More Related Content
Similar to Filosofia medieval. Tomàs d'Aquino (20)
Filosofia medieval. Tomàs d'Aquino
- 1. L’aparició del cristianisme Sant Pau és el màxim configurador del cristianisme.
- 2. El missatge cristià, que oferia a tots els homes i dones la salvació en virtut de la fe en Jesús com el Crist ressuscitat, va anar guanyant adeptes progressivament en tots els estrats de l’imperi romà.
- 3. El 313 l’emperador Constantí promulga l’Edicte de Milà , que posa fi a les persecucions i inicia el camí del cristianisme cap a la religió oficial de l’imperi.
- 4. La construcció del cristianisme En els Concilis de Nicea (325), Constantinopla (381), Èfes (431) i Calcedònia (451), s’estableixen els principals dogmes de l’església cristiana:
- 5. El dogma de la Trinitat : Déu és u i tres a la vegada, una sola substància en tres persones distintes.
- 6. El dogma cristològic : Crist és una sola substància amb dues naturaleses, la humana i la divina.
- 7. Conseqüències per a la filosofia: la fe s’imposa a la raó . La PATRISTICA: són els Sants Pares de l’església. Assimilen algunes coses de la filosofia grega —el vocabulari per pensar la trinitat i l’encarnació—, però neguen el valor de la filosofia en si mateixa. Necessiten fixar els dogmes del cristianisme per combatre els heretges i el gnosticisme.
- 8. AGUSTÍ D’HIPONA (354-430) La raó i la fe no s’exclouen. La fe no és irracional i la raó recolza la fe.
- 9. Punt de partida: l’existència del jo.
- 10. Recerca de la veritat necessària: Déu. On? A l’interior de l’ànima. Aquesta proporciona “veritats, regles o raons eternes”. D’on venen? L’ànima és mudable, per tant, d’ella no. Hi ha una il·luminació divina . Adintrant-se en aquesta il·luminació de l’ànima hi trobarem Déu.
- 11. Déu és l’ésser, l’essència immutable. Les coses són mudables i el món ha estat creat per Déu des del no-res, en un instant, el temps fou creat també. (Diferència amb els grecs)
- 12. Déu té a la seva ment les idees o els models de les coses, i ha posat a la matèria els gèrmens dels éssers futurs. (Plató)
- 13. Transcendència de Déu: no forma part del món.
- 14. El mal és una conseqüència del lliure albir, que és un bé.
- 15. L’home és cos i ànima, però aquesta no preexisteix, no és plural i no s’uneix al cos per un pecat (contra Plató). El seu origen és en el pares: traducianisme (analogia de la torxa). L’amor porta l’ànima al seu lloc natural, l’amor és superior al coneixement.
- 16. Les dues ciutats: la ciutat de Déu i la ciutat terrenal, la dels justos i la dels pecadors. Ara subsisteixen mesclades, peró en el Judici Final se separan; triomfarà la ciutat de Déu.
- 17. SANT ANSELM DE CANTERBURY (1033-1109) L’argument ontològic: Déu és l’ésser més gran i perfecte que pot pensar el nostre intel.lecte. Aquest ésser no pot estar només en la nostra ment, ja que així en podríem pensar un altre de més gran, que a més de ser a la ment fos també a la realitat. Per tant, Déu ha d’existir necessàriament a la realitat, no només al pensament.
- 18. Averrois i l’averroisme llatí Averrois (1126-1198) va ser un filòsof àrab considerat el millor “comentador” d’Aristòtil.
- 19. L’averroisme llatí defensa la “teoria de la doble veritat”, segons la qual hi ha dues veritats possibles, la derivada de la raó (Filosofia) i la derivada de la fe (Teologia). Ambdues poden arribar a conclusions contràries però són vertaderes les dues, cadascuna en el seu àmbit. Per exemple, pot ser vertader per la raó que el món és etern, i pot ser vertader per la fe que el món es creat per Déu. Les dues afirmacions són vertaderes i no hi ha contradicció perquè pertànyen a àmbits diferents.
- 20. TOMAS D’AQUINO (1224/5-1274) La seva vida transcorre entre monestirs i universitats. Dedicà tota la vida a la teologia i a la filosofia. Les seves obres més importants són: De ente et essentia, Summa contra gentiles i la descomunal Summa Theologica .
- 21. La filosofia de Tomàs és un intent d’explicar la doctrina cristiana amb els elements conceptuals de la filosofia aristotèlica. Les obres metafísiques i de física d’aquest ja havia estat traduïdes i va agafar tanta importància que se’l coneix simplement com «el Filòsof». ARISTÒTIL + CRISTIANISME = TOMÀS D’AQUINO
- 22. RELACIÓ ENTRE RAÓ I FE Són dos camins, dos mètodes diferents, la raó parteix de l’experiència i la fe de la revelació divina. No és possible que els resultats d’ambdós siguin contradictoris. Hi ha unes veritats que es poden demostrar per la raó i són també revelades, per exemple, que Déu existeix i que és creador. Veritat natural Veritat revelada Raó Articles de fe, misteris FILOSOFIA TEOLOGIA Existència i unitat de Déu Trinitat Déu crea-dor VERITAT TOTAL Preàmbuls
- 23. LA TEORIA DE L’ESSÈNCIA I L’EXISTÈNCIA L’essència i l’existència són separables, no són el mateix. L’ essència és el que una cosa és i es compon de matèria i forma ; i és en potència de rebre l’existència. Per tant, són contingents i no eternes. L’existència és el fet d’existir, l’ acte d’existir, Déu dóna aquesta existència: crea. Per tant: Totes les coses que són, tenen essència, però no existeixen necessàriament, són contingents; el món és contingent. Déu li ha donat l’existència, l’ha creat.
- 24. Déu no és només el Primer motor immòbil, sinó que existeix com el creador del món. Déu és l’essència que es defineix per la seva existència. És necessari que existeixi, i la raó ho pot argumentar.
- 25. Déu és diferent del món. Déu és «l’Ésser», és existència; el món només té «ésser», té existència. Primacia de l’existència sobre l’essència; l’ésser no només «és» sinó que existeix.
- 26. Les substàncies corpòries es componen de matèria i forma; les substàncies espirituals (àngels i ànimes) només de forma: son immaterials.
- 27. LA TEORIA DE L’ESSÈNCIA I L’EXISTÈNCIA L’essència potència Existència matèria forma substàncies corpòries substàncies espirituals: àngels i ànimes i esperits Déu l’essència que és existència és en de rebre es composa de en les en les dóna és
- 28. LES VIES DE LA DEMOSTRACIÓ RACIONAL DE DÉU La Summa theologica : ja que tot el coneixement comença amb l’experiència, per demostrar l’existència de Déu cal anar des de les criatures fins a ell. Les cinc vies : del moviment del món al motor immòbil.
- 29. de les causes subordinades a la causa primera incausada.
- 30. de la contingència del món a l’ésser necessari.
- 31. dels graus de perfecció dels éssers.
- 32. l’ordre del món suposa una ment ordenadora.
- 33. Esquema lògico-argumental de les 5 vies Punt de partida: un fet d’experiència, dels sentits, un EFECTE.
- 34. Recorregut: és impossible una sèrie infinita de causes
- 35. tot FET té necessàriament una CAUSA Punt d’arribada: DÉU és la CAUSA de l’EFECTE. Déu existeix. Atributs divins: Déu és la simplicitat, perfecció, bondat, infinitud, omnipresent, immutabilitat, eternitat i unitat. Déu ha creat el món des del no-res i el conserva mitjançant una creació contínua.
- 36. L’ÉSSER HUMÀ I EL CONEIXEMENT L’ home és un compost d’ànima i cos, però és una sola substància. La seva unió no és accidental sinó natural. L’ànima només és forma però pot existir separadament (és espiritual i immortal); és el principi de la vida i de totes les operacions vitals.
- 37. El coneixement, tal i com sostenia Aristòtil, comença amb les dades dels sentits. Veim objectes singulars i l ’enteniment agent abstreu d’aquí el concepte universal, la forma. Sobre aquest actúa l’ enteniment possible i formula judicis. Ara pot tornar al coneixement del singular, el coneix indirectament.
- 38. Guillem d’Occam (1288-1348) Principi d’economia (la navalla d’Occam): s’han d’eliminar totes les coses innecessàries (conceptes, universals, essències, formes, idees…)
- 39. Principi de singularitat: no existeixen les essències universals sinó només les coses singulars.
- 40. Nominalisme: el que anomenam conceptes, idees, essències, etc., no són més que noms, no hi ha res més que noms.