tots els nens, aleshores representen la paraula amb els dos
blocs de diferent color per mostrar que hi ha dos sons.

A continuació expliqueu que les paraules poden constar de més
de dos sons. Per demostrar-ho, dieu la paraula “m...a...r” i feu
que els nens repeteixin tots junts la paraula. Per representar el
tercer fonema, col·loqueu un tercer bloc a la dreta dels altres
dos blocs pronunciant la paraula completa, fonema per fonema,
mentre senyaleu cada bloc d’esquerra a dreta (direccionalitat de
la lectura).

A continuació d’aquesta introducció, la activitat es divideix en
tres diferents estadis. En el primer, de l’anàlisi a la síntesi, els
nens han de percebre que es pot crear una nova paraula afegint
un fonema a una paraula de dos sons. El segon estadi, de la
síntesi a l’anàlisi, demostrar que un pot, al contrari, construir
paraules de dos sons traient-ne un a una paraula de tres sons.
(Atenció! Es pot introduir el concepte de “pseudoparaula”, és a
dir, paraules gramaticalment i fonèticament correctes però
sense significació: preguntar als nens si la paraula que han
construït vol dir alguna cosa o és un invent.) El tercer estadi de
l’activitat, anàlisi i síntesi, requereix que els nens utilitzin els
seus coneixements per determinar el nombre de sons que hi ha
en paraules de dos i tres sons.

De l’anàlisi Pronunciar una paraula de dos fonemes i utilitzar-la en una
a la síntesí frase per assegurar el seu reconeixement (p.ex. “Ou. Avui
menjarem ou ferrat”). Els nens han de repetir la paraula i
treballar-la amb els blocs de colors, analitzant-la en fonemes
separats. Reviseu les solucions dels nens amb ells, assegurant-
vos que tots han dividit la paraula de forma correcta i escoltant
com la diuen senyalant els blocs d’esquerra a dreta “o... u”.

Fonema per fonema, a continuació produïu la nova paraula,
creant-la afegint una consonant al començament (p .ex. “b... o...
u”). Es demana als nens que modifiquin la col.locació dels seus
blocs per representar la nova paraula de tres sons. Mentre
senyalen els seus respectius blocs, els nens han de repetir la
seqüència dels tres fonemes una i altra vegada, cada cop més
de pressa, de la mateixa manera com s’ha fet en el joc anterior,
amb paraules de dos sons. Una vegada han aconseguit dir els
fonemes junts i reconegut la paraula, poden aixecar la mà per
dir-la en veu alta i utilitzar-la en una frase. Cal que vigileu per
cridar a diferents nens per cada paraula, donant ajut i
encoratjant a aquells que ho necessitin.

76

De la síntesi Poc a poc, clarament i fonema per fonema, pronuncieu una

a l’anàlisi paraula de tres fonemes (p. ex. “p... a... l”). Els nens representen
els tres fonemes amb els seus blocs o fitxes i els repeteixen
seqüencialment fins que sintetitzen la paraula “sol”. Tan aviat
com han reconegut la paraula, els nens poden aixecar la mà per
dir-la en veu alta i utilitzar-la en una frase.

A continuació, pronuncieu una paraula de dos sons creada a
partir de treure una de les consonants (p. ex. “pa”. Una vegada
els nens han modificar la col.locació dels seus blocs per
representar la nova paraula, poden aixecar les mans, preparats
per compartir la seva solució, fonema per fonema “p... a”.
Novament tingueu cura de cridar un o varis nens diferents per a
cada paraula, facilitant ajut i encoratjant a aquells que ho
necessitin.

Anàlisi i Seleccioneu un parell de paraules que rimin, una de dos i l’altra

Síntesi de tres fonemes, com “os” i “tos”. Escolliu una de les paraules –
a vegades la més llarga i a vegades la més curta, de forma
indistinta- i la presenteu als nens perquè l’analitzin (p. ex. “Tos.
Tinc molta tos”). Després que els nens han analitzat la paraula i
han representat els fonemes amb les seves fitxes, feu que el
grup (o individualment) revisin la solució senyalant cada fitxa
mentre diuen el corresponent fonema. Quan tots han corregit la
seva col·locació, presenteu l’altra paraula de la parella (p. ex.
“o... s”). Els nens han de modificar la col·locació de les seves
fitxes de forma apropiada i les utilitzen per fer la síntesi de la
segona paraula. Quan la tinguin, aixequen les mans, es
preparen per dir-la i utilitzar-la en una frase.

Nota: És important que els nens no estiguin “preparats” sobre si
serà la paraula curta o llarga la que es dirà primer. Un dels
valors primaris d’aquest joc és aconseguir que els nens per
ells mateixos puguin determinar el nombre de fonemes de
cada paraula.

Variacions - Col·loqueu dos dibuixos sobre la taula. Els nens han de decidir
quin dibuix representa la paraula amb més sons, col·locant les
seves fitxes sota dels dibuix mentre va dient els sons en veu
alta. Si es necessari, podeu ajudar-los dient vosaltres els sons
de la paraula al mateix temps que aneu col·locant les fitxes sota
els dibuixos corresponents. Assegureu-vos que els nens
col·loquen i “llegeixen” les seves fitxes en la direccionalitat
correcta de lectura, d’esquerra a dreta. Una vegada s’hagin
familiaritzat amb el joc, aquesta variació es pot fer en petits
grups perquè els nens juguin sols i tingueu l’oportunitat de
donar atenció especial a aquells que ho necessitin.

- Feu que els nens decideixin quines paraules o pseudoparaules8,

8
Pseudoparaules= paraules fonèticament correctes però sense significació en una
llengua

77

sense dibuixos, tenen dos o tres fonemes, presentant parelles com col-
ol, cel-el, pou-ou. Procureu variar si presenteu primer la paraula llarga
o curta de cada parella. Després de decidir la resposta, els nens han de
comprovar si són correctes, analitzant explícitament les paraules.

- Escampeu 10 dibuixos de diferent grau de dificultat sobre la taula cap
per avall. Cada nen per torn, mirarà un dibuix i tornant-lo a girar cap per
avall, anirà dient els fonemes tot col.locant les fitxes. Els altres nens
han d’imaginar-se de quin dibuix es tracta. El que ho endevina, pot
guardar-se el dibuix com a premi i mirar-ne un altre.

- Més endavant, totes aquestes activitats poden ser utilitzades per
ensenyar l’abecedari, substituint els blocs de colors per les grafies de
les lletres. Si penseu fer això, eviteu inicialment paraules que
continguin dígrafs o lletres mudes.

A continuació hi ha exemples de paraules de tres sons. Insistim en la
conveniència de començar amb les que no contenen dígrafs, grups
consonàntics inicials o finals per facilitar una millor comprensió.

A ala alt api arc
art ase avi
B ball bar bec bes
bon bou
C cap car cas cec
cel cim col coll
cop cor cos cub
cuc
D dau deu dia dit
dos dur
E erm est
F fam fet fil fill
foc fos fre full
fum
G gall gas gat gel
gol gos got gra
H (h)ola (h)ome (h)ort
I illa
J joc jou
LL llac llaç llar llei
llet llis llit lloc
llom llop lluç llum
M mai mal mar mas
mel mes meu mig
mil moc mol moll
món mot mur mut
N nan nas nen net
nét neu nit niu
noi nom nou nus
NY nyap
O oca oli olla
P pal pam pas pau
pèl pell pes pet
peu pic pis pit
pla poc poll pom
pop por pot pou
R ram rei res ric
riu roc ros rus
rot

78

S sac sal sec ser
set sis sol sòl
son sot sud
T tall tap tia tip
tos tot tou tro
tub
U
V vall vas veí vel
vell veu via viu
vol vot
X xic xoc xop xut

Y
Z zel zoo

79

8C Grups consonàntics: Afegir i treure sons inicials

Objectiu Introduir els nens en l’estructura fonèmica dels grups
consonàntics.

Activitat Novament, agafeu vosaltres mateixos i repartiu a cada
nen tres blocs o fitxes. L’activitat està dividida en tres
estadis i es juga de forma molt similar al 8B: Paraules de
tres sons. En el primer estadi, s’introdueix els nens en la
noció de que els grups consonàntics es creen afegint
una consonant davant de l’altre. El segon estadi
demostra que ells poden, tot parlant, treure una
consonant d’un grup consonàntic. En el tercer estadi,
l’activitat requereix que els nens utilitzin aquest
coneixement per determinar el nombre de sons en
paraules que poden o no començar per grups
consonàntics.

De l’anàlisi Pronuncieu una paraula amb dos fonemes que comenci
a la síntesi amb una consonant i utilitzeu-la en una frase per
assegurar la seva comprensió (p. ex. “La. La nena corre
molt”). Deixeu que els nens repeteixin la paraula i que
amb els blocs la separin en fonemes. Aleshores inviteu
els nens a repassar l’anàlisi assegurant-vos que tots
hagin dividit la paraula en la forma adequada: “l... a”.

Fonema per fonema produïu una nova paraula que rimi
amb la primera però que comenci amb una altra
consonant. La nova paraula cal que sigui presentada
fonema per fonema (p. ex. “p... l... a”). Es proposa als
nens a que canviïn la col·locació dels blocs per
representar la nova paraula de tres sons. Mentre
senyalen cadascun dels seus blocs, els nens repeteixen
els tres fonemes una i altra vegada cada cop més de
pressa de forma seqüencial , tal com han après a fer-ho
en el joc anterior. Quan han aconseguit a dir el grup
consonàntic junt i reconegut la nova paraula, poden
aixecar la mà i utilitzar la nova paraula en una frase.

Donada l’especial dificultat d’entendre la naturalesa dels
grups consonàntics, cal explicar i comparar cadascuna
de les paraules que formen part de la parella abans
d’afegir la nova consonant. Això pot comportar repetir-les
tot traient i tornant a posar el bloc de l’esquerra mentre
es va pronunciant: “la... pla... la... pla... la... pla”.

De la síntesi Poc a poc, de forma clara i fonema per fonema,
l’anàlisi digueu una paraula de tres sons que comenci per un
grup consonàntic (p. ex. “p... l... e”). Els nens han de
representar els tres fonemes amb els seus blocs i repetir-
ho seqüencialment fins que sintetitzin la paraula plè.
Aleshores pronuncieu una paraula de dos fonemes que

80

rimi, traient és que els nens hagin modificar la col·locació
dels seus blocs per representar la nova paraula, poden
aixecar les mans, compartir la seva solució fonema per
fonema : “l... e”. Novament vigileu de demanar la solució
de cada paraula a diferents nens i faciliteu el vostre ajut i
encoratjament a qui ho necessiti.

Nota: En català, és difícil trobar exemples de mots de
dos sons amb significació; per això recomanem
introduir l’aprenentatge amb aquestes activitats, fent
veure als nens que hi ha “paraules de debò” (amb
significat) i “paraules inventades”. Una vegada s’hagi
entès el concepte es pot passar a la seva
generalització amb paraules de tres i quatre fonemes:
8 B Paraules de tres sons.

Anàlisi i Seleccioneu una parella que rimi i que inclogui una
Síntesi paraula de dos sons i una de tres com la i gla .Escolliu
una de les paraules –a vegades la llarga i a vegades la
curta- i presenteu-la als nens perquè l’analitzin (p. ex.
Gla. Gla. Gla. El gla és el fruit d’un arbre). Quan els nens
hagin analitzat la paraula i l’ha representat amb els seus
blocs, pregunteu en grup o individualment per repassar
la solució tot senyalant cada bloc mentre diuen el
corresponent fonema. Quan tothom ha col·locat
correctament els blocs, presenteu l’altre paraula (p. ex.
“l... a”). Els nens han de tornar a modificar la col·locació
de manera adequada i utilitzar-ho per sintetitzar la
segona paraula. Quan ja han descobert de quina paraula
es tracta, poden aixecar la mà per dir-la i introduir-la en
una frase.

Nota: Cal que els nens no sàpiguen quina de les
paraules –llarga o curta es presentarà primer. Un dels
objectius del joc consisteix en ser capaç de determinar
el nombre de fonemes d’una paraula per ells mateixos.

Variacions - A mesura que els nens vagin guanyant competència,
intercaleu paraules del 8B Paraules de Tres Sons:
anàlisis i Síntesi (tercer estadi) i seguiu les variacions.

- Adapteu les variacions descrites al final del 8B Paraules
de Tres Sons per a aquestes paraules. Animeu els nens,
els qui estiguin preparats, per treballar en petits grups
fent activitats progressivament més complicades mentre
el mestre pot tenir l’oportunitat de donar un ajut extra a
aquells que ho necessitin.

A continuació es donen algunes paraules amb les que
podeu treballar, afegint o traient la consonant inicial i,
més endavant, en l’exercici 8D, la medial (en cursiva es
fan constar les “pseudoparaules” que resulten)

BR braç-ra(ç)-baç brau-rau-bau breu-reu-beu
brou-rou-bou brodar-bodar-rodar broda-roda-boda

81

broma-roma-boma brossa-rossa-bossa bruta-ruta-buta
bruixa-ruixa-buixa

BL ble-be-le blanc-lanc-banc blat-lat-bat
blau-lau-bau bloc-loc-boc

CR cla-ca-la cranc-ranc-canc crap-rap-cap
cras-ras-cas crec-rec-cec creu-reu
crim-rim-cim crol-rol-col crosta-costa-rosta

CL clau-lau-cau clar-lar-car clau-lau-cau
clop-lop-cop clos-los-cos clot-lot-cot
club-lub-cub

DR drac-rac-dac drap-rap-dap dret-ret-det

FR franc-ranc-fan(c) fre-re-fe fred-red-fe(d)
fruit-ruit-fuit

FL floc-loc-foc flam-lam-fam flama-lama-fama

GR gras-ras-gas grat-rat-gat groc-roc-goc
gros-ros-gos grau-rau-gau greu-reu
gruix-ruix-guix gralla-ralla-galla grapat-rapat-gapat
grata-rata-gata

PR pla-pa-la pres-res-pes preu-reu-peu
prou-pou-rou preparar-reparar presó-resó
presumit-resumit prova-roba provar-robar
prima-rima

PL pla-la-pa plany-lany-pany plom-lom-pom
plor-por-lor plou-pou-lou planxa-lanxa-panxa
plata-lata-pata plau-pau-lau

TR tre-re-te tro-ro-to trau-rau-tau
tres-res-tes tria-ria-tia tronc-ronc
tros-ros-tos trampa-rampa trobar-robar
tropa-ropa-topa

82

8D Grups consonàntic: Afegint i traient sons medials

Objectiu Per desenvolupar de forma explícita la consciència sobre
l’estructura dels grups consonàntics inicials ensenyant als nens
a afegir i treure els fonemes medials

Activitat Aquesta activitat és per fer en tres estadis, exactament iguals
que el joc anterior. De fet, la única diferència entre aquest joc i
l’anterior (8C: Grups consonàntics: Afegint i traient el so inicial)
és que les paraules de dos i tres sons d’aquesta activitat són
diferents per un so medial enlloc d’un so inicial (p. ex. to per tro).
Escoltar la consonant interna d’un grup consonàntic és més
difícil que escoltar la consonant inicial. A més a més, afegir i
treure la consonant interna d’un grup consonàntic requereix un
nou nivell de consciència fonològica que inclou un percepció
reflexiva i explícita de l’estructura dels grups consonàntics. És
en el reconeixement d’aquesta atenció especial que es justifica
que haguem escollit tractar aquest aprenentatge com una
activitat per separat.

Novament, comenceu repartint-vos a vosaltres mateixos i a
cadascun dels nens tres blocs de color. En el primer estadi, els
nens se’ls ha de fer saber que els grups consonàntics es poden
crear afegint un segon fonema després del primer (p. ex. to per
tro). En el segon estadi es mostra com, al revés, es pot treure el
segon fonema d’un grup consonàntic (p. ex. tro per to). El tercer
estadi de l’activitat requereix que els nens facin servir els seus
coneixements per determinar el nombre de sons en paraules
que poden o no començar per grups consonàntics. Tenint en
compte que és especialment dificultós l’anàlisi dels grups
consonàntics com es requereix en aquest estadi, cal que dirigiu
l’aprenentatge dels nens amb cura i, si cal, amb diferents
suports.

De l’anàlisi Pronuncieu una paraula de dos fonemes que comenci amb una
a la síntesi consonant i construïu una frase amb ella de cara a assegurar la
seva comprensió (p. ex. “To. Quan parlem, hem de fer servir un
to de veu més baix”). Animeu els nens a repetir la paraula i
utilitzant els blocs de color, que l’analitzin en els seus fonemes
per separat. Aleshores inviteu els nens a repassar el seu anàlisi,
assegurant-vos que tots han dividit la paraula correctament : “t...
o”. Fonema per fonema produïu una nova paraula que rimi amb
la primera però començant per un bloc consonàntic. La nova
paraula cal que sigui presentada fonema per fonema (p. ex. “t...
r... o”). El repte que es proposa als nens és modificar la
col·locació dels seus blocs per representar la nova paraula de
tres sons. Mentre senyales els seus blocs respectius els nens
han de repetir els tres fonemes una i altra vegada, cada vegada
més de pressa en seqüència fins que ho hagin après a fer com
en el jocs anteriors. Quan aconsegueixen dir tots els fonemes

83

junts formant el grup consonàntic i reconeixent la paraula,
poden aixecar-les mans i preparar-se per fer servir cadascun la
paraula en una frase.

Donada l’especial dificultat per entendre la naturalesa dels
grups consonàntics, cal que cada paraula de la parella sigui
revisada explícitament i comparada abans de tirar endavant.
Això es pot fer traient i posant el bloc que manca a mesura que
es repeteixen les paraules: “to... tro... to... tro... to... tro”.

De la síntesi Poc a poc, clarament i fonema per fonema, pronuncieu la
a l’anàlisi paraula de tres fonemes que comenci pel grup consonàntic (p.
ex. “b... l...e”). Els nens representen els tres fonemes amb els
seus blocs i repeteixen la seqüència fins que sintetitzen la
paraula ble. A continuació, dieu la paraula de dos sons
resultant de treure una de les consonants (p. ex. “be”). Desprès
que els nens hagin modificat la col·locació dels seus blocs que
representen la nova paraula, poden aixecar la ma, preparats per
compartir la solució, fonema per fonema “b... e”. Novament,
tingueu cura de preguntar a diferents nens per la solució de
cada paraula, facilitant l’ajut i l’encoratjament a cadascun que ho
necessiti.

Anàlisi i Seleccioneu parelles de paraules que rimin incloent paraules de
Síntesi dos i tres sons com “to” i “tro”. Escolliu u de les paraules –a
vegades, la llarga i a vegades la curta- i presenteu-la als nens
perquè l’analitzin (p. ex. “Pa. Jo menjo pa cada dia per
esmorzar”). Desprès que els nens hagin analitzat la paraula i
hagin representat els seus fonemes amb els blocs, demaneu al
grup o individualment) que diguin la solució senyalant cada bloc
mentre verbalitzen el corresponent fonema. Quan tots han
realitzat correctament la col·locació, presenteu l’altra paraula
que rima (p. ex. “p... l... a”). Els nens han de modificar la
col·locació de forma apropiada i desprès sintetitzar la segona
paraula. Quan se l’hagin imaginat, poden aixecar les mans, i
preparar-se per dir-la i utilitzar-la en una frase.

Nota: És important que els nens no estiguin preparats per
saber quina de les dues paraules, llarga o curta, es presentarà
primer. Un dels aspectes principals que es pretén amb aquest
joc és aconseguir que els nens per sí mateixos determinin el
nombre de fonemes de cada paraula.

Variacions - A mesura que els nens vagin adquirint competència, intercaleu
les paraules amb les del 8B: Paraules de tres sons, i amb el 8C:
Grups consonàntics: Afegint i traient sons inicials, jugant a
l’Anàlisi i Síntesi (estadi 3) i les seves variacions.

- Adapteu les variacions descrites al final del 8B: Paraules de
tres sons, a aquestes paraules. Animeu els nens que estiguin
preparats a treballar en petits grups; fent això, proporcioneu a
cadascun d’ells temps per anar resolent nous reptes i al mestre
la possibilitat de donar ajut extra a aquells que ho necessitin.

Per trobar exemples de paraules per afegir la segona
consonant, consulteu la pàgina 75 i 76.

84

8E Construint paraules de quatres sons

Objectiu Ampliar l’anàlisi i la síntesi a paraules de quatre sons.

Activitat Per fer aquest joc, repartiu quatre blocs o fitxes a cada nen i a
vosaltres mateixos. Comenceu dient una paraula de tres sons
(p. ex. “pal”) amb els tres sons ben diferenciats (p. ex. “p... a...l”)
i fent que els nens repeteixin el que heu dit. Tots els nens han
de representar la paraula amb els tres blocs i per demostrar que
hi ha tres sons.

Recordeu als nens que, a vegades, una nova paraula pot ser
construïda traient un so a les paraules de tres sons. Com
exemple, presenteu “pa”. Feu que els nens modifiquin els seus
blocs per representar “pa”. Una vegada s’hagi repassat la
solució, tornen a representar “pal”.

A continuació expliqueu que, tot sovint, noves paraules poden
ser construïdes afegint un quart so a paraules de tres sons. Per
demostrar-ho, presenteu la paraula “pala”, primer pronunciada
normalment i desprès, fonema per fonema “Pala. P... a... l... a”.
Per representar el quart fonema, col.loqueu un nou bloc a la
dreta dels altres tres blocs. Aleshores pronuncieu cada fonema
mentre aneu senyalant cada bloc, d’esquerra a dreta
(direccionalitat de la lectura) i repetiu la paraula sencera una
vegada més.

Seguint aquesta introducció, expliqueu que cada puzzle en
aquest joc comença amb una paraula de tres sons. Després
que els nens hagin representat amb èxit la paraula de tres sons
amb els seus blocs, presenteu una altra paraula. La nova
paraula cal que es construeixi afegint o traient un so de la
paraula de tres sons. Ells han de decidir quina és la nova
paraula i el que han de fer per representar-la amb els seus
blocs.

Quan es faci aquest joc, és important que els nens rebin el
feedback de la seva representació tant de la paraula de tres
sons com de la que resulti de quatres sons. Generalment, això
es fa dient a cada alumne el so de cada fonema de la paraula
mentre es senyala cada bloc que el representa.

El llistat següent facilita in nombre de paraules de tres sons amb
les de dos i quatre que resulten si traiem o afegim un so.
Desprès de presentar les paraules de tres sons, continueu
alternant a l’atzar la de dos o quatre sons de manera que els
nens no puguin anticipar quina vindrà a continuació. Novament,
la gràcia del joc està en que requereix implícitament que els
nens escoltin atentament els fonemes i reconeguin per ells
mateixos quants n’han sentit.

85

A ala al /la cala
alt al salt/alta
arc ar arca
9
ase as/se ases
avi vi llavi/savi/àvia
B ball all a(v)all/balla-(v)alla
C cap ca capa/caps
car ca cara/cars
cas ca/as casa
col co/ol cola
coll co/ol colla
cor or cort
cos os cosa
E erm er ferm
est es test/està
F fam am fama
fil fi fila
fill fi filla/fills
foc oc foca
fre fe fred
full ull fulla
fum um fumo
G gall all galls
gas as gasa
gel el gela
gol go gola
got go/ot gota
gra ra gras
H (h)ola la bola/sola
(h)ome om pom(a)
(h)ort or cort/sort/mort
I illa ill/lla guilla
LL llei ei lleig
lloc oc lloca
llum um llumí
M mai mà/ai maig
mal mà/al mals
mar mà/ar mare
mel me/el meló
mig mi mitja
moll mo/oll molla
món on mona
mot ot moto
N nan na nano
nen en nena/nens
nou ou/no nous
O oca ca coca/boca/soca/toca
olla oll/lla colla/molla
P pal pa/al pala
pèl el pela
pes es peso/pesa
pet pe peta
pic pi pica
pit pi pita

9
Recordeu que, en molts casos, es poden formar “noves” paraules afegint una [s] del plural
o una [a] del femení.

86

pla la plat
pom om poma
pop po(r popa
pot po(r pota
pou ou pous

R ram (h)am bram
res es pres/tres
roc ro groc
ros os tros/gros/rosa
rus ús rusc
rot ot brot
S sal al salt/sala
sec se seca
sis si sisa
sol so sola/solc
son on sona/sons
sot so sota
T tall all talla/tallo
tap ta/ap tapa
tos os tosc
tot to tota/tots
tou ou tous
V vall all valla
vas as vast
vel ve/el vela
vell ve/ell vella
vot (b)o/ot vota/(b)ota
X xic xi/ic xica/xics
xoc xo/oc xoca/xocs
xut xu/ut xuta/xuts

Variacions - Escampeu diferents dibuixos cadascun representant una
paraula de diferent nombre de sons. Designeu un nen perquè
esculli un dibuix –mirant-lo i sense agafar-lo-. Una vegada ha
pensat quin dibuix escull, sense dir res a ningú i segons el seu
criteri, ha de decidir quants sons té. Aleshores ha de dir, per
exemple, “Estic pensant en un dibuix amb tres sons”. Els altres
nens han de tractar d’endevinar en quin dibuix està pensant.
Novament, és un joc que, una vegada esdevingui familiar, és
millor fer-lo en petits grups o amb alumnes avançats.

87

8F Endevinant la paraula

Objectiu Avaluar el progrés dels nens i la seguretat en relació a l’anàlisi
fonèmic i a la segmentació.

Activitat Col·locar dibuixos de paraules monosil·làbiques cara avall
enmig d’un cercle amb els nens asseguts al voltant. Un dels
nens escull un dels dibuixos “secrets” sense deixar que els
altres el vegin. El nen aleshores diu el primer fonema i tots els
altres el repeteixin. Aleshores diu el segon fonema i tots els
altres el repeteixen . A continuació es diu el tercer (i el quart
fonema, quan s’avanci més en el joc). Després del darrer
fonema, el grup o nens individualment diuen tots els fonemes
seguits en seqüència i identifiquen el dibuix secret.

Més endavant els dibuixos poden ser omesos i, en el seu lloc, el
mestre pot xiuxiuejar la paraula a un nen que, a continuació, la
dirà fonema per fonema mentre els altres nens repeteixen els
fonemes i identifiquen la paraula.


88

8G El follet parlant II: Fonemes

Objectiu Reforçar l’habilitat dels alumnes per sintetitzar paraules a partir
de fonemes separats.

Activitat Aquesta activitat és similar a la presentada en 6E: El follet
parlant I: Síl.labes, excepte que el follet descriu els regals
fonema per fonema enlloc de síl.laba per síl.laba. Tots estan
asseguts en cercle i el mestre els explica un conte:

“Hi havia una vegada un follet petit, petit a qui li agradava molt
fer regals a les persones. L’únic inconvenient era que el follet
sempre esperava que la gent conegués quin era el regal
abans de donar-los-hi. El problema era que el petit follet tenia
una forma molt estranya de parlar. Si havia de dir-li a un nen
que el regal era un gatet, deia “g... a... t... e... t”. I fins que el
nen no endevinava de quin regal es tractava, no era
completament feliç. Ara, jo faré follet. Diré una sorpresa per
algun de vosaltres i quan ho endevini serà el seu torn”.

Escolliu un nen i digueu el nom d’un regal, fonema per fonema.
Quan el nen endevini la paraula, ha de dir el nom d’un regal per
a qualsevol altre. Treballeu amb paraules curtes (de dos a tres
sons) per anar-les allargant a mesura que els nens es vagin
fent més competents escoltant sons. És convenient limitar
aquest joc a quatre o cinc nens en un dia determinat perquè
sinó esdevé massa llarg. Exemples de regals que es poden
incloure són els següents (podeu ampliar el llistat consultant
l’Annex de paraules):

De dos sons: be os

De tres sons: bou cuc
gall gat
gos llaç
lleó llum
mel nan
nau niu
nou pal
rei vel

De quatre sons: bola clau
drac flam
flor nina
pala pera
polo poma
raïm tren

De cinc sons: camió cinta
conte cotxe
color corda
gelat llapis
paper punxó

89

Nota: si els alumnes no estan familiaritzats amb la
paraula “follet” substituïu-la amb algun altre personatge
pròxim a ells.

Variació - Cada nen disposa de tres dibuixos “secrets”. Ara ells
donaran com a regals els objectes dels dibuixos, un a un,
al altres nens dient la paraula. El nen que rep el regal ha
d’endevinar el que és abans de que li donin el dibuix.


90

9. Introducció de les lletres i lletrejar

Com que l’últim objectiu d’aquest llibre és afavorir el desenvolupament de la
lectura i escriptura dels nens, algú podria trobar desconcertant que totes les
activitats descrites fins ara estiguin centrades exclusivament en la estructura
del llenguatge parlat. En efecte, alguns dels nostres lectors –especialment
aquells que llegeixen aquest llibre sense intenció de provar les activitats amb
els seus alumnes- poden experimentar una comprensible sensació
d’impaciència arribats a aquest punt. A alguns, fins i tot els pot semblar aquest
enfoca clarament ineficaç comparat amb el sistema tradicional d’ensenyar als
nens les correspondències so-grafia.

Amb tot, impartint la instrucció fonètica convencional (és a dir, les
correspondències lletra-so), massa nens presenten greus dificultat en
aprendre els sons compostos i en lletrejar. Queden bloquejats i no ho entenen.
Encara més, això succeeix fins i tot amb nens que han estudiat degudament
les lletres i les correspondències lletra-so. De fet, això és una petit mostra de
memoritzar els sons que van amb les lletres sense haver arribat primer a tenir
la noció de que cada paraula està formada per la seqüència d’aquests sons,
De forma similar, això també es deu a memoritzar que la lletra “b” sona com
una /b/ però sense que aquesta /b/ pugui ser reconeguda com un so que se
sent en paraules com bomber, ball i bolet.

El propòsit de desenvolupar la consciència fonològica en els nens és donar-los
aquestes nocions lingüístiques de les que depèn una comprensió productiva
del principi alfabètic. Com prèviament ja s’ha revisat, gran nombre de
investigacions documenten que aquest tipus d’entrenament resulta
significativament més eficaç en el desenvolupament de la lectura i escriptura
d’un grup així com redueix de forma significativa la incidència de fracàs en la
lectura.

El disseny i la seqüenciació de les activitats en aquest llibre han intentat
ajudar als nens a adquirir un sentit de l’arquitectura del seu llenguatge i de la
naturalesa dels blocs de construcció. Així, al llarg dels capítols, l’atenció dels
nens s’ha enfocat i s’ha tornat a enfocar en les parts més i més petites, i estrat
per estrat del llenguatge. Gradualment, han anat adquirint nocions de com les
narracions estan formades per frases, les frases de paraules, les paraules de
síl.labes i les síl.labes, elles mateixes, de una sèrie relativament petita dels
elements bàsics de la parla, els fonemes. Els nens han anat veient com, en
cada estrat, les parts es poden fraccionar, dir de forma separada i tornar a
ajuntar. Han pogut veure també com, si les parts s’ometen, es substitueixen o
redistribueixen, el tot resultant es veu alterat en els sons i significat. En resum,
han après a valorar l’estructura del sistema.

Però això no és tot. A més a més del desenvolupament de tot aquest joc
estructural, els nens han après a fixar-se en les mateixes parts o segments;
això és particularment important pel que fa referència al nivell dels fonemes. A
mesura que els nens practiquen la síntesi de paraules amb els fonemes i
l’anàlisi dels fonemes a partir de les paraules, també practiquen escoltar i
repetir els fonemes una i altra vegada, tant de forma aïllada com en un
context.. Es van familiaritzant en com sonen els diferents fonemes i en com
s’articulen. Van trobant-se còmodes sentint i escoltant les característiques

91

pròpies i diferents de cada fonema segons es diguin de forma aïllada o al
començament, en posició medial o final de diferents paraules.

Les investigacions mostren que tan aviat els nens tenen un domini de la
consciència fonològica en aquest sentit, el coneixement útil del principi
alfabètic es dona generalment amb remarcable facilitat i, no es estrany: han
après a escoltar i a pensar en l’estructura del llenguatge de forma que el
principi alfabètic te sentit. Tot el que encara manca en la seva utilització és el
coneixement de les lletres en particular que representen cadascun dels sons.
Aquest capítol facilita aquest coneixement.

Abans de passar a les activitats d’aquest capítol, cal tenir presents algunes
orientacions. El més important, les activitats en aquest capítol no estan
pensades per ensenyar fonètica. Més aviat el seu propòsit és previ a
l’ensenyament fonètic. Les activitats d’aquest capítol pretenen orientar els
nens perquè utilitzin la seva consciència fonològica per construir una
comprensió inicial de com funciona el principi alfabètic. L’objectiu és introduir
els nens en la noció de que cada fonema està representat per una lletra i que
la seqüència de fonemes que composa una paraula està representat,
d’esquerra a dreta, per la seqüència de lletres que composa el seu lletrejar.
Novament, les activitats que es donen aquí són preliminars. La vostra feina és
preparar els nens per l’aprenentatge de la fonètica i lletrejar no per substituir
aquest aprenentatge.

Per utilitzar aquestes activitats, tingueu present que les conductes dels nens
cal que siguin orientades amb cura. En particular, molts nens entren a l’escola
amb molta recança de que aprendre a llegir i a escriure és una dura tasca.
Com a conseqüència, alguns optaran per rebutjar completament els
coneixements fonèmics de cara a concentrar-se totalment en les grafies i en
lletrejar. Per resistir aquesta tendència molts dels jocs en aquest capítol són
els mateixos dels capítols anteriors amb molt poques variacions. La
familiarització amb els jocs i en la forma de jugar-los vol ser un ajut per
mantenir les funcions fonèmiques de les lletres en el mateix front conceptual.
En aquest mateix sentit, és convenient tornar enrera cap a les versions
originals dels jocs, sense lletres, de tant en tant. Per facilitar-ho, aquestes
versions de jocs sense lletres son citats com a Activitats Referencials.

Finalment, les activitats en aquest capítol pressuposen que els alumnes han
adquirit ja una certa familiarització amb les lletres. Així com les
correspondències lletra-so no tenen sentit sense consciència fonològica
tampoc es poden aprendre a menys que els nens puguin realment distingir una
lletra de l’altra. Idealment, el treball de denominació, reconeixement i
escriptura de les lletres hauria d’iniciar-se aviat en l’any i desenvolupar-lo en
paral.lel amb les activitats de consciència fonològica. Amb tot, alguns dels
vostres alumnes estaran probablement insegurs amb almenys algunes de les
lletres. Assegureu-vos de poder observar els signes de confusió per poder
facilitar-los un ajut extra i practicar tot el que necessitin.

Recordeu que el propòsit central d’aquestes activitats és transmetre als
alumnes com funciona l’alfabet. Per aquesta raó, les correspondències lletra-
so de totes les paraules que s’exploren son simples i senzilles. A més a més,
donat que l’èmfasi està en entendre, recomanem que el nombre de lletres que
s’introdueixin sigui limitat a un subgrup manejable. Basant-nos en les seves
propietats fonèmiques i en la seva utilització en el lletrejar de paraules
senzilles monosil.làbiques, recomanem que ens centrem en les lletres
següents:

92

Consonants: s m d p t n g b r f l
Vocals: a o i u e

No us preocupeu d’introduir altres lletres addicionals fins que els alumnes
estiguin familiaritzats amb aquestes. Per altra banda, tampoc no és necessari
apressar-se en completar tot el grup de lletres llistat anteriorment. En aquest
sentit, construir l’habilitat dels alumnes per treballar de forma reflexiva i amb
confiança amb poques lletres pot tenir més valor a la llarga que córrer per
treballar un gran nombre de lletres. A més amés, quan els nens hagin entès la
naturalesa del sistema, la introducció de noves lletres es podrà fer de forma
molt més senzilla i ràpida.

93

9A Endevinant qui: Introduint sons i lletres

Objectiu Introduir les correspondències lletra-so

Activitat 7A: Endevineu qui
Referencial

Activitat Els nens s’asseuen en cercle i vosaltres dieu: “Estic pensant
amb el nom d’algú que comença amb la lletra... Aixequeu la mà
si sabeu qui és”. Aleshores presenteu la lletra inicial mentre
produïu el fonema inicial del nom d’un nen, reforçant-lo o
repetint-lo si es necessari fins que els nens endevinin el nom.

Nota: Amb noms que comencin amb correspondències lletra-so
que es poden prestar a confusions (p.ex. Elena amb /∂/) o
inexistents en català (noms estrangers) caldrà una explicació
addicional.

Variació - Una vegada els nens s’hagin familiaritzat amb els sons inicials
i les lletres de cadascun dels altres noms, podeu començar el
joc: “Estic pensant amb el nom d’algú que comença amb la lletra
(nom de la lletra)” mentre es presenta la lletra corresponent. Els
nens pronuncien el so de la lletra i aleshores aixequen la mà
quan han endevinat el nom del nen.


94

9B Noms de dibuixos: Sons inicials i lletres

Objectiu Aparellar lletres amb els fonemes inicials de les paraules.

Activitat 7C: Trobant coses: Fonemes Inicials
Referencial

Nota: Utilitzeu aquest joc per introduir cada nova consonant.
Es pot jugar i tornar a jugar fins que els nens responen amb la
consonant concreta amb una raonable fiabilitat i rapidesa.
En aquest moment, la consonant pot ser reforçada i
ampliada amb les activitats 9C: Estic pensant en una cosa:
Sons inicials i Lletres, I 9D: Noms de dibuixos: Sons Finals i
Lletres. Retorneu a aquest joc per introduir la següent
consonant només quan els nens estiguin segurs amb
l’anterior.

Passeu a les activitats de lletrejar (9E: Recerca del dibuix:
Consonants Inicial o Final, 9F: Introducció a lletrejar les
paraules: Afegir una lletra) tan aviat quan les cinc primeres
consonants estiguin establertes. Les noves consonants es
poden continuar introduint tenint present retornar periòdicament
a aquesta activitat.

Activitat Utilitzeu dues sèries de targes amb dibuixos. Els noms dels
objectes dibuixats en totes les targes de la primera sèrie han de
començar amb la lletra i el fonema del dia (p. ex. /s/ en el primer
dia). En la segona, una petita col.lecció de targes que
comencen amb un altre so ben contrastat (/m/ en el primer dia).
Abans de començar el joc, reviseu amb els nens el nom de cada
dibuix a la sèrie de /s/ per evitar confusions durant el joc.

Ensenyeu un dibuix de la primera sèrie i pregunteu als nens el
nom i que identifiqui el fonema inicial (p. ex., sol, /sssss/).
Repetiu el procediment amb la segona tarja d’aquesta sèrie (p.
ex., sabó, /sssss/).

Aleshores pregunteu “Comencen aquestes dues paraules amb
el mateix so? Amb quin so comencen?” . Després que els nens
hagin respost, presenteu la lletra s i digueu “Aquesta és la
lletra s. S es diu /sssss/. Quan nosaltres escribim aquestes
dues paraules , les dues comencen amb la lletra s.” S’anima
als nens a que pensin en altres paraules que comencin amb el
mateix so. Accepteu totes les paraules que comencin amb el
fonema /s/; encara que en el cas d’alguns fonemes, com /s/, es
lletregin amb altres lletres que sonen igual (p.ex. “cistell”, “cel”.
En aquests casos, accepteu la paraula però és millor,
inicialment, no escriure-les a la pissarra com les altres amb les
que visualment es pot emfasitzar que cadascuna comença amb
la lletra s. Tingueu en compte que com que el que aquí ens
interessa és la primera lletra de la paraula, pot ser convenient

95

la inclusió de paraules llargues (p. ex., sabata, samarreta,
semàfor, setmana).

A continuació, barregeu les dues sèries de targes i aneu-les
ensenyant una per una de manera que tots les puguin veure.
Davant de cada tarja els nens han de dir “s” si l’objecte dibuixat
comença amb el so /s/.

Nota: Feu que els nens aixequin targes amb les lletres impreses
o fitxes quan responguin de manera que us sigui més fàcil
comprovar la seva comprensió i participació.

Variacions De cara a valorar el progrés individual i alhora vigilar que
tots hi participin, feu que els nens esperin a donar la
resposta fins que els hi doneu un senyal. Aleshores, al atzar,
demaneu la resposta a un individualment o a tot el grup.

- A la segona sèrie de targes, enlloc d’incloure només
dibuixos que tots comencin amb un altre so, com /m/,
incloeu dibuixos que comencin amb més varietat de
diferents sons i lletres. Això farà una mica més complicada
la feina.

- Utilitzant sèries de dibuixos que tinguin només dues lletres
inicials (p. ex. s i m), feu que els nens identifiquin el so
inicial de cada dibuix mentre treballeu amb les targes
barrejades. Utilitzeu aquesta variació per repassar amb els
nens lletres que han après prèviament mentre treballen unes
altres de noves.


96

9C Estic pensant en una cosa: Sons Inicials i Lletres

Objectiu Per reforçar i ampliar la consciència dels nens sobre cada
consonant inicial per requeriment implícit en noms propis o
comprovar el so inicial de cada ítem que es consideri durant el
joc.

Activitat 7D: Estic pensant en una cosa
Referencial

Activitat Digueu: “Ara jugarem un joc que es diu “Estic pensant en una
cosa...” Jo escriuré el nom de la paraula d’una cosa de per aquí
en la que estic pensant . Us donaré pistes i vosaltres haureu de
endevinar la meva paraula”. Escriviu la paraula en algun lloc on
no la puguin veure durant el joc i que la pugueu ensenyar una
vegada l’hagin endevinat.

Aleshores, ensenyeu i digueu als nens la lletra inicial de la
paraula que han d’endevinar. (Per a aquest joc, cal restringir les
lletres inicials a aquelles que ja s’han introduït). Després de
presentar la lletra, pregunteu als nens pel so que fa: “Estic
pensant en una cosa que comença amb la lletra s. Quin és el
so de la lletra s?” [ssss]. Molt bé. Ara mireu per tota la classe i
mireu si veieu una cosa que comença amb la lletra s.”

Totes les respostes dels nens cal que siguin revisades per tots
per tal d’assegurar-se’n que el que han dit comença pel fonema
concret. Quan els suggeriments dels nens no comencen pel so
correcte, feu-ho observar per la classe. Suggeriments que
comencen pel so correcte cal que siguin celebrats i escrits a la
pissarra, emfasitzant la seva lletra inicial.

Variació - Jugueu amb objectes que no estiguin a la vista i utilitzeu pistes
com “La paraula secreta comença per la lletra s, és un animal,
no té potes i no té pèl”, i així successivament.

97

9D Noms de dibuixos: Sons Finals i Lletres

Objectiu Aparellar lletres amb els fonemes finals de les paraules.

Nota: Per a cada nova consonant, és important que els nens
estiguin raonablement familiaritzats amb l’Activitat 9B: Noms de
dibuixos: Sons Inicials i Lletres abans de passar a aquesta
activitat.

Activitat 7G: Diferents paraules, el mateix fonema final.
Referencial

Activitat Utilitzeu dues sèries de targes amb dibuixos. Els noms dels
objectes dibuixats en totes les targes de la primera sèrie acaben
amb la lletra i el fonema del dia (p. ex. /s/ en el primer dia). En la
segona, una petita col.lecció de targes que comencen amb un
altre so ben contrastat (/m/ en el primer dia). Abans de
començar el joc, reviseu amb els nens el nom de cada dibuix a
la sèrie de /s/ per evitar confusions durant el joc.

Ensenyeu un dibuix de la primera sèrie i feu que els nens
l’anomenin i identifiquin el fonema final (p.ex., gos, /ssss/).
Repetiu el procediment amb la segona tarja de la sèrie (p. ex.
autobús, /ssss/). Pregunteu: “Tenen aquestes dues paraules el
mateix so final? Quin és aquest so final?” Una vegada els nens
hagin contestat, ensenyeu la lletra s i digueu “Aquesta és la
lletra s. S sona /ssss/. Quan escrivim aquestes dues paraules,
totes dues acaben amb la lletra s. A continuació escriviu les
dues paraules a la pissarra per emfasitzar visualment aquest
aspecte.

Aleshores es demana als nens que pensin en altres paraules
que acabin amb el mateix so. Accepteu totes les paraules que
acaben amb el fonema concret, encara que en el cas d’alguns
fonemes, com /s/, es lletregin amb altres lletres que sonen igual
(p.ex. “llaç”, “braç”) En aquests casos, accepteu la paraula però
és millor, inicialment, no escriure-les a la pissarra com les altres
amb les que visualment es pot emfasitzar que cadascuna
acaba amb la lletra s.

Després barregeu les dues sèries de targes i les aneu
ensenyant una per una de manera que tots les vegin. Davant de
cada tarja els nens han de dir “s” si l’objecte mostrat acaba amb
el so /s/. Els dibuixos s’escolliran en funció de que acabin amb
la lletra concreta; a més a més, podeu escriure les paraules a la
pissarra per reforçar-les.

Nota: Feu que els nens aixequin una tarja amb la lletra
dibuixada o fitxes quan responguin per facilitar-vos el control de
la seva comprensió i participació.

Variacions - De cara a poder valorar el progrés individual i el seu nivell de
participació, feu que els nens no contestin fins que feu un

98

senyal. Aleshores, de forma imprevisible, pregunteu a algú
individualment o al grup sencer.

- A la segona sèrie de targes, enlloc d’incloure només dibuixos
que acaben només amb un so, com /m/, intercaleu paraules els
finals de les quals acaben amb diferents sons i lletres.

- Utilitzant sèries de dibuixos que tinguin només dues lletres
finals (p. ex. s i m), feu que els nens identifiquin el so final de
cada dibuix mentre treballeu amb les targes barrejades. Utilitzeu
aquesta variació per repassar amb els nens lletres que han
après prèviament mentre treballen unes altres de noves.


99

9E Buscant el dibuix: Consonants inicials o finals

Objectiu Centrar l’atenció dels nens en tots els sons estudiats fins aquest
moment.

Nota: Aquest joc és apropiat només quan els nens han
treballat amb vàries lletres. Però donat que les consonants finals
son més difícils que les inicials, necessitaran més ajut.

Activitats 7C: Trobant coses: Fonemes Inicials
referencials 7H: Trobant coses: Fonemes Finals

Activitats Per a la consonant inicial, escampeu els dibuixos que
representin cadascuna de les diferents lletres enmig d’un cercle.
Per jugar, ensenyeu una lletra i feu que els nens trobin un dibuix
que comenci amb aquella lletra. Després d’una prudencial
temps d’espera, feu que un nen esculli una tarja i justifiqui la
seva elecció. El nen ha de treure el dibuix del mig del cercle i
col·locar-lo sota de la tarja de la lletra corresponent. Jugueu el
joc de la mateixa manera per les consonant finals, fent que els
nens escullin els dibuixos els noms dels quals acabin amb la
consonant que vosaltres indiqueu.

Variació Repartiu les targes de dibuixos entre els nens. Cadascun ha de
dir la lletra inicial o final de la seva tarja i afegir-la a la pila de la
lletra corresponent.

100

9F Introducció a com es lletregen les paraules: Afegir una lletra

Objectiu Introduir els nens en el lletrejar paraules d’esquerra a dreta i en
la correspondència lletra-so de les cinc vocals bàsiques.

Nota: Aquesta activitat es pot introduir tan aviat els nens
estiguin segurs amb les cinc primeres consonants.

Activitats 8B: Paraules amb tres sons
Referencials 8C: Grups consonàntics: Afegint i traient sons inicials

Activitat Comenceu dient una paraula de dos sons (p. ex. as) i feu que
els nens els diguin separats (p. ex. /a/-/s/). Repetiu els sons i
escriviu les lletres corresponents a la pissarra. Expliqueu que el
so /a/ es representa per la lletra a. Feu que els nens repeteixin
el so vocàlic i després els dos sons de la paraula que heu escrit,
a mesura que senyaleu, d’esquerra a dreta –primer a poc a poc
i després més de pressa- les lletres que els representen.

A continuació, afegiu una de les lletres estudiades anteriorment
(p. ex. p) al començament de la paraula. Feu que els nens
diguin el so de la nova lletra i després que s’imaginin la nova
paraula pronunciant i combinant els sons de les tres lletres que
els representen. Fins que els nens no ho hagin entès,
necessitareu modelar i donar suport a aquesta activitat de
combinar i dir els sons d’esquerra a dreta. Després aquesta
activitat pot ser més engrescadora si feu que els nens aixequin
la mà quan creguin conèixer cada paraula i puguin justificar la
seva resposta segmentant la paraula per lletres i tornant-les a
combinar juntes posteriorment.

La activitat continua construint noves paraules afegint o
substituint una sola lletra. Després del primer dia, cal haver
exercitat amb les lletres inicial i final. Exemple de sèries de
paraules podrien ser:

as cas gas las pas vas ase
al mal pal sal ala
mà ama mal mar mas
pa apa pal pam pas pau
es mes pes est
pe pel pes pet
te tel Teo teu
be beu (v)el veu
me mel mes meu
pi api Epi
pis pit piu
bo bol bon bony bot bou
ós cos gos mos tos vos ossa
tu tub tul

Les noves consonants s’aniran afegint a l’activitat a mesura que
es vagin introduint, i aniria bé reforçar la lletra a fins que
s’hagin treballat unes quantes consonants amb aquesta sèrie.

101

Al tornar a introduir aquesta activitat cada dia i mentre es
treballi, cal reforçar l’atenció dels nens en les vocals. Després
que els nens es familiaritzin amb l’activitat, la vocal a pot ser
substituïda per paraules amb la vocal o. I gradualment, de la
mateixa manera es poden anar introduint les cinc vocals
bàsiques i exercitar-les. Reviseu periòdicament cadascuna de
les vocals perquè els nens no les oblidin mentre treballen la
següent.


102

9G Canviar la lletra

Objectiu Dirigir l’atenció dels nens al fet que totes les lletres d’una
paraula hi tenen un paper i desenvolupar la seva percepció de
les distincions vocàliques.

Activitats 8C: Grups consonàntics: Afegir i treure el so inicial
Referencials 8D: Grups consonàntics: Inserir i treure sons medials

Activitat Escriviu una paraula a la pissarra i feu que els nens la
pronunciïn, la combinin i l’identifiquin. Aleshores substituïu una
de les lletres de la paraula. Feu que els nens vegin el resultat
tornant a pronunciar la paraula. Reforceu la seva resposta
pronunciant els diferents sons i la combinació de les lletres.
Repetiu aquests pas una i altra vegada.

Quan treballeu amb les consonants inicials i finals, el joc es fa
com s’ha dit anteriorment, només que avançant més ràpid.
Quan treballeu amb les vocals, els alumnes potser necessitaran
més suport. En un dia concret, és millor centrar l’atenció només
en una de les posicions de les lletres, ja sigui la inicial, la final o
la medial (vocal). Possibles exemples podrien incloure:10

Inicial: (a) cal mal pal sal val
cas gas llaç mas nas vas
(o) (b)ot lot mot pot sot tot
bou cou nou pou sou tou
(u) cuc puc ruc suc
(e) net pet set
(i ) llit nit pit
niu piu riu viu

Final: (a) pal pam pas pau
(o) sóc sol som sot sou
(u) puc pur pus put
(e) pel pes pet peu
(i ) ric ris riu
pic pis pit piu
Mitja: pas pus pes pis
sac sóc suc sec
mal mol mel mil
llaç lluç llis
roc ruc rec ric

Novament i de cara a assegurar-se de la competència i progrés
dels nens, és una bona idea crear un “temps d’espera” i
preguntar, de forma imprevisible, ja sigui individualment, ja sigui
a tot el grup.


10
Podeu utilitzar pseudoparaules i preguntar als nens si són paraules “de veritat” o
“inventades”

103

9H Pronunciant Paraules

Objectiu Preparar els nens per descodificar de forma independent,
afegint o canviant lletres en qualsevol posició en una paraula.

Activitats 8C: Grups consonàntics: Afegint o traient sons inicials
Referencials 8D: Grups consonàntics: Inserint o traient sons medials
8E: Formant paraules de quatre sons.

Activitat Comenceu per escriure una paraula a la pissarra i feu que els
nens l’articulin i la composin. Aleshores canvieu la paraula en
algun sentit, però només per una lletra i feu que els nens
llegeixin la nova paraula que resulta. En resum, aquesta activitat
és similar a la anterior excepte que podeu afegir una lletra,
treure una lletra o canviar lletres en qualsevol posició d’una
paraula que prèviament s’hagi articulat. A més a més, s’estudien
per primera vegada els grafemes dels grups consonàntics. A
continuació es donen alguns exemples de llistes de paraules de
la manera com poden anar variant:

pi, pa, pal, pala, ala, la, pla, plat
mà, mar, mal, mel, el, pel, ple, plec
as, os, cos, tos, to, tro, tros, ros,
bon, bona, ona, oca, foca, foc, floc, bloc
pot, pota, bota, boca, roca, roc, ruc, ric
ou, tou, pou, plou, plom, pom, pam, ram
set, sot, sota, copa, cop, cap, rap, drap
to, tos, tou, bou, brou, brau, blau, clau
sa, sal, sap, cap, tap, tapa, capa, clapa
as, vas, nas, nus, nous, ous, bous, bols

Nota: Després de fer cada sèrie, repasseu-la fent que els nens
utilitzin cada paraula en una frase. Fent això de forma
implícita requereix que els nens tornin a llegir les paraules i
tinguin en compte el seu significat.

Variacions - Feu un joc similar però per escrit. Dicteu cada paraula i feu que
els nens l’escriguin. Després de cada paraula i abans de la
següent, animeu als nens a revisar-la i a corregir-la tot lletrejant-
la. Reforceu els encerts i feu que l’activitat sigui com un joc
divertit. No feu més de cinc paraules en un dia concret o el joc
pot passar de ser divertit a massa costós.

- Animeu els alumnes a utilitzar la seva consciència fonèmica i
els coneixements de les lletres per escriure de forma
independent, utilitzant paraules inventades (pseudoparaules)
que lletregin.


104

10 AVALUAR LA CONSCIÈNCIA FONOLÒGICA

Aquest capítol conté els procediments d’avaluació per una valoració de grup
de la consciència fonològica. Ja que la fonologia té a veure amb els sons de la
llengua, una avaluació de grup amb paper i llapis podria semblar una mica
estrany. No obstant això, la recerca i l’experiència ha demostrat que una
avaluació d’aquestes característiques pot, en efecte, captar de manera útil els
nivells generals de consciència fonològica dels nens petits. Així mateix, en
termes de temps, l’avaluació en grup és més eficient si es compara amb
l’avaluació individual. No obstant això, en el parvulari es recomana avaluar els
nens en grups que no siguin superiors a sis – preferiblement en grups de dos o
tres.
Si s’administra la prova a tots els alumnes de la classe abans de fer servir el
currículum, el mestre pot estimar objectivament el nivell inicial de consciència
fonològica dels seus alumnes. Amb tot, pels nens de parvulari és aconsellable
proporcionar ensenyament sobre la consciència fonològica abans de la prova.
Aquesta avaluació prèvia és especialment valuosa pels mestres dels alumnes
dels primers cursos o que presenten dificultats, ja que proporciona una guia
per adaptar el temps i l’esforç educatiu d’acord amb les necessitats i els
coneixements previs de l’alumne. Encara que s’haurien de provar les activitats
clau –fins i tot des del primer capítol del programa– per tal de garantir una
comprensió del tot segura, el treball pot començar en ferm en el capítol que es
correspongui amb el subtest on les puntuacions de l’alumne comencen a caure
(empitjorar). L’avaluació es pot repetir amb tots els alumnes a intervals d’1-2
mesos, i les puntuacions es poden utilitzar per controlar el progrés del grup.
Novament, les puntuacions més baixes del grup en qualsevol subtest indiquen,
en general, que els nens haurien de tornar al capítol corresponent del
programa i a les activitats relacionades.
Si es fa servir adequadament, l’avaluació també pot ajudar a identificar aquells
individus amb dificultats fonològiques. Aquí, no obstant això, es fa necessària
una advertència. Moltes vegades els nens petits tenen dificultats a l’hora
d’escoltar i seguir ordres i, encara més, amb la classe d’atenció,
independència i control metacognitiu que aquest tipus de proves exigeixen. A
pesar del fet que aquesta avaluació s’ha dissenyat de tal manera que, amb
suport, supervisió i estímul, la majoria de nens poden respondre a aquestes
demandes, les puntuacions individuals s’haurien de tractar amb prudència.
Com a norma, una puntuació alta indica que un nen progressa bé en les
capacitats avaluades. No obstant, un nen pot obtenir una puntuació baixa en
algun o tots els subtests per raons en absolut relacionades amb els seu
contingut o objectiu. Aquells nens que tenen una realització pobra en algun
subtest s’haurien de tornar a avaluar a través d’intervencions un a un. Quan es
concreten dificultats, el nen hauria de rebre un suport especial fins que les
superi (veure Torgesen i Bryant, 1994; Wagner i Torgesen, 1997). Cal tenir
present, també, que la competència i confiança d’un nen a l’hora de treballar
amb jocs i materials rellevants és un indicador de comprensió i creixement
més vàlid que la puntuació obtinguda en qualsevol sèrie d’ítems tems de
prova.

LA PROVA D’AVALUACIÓ
La prova d’avaluació conté sis subtests:
1. Identificar rimes
2. Comptar síl·labes

105

3. Aparellar sons inicials
4. Comptar fonemes
5. Comparar la llargada de les paraules
6. Representar fonemes amb lletres

La puntuació màxima en cada tasca és de 5 punts, la qual cosa porta a una
puntuació màxima total de 30 punts.

MATERIALS
Cada ne hauria de tenir un llapis i un llibret de prova (fet del conjunt de
formularis d’avaluació de l’alumne que es presenta en aquest capítol), que
inclou una coberta en la que el nen ha de posar el nom. S’hauria de tenir una
sèrie de pàgines de demostració (que es presenten en aquest capítol), una
còpia del llibret de l’avaluació i un llapis.

EL PROCEDIMENT D’AVALUACIÓ
L’administració de tota la prova dura uns 30 minuts o més amb els nens de
parvulari. Recomanem que la grandària total del grup que s’avalua no sigui
superior als 15 nens pels primers cursos i de 6 a parvulari. Els grups més
grans solen ser difícils de portar en una situació d’avaluació.
També recomanem que, com a mínim, hi hagi dos mestres durant
l’administració de la prova. El fet d’implicar a un altre mestre ajuda a assegurar
que els nens prestin atenció i segueixin ordres adequadament. A més a més,
proporciona una valuosa oportunitat per comentar els resultats de l’avaluació
així com les implicacions i estratègies de seguiment.
Les següents seccions ofereixen unes breus justificacions de cada un dels
subtests i les instruccions per a la seva administració.

106

· IDENTIFICAR RIMES
Per a la majoria de nens, l’habilitat d’identificar rimes i produir rimes sembla
que es desenvolupi sense ensenyament formal. Tot i així, la recerca mostra
que la sensibilitat a la rima és un indicador útil d’un nivell bàsic i inicial de
consciència fonològica (Lundberg, Olofsson i Wall, 1980; Mutter, 1994). És a
dir, per apreciar la semblança entre les paraules mal i pal, el nen ha de prestar
atenció no al significat de les paraules, sinó als seus sons. Encara que una
sòlida sensibilitat a la rima no porta automàticament o directament a la
consciència fonològica, la seva absència suggereix l’existència de dificultats i
és suficient per justificar una resposta educativa.

Descripció
En el full de la prova hi ha 10 dibuixos. Per a cada dibuix de la columna
esquerra, hi ha un altre dibuix en la pàgina amb un nom que hi rima. La
tasca del nen és mirar els dibuixos que rimen fent una línia entre ells.

Administració
S’ha de començar explicant que dues paraules rimen quan els seus finals
sonen igual i proporcionar al nen diversos exemples de paraules que rimen:
“pot – got”
“sal – pal”
“pel – cel”
Ajudar al nen a que pensi algunes rimes més:
“Algú pot pensar amb una paraula que rimi amb nas?” (per ex., pas,
vas, cas, gas, mas)
“... amb gos?” (per ex., tos, dos, ros,)
“... amb niu?” (per ex., viu, riu, piu, diu)
“... amb peu?” (per ex., deu, seu, veu)
Després s’ha d’aguantar la pàgina de demostració, que mostra dues columnes
de dos dibuixos cada una, i assenyalar el primer dibuix de l’esquerre:
“Podeu dir el nom d’aquest dibuix?”
“Sí, és una rata. Ara mireu els dibuixos d’aquest costat de la pàgina. En trobeu
algun que rimi amb rata? Aixequeu la mà si el trobeu”.
“Molt bé, bata i rata rimen. Escolta: rata ... bata.”
“Per demostrar que aquests dos dibuixos rimen, els uniré amb una ratlla”

Dibuixar una línia entre els dos dibuixos, aguantant la pàgina per assegurar-se
que tothom ho veu i ho comprèn. Després dirigir l’atenció dels nens cap a la
part inferior, el dibuix de l’esquerre:
“Aquí hi ha un dibuix d’un plat. Veieu un altre dibuix que rimi amb plat?
Aixequeu la mà si ho sabeu”.
“Molt bé, plat i blat rimen. Escolteu: blat ... plat”.
“Per demostrar que aquests dos dibuixos rimen , faré una línia entre ells”.
Demostrar-ho un altre cop, assegurant-se que tothom està atent:
107

“Gireu la primera pàgina del vostre llibret. Aquí hi ha 10 dibuixos. Cada dibuix
de la columna de l’esquerra rima amb un altre dibuix de la pàgina”.
“Busqueu les paraules que rimen i ajunteu-les amb una línia”.
“Abans de començar, us diré els noms dels dibuixos”.
Assenyalar un dibuix cada vegada de dalt a baix i d’esquerra a dreta, dir el
nom de forma clara i assegurar-se que tots els nens estan atents i comprenen:
“anell, galeta, llum, riu, maleta, mal, niu, ocell, sal, fum”.
“Molt bé. Ara comenceu a buscar les rimes. No us oblideu de dibuixar una línia
entre els dibuixos que rimen”.
“Quan hàgiu acabat, deixeu el llapis i mireu-me”.

Puntuació
Donar a cada nen un punt per cada dibuix que s’ha aparellat correctament, de
manera que la puntuació màxima possible és de 5.

108

· COMPTAR SÍL.LABES
La recerca mostra que l’habilitat de distingir les síl·labes és més fàcil que
l’habilitat de distingir els fonemes i, a més, que generalment la consciència
sil·làbica sorgeix abans que la consciència fonèmica en el desenvolupament
dels nens (Lundberg, Frost i Peterson, 1988). Aquest subtest avalua la
consciència fonèmica dels nens. Això es fa demanant als nens que comptin el
nombre de síl·labes de diferents paraules

Descripció
El full de la prova mostra cinc dibuixos, cada un amb una línia en blanc per
respondre. Els nens han d’indicar el número de síl·labes de cada una de les
paraules dibuixades. Ho han de fer escrivint tantes ratlles en la línia de
resposta.

Administració
S’ha de començar ensenyant als nens la manera de comptar el número de
síl·labes de les paraules. Es pica de mans mentre es diu cada una de les
síl·labes. S’ha de fer la demostració amb paraules que estan formades per
dues síl·labes (per ex., pas-tís, me-ló, car-ter). Marcar les síl·labes picant de
mans. De manera semblant, algunes paraules de tres síl·labes (per ex., pas-ti-
lla, ma-le-ta. man-te-ga) s’haurien de picar i comptar. També s’haurien de
demostrar algunes poques paraules monosíl·labes (per ex., pot, mà, sol).
Després ensenyar la pàgina de demostració i assenyalar el primer dibuix:
“Mireu aquest dibuix. Què és?”
“Sí, és una porta. Ara diem la paraula poc a poc, síl·laba per síl·laba, i al
mateix temps farem una ratlla vertical per cada síl·laba que sentim: por-ta” (el
mestre fa una marca per a cada sil·labes mentre les pronuncia)
“Molt bé. Comptem-les (mestre i alumnes compten les marques), quantes n’hi
ha?
“Sí, dues, aquesta paraula té dues sil·labes”
Un cop fet això, pronuncia la paraula por-ta una vegada més, assenyalant
cada marca al mateix temps que dius la síl·laba corresponent. Després dirigeix
l’atenció dels nens cap al següent dibuix de la pàgina de demostració.
“Mireu el següent dibuix. Què és?”
“Sí és una papallona”.
“Diguem junts la paraula, poc a poc, de manera que puguem sentir les
síl·labes i fer una marca per a cada síl·laba: pa-pa-llo-na (I I I I). Comptem les
marques, quantes n’hi ha?
“Sí, quatre. Aquesta paraula té quatre sil·labes”
Un altre cop, dir la paraula, papallona, síl·laba per síl·laba, assenyalant les
marques al mateix temps. Ara demanar als nens que mirin la pàgina de la seva
prova.
“Què penseu que heu de fer en aquesta pàgina?”
“Sí. Per cada dibuix intenteu calcular quantes síl·labes hi ha en el nom del
dibuix que veieu”.
“Abans de començar, diré el nom de cada dibuix”.

109

“Escolteu atentament: llapis, elefant, bicicleta, llaç, papallona”.
“Mireu si podeu comptar les síl·labes de cada dibuix. Assegureu-vos de marcar
el número de síl·labes al costat del dibuix”
“Quan hàgiu acabat, deixeu el llapis i mireu-me”.

Puntuació
Donar 1 punt per cada paraula que s’identifiqui correctament. D’aquesta
manera, la puntuació màxima possible és 5.

110

· APARELLAR EL SO INICIAL
La recerca ha demostrat que l’habilitat d’examinar si les paraules tenen el
mateix so inicial és un primer aspecte crític en el desenvolupament de la
consciència fonèmica. Aquest subtest avalua aquesta habilitat. Es demana que
els nens aparellin paraules que comencin amb el mateix so.

Descripció
El full de la prova mostra 10 dibuixos. A cada dibuix de la columna de
l’esquerra n’hi correspon només un de la columna de la dreta que comença
amb el mateix fonema. Els nens han de relacionar els dibuixos que comencen
amb el mateix so fent una ratlla entre ells.

Administració
Mostrar la pàgina de demostració i assenyalar el dibuix superior del costat
esquerre de manera que tothom el pugui veure.
“Mireu aquest dibuix. Aquest dibuix és un sac”
“Quin és el primer so de la paraula sac? Aixequeu la mà si ho sabeu”.
“Sí, el primer so de sac és [ssss]: ssss-ac”.
Seguidament, dirigir l’atenció dels nens a la columna de dibuixos del costat
dret de la pàgina.
“Ara mireu els dibuixos d’aquest costat de la pàgina. Podeu trobar un dibuix
que comenci amb el mateix so que sac?. Si el trobeu aixequeu la mà”
“Bé. Sol comença amb el mateix so que sac. Escolta bé: sss-ol... sss-ac”.
“Ara dibuixem una línia entre sac i sol que demostra que comencen amb el
mateix so”.
Dibuixar una línia entre els dos dibuixos mostrant la pàgina per assegurar-se
que tothom ho vegi i ho comprengui. Després dirigir l’atenció cap el dibuix
inferior del costat esquerre.
“Aquest és el dibuix d’un cuc. Quin és el primer so de la paraula cuc?.
Aixequeu la mà si ho sabeu”
“Sí, el primer so de cuc és [k]: c-c-c-cuc”.
Dirigir l’atenció dels nens cap a la columna de dibuixos del costat de la pàgina.
“Veieu algun dibuix que comenci amb el mateix so que cuc?”
“Sí, cap comença amb [k]. Escolteu: c-c-c-cuc... c-c-c-cap”.
Dibuixar una línia entre els dos dibuixos de manera que tots els nens puguin
veure que el que s’ha fet. A continuació, demanar als nens que vagin a la
pàgina de la prova. Assenyalar les diferents columnes i explicar el següent:
“Per a cada dibuix d’aquest costat, heu de trobar-ne un altre aquí (columna de
la dreta) que comenci amb el mateix so”,
“Quan trobeu un dibuix que comenci amb el mateix so, uniu-los amb una línia”.
“Abans de començar, us diré el nom de cada dibuix”.
Assenyalar cada dibuix mentre es diu el nom, de dalt a baix i d’esquerra a
dreta:

111

“Escolteu bé: “lluna, vestit, pa, fulla, foc, gos, vaca, pastís, gat, llum”.
“Busqueu els dibuixos que comencin amb el mateix so i uniu-los amb un
aratlla”.
“Quan hàgiu acabat, deixeu el llapis i mireu-me. Molt bé, podeu començar”.

Puntuació
Donar a cada nen 1 punt per tots els dibuixos que s’aparellin correctament, de
manera que la puntuació màxima possible és de 5.

112

· COMPTAR FONEMES
Aquest subtest exigeix que els nens comptin el número de sons o fonemes de
diferents paraules. La recerca ha demostrat que aquesta tasca està altament
correlacionada amb altres tasques de la consciència fonològica. També és un
bon predictor del rendiment lector (Hoien, Lundberg, Stanovich i Bjaalid, 1995).

Descripció
La pàgina de prova presenta cinc dibuixos, cada un seguit d’un espai en blanc.
Els nens han de comptar el número de fonemes de les paraules presentades
per cada dibuix i indicar les seves respostes, posant marques en l’espai de
resposta en blanc.

Administració
Mostrar la pàgina de demostració i assenyalar el primer dibuix:
“Aquest és un dibuix d’una mà. Digueu per vosaltres mateixos i molt a poc a
poc la paraula mà. I al mateix temps farem una marca per cada so que sentim:
m-a.(És el nombre de fonemes, no el nombre de lletres el que ens interessa)”.
“Molt bé. Comptem-les (mestre i alumnes compten les marques), quantes
lletres hi ha?”
“Si, dos, aquesta paraula té dos sons”
Un cop fet això, es pronuncia la paraula m-a una vegada més, assenyalant
cada marca al mateix temps que es diu el so corresponent. Després, dirigir
l’atenció dels nens cap al següent dibuix de la pàgina de demostració.
“Què ens mostra el següent dibuix?”
“Sí, el sol. Quants sons hi ha a la paraula sol?”
“Fem-ho tots junts, posant una marca per a cada so: /s/.../o/.../l/. Comptem les
marques. Molt bé, tres. Així doncs, la paraula sol, té tres sons.
Després cal revisar-ho de nou, assenyalant cada marca a mesura que es diu
el fonema que representa; /s/.../o/.../l/. A continuació, demanar als nens que
girin la pàgina de la prova i continuar:
“Aquí hi ha dibuixos de cinc coses. Has d’intentar marcar quants sons hi ha en
el nom de cada dibuix”.
“Abans de començar, deixeu-me dir el nom dels dibuixos”.
Assenyalar cada dibuix mentre es pronuncia correctament el seu nom:
“Peu, xai, braç, sopa, pinta”.
“Calculeu el nombre de sons de cada paraula fent una marca per a cada
fonema i comptant-les”.
“Quan acabeu, deixeu el llapis i mireu-me”.

Puntuació
Donar 1 punt per cada resposta correcta de manera que la puntuació màxima
possible és de 5.

113

· COMPARAR LA LLARGADA DE LES PARAULES
En aquesta tasca, els nens han de comparar dues paraules i decidir quina té el
nombre més gran de fonemes. Per sortir-se’n bé de la tasca cal que els nens
ignorin el significat de les paraules i atenguin només a la seva estructura
fonèmica.

Descripció
La pàgina de la prova presenta cinc parelles de dibuixos. Per cada grup, els
nens han d’encerclar el dibuix que representa la paraula amb més fonemes.

Administració
Mostrar la pàgina de demostració i assenyalar la primera parella d dibuixos:
“Mira la primera parella de dibuixos. Són ou i plou. He d’encerclar el dibuix
que tingui més sons. Quin d’aquests dibuixos hauré d’encerclar? Aixequeu la
mà si ho sabeu”.
“Diguem a poc a poc les dues paraules i comparem-les; ou.../o/.../u/. Quants
sons té ou? Sí, dos”,
“Ara fem-ho amb plou: /p/.../l/.../o/.../u/ Quants sons té plou? Sí, quatre?.
“Així doncs, quin dibuix hauré d’encerclar? Quin té més sons?”
“Molt bé, plou té més sons que ou. Escolta bé: ou...plou”.
Assegura’t que tothom presta atenció i encercla el dibuix de plou. Després
repetir la demostració amb la segona parella de dibuixos.
“Mireu la segona parella de dibuixos. Una mostra un braç i l’altra mostra un
vas. He d’encerclar el dibuix que tingui més sons. Quin d’aquests dos dibuixos
hauré d’encerclar? Aixequeu la mà si ho sabeu”.
“Digueu a poc a poc les dues paraules i compareu-les: braç.../b/.../r/.../a/.../ç/.
Quants sons té braç? Quatre”.
“Ara fem-ho amb vas: /v/.../a/.../s/. Quants sons té vas? Tres”.
“Així doncs. quin dibuix hauré d’encerclar? Quin té més sons?”
“Molt bé, braç té més sons que vas. Escolta bé: braç...vas”.
Després demanar als nens que passin a la pàgina de la prova.
“Aquí hi ha cinc parelles de dibuixos. Per cada parella heu d’encerclar el dibuix
que tingui més sons”.
“Primer de tot us diré els noms: mà-mal; pala-pa; ull-bull; foc-foca; tren-
autobús, gos-os”.
“Recordeu, per cada parella encercleu aquells noms que tinguin més sons”.

Puntuació:
Donar 1 punt per cada parella que es resolgui correctament, de manera que la
puntuació màxima és de 5.

114

· REPRESENTAR ELS FONEMES AMB LLETRES

Aquesta tasca final exigeix que els nens combinin la seva consciència
fonèmica amb el coneixement de les lletres per tal d’escriure les paraules de
manera independent. Ja que el que interessa és la comprensió que té el nen
del principi alfabètic, totes les paraules impliquen combinacions so-grafia
directes i simples. La comprensió de l’alfabet està fortament relacionada amb
l’aprenentatge de la lectura (Hatcher, Hulme i Ellis,1994).

Descripció
El full de la prova presenta cinc dibuixos i es demana als nens que escriguin el
nom de cada un d’ells.

Administració
Mostrar el la pàgina de demostració i assenyalar el primer dibuix.
“Aquí hi ha u dibuix d’una mà. Sabeu com s’escriu mà? Fem-ho tots junts?”
“Primer de tot diem poc a poc la paraula mà, so per so: /m/ /a/. Quin és el
primer so?”
“Així doncs, quina lletra hem d’escriure primer?”
Assegurant-se que tots els nens presten atenció, s’escriu la lletra m a l’espai
que hi ha al costat del dibuix de la mà.
“Molt bé. Quin és el segon so de la paraula mà. Escolteu atentament; /m/ /a/.”
“Quin és el segon so? Molt bé, la /a/. Quina lletra hem d’escriure?”.
Afegir la lletra a i després, d’esquerra a dreta i a mesura que es van senyalant
les lletres, es llegeix tota la paraula. A continuació, es demana als nens que
vagin a la pàgina de la prova. Abans de començar, es diu el nom de tots els
dibuixos:
“Sol - ou - plat - -pot - rei”

Puntuació:
Cada paraula s’ha de puntuar com a correcta o incorrecta. D’aquesta manera,
la puntuació màxima és de 5 punts. Tot i així, el resultat d’aquest subtest es
podria tornar a puntuar per tal d’analitzar el grau de codificació de paraules per
sí mateix. Amb aquesta finalitat, es podria donar 1 punt per cada so que es
representa correctament, sempre i quan no es violi l’ordre d’esquerra a dreta.
Per exemple:
4 punts plat
3 punts pat, pla
2 punts pl, pa, pt
1 punt p
Si es puntua d’aquesta manera, el nombre màxim de punts en aquest subtest
és de 17. Caldrà revisar les puntuacions dels nens per identificar qui presenta
un retard significatiu respecte als seus companys de cara a que pugui rebre
un ajut especial.

115

INTERPRETACIÓ DELS RESULTALTS
Al final de cada subtest es donen les instruccions per a la puntuació. Per
valorar les necessitats educatives generals dels alumnes, cal determinar la
seva puntuació mitja en cada subtest.
Per determinar la puntuació mitja d’un subtest, sumar les puntuacions de cada
nen que ha realitzat aquell subtest i després dividir-ho pel número de nens que
han realitzat la prova. Cal tenir present que la puntuació màxima a cada
subtest és de 5.0. Si la puntuació mitja dels vostres alumnes en qualsevol
subtest és inferior a 4.0, s’hauria de revisar la secció corresponent del
currículum. Si la puntuació promig dels vostres alumnes és inferior a 3.0, la
secció corresponent del programa justifica una atenció més seriosa. A més, si
un nen té una puntuació de 2 o més punts per sota de la mitja de la classe, cal
trobar temps per descobrir si necessita ajuda o pràctica addicional.

116

TEST DE CONSCIÈNCIA FONOLÒGICA

117

Identificar rimes: Pàgina de demostració del mestre

118

Identificar rimes: Full de prova de l’alumne

119

Comptar síl.labes: Full de demostració del mestre

120

Comptar síl.labes: Full de prova de l’alumne

121

Aparellar el so inicial: Pàgina de demostració del mestre

122

Aparellar el so inicial: Full de prova de l’alumne.

123

Comptar fonemes: Pàgina de demostració del mestre

.

124

Comptar fonemes: Full de prova de l’alumne

125

Comparar la llargada de les paraules: Pàgina de demostració del mestre

126

Comparar la llargada de les paraules: Full de prova de l’alumne.

127

Representar els fonemes amb lletres: Pàgina de demostració del mestre

128

Representar els fonemes amb lletres: Full de prova de l’alumne

129

APÈNDIX A. SÍMBOLS FONÈTICS I CLASSIFICACIÓ DELS SONS EN
CATALÀ

Taula 1. Sons consonàntics en català
11
Sons Grafies Exemples de paraules segons la posició del so
consonàntics Inicial Inicial/ Medial Final
Medial
CCV VCV VCCV VCCV VC VCC
Lletre Dígraf
s s
Oclusius [p] p peix prim llapis trompeta capsa tap serp
planxa
[b] b balcó abric gàbia selva dissabte tub amb
v blanc
[t] t tap trompeta aixeta vestit ganivet font
port
[d] d didal quadre didal guàrdia fred
[k] c qu cuc crostó xocolata balcó injecció cuc quiosc
q quiosc bicicleta jaqueta forquilla taxi blanc
x quadre cinquanta
[g] g gu guix bolígraf àguila vingui càstig fang
gàbia regle fregall cargol llarg

Fricatius [f] f forquilla fregall semàfor confit bolígraf bolígrafs
flam
12
[v] v vaca ------ cova advocat
canvi
selva
servei
[z] z zero ------ trapezi pinzell ------
s ase esmorza
[s] c ss cirera ------ bicicleta vestit llaç descalç
ç semàfor tassa ambulànci explica llapis
s plaça a
jersei
llençol

[з ] g ig gerro ------ pluges albergínia lleig ------
j jaqueta pijama taronja mig

[∫] x ix xocolata ------ aixeta planxa guix
mixet peix

Africats [dз] tg ------ ------- metge ------ ------ ------ ------
tj mitjó
[t∫] tx ------- ------- cotxe ------ ------ ------ despatx
[ts] (ts) ------ ------- potser ------ ------ ------ gots
[dz] (dz) ------ ------ horitzó ------ ------ ------
Laterals [λ] ll llaç ------ forquilla ratlla pinzell ulls
[l] l l.l lila planxa ambulància enlaire balcó cargol pals
putxinel.li
Vibrants [r] r rr regle ------ gerro enraona ------ ------ ------
[r] r ------ abric cirera ------ cargol semàfor carn
prendre
Nasals [m] m mitjó ------ pijama armari flam flams
ambulàn
cia
[n] n nen ------ albergínia carnisser llençol nen carn
[л] ny nyap ------ muntanya bony anys

11
Exemples extrets de MATA, M. (1980): Fonemes, sons i grafies del vocabulari bàsic català.
AAPSA Rosa Sensat. Barcelona
12
En el català central tarragoní.

130

[ŋ] (nc) ------ ------ ------ ------ ------ ------ banc
(ng) fang

V indica qualsevol vocal; C indica qualsevol consonant; C indica la consonant analitzada

13
Taula 2. Classificació dels sons consonàntics

13
Taules extretes del libre de text: AGULLO, MA., ARENY, M., RICO, A. TERUEL, ME. (1987):
Lengua Catalana PUNTAL-1.BUP 1er. Barcelona. Ed. Vicens Vives.

131

14
Taula 3. El sistema vocàlic català

14
Taules extretes del libre de text: AGULLO, MA., ARENY, M., RICO, A. TERUEL, ME. (1987):
Lengua Catalana PUNTAL-1.BUP 1er. Barcelona. Ed. Vicens Vives.

132

Taula 4. Sons vocàlics en català

Sons vocàlics Grafies Exemples de paraules segons la posició del so
vocàlic
Inicial Medial Final
[a ] a any tap mà
[ε ] e mel cafè
[ e] e euga serp té
[∂ ] a elefant balcó poma
e llençol pare
[i] i indi crit ciri
[ ‫]נ‬ o os sol tro
[o ] o ós Llop bastó
forquilla
[u ] u ungla muntanya blau

133

Taula 5. Quadre de l’Evolució Fonològica en català. Elaborat per Laura Bosch (1987)

Apèndix B. CALENDARI SUGGERIT PER A PREESCOLAR

134

A continuació es suggereix un calendari per progressar amb les activitats en la vostre
classes de l’Etapa Infantil. Si us plau, recordeu que només és un suggeriment. Com que
les activitats estan seqüenciades per dificultat, cal mantenir l’ordre suggerit en la seva
introducció. Amb tot, caldrà que el ritme en que vosaltres ho introduïu s’adapti a les
dificultats i necessitats dels vostres alumnes. A mesura que es vagi desenvolupant cada
activitat, és necessari que observeu els vostres alumnes atentament per determinar el
nivell d’interès i comprensió de cadascun d’ells. Apart d’això, el calendari suggerit recull la
metodologia tradicional per introduir, practicar, ampliar i revisar una activitat. Recomanen
que les activitats es repeteixin sovint, fins i tot quan s’ofereixin les noves activitats. En
aquest sentit, trobareu que els vostres nens presenten diferents necessitats. Quan més
varieu les activitats ja conegudes i incrementeu la seva complexitat, més interessats i
estimulats continuaran els nens més avançats. I mentre, podreu donar un suport extra i
practicar més amb els que ho necessitin.

Hem intentat repartir les activitats entre els tres nivells de P3, P4 i P5 suggerint les
activitats que es poden variar cada dues setmanes. En general, a P3 s’haurien de
treballar els Jocs d’Escoltar i les Rimes i iniciar la noció de Paraules i Frases; a P4 caldria
desenvolupar els Jocs amb Paraules i Frases i Consciència de Síl.laba i a P5 els jocs
amb els Sons inicial i Final i Fonemes amb la introducció el darrer trimestre de les grafies.
Finalment, a primer de Cicle Inicial es treballaria la correspondència fonema-grafema i el
lletreig. Sempre, i en funció dels alumnes es podrà començar repassant les activitats del
darrer trimestre del nivell anterior o introduir, el darrer trimestre, les activitats del primer
trimestre del següent nivell. A les pàgines 136 i 137 trobareu un imprès amb el llistat de
les activitats perquè pogueu fotocopiar-lo i utilitzar-lo en la planificació i seguiment de les
activitats que introduïu i reviseu.En aquest sentit, podeu tenir a la vista la freqüència en
que heu repetit cada activitat. Així, conjuntament amb el vostre registre diari dels
alumnes, podreu tenir constància de la periodicitat en que heu introduït noves activitats i
quan heu repetit o modificat les antigues.

Exemple d’activitats que es poden fer durant P3

· Setmana 1 (octubre) 3A Escoltant sorolls

· Setmana 3 3A Escoltant sorolls
3B Escoltant seqüències de sons

· Setmana 5 (novembre) 3B Escoltant seqüències de sons
3C Patufet, on ets?
4B Contes/històries rimades

· Setmana 7 4A Poesies, cançons, cantarelles
3B Escoltant seqüències de sons
3D Amagant el despertador

· Setmana 9 (desembre) 3D Amagant el despertador
3A Poesies, cançons, cantarelles
3C Patufet, on ets?

· Setmana 11 3E Qui diu què?

135

· Setmana 13 (gener) 4B Històries rimades
3C Patufet, on ets?
3E Qui diu què?

· Setmana 17 (febrer) 4A Poesies, cançons, cantarelles

· Setmana 19 3C Patufet, on ets?

· Setmana 21 (març) 3G El joc dels disbarats (sense sentit)
4A Poesies, Cançons, Cantarelles

· Setmana 23 3H El joc del telèfon (joc del xiuxiueig)

· Setmana 25 (abril) 3E Qui diu què?

· Setmana 27 4D Paraules rimades
3H El joc del telèfon (joc del xiuxiueig)

· Setmana 29 (maig) 3F Xiuxiuejar el nom

· Setmana 31 4B Contes/Històries rimades

· Setmana 33 (juny) 3I Recordes? (Seqüència d’ordres)
4D Paraules rimades

· Setmana 34 3G El joc dels disbarats (sense sentit)
3C Patufet, on ets?

· Setmana 35 3I Recordes? (Seqüència d’ordres)
4D Paraules rimades

Exemple d’activitats que es poden fer durant P4

136

· Setmana 1-4 (octubre) Repassar activitats anteriors
· Setmana 5 (novembre) 4B Contes/Històries rimades
5C Escoltant paraules en frases

Setmana 7 4A Poesies, cançons, cantarelles
3H El joc del telèfon (joc del xiuxiueig)
4E Fem rimes!

Setmana 9 (desembre) 4B Contes/Històries rimades

Setmana 11 4A Poesies, cançons, cantarelles

Setmana 13 (gener) 4A Poesies, cançons, cantarelles

4G Un vaixell carregat de...

· Setmana 17 (febrer) 4A Poesies, cançons, cantarelles


· Setmana 21 (març) 4A Poesies, cançons, cantarelles
6C El successor del rei o de la reina


· Setmana 25 (abril) 4H El llibre de rimes


· Setmana 29 (maig) 7E Parelles de paraules I: Treure un so
(anàlisi)
6D Escoltar primer, mirar després


137

5E Paraules en i fora de context

· Setmana 33 (juny) 7F Parelles de paraules II: Afegir un so
(síntesi)

· Setmana 35 4H El llibre de rimes

Exemple d’activitats que es poden fer a P5

· Setmana 1 (octubre) 7C Trobant coses: fonemes inicials

· Setmana 3 7D En què estic pensant

· Setmana 5 (novembre) 4H El llibre de rimes
3H El joc del telèfon (el joc del xiuxiueig

4G Rimes en accions

· Setmana 9 (desembre) 4H El llibre de rimes
7D En què estic pensant

· Setmana 11 8A Paraules de dos sons
4E Fem rimes!

· Setmana 13 (gener) 8A Paraules de dos sons
7D En què estic pensant

· Setmana 15 8B Paraules de tres sons

· Setmana 17 (febrer) 7F Parelles de paraules II: Afegir un so
(síntesi)
4E Fem rimes!

· Setmana 19 7D En què estic pensant
8C Grups consonàntics: Afegint i traient sons
inicials

138

· Setmana 21 (març) 8C Grups consonàntics: Afegint i traient sons
inicials
8D Grups consonàntics: Afegint i traient sons
medials

· Setmana 23 6B Traient una cosa de la capsa

· Setmana 25 (abril) 8C Grups consonàntics: Afegint i traient sons
inicials
8D Grups consonàntics: Afegint i traient sons
medials
7C Trobant coses: fonemes inicials

· Setmana 27 8B Paraules de tres sons
7I La teranyina

Nota: Les altres setmanes es pot aprofundir en el treball de treure i afegir sons inicials,
finals o medials o exercitar la correspondència so-grafia (Vegis el capítol “Introducció de
les lletres i al lletreig”).

Cas que calgui reforçar l’aprenentatge d’algun alumne es pot impartir aquest
programa seguint aquestes orientacions, en vuit mesos, amb una dedicació diària
de uns 15 a 20 minuts.

139

Apèndix C. CALENDARI SUGGERIT PER A PRIMER GRAU DE CICLE
INICIAL

El que segueix a continuació és només un suggeriment de com es poden planificar i
distribuir .es activitats. A primer de Cicle Inicial, el programa està pensat per treballar-lo
de la mateixa manera que a Preescolar excepte de que es fa molt més ràpid i les noves
activitats s’introdueixen més ràpidament. Com en Preescolar les activitats s’introdueixen,
es practiquen, s’amplien i es revisen. Amb tot no es fan amb tanta freqüència ni duren
tant de temps. La durada del temps que es dediqui amb les primeres activitats d’escoltar i
rimar i al concepte de paraules i frases dependrà de les necessitats del desenvolupament
que presentin els nens de la vostra classe.

Com en el calendari de Preescolar, es convenient treballar-ho diàriament durant
aproximadament uns 15 minuts i dedicar-hi un temps predeterminat cada dia. Per ser
utilitzat a primer, no obstant es pot reduir a un trimestre enlloc dels vuit mesos del
Preescolar. Però lògicament, depenent del nivell dels alumnes i del seu progrés es podria
necessitar més temps. Amb tot, assegureu-vos que els vostres alumnes han aconseguit
un nivell adequat de consciència fonèmica abans de que passin a un aprenentatge més
formal de la lectura i dels grafemes; no estalvieu temps volent anar massa de pressa.

Per la majoria d’alumnes de primer, podeu abreviar els jocs d’escoltar i passar als jocs de
rimes cantarelles i poesies sense més demora. Si els nens han treballat amb uns llibres
de contes rimats al Preescolar, podríeu començar per aquí. Utilitzar textos familiars
permet al nen a centrar-se en l’activitat. Però sigui quin sigui l’objectiu, escolliu aquells
jocs que siguin més apropiats pels vostres alumnes i sentiu-vos lliures d’ampliar-los o fer-
los més complexes segons les necessitats. Amb tot cal que tingueu en compte la
seqüència de les activitats.

· Setmana 1 3B Escoltant seqüències de sorolls

3I Recordes (seqüència d’ordres)
4D Paraules rimades

5A Introduint la idea de “frase” o “oració”

· Setmana 4 5A Introduint la idea de “frase” o “oració”
3I Recordes (seqüència d’ordres)

4E Fem rimes!
5A Introduint la idea de “frase” o “oració”

· Setmana 6 5B Introduint la idea de paraula
4F Un vaixell carregat de...

140

· Setmana 7 5B Introduint la idea de paraula

· Setmana 8 5C Escoltant paraules en frases

· Setmana 9 5C Escoltant paraules en frases

· Setmana 10 5D Exercicis amb paraules curtes i llargues

· Setmana 11 5D Exercicis amb paraules curtes i llargues

· Setmana 12 6A “Picant” noms

· Setmana 13 5E Paraules en i fora de context

· Setmana 14 6D Escoltar primer, mirar després

· Setmana 15 6D Escoltar primer, mirar després
4F Un vaixell carregat de...
7A Endevina qui és

Nota: A continuació es poden treballar les activitats dels capítols 8 i 9 alternant-les amb
les activitats de lectura i escriptura.

141

Apèndix D

1. CANÇONS

♫ 1.1. L’ANY DEL REFRANY

Mes de gener Pel juliol
Mes de febrer La forca al coll
Febrer ventós Quan és agost
Cara de gos Ja bull el most
Aquests és l’any Aquests és l’any
L’any del refrany. L’any del refrany.

El març marçot Setembre ve
Mata qui pot i és carbasser
Abril finat Octubre mort
Fred acabat Pomes a l’hort
Aquest és l’any Aquest és l’any
L’any del refrany. L’any del refrany.

I quan ve el maig Novembre humit
Les flors a raig Et farà ric
Al mes de juny Desembre veus?
La falç al puny Any nou als peus
Aquests és l’any Aquests és l’any
L’any del refrany. L’any del refrany. (Francesc Bofill)

Paraules màgiques: gener, febrer, ventós, gos, any, refrany, marçot, pot, finat, acabat,
maig, raig, juny, puny, juliol, coll, agost, most, ve, carbasser, mort, hort, humit, ric,
veus, peus.

144

♫ 1.2. ARRI, ARRI, TATANET/CAVALLET

Arri, arri, tatanet/cavallet,
Que anirem a Sant Benet
Comprarem un panellet,
per dinar, per sopar
per en/la (nom del nen/a) no n’hi haurà.

Paraules màgiques: tatanet/cavallet, Benet, panellet, sopar, haurà.

♫ 1.3. BIM, BOM

Bim, Bom
Les campanes de Salom
Toquen a festa i fan Bim, Bom
Bim, Bom.

Paraules màgiques: dong, Salom.

145

♫ 1.4. LES CAMPANES

Ding, dong, ding, ding, dong!
Les campanes fan ding dong.

Ding, dong, ding, ding, dong!
I desperten a tothom. (F. Bofill, A. Puig i F. Serrat)

Paraules màgiques: dong, tothom.

♫ 1.5. CARGOL TREU BANYA

Cargol, treu banya Cargol, treu banya
Puja a la muntanya Puja a la muntanya
Cargol, treu vi Cargol bover
Puja al muntanyí Jo també vindré

Paraules màgiques: banya, muntanya, vi, muntanyí, bover, vindré

146

♫ 1.6. CONILLETS, A AMAGAR

Conillets, a amagar, a amagar, - Les set.../ Les deu...
Que la llebre és a caçar - Una, dues, tres, quatre,...
De nit i de dia - Conillets, esteu ben amagadets
Cala foc a la masia - Sííííí!
Cala foc al forn - Amagueu-vos bé
Quantes hores són? Que la llebreta ve!
- Que vingui
- Mireu que la llebreta s’alça!
- Que s’alci!

Conillets, sortiu, sortiu
que la llebre ja és al niu.

Paraules màgiques: amagar, caçar, dia, masia, forn, són, sortiu, niu.

♫

147

♫ 1.7. LA COQUETA EN SUCRE

Qui la ballarà Balli-la vostè Jo la’n vull ballar
La coqueta amb sucre Senyor/a (nom nen/a) La coqueta en sucre
Qui la ballarà Balli-la vostè ja la’n vull ballar
Eixerit serà que la balla bé! Que la’n sé ballar

Paraules màgiques: ballarà, serà, vostè, bé.

♫ 1.8. L’ERIÇÓ

L’eriçó L’eriçó L’eriçó
És rodó Té calor No té por
Cap per avall Massa pell Quan ve el gat
Un raspall Sols per a ell! L’ha punxat (F. Bofill, A. Puig, F.Serrat)
Paraules màgiques: eriçó, rodó, avall, raspall, calor, pell, ell, por, gat, punxat.

148

♫ 1.9. ESCARABAT BUM, BUM

Escarabat bum, bum
Posa-hi oli, posa-hi oli,
Escarabat bum, bum
Posa-hi oli en el llum.

Si en el llum no n’hi ha
A l’escalfeta, a l’escalfeta
Si en el llum no n’hi ha
A l’escalfeta n’hi haurà

Paraules màgiques: bum, llum, ha, haurà.

♫ 1.10. EL GEGANT DEL PI

El gegant del Pi El gegant de la Ciutat
Ara balla, ara balla Ara balla, ara balla
El gegant del Pi El gegant de la Ciutat
Ara balla pel camí. Ara balla pel terrat

Paraules màgiques: Pi, camí, Ciutat, terrat.

149

♫ 1.11. LA LLUNA

La lluna, la pruna, La lluna, la pruna
vestida de dol, i el sol mariner,
el pare la crida, son pare la crida
la mare la vol. i sa mare també.

Paraules màgiques: lluna, pruna, dol, vol, mariner, també.

♫ 1.12. LA MASOVERA

La masovera se’n va al mercat (bis)
El mercat és el dilluns
El dilluns en compra llums. Llums!

Oh lai la, la masovera, la masovera
Oh lai la, la masovera se’n va al mercat

El dimarts en compra naps.
El dimecres compra nespres
El dijous en compra nous
El divendres, faves tendres
El dissabte tot s’ho gasta
El diumenge tot s’ho menja

Paraules màgiques: dilluns, llums, dimarts, naps, dimecres, nespres, dijous, nous,
divendres, tendres, dissabte, gasta, diumenge, menja.

150

♫ 1.13. EL MOSQUIT

Un mosquit
Eixerit
Si has badat
T’ha picat
Ui, ui, ai, ai
Ui, ui, ai. (F. Bofill, A. Puig i F. Serra)

Paraules màgiques: mosquit, eixerit, badat, picat.

♫ 1.14. OLLES, OLLES, DE VI BLANC

Olles, olles de vi blanc
Totes són plenes de fang,
De fang i de maduixa,
Gira la cuixa
Qui es girarà
La (nom del nen/nena) serà

Paraules màgiques: blanc, fang, maduixa, cuixa, girarà, serà.

151

♫ 1.15. PEDRA, PEDRETA

Pedra, pedreta,
Ben rodoneta
Tirolirolà
Tiroliroleta

Paraules màgiques: pedreta, rodoneta, tiroliroleta.

♫ 1.16. PEIX, PEIXET

Peix, peixet
De la canya,
de la canya.
Peix, peixet
De la canya
al sarronet

Paraules màgiques: peixet, sarronet.

152

♫ 1.17. PLOREU, PLOREU, NINETES

Ploreu, ploreu, ninetes No pot menjar civada
Que el ruc està malalt sinó pinyons pelats
Té mal a la poteta no pot dormir a l’estable
I el ventre li fa mal sinó amb coixins daurats

Paraules màgiques: malalt, mal, pelats, daurats

♫ 1.18. PLOU I FA SOL

Plou i fa sol
Les bruixes es pentinen
Plou i fa sol
Les bruixes porten dol

Paraules màgiques: sol, dol

153

♫ 1.19. EL RUQUET VALENT
El ruquet valent Quan se’n sentirà
Porta carga, porta carga la cargueta, la cargueta
El ruquet valent Quan se’n sentirà
Porta carga i no se’n sent La cargueta tirarà.

Paraules màgiques: valent, sent, sentirà, tirarà.

♫ 1.20. LA SARDANA DE L’AVELLANA

La sardana de l’avellana
Pica de peus i balla de gana
La sardana de Ripoll
Mata la puça i deixa el poll.

Paraules màgiques: avellana, gana, Ripoll, poll.

154

♫ 1.21. TOTS ELS OCELLS QUE CANTEN

Tots els ocells que canten sense por,
s’amaguen quan arriba el caçador.
Ai caçador que bades, no era ell,
escolta bé com canta cada ocell.

Paraules màgiques: por, caçador, ell, ocell.

♫ 1.22. EL TREN

Tuut, tuuut Tuut, tuuut,
Xic, xec, xac, xuc xic, xex, xac, xuc
Xic, xec, xac, xuc (bis) xic, xec, xac, xuc (bis)

Ja surt el tren Ja marxa el tren
Fent un xiulet a poc a poc
Haig de comprar No fugis, tren
El meu bitllet. Que jo no hi sóc

Paraules màgiques: tuut, xuc, xiulet, bitllet, poc, sóc.

♫ 1.23. TRINCO, TRINCO, DE PUNTETES
155

Trinco, trinco, de puntetes, (caminar de puntetes)
No us mulleu les sabatetes,
Trinco, trinco de talons, (caminar de talons)
No us mulleu els sabatons

Paraules màgiques: puntetes, sabatetes, talons, sabatons.

156

2. CANTARELLES

♪ 2.1. AI, QUIN FRED QUE FA!
Ai, quin fred que fa
Plou i neva, plou i neva
Ai, quin fred que fa
Plou i neva i nevarà

Paraules màgiques: fa, nevarà

♪ 2.2. AL LLIT

Al llit, al llit!
De seguida al llit
La lluna ha sortit
Correm tots cap al llit

Paraules màgiques: llit, sortit

♪ 2.3. CAMPANETA LA NING-NING

Campaneta la ning-ning
Jo l’amago, jo l’amago
Campaneta la ning-ning
Jo l’amago i no la tinc

Paraules màgiques: ning, tinc.

♪ 2.4. DALT DEL COTXE HI HA UNA NINA

Dalt del cotxe
Hi ha una nina
Que repica
Els cascavells
Trenta, quaranta
L’ametlla amarganta
Pinyol madur
Ves-te’n tu
Si tu no te’n vas
Nero, nero, nero
Si tu no te’n vas
Nero, nero, nas

Paraules màgiques: quaranta, amarganta, madur, tu, vas, nas

157

♪ 2.5. LA GALLINA PONICANA

La gallina ponicana
Pon un ou cada setmana
Pon-n’hi un
Pon-n’hi dos
Pon-n’hi tres
Pon-n’hi quatre
Pon-n’hi cinc
Pon-n’hi sis

Pon-n’hi set
Pon-n’hi vuit
Pon-n’hi nou
Pon-n’hi deu,
La gallina de la Seu
Diu que amaguis aquest peu!

Paraules màgiques: ponicana, setmana, deu, Seu, peu.

♪ 2.6. PLEGA’T, PLEGA’T, PAPERET

Plega’t, plega’t, paperet
Que farem un ocellet.
Plega’t, plega’t, paperó
Que farem un ocelló

Paraules màgiques: paperet, ocellet, paperó, ocelló.

158

♪ 2.7. LA PORTA

Nyic, nyec, nyic, nyec
Tanca la porta, tanca la porta
Nyic, nyec, nyic, nyec
Tanca la porta que tinc fred!

Paraules màgiques: nyec, fred

♪ 2.8. RALET, RALET

Ralet, ralet,
Paga dineret

Paraules màgiques: ralet, dineret

♪ 2.9. SI LA BARQUETA ES TOMBA

Si la barqueta es tomba
Nena no tinguis por
Alça la corda enlaire
I fes un salt rodó

Paraules màgiques: por, rodó

♪ 2.10. UNI, DORI
Uni, dori
Teri, quatori,
Mata la veri
Viri, viron
Compte-les bé
Que dotze són

Paraules màgiques: dori, quatori, viron, són

159

3. POESIES

♥ 3.1. L’ABELLA

Abelleta vola
Per la farigola
Abelleta vola
Pel farigolar JACINT VERDAGUER

♥ 3.2. ADMIREM LA FANTASIA
Admirem la fantasia
Del pollastre cantador
Que fa de despertador
Per la gent de la masia

♥ 3.3. AI, QUIN FRED QUE FA!
Ai, quin fred que fa!
Tinc les cames enrampades,
Tinc les mans encarcarades,
Tinc el nas fet un glaç...

Si això dura no sé pas...
Ai, quin fred que fa!
Jo no el puc pas aguantar! JOSEP CARNER

♥ 3.4. ÀNEC I OCA
Un ànec i una oca Ni l’ànec és soca
Damunt d’una roca que sembli una lloca
Embullen la troca ni l’oca és tan oca
i toca a qui toca que arribi a tanoca MIQUEL DESCLOT

♥ 3.5. ARA ARRIBA CARNESTOLTES
Ara arriba Carnestoltes
Tots sortim a donar voltes
Ens posem una disfressa
Cantem, ballem i fem fressa.

160

♥ 3.6. EL CARGOL
On vas cargol tan carregat?
Duc la casa o el terrat!

♥ 3.7. EL COLOM
Si algun cop feu la lloança
Del colom que vola tant
Digueu sense cap recança
Que és simpàtic i elegant.

♥ 3.8. LES FORMIGUES
Les formigues
trafagueres,
bellugoses
i feineres,
que caminen
en fileres,
arrepleguen
a l’estiu
les llavors
escadusseres
que han pispat
a les garberes;
les traginen
per dreceres
i les guarden
dintre el niu.

♥ 3.9. EL GRILL
A la nit, ric ric
Dins del prat, rac, rac.
Al grill sap, ric, ric
Que és molt tard, rac, rac.

♥ 3.10. GRILLET FREDOLIC
Grillet fredolic
Que dins la nit bruna
Dius amb ton ric-ric
Cançons a la lluna ANTONI NAVARRO

161

♥ 3.11. JA VE LA PRIMAVERA
Ja ve la primavera Una rosa, mig desclosa
Rossinyolet canteu un clavell que n’és de bell,
Les flors estan obertes la violeta petita
Veniu i oloreu, correu. La tulipa cap de pipa
Veniu i oloreu!

♥ 3.12. LA LLUNA, LA PRUNA
La lluna, la pruna Pintades de blau
I el sol mariner Pintades de blanc
Les barques s’allunyen La plata, l’escata
Pintades de verd La pota del cranc. OLGA XIRINACH

♥ 3.13. PETITA I GENTIL

Sóc petita, sóc gentil
Sempre arribo el mes d’abril.

M’he posat només per joc
Un barret que és gran i és groc.

Pels pradells em trobareu
Mussenyora, quan passeu
Mireu bé dessota el peu.

3.14. EL ROSSINYOL

Un arbre grandiós El rossinyol cantava tan bé
A la vora d’un rierol Que alegrava el masover
Va veure passar ufanós El masover molt content
Un petit rossinyol. Ho deia a tota la gent

162

4. RIMES/ DITES/ EMBARBUSSAMENTS

A la taula i al llit,
Al primer crit.

Adéu-siau que és tard i vol ploure
I el ruc no es vol moure

Avellanes, ametlles i figues
Són bones amigues.

Dotze gallines i un gall
Mengen tant com un cavall.

Marieta vola, vola,
tu que portes camisola.

Gos i gat, aquest conte s’ha acabat.
Gat i gos aquest conte s’ha fos.

I van ser feliços i van menjar anissos.

Papallona, baixa del cel
Que et donaré pa amb mel.

Qui menja sopes, se les pensa totes.

Si tens set, beu a galet.

Sota la boteta hi ha una rateta ben petiteta;
que petiteta que és la rateta que hi ha sota la boteta.

Tinc un confit, a la punta del dit.

Pel gener Juliol,
Tanca la porta i seu al braser. L’amo del sol.

Febrer el curt, A l’agost,
Si entra dolent, pitjor en surt. De seguida és fosc.

Març, marçot Setembre vé
Mata la vella vora del foc. I és carbasser

Abril, Si a l’octubre plou
Aigües mil. El rovelló es mou.

Pel maig Novembre humit
Cada dia un raig. Et farà ric

El juny, El desembre veus?
La falç al puny. Any nou als peus

163

Per la carretera un carreter
Porta un carro amb quatre rodes
Per la carretera un carreter
Porta un carro i passi-ho bé.

Tinc una son, una gana i una set
Que no dormo, ni menjo, ni bec.
Si dormia, menjava i bevia,
La son, la gana i la set em passarien.
Pero com no dormo, ni menjo, ni bec
No em fuig ni la son , ni la gana, ni la set.

Un plat pla, blau clar,
Ple de pebre negre està.

Una cabra Si la cabra no hagués estat
Sedega sedega
Bedega bedega
Banyuda banyuda
banyega banyega
Peluda peluda
I pelada i pelada
Va tenir un cabrit el seu cabrit no hauria estat
Sedec sedec
Bedeg bedeg
Banyut banyut
Banyec banyec
Pelut pelut
I pelat I pelat.

Una gallina Si la gallina no hagués estat
Xica, xica
Tica tica
Mica mica
Camacurta camacurta
I ballarica i ballarica
Va tenir sis fills els seus fills no haurien estat
Xics xics
Tics tics
Mics mics
Camacurts camacurts
I ballarucs i ballarucs.

164

6. SONS ONOMATOPEICS

ONOMATOPEIES PER TREBALLAR ELS SONS CONSONÀNTICS

· Fonemes oclusius /p/ /t/ /k/ /b/ /d/ /g/

/p/

pi, piiii el tren
pom pom trucar a la porta
pam, pam trucar a la porta
paf, paf petar una bossa de plàstic,
pim, pim, pim picar amb un martell
pataplam, pataplam el timbal
pum, pum tirar trets
piu, piu el pollet
pii, pii l'ocell

/t/
tu, tu, tu el tren
tu uuuuuuuu la sirena
tic tac, tic tac el rellotge
tac, tac, tac una aixeta que goteja
tarari, tararà la trompeta
ta, ta, ta una metralladora

/k/
cu -cut, cu -cut el rellotge
quiquiriquí cant del gall
cric, crac obrir la porta amb una clau
croac, croac granota
ric, ric el grill
rac, rac el grill
co, co, co, co la gallina
qua. qua. qua els ànecs

/b/
be eeee el be
boooom una explosión
barrabum, barrabum un timbal
barram, barram un timbal
bub, bub el gos
boroom una cosa que cau i es trenca
buuum un tro

165

/d/
ding dong un t.imbre modern
dua, du, dua, du, dua acompanyament d’una cançó

/g/
glu, glu, gluc una persona que s'ofega
go, go, go un nen petit
glo, glo, gloc un cantir que es buida
gr gr gr el crit d'un lleó

· Fonenmes fricatius: /f/ /s/ /z/ /∫/ /з/ /t∫/

If/
fffffff inflar un globus
ffffffuuu gat que es baralla amb un gos

/s/
sssssssss globus que es desinfla, silenci,
serp
sss pummm! coet

/z/
zzzzzzz vol de l'abella, vol d'un avió
zum, zum un cotxe que no es pot engegar

zzzzzz un molinet de cafè
zziz, zaz soroll d'una serra

/ ∫/

xop pedra que cau al aigua
xip, xap xipollejar
xec un llampec
xim, xim, xim la pluja
xup, xup el tren
xiu, xiu xiuxiueig que fan alguns
animals

/з/
gi, gi, gi la cigarra
/t∫/
txic i txac gent que xerra

· Fonemes nasals: /n/ /m/ /‫/ת‬

166

/n/
nang nang la campana gran
ning ning la campana petita .
nii, naa, nii, naa l’ambulància

/m/
meu, meu gat
mec, mec la botzina
muuuu la vaca

/‫/ת‬
nyam, nyam menjar
nyigui, nyogui un llit que li falta oli
nyeeec, nyeeec una porta que costa d'obrir
nyigo, nyigo el violí, l'acordió

· Fonemes vibrants: /ř/
/ř/
ruuuum cotxe que arrenca
rac, rac, rac la rata, el grill
ric, ric, ric el grill
rrrrrrr la moto

ONOMATOPEIES DELS SONS VOCÀLICS

/u/
tu-tuuuu! la sirena d’un vaixell
bub-bub! el clapit d'un gos
cu-cut! un cucut rellotge de cucut
cuac-cuac! un ànec
glu-glu-glu. ..! un peix, una persona que
s'ofega
rrrum-rum! un cotxe
uf! una persona cansada
hua! hua! hua! el plor d'un nen
ziu-ziu! volar

/‫/ נ‬

gloc, gloc, gloc. ...! beure aigua
cloc, cloc, cloc. ...! soroll deIs esclops en
caminar
oh! exclamacíó de sorpresa
croac, croac granota

/o/
167

no la negació
pom-pom! trucar a la porta
pof! una cosa que s'esclafa a
terra
sooo! fer parar un cavall

/ε/
beeeeee! el be

/e/
eh! un nen que crida

/i/
riiing! -riiing!
porta el despertador, el timbre d'una
pi-piiel xiulet d’un guàrdia
tilín! campaneta
ring-ring-ring! un telèfon
quiquiriquí! un gall
dring! dues copes que xoquen, un
brindis
ni na, ni na, ni na una ambulància
piu piu uns pollets
pi piii! el xiulet d’un tren
nyigo nyigo un violí
iiiiii! el renill d'un cavall
nyiiic! porta que obre malament
tic tac un rellotge
clinc quelcom de metall que cau a
terra
zim zam les onades del mar

/al
xap-xap! xipollejar
bang! una bala de pistola
nang! una campana
nyam-nyam...! menjar
pam, pam, pam un timbal
xaf, xaf , .! trepitjar fang .
tic-tac un rellotge
ni-na, ni-na. ..! una ambulancia
cuac, cuac! un ànec
ris ras ! la serra
ric-rac! tancar la porta amb clau
ta-ta-ta-ta-ta. ..! una metralleta
ah! sorpresa
ha-ha-ha-ha. ..! riure
zim-zam, zim-zam! les onades del mar
5. BIBLIOGRAFIA DE RECURSOS

168

§ ALCOVERRO, C (1981): Coll de carbassa. Barcelona, Barcanova.
§ AMADES, J (1983): Costumari Català. Barcelona: Ed. 62
§ AMADES, J. (1982) Folklore de Catalunya. Cançoner popular. Barcelona. Selecta.
§ BARJAU, GUARDIET (1982): Expressió musical. Llibre de didàctica. Cicle Inicial
1-2. Barcelona, Teide.
§ BOFILL, F (1976): Juguem cantant-2 Música: Ireneu Segarra. Barcelona.
Publicacions de l’Abadia de Montserrat, col. L’ocell de paper.
§ BOSCH, L. (1987): Avaluació del desenvolupament fonològic en nens
catalonoparlants de 3 a 7 anys. Barcelona, ICE.
§ BUSQUÉ, M. (1979): Virolet Sant Pau. Barcelona: Publicacions de l’Abadía de
Montserrat.
§ CORMAND, JM., MATA, M. (1974): Quadres de Fonologia Catalana per a
l’Aprenentatge de la Lectura i l’Escriptura”. Barcelona. Dossiers Rosa Sensat.
§ CORREIG, M Coord. (1989): Juguem amb els sons. Barcelona. Dossiers Rosa
Sensat.
§ CRIVILLE, BARGALLO (1993): Música tradicional catalana I. Barcelona, Ed. Civis.
§ MATA, M. (1992): Fonemes, sons i grafies del vocabulari bàsic català. Barcelona.
Dossiers Rosa Sensat.
§ PUJOL, A. ROIG, T (1995): Recull de poemes per a petits i grans. Barcelona.
Dossiers Rosa Sensat.
§ SEDEC (1987): Recursos per exercitar els sons. Barcelona. Departament
d’Ensenyament. Generalitat de Catalunya.
§ VALERI, M.E, LISON, A. (1976): Olles, olles de vi blanc. Barcelona. La Galera.
§ VOLTAS, M. Coord. (1989): La immersió lingüística a parvulari. Barcelona.
Departament d’Ensenyament, Generalitat de Catalunya.

GLOSSARI
AFI: Alfabet Fonètic Internacional, establert a finals del s. XIX
dins els sí de l’Associació Fonètica Internacional (Association Phonétique International)

169

que, amb algunes modificacions, pot transcriure la major part de llengües parlades. Es
regeix pel principi: “un sol signe per a cada so, un sol so per a cada signe”.

ALFABET/ABECEDARI: Conjunt de les grafies amb que representem per escrit els
fonemes d’una llengua. Quan una grafia consta de dues lletres s’anomena dígraf.

Alfabet català: Dígraf:
a (a) n (ena) gu
b (bé o bé alta) o (o) ig
c (ce) p (pe) ix
d (de q (cu) l.l
e (e) r (erra) ll
f (efa) s (essa) ny
g (ge) t (te) qu
h (hac) u (u) rr
i (i) v (ve baixa) ss
j (jota) w (ve doble) sc
k (ca) x (ics o xeix) tx

l (ela) y (i grega) tg
m (ema) z (zeta)

COMPRENSIÓ: Formalment i en aquest context, es refereix a l’habilitat d’un
individu per construir un model de significació relatiu tant al llenguatge parlat (és a dir,
comprensió oral) com al llenguatge escrit (comprensió lectora).

CONEIXEMENT FONÈMIC: Veure “consciència fonèmica”

CONEIXEMENT FONOLÒGIC: Veure “consciència fonològica”.

CONEIXEMENT METALINGÜÍSTIC: Habilitat de centrar l’atenció sobre el
llenguatge i reflexionar sobre la naturalesa, estructura i funcions. Engloba quatre tipus
generals de coneixements: el coneixement metalingüístic, el de la paraula, el sintàctic i el
pragmàtic.

CONSCIÈNCIA FONOLÒGICA (=CONEIXEMENT FONOLÒGIC, CONEIXEMENT
FONÈMIC, CONEIXEMENT SEGMENTAL, CONSCIÈNCIA SEGMENTAL): Entendre
com el llenguatge oral es pot dividir de diverses maneres en unitats més petites i com
aquestes unitats es poden manipular.

CONSCIÈNCIA FONÈMICA: És el nivell més sofisticat de la consciència fonològica. La
consciència fonèmica és entendre que les paraules estan formades per sons individuals o
fonemes i tenir l’habilitat per manipular aquests fonemes ja sigui separant, ajuntant o
canviant fonemes de les paraules per poder-ne formar de noves. El National Research
Council15 distingeix així la consciència fonològica de la consciència fonèmica “El terme
consciència fonològica es refereix a una apreciació general dels sons de la parla
independentment del seu significat. Quan també es comprèn que les paraules es poden
dividir en seqüències de fonemes, aquesta finísssima sensibilitat s’anomena consciència
fonèmica”.

CONSCIÈNCIA SEGMENTAL: Veure “consciència fonològica”

CONSONANT LÍQUIDA: Consonant que apareix junt amb una altra consonant en un
a síl.laba. S’anomena així perquè es fon amb una consonant oclusiva. Ho són m, n, l, r.

15
Aparegut a la Revista SUPORTS, vol. 6, núm. 1, p. 98, primavera de 2002

170

CORDES VOCALS: A la part mitjana de la laringe hi ha uns petits músculs
que poden vibrar amb el pas de l’aire. Quan respirem, les cordes vocals estan
separades però s’ajunten i vibren quan emetem sons sonors.

DESCODIFICACIÓ: Tradicionalment és la conversió dels símbols impresos (és a dir, les
grafies) en sons (principalment en síl.labes i paraules).

DIALECTE: Varietat d’ús d’una llengua en una regió o comunitat que es
tradueix en una diferent pronunciació, estructures gramatical o ús del vocabulari.
Aquestes diferències es donen respecte al que es denomina llengua estàndard o llengua
principal.

DIFTONG: Síl·labes en què, al costat del nucli vocàlic -davant o darrere-
trobem una altra grafia vocàlica, i o u, que representa un so intermedi, gradual, més
tancat, menys perceptible. Aquest grup de fonemes vocàlics s’anomena diftong i
s’emeten en una sola seqüència sil.làbica.

DIFTONGS CREIXENTS (<): Es passa d’un sol no vocàlic a un de vocàlic: només
hi trobarem l’element u.

qua, gua (aigua, quars)
qüe, güe (qüestió, aigües)
qüi, güi (adeqüi, pingüí)
quo, guo (quòrum, paraiguot)

DIFTONGS DECREIXENTS (>): Es passa d’un so vocàlic a un de no vocàlic i
minva l’obertura i la percepció.

ai (mai) au (pau)
εi (remei) εu (creu)
ei (rei) eu (déu)
‫נ‬i (bocoi) ‫נ‬u (nou)
oi (cofoi) ou (tou)
ui (avui) uu (duu)
∂i (afaitar) ∂u (creurà)
ii (mustii) iu (niu

DÍGRAF: Grafia que consta de dues lletres

En català:
gu (cegues) qu (poques)
ig (boig) rr (sorra)
ix (faixa) ss (russa)
l.l (intel.ligent) sc (escena)
ll (illa) tx (cotxe)
ny (nyanyo) tg (metge)

FONACIÓ: Producció de la veu. Per a la fonació fem servir el sistema
respiratori. En la inspiració, l’aire entra pel nas i per la boca als pulmons que augmenten
de volum i s’eixampla la caixa toràcica. En l’expiració –expulsió de l’aire a l’exterior- l’aire
dels pulmons recorre la laringe i la faringe i acaba sortint per la boca pel nas. Al llarg
d’aquest recorregut, el corrent d’aire pot sofrir modificacions: a la laringe, on hi ha les
cordes vocals o a la boca. Com a resultat d’aquestes modificacions es produeixen els
sons articulats, característics de la veu humana.

171

FONEMA: Fonema és la més petita unitat subsil.làbica susceptible de
produir modificacions de significat. Es representen entre barres / /.La informació
sonora que els parlants consideren significativa s’agrupa en fonemes o conjunts de trets
distintius que ens permeten diferenciar les paraules d’una llengua

FONÈTICA: Estudia les característiques físiques i acústiques dels sons,
independentment del significat que adoptin en un a llengua determinada. Els sons es
representen entre claudàtors [ ]. Utilitza els mètodes de les ciències naturals: com més
precisos siguin els aparells de mesura –p. ex. l’espectògraf- més detallades seran les
descripcions fonètiques. Les petites variacions en la pronúncia de la m de la paraula mas
que es donen entre parlants diferents i en un mateix parlant, tindran interès des d’una
perspectiva fonètica; la m pot sonar amb infinitat de petites variacions però un parlant
català sempre hi entén el mateix significat: mas.
En lectura, la fonètica és només l’associació de lletres i sons per tal de poder pronunciar
els símbols escrits; és un sistema d’ensenyar a llegir que s’afegeix al principi alfabètic, un
sistema que té com un dels seus principals components, l’ensenyament de
correspondències entre les lletres o grups de lletres i la seva pronúncia (Adams, 1990)

FONOGRÀFIC (Sistema): Sistema gràfic de representació en el que cada signe
representa una unitat sublèxica sense significació (fonemes i síl.labes).

FONOLOGIA: Estudia els sons en relació amb el significat que adopten en
una llengua determinada (fonemes). Utilitza mètodes més propis de la Lingüística i només
aprofita una part de les dades que subministra la Fonètica. Si en la pronúncia de la m de
la paraula mas hi haguessin variacions que donessin lloc a una altra unitat amb significat
diferent –nas, pas, vas- estaríem en el camp de la Fonologia.

GRAFEMA/GRAFIA: Representació gràfica dels fonemes. Símbol amb què
representem per escrit els fonemes d’una llengua.
Els grafemes no representen de forma biunívoca els sons de la parla: no reflecteixen la
parla d’un sol individu, ni d’un grup, ni les diverses articulacions d’un mateix fonema
(al.lòfons).

LOGOGRÀFIC (sistema): Sistema de representació gràfica en el que cada signe
representa una unitat lingüística que posseeix una significació. Exemple: els dígits són
logogrames: 1 representa el concepte un; 2, el concepte dos, etc.

MEMÒRIA A CURT TERMINI: El contingut limitat i en canvi constant del que s’està
atenent en un moment particular.

MEMÒRIA A LLARG TERMINI: La totalitat de coneixements i creences d’una persona
sobre el món, incloent els resums de l’experiència prèvia

MODE D’ARTICULACIÓ: Posició més o menys tancada dels òrgans fonadors que
provoquen l’obstacle en la sortida de l’aire. Segons el mode d’articulació els sons poden
ser: oclusius, fricatius, africats, nasals, vibrants, laterals.

ORTOGRAFIA: És la correspondència entre els fonemes i les grafemes
d’una llengua. Aquesta correspondència s’organitza d’una forma específica en cada
idioma i no és biunívoca (un grafema per a cada fonema). A vegades diferents grafemes
poden representar un mateix fonema: “c-ç-s-ss” per /s/: ceba, capaç, sac, rossa; “s-z” per
/z/: casa, zebra, ”j-g” per /З/: joc, gerani; en algunes regions, “b-v” per /b/: bar, vas;
diferents fonemes es poden representar per una sola grafia “g” per /g/ i /З/: gat, gerro i
també, hi ha grafies que no corresponen a cap fonema o so: h per /ø/: home.

172

PRINCIPI ALFABÈTIC: Sistema en el que es basa el català escrit. És l’associació
entre un nombre limitat de fonemes de la llengua parlada amb un nombre limitat de lletres
de l’alfabet català. El coneixement del principi alfabètic implica conèixer que les paraules
estan compostes de lletres que fan referència als fonemes (segments fonèmics) de la
llengua parlada

PSEUDOPARAULES: Paraules correctes segons el codi d’una llengua però sense
cap significat.

PUNT D’ARTICULACIÓ: Zones on es produeixen els sons i els òrgans que hi
intervenen. Segons el punt d’articulació els sons poden ser: palatals, velars, alveolars,
dentals, labiodentals, bilabials.

SEMICONSONANT: En una síl·laba, quan l’articulació es realitza en una ràpida
transició entre un tancament consonàntic i un altre d’obertura vocàlica: quatre, miau.

SEMIVOCAL: En una síl.laba, quan l’articulació es realitza en una ràpida
transició entre una obertura vocàlica i un tancament consonàntic, a la inversa de la
semiconsonant: gaire, moure, mai.

SÍL.LABA: Fonema o grup de fonemes que es pronuncien en una sola
emissió de veu. En català tota síl·laba suposa forçosament un fonema vocàlic
acompanyat o no d’un o més fonemes consonàntics. La vocal forma el nucli o centre de
la síl·laba i els altres fonemes, el marge. Entre el nucli i el marge hi poden haver
consonants líquides (pla, art), semiconsonants (quants, aigua) i semivocals (mai,
avui).

SÍL.LABA OBERTA O LLIURE: Acaben en nucli o vocal: fla-ma.

SÍL.LABA TANCADA O TRAVADA: Acaben en marge o consonant: ar-mat.

SO: És una sensació auditiva que percebem a partir de les ones
sonores propagades a través de l’aire o de qualsevol altre medi.

SONS AFRICATS: Fa referència al mode d’articulació dels sons consonàntics.
Quan hi ha un tancament total seguit d’un fregament: cotxe, boig.

SONS ALVEOLARS: Fa referència al punt d’articulació dels sons consonàntics. Si
l’estrenyiment de la sortida de l’aire es produeix entre la llengua i les genives interiors
superiors o alvèols: rei, sal.

SONS BILABIALS: Fa referència al punt d’articulació dels sons consonàntics. Si
l’estrenyiment de la sortida de l’aire es produeix entre els dos llavis: bota, pot.

SONS CONSONÀNTICS O CONSONANTS: Quan el corrent d’aire expirat és interromput
per la boca.

SONS DENTALS: Fa referència al punt d’articulació dels sons consonàntics- Si
l’estrenyiment de la sortida de l’aire es produeix entre les dents: dau, paret.

SONS FRICATIUS: Fa referència al mode d’articulació dels sons consonàntics.
Quan hi ha un estrenyiment del canal de sortida que produeix un fregament, una fricció
en la sortida de l’aire.

En català són fricatius els fonemes

173

/f/ (fum) /v/ (vi) /s/ (sol)
/z/ (zebra) /З// (joc) /∫ / (xoc/

i les variants fricatives /β / la bota, / δ/ la dona, /γ / la gota, dels fonemes
oclusius /b/, /d/, /g/

SONS LABIODENTALS: Fa referència al punt d’articulació dels sons consonàntics. Si
l’estrenyiment de la sortida de l’aire es produeix entre les dents i el llavi superior: foca.

SONS LATERALS: Fa referència al mode d’articulació dels sons consonàntics.
Quan l’aire surt per un cantó de la boca o per tots dos.

/l/ (ala) / λ / (llum)

SONS NASALS: Fa referència al mode d’articulació dels sons consonàntics.
Quan hi ha una obertura del canal nasal en l’emissió del so i l’aire hi ressona
/n/ (nas) /m/ (mas) / л / (nyap)

SONS OCLUSIUS: Fa referència al mode d’articulació dels sons consonàntics.
Es caracteritza perquè, quan es pronuncien, es produeix una interrupció completa del
pas de l’aire cap a l’exterior. Aquesta interrupció es deguda a la unió de dos òrgans de
l’aparell fònic.

En català hi ha sis fonemes oclusius

/b/ (bes) /d/ (dit) /g/ (gat)
/p/ (pa) /t / (tu) /k/ (cosa)

i les variants articulatòries [β ], [δ ], [ ∫ ] que s’articulen com a fricatius (veure
fonemes) fricatius

SONS PALATALS: Fa referència al punt d’articulació dels sons consonàntics. Si
l’estrenyiment de la sortida de l’aire es produeix entre la llengua i el paladar dur: jardi,
llop,

SONS SONORS: En l’emissió, les cordes vocals s’ajunten i vibren quan passa
l’aire (bo, mà, dit, rosa, zoo, cara, nen, joc, llac, gat,..). Es pot comprovar pronunciant
algun d’aquests sons i posant alhora la punta dels dits a la nou del coll.

SONS SORDS: En l’emissió, l’aire passa per la laringe sense fer vibrar les
cordes vocals. Es pot comprovar pronunciant paraules que duguin els sons en negreta
(pa, te, col, xoc, rossa,...), per exemple, i posant alhora les puntes dels dits a la nou del
coll.

SONS VELARS: Fa referència al punt d’articulació dels sons consonàntics. Si
l’estrenyiment de la sortida de l’aire es produeix entre la llengua i el vel del paladar: gol,
casa.

SONS VOCÀLICS O VOCALS: Quan el corrent d’aire expirat surt per la boca o pel nas
sense cap interferència; les modificacions es produeixen a les cordes vocals i la boca i la
faringe les reforcen. Són molt perceptibles.

SONS VIBRANTS: Fa referència al mode d’articulació dels sons consonàntics.
Quan vibra la punta de la llengua: /ř/ ( roca), /r/ (cara)

174

VEU: Emissió dels sons de la llengua parlada que ens serveix per
a la comunicació oral.

175

Consciencia fonologica

More Related Content

What's hot (14)

Viewers also liked (6)

Similar to Consciencia fonologica (20)

Consciencia fonologica