INSTITUT PERE BARNILS TEMA 9. TRANSFORMACIONS ECONÒMIQUES I
HISTÒRIA 2BTX                   SOCIALS AL 1/3 S.XX

      1. Per què la població espanyola i la població catalana van créixer al primer
      terç del segle XX?

                 Població (en milers)
        Any
                Espanya      Catalunya
        1900      18594         1984
        1910      19927         2084
        1920      21303         2344
        1930      23563         2791

      La població espanyola i catalana va créixer a primer terç del segle XX pel descens de la
      mortalitat, resultat de la millora en l’alimentació i la menor incidència de les malalties
      infeccioses a conseqüència de la millora dels serveis de neteja i del clavegueram, el
      control de la potabilitat de l’aigua i la higiene dels aliments.


      2. Llegeix el text següent i respon les preguntes:
      La transició d’una demografia antiga a un règim demogràfic modern no havia fet més que
      mostrar uns indicis molt lleus al llarg del segle XIX, i el retard en relació amb els principals
      països europeus és manifest. Però durant el primer terç del segle XX la transformació, encara
      que lenta, sembla que ja pren un camí sense marxa enrere.
      El descens de la mortalitat catastròfica i normal, i el de la natalitat, encara que en menor grau, ja
      és irreversible a excepció de moments molt concrets, com els de l’epidèmia de grip del 1918.
      C. CAMPOS LUQUE: “La transición demográfica en el primer tercio del siglo XX”. Cuadernos
      de ciencias económicas y empresariales, núm. 25, 1999.
      – El canvi demogràfic del primer terç del segle XX a Espanya el va provocar el descens de
      la mortalitat grà-cies a la millora de l’alimentació i a la menor incidència de les malalties
      infeccioses a conseqüència de la millora dels serveis de neteja i clavegueram, i al control
      de la potabilitat de l’aigua i de la higiene dels aliments.
      – La modernització de la demografia catalana va començar a principis del segle XX,
      quan es va produir una notable davallada de la mortalitat i un lleuger descens de la
      natalitat. També es va produir un augment de l’esperança de vida.
      – La població va augmentar a un ritme més gran que l’economia i els llocs de treball, i per
      tant un contingent molt important de població espanyola va haver d’emi-grar per poder
      sobreviure.
      – El període de màxima intensitat de l’emigració espanyola exterior es va desenvolupar
      entre els anys 1900 i 1914. Després de la Primera Guerra Mundial i fins al crac del 29, va
      ser l’etapa de màxima expansió de les migracions interiors.


      3. Completa la taula següent sobre els moviments migratoris de la població
      espanyola al llarg del primer terç del segle XX:

      EMIGRACIÓ A ULTRAMAR  Causes: l’economia espanyola tenia un mercat laboral que
      creixia menys que la població com a resultat de l’escassetat de transformacions
      econòmiques. A més a més la millora en la navegació va escurçar la travessia de
      l’Atlàntic. / Llocs de destinació: països de l’Amèrica Llatina. / Conseqüències: descens en
el nombre d’homes joves en edat productiva, que eren els que havien partit en l’emigració
a ultramar.
EMIGRACIONS INTERIORS  Causes: els centres industrials de la Península es van
expansionar i van actuar com a pols d’atracció d’emigrants de zones rurals. / Llocs de
destinació: Madrid, Barcelona, Bilbao i Sevilla. / Conseqüències: Intensificació de la
urbanització i pèrdua de pes dels nuclis rurals.


4. Enumera els problemes que presentaven l’agricultura i la indústria
espanyoles al primer terç del segle XX:

– Agricultura → Productivitat: Els cereals suposaven el 50% del producte agrari però
  constituïen el sector agrícola menys dinàmic i amb una productivitat més baixa.
  Aquests rendiments escassos comportaven uns preus elevats. / Estructura de la
  propietat: L’exis-tència d’àmplies zones de latifundi i regions de minifundi incidia en els
  baixos rendiments i dificultava la implantació de tècniques i mètodes de cultiu nous.
– Indústria → Competitivitat: Existia una restricció de la competència i una intervenció
  constant de l’Estat. Aquestes mesures van fer que es mantingués una indústria amb
  una productivitat baixa i poc competitiva amb l’exterior. / Desequilibris territorials: Hi
  havia un seguit de nuclis industrials i llocs aïllats on es va iniciar la industrialització.
  Així, el 1920, només a Catalunya, el País Basc i Madrid el PIB se situava per sobre de
  la mitjana espanyola.


5. Llegeix el text i respon les preguntes següents:
L’aranzel “ultraproteccionista” del 1906, fruit d’una intensa campanya patronal
prèvia de bladers i industrials –sobretot siderúrgics, hullers i cotoners, els més ben
organitzats– liderada per Pablo de Alzaola des de la Lliga Biscaïna de Productors,
va imposar uns drets de protecció de fins a un 50 per 100 sobre el valor de les
mercaderies estrangeres, en particular per a les manufactures que ja es produïen a
Espanya; igualment, gravava les exportacions de minerals que poguessin servir de
primera matèria a les indústries transformadores nacionals, i imposava l’obligació
de pagar en or els drets de duanes.
SANTOS JULIÁN, La Espanya del siglo XX. Marcial Pons ed., Ediciones de Historia,
Madrid, 2003.
 Quina era la finalitat de l’aranzel del 1906…
  Intentava evitar la competència exterior, gravant amb un aranzel de fins a un 50% les
  mercaderies estrangeres i les exportacions de minerals que poguessin servir de primera
  matèria. Aquest aranzel va beneficiar la indús-tria siderúrgica.
 Quines altres lleis aranzelàries es van aprovar…
  El 1891 i el 1922, a més de les del 1906.
 Quins sectors industrials van tenir el…
  El de la indústria siderúrgica, el tèxtil, l’electricitat, el ciment, la construcció naval i
  l’aeronàutica.
 Quins efectes van tenir aquestes mesures…
  Com a efectes negatius, van ajudar a mantenir una in-dústria amb una productivitat
  baixa i poc competitiva amb l’exterior. I com a efectes positius, van fomentar l’avanç
  tecnològic, van ajudar a l’articulació del mercat interior, millorant les infraestructures de
  transport, i van promoure l’aparició de sectors industrials nous.
6. Completa l’esquema sobre el paper que va desenvolupar l’Estat en
l’economia espanyola al primer terç del segle XX.


                                 Intervenció de l’Estat




        Objectius                           Mesures                       Conseqüències


– Objectius: estimular la inversió privada en indústries tecnològicament més avançades i
  evitar la competència exterior.
– Mesures: concessió d’ajudes com exempcions fiscals, subsidis i comandes directes de
  l’Administració, i augment del proteccionisme amb l’aplicació de lleis aranzelàries.
– Conseqüències: modernització del teixit industrial espanyol, encara que es va mantenir
  una indústria amb una productivitat baixa i poc competitiva amb l’exterior. A més, es va
  fomentar l’avanç tecnològic, es va ajudar el mercat interior, es van millorar les
  infraestructures de transport i es van promoure nous sectors industrials.


7. Respon les preguntes següents sobre els canvis socials:

– Els grups socials emergents a l’Espanya del primer terç del segle XX eren la burgesia
  industrial, la burgesia financera, les classes mitjanes compostes pels treballadors
  anomenats “colls blancs” i els obrers industrials.
– L’augment de l’alfabetització va generar un desenvolupament de l’hàbit de la lectura,
  alhora que va sorgir la premsa de masses. Entre les noves formes d’oci es va difondre un
  nou associacionisme de caràcter cívic, i també la pràctica de l’excursionisme, l’esport i el
  cinema com un dels entreteniments principals.


8. Consulta aquestes pàgines web i respon les preguntes:
    http://cursosweb.fundacionloyola.org/file.php/16/DOCUMENTOS/La_filoxera.doc
    http://www.fil-loxera.com/index.php?option=com_content&task=view&id=24&Itemid=38
– Què era la fil·loxera?
La fil·loxera era una plaga provocada per un insecte que atacava les arrels de les vinyes i
matava la planta.
– On es va originar i com es va propagar a Catalunya i a Espanya?
La fil·loxera es va originar en algunes regions dels Estats Units i va arribar a Europa com
a conseqüència de la importació de vinyes americanes. A Europa, es va detectar
primerament a França, i la seva presència es va detectar a Espanya i Catalunya el 1878,
primer a Màlaga i després a Girona i a Ourense.
-Quines van ser les repercussions econòmiques d’aquesta plaga per a l’economia
espanyola?
Va suposar la destrucció de les vinyes i la ruïna dels petits propietaris agrícoles, i
l’enfonsament de la seva capacitat adquisitiva, fet que va afectar la indústria.



9. Llegeix el text de la pàgina web:
http://www.artehistoria.jcyl.es/histesp/contextos/7143.htm

a) Indica quines indústries espanyoles van ser les que van obtenir més beneficis durant la
Primera Guerra Mundial

La mineria de ferro basca, la del carbó asturià i la dels naviliers.

b) A continuació explica les conseqüències que va tenir la Primera Guerra Mundial sobre:

*La banca espanyola *El consum intern
– Van aparèixer altres bancs a banda dels més importants sorgits a començament del
  segle XX i la banca va progressar i va tenir un paper finançador destacat en la indústria
  nacional.
– Es va produir un encariment del mercat intern perquè part de la producció va sortir als
  mercats estrangers. Els productes de primera necessitat van experimentar una alça del
  15% i es van produir tensions socials per aquest motiu.

More Related Content

PDF
Història t9 economia i societat 1 3 s.xx
PDF
EXERCICIS CORREGITS DEL TEMA 05. TRANSFORMACIONS AGRÀRIES I EXPANSIÓ INDUSTRI...
PDF
EXERCICIS T5 ECONOMIA...
PPT
05. TRANSFORMACIONS AGRÀRIES I EXPANSIÓ INDUSTRIAL AL SEGLE XIX
PDF
Tema 9 transformacions econòmiques i socials al primer terç del segle xix 2 BAT.
PPT
TRANSFORMACIONS AGRÀRIES I INDUSTRIALS (1833-1930)
PPTX
Unitat 14. el franquisme creixement econòmic i immobilisme polític (1959 1979)
PPTX
Unitat 5. transformacons agràries i expansió industrial al segle xix
Història t9 economia i societat 1 3 s.xx
EXERCICIS CORREGITS DEL TEMA 05. TRANSFORMACIONS AGRÀRIES I EXPANSIÓ INDUSTRI...
EXERCICIS T5 ECONOMIA...
05. TRANSFORMACIONS AGRÀRIES I EXPANSIÓ INDUSTRIAL AL SEGLE XIX
Tema 9 transformacions econòmiques i socials al primer terç del segle xix 2 BAT.
TRANSFORMACIONS AGRÀRIES I INDUSTRIALS (1833-1930)
Unitat 14. el franquisme creixement econòmic i immobilisme polític (1959 1979)
Unitat 5. transformacons agràries i expansió industrial al segle xix

What's hot (18)

PDF
9 i 10 TRANSFORMACIONS SOCIALS I ECONÒMIQUES AL PRIMER TERÇ DEL SEGLE XX. LA ...
ODP
Tema 5 transformacions agràries i expansió industrial al segle xix
PPT
TRANSFORMACIONS ECONÒMIQUES I SOCIALS AL 1/3 S. XX
PPTX
Transformacions agràries i industrialització (1850 1930)
PDF
14. EL FRANQUISME 1959-1975 2 BAT. 2013-2014
PDF
Transformacion s econòmiques i socials durant el primer terç del segle XX
PPT
04. ECONOMIA I SOCIETAT AL S. XIX-1
PPTX
Transformacions econòmiques i socials al primer terç del segle xx
PPT
Tema 9 Transformacions Econòmiques al primer terç segle xx
PDF
TRANSFORMACIONS ECONÒMIQUES I SOCIALS AL PRIMER TERÇ DEL SEGLE XX
PPT
Economia i Societat fins1874
PPTX
Espanya al segle XIX i principis del XX
PPTX
Franquisme (1960 1975)
PPT
Industrialització I Societat En L’Espanya Del Segle Xix
PPTX
Unitat 9. transformacions econòmiques i socials al primer terç del segle xx
PDF
Industrialització i societat a Catalunya i a Espanya al segle XIX
PPT
14. EL FRANQUISME: 1959-1975
PDF
Economia segle XIX a Espanya
9 i 10 TRANSFORMACIONS SOCIALS I ECONÒMIQUES AL PRIMER TERÇ DEL SEGLE XX. LA ...
Tema 5 transformacions agràries i expansió industrial al segle xix
TRANSFORMACIONS ECONÒMIQUES I SOCIALS AL 1/3 S. XX
Transformacions agràries i industrialització (1850 1930)
14. EL FRANQUISME 1959-1975 2 BAT. 2013-2014
Transformacion s econòmiques i socials durant el primer terç del segle XX
04. ECONOMIA I SOCIETAT AL S. XIX-1
Transformacions econòmiques i socials al primer terç del segle xx
Tema 9 Transformacions Econòmiques al primer terç segle xx
TRANSFORMACIONS ECONÒMIQUES I SOCIALS AL PRIMER TERÇ DEL SEGLE XX
Economia i Societat fins1874
Espanya al segle XIX i principis del XX
Franquisme (1960 1975)
Industrialització I Societat En L’Espanya Del Segle Xix
Unitat 9. transformacions econòmiques i socials al primer terç del segle xx
Industrialització i societat a Catalunya i a Espanya al segle XIX
14. EL FRANQUISME: 1959-1975
Economia segle XIX a Espanya
Ad

Viewers also liked (7)

PDF
CORRECCIÓ EXERCICIS T6 D'HISTÒRIA
PDF
TEMA 7 A. MINORIA ISABEL II. REGÈNCIES, DESAMORTITZACIÓ I PRIMERA GUERRA CARLINA
PDF
Solucionari pau juny 2006
PDF
TEMA 3.B. DESCOBRIMENTS GEOGRÀFICS
PPT
La Primera Guerra Mundial: esquema
PPT
La Revolucio Russa
PPSX
05. la població espanyola
CORRECCIÓ EXERCICIS T6 D'HISTÒRIA
TEMA 7 A. MINORIA ISABEL II. REGÈNCIES, DESAMORTITZACIÓ I PRIMERA GUERRA CARLINA
Solucionari pau juny 2006
TEMA 3.B. DESCOBRIMENTS GEOGRÀFICS
La Primera Guerra Mundial: esquema
La Revolucio Russa
05. la població espanyola
Ad

Similar to Història t9 economia i societat 1 3 s.xx-co (20)

PPTX
Etapes de la industrialització anna i jomaira
PPT
LA MODERNITZACIÓ ECONÒMICA I SOCIAL D'ESPANYA AL SEGLE XIX
PPTX
Franquisme (1960 1975)
PDF
PPT
Tema 5 Economia al segle XIX
PPS
Rev Ind Esp.Ppt
PPTX
El franquisme creixement econòmic i immobilisme polític (1959 1975)
PPTX
T7 economia i societat espanya xix xx
PPT
Tema15
PPTX
La Restauració. Primera part (1874-1898). Economia, societat i moviment obrer.
PPTX
El franquisme: creixement economic
PPTX
La Restauració (1874-1898). Aspectes econòmics i socials,
PPTX
La Restauració. Aspectes diversos de la primera part.
PPT
Ecoisoc1900 193612-13-121209093615-phpapp01
PPTX
IMPERIALISME (1870 - 1914 ) 1R BATX
PDF
MItjans Interactius_pac1
PPT
Transformacions econ. segle xx
PPT
TRANSFORMACIONS AGRÀRIES I INDUSTRIALS (1833-1930)
PPTX
Els espais ind. II
PDF
TEMA 2. LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL PARA ESTUDIANTES DE BATXILLERATO
Etapes de la industrialització anna i jomaira
LA MODERNITZACIÓ ECONÒMICA I SOCIAL D'ESPANYA AL SEGLE XIX
Franquisme (1960 1975)
Tema 5 Economia al segle XIX
Rev Ind Esp.Ppt
El franquisme creixement econòmic i immobilisme polític (1959 1975)
T7 economia i societat espanya xix xx
Tema15
La Restauració. Primera part (1874-1898). Economia, societat i moviment obrer.
El franquisme: creixement economic
La Restauració (1874-1898). Aspectes econòmics i socials,
La Restauració. Aspectes diversos de la primera part.
Ecoisoc1900 193612-13-121209093615-phpapp01
IMPERIALISME (1870 - 1914 ) 1R BATX
MItjans Interactius_pac1
Transformacions econ. segle xx
TRANSFORMACIONS AGRÀRIES I INDUSTRIALS (1833-1930)
Els espais ind. II
TEMA 2. LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL PARA ESTUDIANTES DE BATXILLERATO

More from jcorbala (20)

PDF
Enquesta02
PDF
001 camps de concentracio i unitats disciplinaries
PDF
001 2015 2016-09-1-tr
PDF
001 2011 2012-02-3-tr
PDF
001. treball de-recerca escola
PDF
001 el paper de la dona durant el franquisme
PDF
001 eines2
PDF
Disseny samarreta 4t
PPT
06. primera guerra mundial ipb
PPT
05.l' imperialisme ipb
PDF
Carpeta aprenentatge
PDF
Tema 03. la revolució industrial
PDF
TEMA 2a LA REVOLUCIÓ FRANCESA I NAPOLEÓ
DOCX
RUBRICA GEOGRAFIA-17
PDF
MAPA MUT ESPANYA FÍSIC GRIS
PDF
MAPA MUT ESPANYA FÍSIC COLOR
PDF
ACTIVITATS RELLEU D'ESPANYA 2
PDF
ACTIVITATS RELLEU D'ESPANYA
PDF
01. LA CRISI DE L'ANTIC RÈGIM
PDF
Orientacions correccions examen GEO selectivitat 2017
Enquesta02
001 camps de concentracio i unitats disciplinaries
001 2015 2016-09-1-tr
001 2011 2012-02-3-tr
001. treball de-recerca escola
001 el paper de la dona durant el franquisme
001 eines2
Disseny samarreta 4t
06. primera guerra mundial ipb
05.l' imperialisme ipb
Carpeta aprenentatge
Tema 03. la revolució industrial
TEMA 2a LA REVOLUCIÓ FRANCESA I NAPOLEÓ
RUBRICA GEOGRAFIA-17
MAPA MUT ESPANYA FÍSIC GRIS
MAPA MUT ESPANYA FÍSIC COLOR
ACTIVITATS RELLEU D'ESPANYA 2
ACTIVITATS RELLEU D'ESPANYA
01. LA CRISI DE L'ANTIC RÈGIM
Orientacions correccions examen GEO selectivitat 2017

Recently uploaded (6)

PDF
PREMIATS-I-RESTA-PARTICIPANTS-XVII-PREMI-FMZ.pdf
PDF
TEXT VACANCES. Aula acollida. A1 , del Marc Europeu. Unitat 11
PDF
ESTRUCTURES TIPUS I PROPIETATS I ESFORÇOS
PDF
De la paraula clau al llenguatge natural
PDF
Conceptes fonamentals sobre la citació acadèmica
DOCX
Activitats de formulació, estequiometria i mescles i compostos
PREMIATS-I-RESTA-PARTICIPANTS-XVII-PREMI-FMZ.pdf
TEXT VACANCES. Aula acollida. A1 , del Marc Europeu. Unitat 11
ESTRUCTURES TIPUS I PROPIETATS I ESFORÇOS
De la paraula clau al llenguatge natural
Conceptes fonamentals sobre la citació acadèmica
Activitats de formulació, estequiometria i mescles i compostos

Història t9 economia i societat 1 3 s.xx-co

  • 1. INSTITUT PERE BARNILS TEMA 9. TRANSFORMACIONS ECONÒMIQUES I HISTÒRIA 2BTX SOCIALS AL 1/3 S.XX 1. Per què la població espanyola i la població catalana van créixer al primer terç del segle XX? Població (en milers) Any Espanya Catalunya 1900 18594 1984 1910 19927 2084 1920 21303 2344 1930 23563 2791 La població espanyola i catalana va créixer a primer terç del segle XX pel descens de la mortalitat, resultat de la millora en l’alimentació i la menor incidència de les malalties infeccioses a conseqüència de la millora dels serveis de neteja i del clavegueram, el control de la potabilitat de l’aigua i la higiene dels aliments. 2. Llegeix el text següent i respon les preguntes: La transició d’una demografia antiga a un règim demogràfic modern no havia fet més que mostrar uns indicis molt lleus al llarg del segle XIX, i el retard en relació amb els principals països europeus és manifest. Però durant el primer terç del segle XX la transformació, encara que lenta, sembla que ja pren un camí sense marxa enrere. El descens de la mortalitat catastròfica i normal, i el de la natalitat, encara que en menor grau, ja és irreversible a excepció de moments molt concrets, com els de l’epidèmia de grip del 1918. C. CAMPOS LUQUE: “La transición demográfica en el primer tercio del siglo XX”. Cuadernos de ciencias económicas y empresariales, núm. 25, 1999. – El canvi demogràfic del primer terç del segle XX a Espanya el va provocar el descens de la mortalitat grà-cies a la millora de l’alimentació i a la menor incidència de les malalties infeccioses a conseqüència de la millora dels serveis de neteja i clavegueram, i al control de la potabilitat de l’aigua i de la higiene dels aliments. – La modernització de la demografia catalana va començar a principis del segle XX, quan es va produir una notable davallada de la mortalitat i un lleuger descens de la natalitat. També es va produir un augment de l’esperança de vida. – La població va augmentar a un ritme més gran que l’economia i els llocs de treball, i per tant un contingent molt important de població espanyola va haver d’emi-grar per poder sobreviure. – El període de màxima intensitat de l’emigració espanyola exterior es va desenvolupar entre els anys 1900 i 1914. Després de la Primera Guerra Mundial i fins al crac del 29, va ser l’etapa de màxima expansió de les migracions interiors. 3. Completa la taula següent sobre els moviments migratoris de la població espanyola al llarg del primer terç del segle XX: EMIGRACIÓ A ULTRAMAR  Causes: l’economia espanyola tenia un mercat laboral que creixia menys que la població com a resultat de l’escassetat de transformacions econòmiques. A més a més la millora en la navegació va escurçar la travessia de l’Atlàntic. / Llocs de destinació: països de l’Amèrica Llatina. / Conseqüències: descens en
  • 2. el nombre d’homes joves en edat productiva, que eren els que havien partit en l’emigració a ultramar. EMIGRACIONS INTERIORS  Causes: els centres industrials de la Península es van expansionar i van actuar com a pols d’atracció d’emigrants de zones rurals. / Llocs de destinació: Madrid, Barcelona, Bilbao i Sevilla. / Conseqüències: Intensificació de la urbanització i pèrdua de pes dels nuclis rurals. 4. Enumera els problemes que presentaven l’agricultura i la indústria espanyoles al primer terç del segle XX: – Agricultura → Productivitat: Els cereals suposaven el 50% del producte agrari però constituïen el sector agrícola menys dinàmic i amb una productivitat més baixa. Aquests rendiments escassos comportaven uns preus elevats. / Estructura de la propietat: L’exis-tència d’àmplies zones de latifundi i regions de minifundi incidia en els baixos rendiments i dificultava la implantació de tècniques i mètodes de cultiu nous. – Indústria → Competitivitat: Existia una restricció de la competència i una intervenció constant de l’Estat. Aquestes mesures van fer que es mantingués una indústria amb una productivitat baixa i poc competitiva amb l’exterior. / Desequilibris territorials: Hi havia un seguit de nuclis industrials i llocs aïllats on es va iniciar la industrialització. Així, el 1920, només a Catalunya, el País Basc i Madrid el PIB se situava per sobre de la mitjana espanyola. 5. Llegeix el text i respon les preguntes següents: L’aranzel “ultraproteccionista” del 1906, fruit d’una intensa campanya patronal prèvia de bladers i industrials –sobretot siderúrgics, hullers i cotoners, els més ben organitzats– liderada per Pablo de Alzaola des de la Lliga Biscaïna de Productors, va imposar uns drets de protecció de fins a un 50 per 100 sobre el valor de les mercaderies estrangeres, en particular per a les manufactures que ja es produïen a Espanya; igualment, gravava les exportacions de minerals que poguessin servir de primera matèria a les indústries transformadores nacionals, i imposava l’obligació de pagar en or els drets de duanes. SANTOS JULIÁN, La Espanya del siglo XX. Marcial Pons ed., Ediciones de Historia, Madrid, 2003.  Quina era la finalitat de l’aranzel del 1906… Intentava evitar la competència exterior, gravant amb un aranzel de fins a un 50% les mercaderies estrangeres i les exportacions de minerals que poguessin servir de primera matèria. Aquest aranzel va beneficiar la indús-tria siderúrgica.  Quines altres lleis aranzelàries es van aprovar… El 1891 i el 1922, a més de les del 1906.  Quins sectors industrials van tenir el… El de la indústria siderúrgica, el tèxtil, l’electricitat, el ciment, la construcció naval i l’aeronàutica.  Quins efectes van tenir aquestes mesures… Com a efectes negatius, van ajudar a mantenir una in-dústria amb una productivitat baixa i poc competitiva amb l’exterior. I com a efectes positius, van fomentar l’avanç tecnològic, van ajudar a l’articulació del mercat interior, millorant les infraestructures de transport, i van promoure l’aparició de sectors industrials nous.
  • 3. 6. Completa l’esquema sobre el paper que va desenvolupar l’Estat en l’economia espanyola al primer terç del segle XX. Intervenció de l’Estat Objectius Mesures Conseqüències – Objectius: estimular la inversió privada en indústries tecnològicament més avançades i evitar la competència exterior. – Mesures: concessió d’ajudes com exempcions fiscals, subsidis i comandes directes de l’Administració, i augment del proteccionisme amb l’aplicació de lleis aranzelàries. – Conseqüències: modernització del teixit industrial espanyol, encara que es va mantenir una indústria amb una productivitat baixa i poc competitiva amb l’exterior. A més, es va fomentar l’avanç tecnològic, es va ajudar el mercat interior, es van millorar les infraestructures de transport i es van promoure nous sectors industrials. 7. Respon les preguntes següents sobre els canvis socials: – Els grups socials emergents a l’Espanya del primer terç del segle XX eren la burgesia industrial, la burgesia financera, les classes mitjanes compostes pels treballadors anomenats “colls blancs” i els obrers industrials. – L’augment de l’alfabetització va generar un desenvolupament de l’hàbit de la lectura, alhora que va sorgir la premsa de masses. Entre les noves formes d’oci es va difondre un nou associacionisme de caràcter cívic, i també la pràctica de l’excursionisme, l’esport i el cinema com un dels entreteniments principals. 8. Consulta aquestes pàgines web i respon les preguntes: http://cursosweb.fundacionloyola.org/file.php/16/DOCUMENTOS/La_filoxera.doc http://www.fil-loxera.com/index.php?option=com_content&task=view&id=24&Itemid=38 – Què era la fil·loxera? La fil·loxera era una plaga provocada per un insecte que atacava les arrels de les vinyes i matava la planta. – On es va originar i com es va propagar a Catalunya i a Espanya? La fil·loxera es va originar en algunes regions dels Estats Units i va arribar a Europa com a conseqüència de la importació de vinyes americanes. A Europa, es va detectar primerament a França, i la seva presència es va detectar a Espanya i Catalunya el 1878, primer a Màlaga i després a Girona i a Ourense. -Quines van ser les repercussions econòmiques d’aquesta plaga per a l’economia espanyola? Va suposar la destrucció de les vinyes i la ruïna dels petits propietaris agrícoles, i l’enfonsament de la seva capacitat adquisitiva, fet que va afectar la indústria. 9. Llegeix el text de la pàgina web:
  • 4. http://www.artehistoria.jcyl.es/histesp/contextos/7143.htm a) Indica quines indústries espanyoles van ser les que van obtenir més beneficis durant la Primera Guerra Mundial La mineria de ferro basca, la del carbó asturià i la dels naviliers. b) A continuació explica les conseqüències que va tenir la Primera Guerra Mundial sobre: *La banca espanyola *El consum intern – Van aparèixer altres bancs a banda dels més importants sorgits a començament del segle XX i la banca va progressar i va tenir un paper finançador destacat en la indústria nacional. – Es va produir un encariment del mercat intern perquè part de la producció va sortir als mercats estrangers. Els productes de primera necessitat van experimentar una alça del 15% i es van produir tensions socials per aquest motiu.