Prehistòria Edat antigaEdat Mitjana Edat
Moderna
1492 1789
Edat
Contemporà
nia
Edat Moderna
L’Edat Moderna comença amb el descobriment d’Amèrica, al 1492, i acaba amb la Revolució Francesa al 1789
3.
L’Espanya delsReis Catòlics
Monarquia autoritària
Unitat dels regnes de la península
Catalunya durant l’època dels Reis Catòlics
Dinastia dels Àustria
Carles I, Felip II, Felip III
Felip IV: Guerra dels segadors
Carles II: Guerra de successió
Expedicios i descobriments
Els canvis socials
Art i cultura
QUÈ TREBALLAREM?
4.
Al començamentde l’Edat Moderna els monarques europeus
van anar imposant la seva autoritat sobre la noblesa feudal.
Els Reis Catòlics, Isabel de Castella i Ferran d’Aragó, van ser un
model de monarques autoritaris. Unificaren els regnes
hispànics, excepte Portugal, i hi van imposar l’autoritat reial i la
religió catòlica.
L’Espanya dels reis
catòlics
Al començamentdel segle XV la península ibèrica
estava dividida en quatre regnes cristians: el regne
de Castella, la corona Catalanoaragonesa, el regne de
Navarra i el regne de Portugal.
Amb el matrimoni d’Isabel de Castella i Ferran
d’Aragó, va tenir lloc la unió de tots dos regnes el
1469
La unitat dels regnes de
la península
7.
Posteriorment, Isabeli Ferran van conquerir el regne
musulmà de Granada el 1492. Més endavant es van
annexionar les illes Canàries, Melilla, Orà i el regne
de Navarra.
La unitat dels regnes de
la península
8.
No obstantaixò, només va ser una unió dinàstica, ja que tant
la corona d’Aragó com el regne de Castella van conservar les
institucions pròpies, les lleis, la llengua i les fronteres.
La unitat dels regnes de
la península
9.
Catalunya durant l’època
delsReis Catòlics
El model autoritari dels Reis
Catòlics no es va implantar a
Catalunya, que acabava de sortir
d’una guerra civil entre el rei Joan II
i les classes dirigents.
Ferran II d’Aragó va fer algunes
reformes per evitar enfrontaments:
el monarca havia de regnar seguint
les lleis del principat i havia de
pactar amb els grups poderosos de
cada regne.
Va mantenir les institucions
tradicionals, la Generalitat i el
Consell de Cent, i va crear el
Consell d’Aragó i el càrrec de virrei.
10.
Carles I(net dels Reis Catòlics) 1516-1556
Va heretar: - Castella, Catalunya i Aragó, possessions a Amèrica, la
Mediterrània i el nord d’Àfrica (per part dels avis materns).
-L’Imperi Alemany (per part dels avis paterns
Felip II (1556-1598)
Va afegir el regne de Portugal amb les seves possessions a Amèrica
Felip III (1598-1621)
Durant els segles XV i XVI Catalunya es va empobrir, va quedar al marge
de les grans empreses dels àustria, sense negociar amb Amèrica
ELS REIS ÀUSTRIAS
ESPANYOLS
11.
FELIP IV (1621-1665)
Durantel s. XVII:
Catalunya comença a recuperar-se.
Portugal i Holanda s’independitzen
Castella comença a estar arruïnada per
males collites, epidèmies de pesta, crisi del
comerç amb Amèrica i grans despeses per
mantenir l’exèrcit
Castella demana ajut econòmic i militar als
catalans
Els catalans es van indignar i es van negar
a pagar més impostos
12.
Els soldatsde Felip IV lluitaven contra França des de
1635
Al 1640 Catalunya es va negar a seguir mantenint els
soldats de FelipIV al seu territori i els segadors que
anaven a Barcelona a buscar feina es van revoltar i
van matar al virrei que era el representant del rei a
Catalunya.
Felip IV ordena la invasió de Catalunya.
Catalunya demana ajuda a França.
Al 1659 acaba la guerra dels segadors amb el Tractat
dels Pirineus i Catalunya perd el Rosselló i la
Cerdanya que passen a ser de França
LA GUERRA DELS
SEGADORS
13.
Carles IIva morir sense fills.
Carles d’Àustria i Felip de Borbó eren els dos
candidats a la successió.
Catalans, aragonesos i valencians prefereixen a
Carles d’Àustria .
Els castellans es decanten per Felip de Borbó
Comença la guerra de successió entre els dos
bàndols
CARLES II
14.
GUERRA DE
SUCCESSIÓ
França ajudaal bàndol
de Felip de Borbó.
Barcelona es va rendir l’11 de setembre de 1714
després d’un any d’atacs constants
Rafel Casanova (conseller en cap de Barcelona) és
ferit durant l’assalt.
Felip V promulga el Decret de Nova Planta que
suprimia les lleis i les institucions de
Catalunya, prohibia l’ús del català i imposava les lleis
de Castella
Holanda, Àustria i
Anglaterra ajuda al bàndol
de Carles d’Àustria.
A finalsdel segle XV navegants i aventurers
europeus van fer un seguit d’expedicions que
ampliaren el món conegut. Molts reis, principalment
els de Portugal i Castella, les van finançar.
Els grans descobriments
geogràfics
17.
Els grans descobriments
geogràfics
Aquestesexpedicions van
ser motivades per:
Avenços científics i tècnics que
van millorar la navegació.
El desig d’enriquir-se i de
trobar or per encunyar moneda.
La necessitat de trobar noves
rutes marítimes i comercials per
arribar a Àsia.
18.
Cristòfor Colomconeixia les expedicions dels
portuguesos, que van ser els primers navegants que
va arribar a l’Índia costejant el litoral africà, va
presentar al rei de Portugal un projecte per arribar a
les Illes de les Espècies seguint una ruta que
travessava l’oceà Atlàntic.
El descobriment
d’Amèrica
19.
El reide Portugal li refusà el projecte, i Colom va
buscar el suport dels Reis Catòlics. Aquests van
decidir ajudar-lo i li van proporcionar una nau (la
Santa Maria) i dues caravel·les (La Pinta i La
Niña), així com aliments, armes i gairebé un centenar
de mariners.
El descobriment
d’Amèrica
20.
El descobriment
d’Amèrica Lestres naus van salpar
del port de Palos (Huelva)
el 3 d’agost de 1492
i, desprès de dos mesos
de dura
travessia, desembarcaren
a l’illa de San Salvador, al
Carib.
21.
El descobriment
d’Amèrica
Colomcreia que havia arribat a
l’Índia, al continent asiàtic; per això
va batejar els seus habitants amb el
nom d’indis.
Tot i que va fer tres viatges més a
Amèrica, va morir el 1506 sense
saber que havia descobert un nou
continent.
El cartògraf Amerigo Vespucci va
ser el primer que va plantejar que
aquelles terres formaven part d’un
nou continent, per això li van posar
Amèrica en honor seu.
22.
La primera voltaal món
L’any 1519, el navegant portuguès Fernao Magalhaes
va emprendre un llarg viatge que el portaria a fer la
primera volta al món.
