Història t9 economia i societat 1 3 s.xx
- 1. INSTITUT PERE BARNILS TEMA 9. TRANSFORMACIONS ECONÒMIQUES I HISTÒRIA 2BTX SOCIALS AL 1/3 S.XX 1. Per què la població espanyola i la població catalana van créixer al primer terç del segle XX? Població (en milers) Any Espanya Catalunya 1900 18594 1984 1910 19927 2084 1920 21303 2344 1930 23563 2791 2. Llegeix el text següent i respon les preguntes: La transició d’una demografia antiga a un règim demogràfic modern no havia fet més que mostrar uns indicis molt lleus al llarg del segle XIX, i el retard en relació amb els principals països europeus és manifest. Però durant el primer terç del segle XX la transformació, encara que lenta, sembla que ja pren un camí sense marxa enrere. El descens de la mortalitat catastròfica i normal, i el de la natalitat, encara que en menor grau, ja és irreversible a excepció de moments molt concrets, com els de l’epidèmia de grip del 1918. C. CAMPOS LUQUE: “La transición demográfica en el primer tercio del siglo XX”. Cuadernos de ciencias económicas y empresariales, núm. 25, 1999. a) Quins factors van provocar la transició demogràfica del primer terç del segle XX a Espanya? b) Quan s’havia iniciat aquest procés de transició demogràfica a Catalunya? Per què? c) Quines conseqüències econòmiques va tenir l’augment de població? d) Quins van ser els períodes de màxima intensitat de l’emigració exterior i interior? 3. Completa la taula següent sobre els moviments migratoris de la població espanyola al llarg del primer terç del segle XX: Causes Llocs de destinació Conseqüències Emigració a ultramar Emigracions interiors
- 2. 4. Enumera els problemes que presentaven l’agricultura i la indústria espanyoles al primer terç del segle XX: Productivitat Estructura de la propietat Agricultura Competitivitat Desequilibris territorials Indústria 5. Llegeix el text i respon les preguntes següents: L’aranzel “ultraproteccionista” del 1906, fruit d’una intensa campanya patronal prèvia de bladers i industrials –sobretot siderúrgics, hullers i cotoners, els més ben organitzats– liderada per Pablo de Alzaola des de la Lliga Biscaïna de Productors, va imposar uns drets de protecció de fins a un 50 per 100 sobre el valor de les mercaderies estrangeres, en particular per a les manufactures que ja es produïen a Espanya; igualment, gravava les exportacions de minerals que poguessin servir de primera matèria a les indústries transformadores nacionals, i imposava l’obligació de pagar en or els drets de duanes. SANTOS JULIÁN, La Espanya del siglo XX. Marcial Pons ed., Ediciones de Historia, Madrid, 2003. a) Quina era la finalitat de l’aranzel del 1906 i quins sectors va beneficiar? b) Quines altres lleis aranzelàries es van aprovar en aquest període? c) Quins sectors industrials van tenir el suport de l’Estat? d) Quins efectes van tenir aquestes mesures proteccionistes en l’economia espanyola? 6. Completa l’esquema sobre el paper que va desenvolupar l’Estat en l’economia espanyola al primer terç del segle XX.
- 3. Intervenció de l’Estat Objectius Mesures Conseqüències 7. Respon les preguntes següents sobre els canvis socials: a) Quins eren els grups socials emergents a l’Espanya del primer terç del segle XX? b) Quins hàbits i formes d’oci va incorporar la societat espanyola en aquest període? 8. Consulta aquestes pàgines web i respon les preguntes: http://cursosweb.fundacionloyola.org/file.php/16/DOCUMENTOS/La_filoxera.doc http://www.fil- loxera.com/index.php?option=com_content&task=view&id=24&Itemid=38 a) Què era la fil·loxera? b) On es va originar i com es va propagar a Catalunya i a Espanya?
- 4. c) Quines van ser les repercussions econòmiques d’aquesta plaga per a l’economia espanyola? 9. Llegeix el text de la pàgina web: http://www.artehistoria.jcyl.es/histesp/contextos/7143.htm a) Indica quines indústries espanyoles van ser les que van obtenir més beneficis durant la Primera Guerra Mundial b) A continuació explica les conseqüències que va tenir la Primera Guerra Mundial sobre: *La banca espanyola *El consum intern