HOMER  I  LA QÜESTIÓ HOMÈRICA
Etapa  micènica  - Etapa arcaica  1600 - 800  aC   800  – 500  aC   HOMER (IX – VIII  aC ) Ilíada - Odissea
Homer:  Rapsode  cec Homer: mestre escola rapsodes
Aede, rapsode Aede : cantor de llegendes i de gestes guerreres, que s'acompanya d'un instrument de corda i que exerceix el seu ofici inspirat per les Muses o Apol·lo  HOMER Rapsode : artista que recita versos amb l'ajuda, no d'un instrument musical, sinó d'un bastó amb el qual pica el sòl al mateix temps que  m arca   el ritme dels versos
Es diu que va néixer  a Quios o a alguna ciutat d’Àsia Menor
HOMER     RAPSODE Ilíada   s VIII aC  - reuneix material  - de la tradició jònica  - oral  - sobre la guerra de Troia  - apareix l’escriptura  - es fixa per escrit  O dissea s VIII aC  - reuneix material  - de la tradició jònica  - oral  - sobre el retorn d’Odisseu a Ítaca  - apareix l’escriptura  - es fixa per escrit
ASPECTES FORMALS Tesi analista : la  Ilíada  i l’ Odissea  són obres de diferents autors i escrites en diferents moments, perquè tenen: - Estils i temàtica diferent  - Irregularitats i contradiccions Conclusió: les obres són el resultat de la unió de cants èpics independents: Homer no va existir. Tesi unitarista : la  Ilíada  i l’ Odissea  són obres del mateix autor: Homer. Tesi actual : Homer va existir i va reunir un material que ja existia per fer la  Ilíada . Autor de l’ Odissea ? No se sap. Per això es manté la seva autoria.
LA LLENGUA HOMÈRICA I EL VERS HOMÈRIC Llengua artificial : la  Ilíada  i l’ Odissea  són obres de transmissió oral, incorpora elements de diversos dialectes que parlaven els aedes que e l s anaven transmetent . Vers anomenat hexàmetre dactílic : sis mesures o peus i cada peu està format per una de llarga i dues de breus (menys l’últim peu) __  UU   /   __  UU   /  __   ///  UU   /  __  UU   /   __  UU   /  __   U
PROCEDIMENTS LITERARIS - Comparacions o simils : establ eix  una analogia entre dos objectes (...) a partir d'alguna característica que, en certa mesura, comparteixen   Odisseu a la terra dels ciclops: -  Pàgina  227,  vers  380  aproximadament : “ Com  quan un ferrer submergeix a l’aigua freda una destral grossa o una aixa i fa molt de soroll, per trempar-la –perquè aquesta és la força del ferro-,  de la mateixa manera  grinyolava el seu ull al voltant de l’estaca encesa .”
- Epítets : és l'adjectiu quan no funciona com a especificador respecte al substantiu que completa. L'adj.  clara , a la frase  vàrem beure l'aigua clara d'aquell riu , és epítet, perquè no funciona com a especificador respecte al substantiu  aigua , el qual, en canvi, és especificat pel sintagma preposicional  d'aquell riu . La mateixa unitat qualificativa, en una expressió com:  l'aigua clara deixa veure la terra al fons; l'aigua tèrbola no , té una funció especificativa i, per tant, no és epítet respecte a  aigua.   PROCEDIMENTS LITERARIS
-  Fórmules èpiques :  part d’una frase o vers o bé un grup de versos es repeteixen com la tornada d’una cançó – funció facilitar el record del text a recitar   FÒRMULA   Odisseu a la terra dels ciclops: -  Pàgina  218,  vers 1 51  aproximadament - P àgina 2 1 9, vers 1 70  aproximadament  “ ... l’Aurora de dits rosats, la filla del matí...” PROCEDIMENTS LITERARIS
Escena -  Pàgina 193 ,  versos 90-91 aproximadament - P àgina 209, versos 530 - 531 aproximadament  “ Només Alcínous ho va observar i se’n va adonar, perquè seia al seu costat i sentia que sanglotejava profundament. Aleshores als feacis, amants dels rems, els va dir:” REPETICIÓ D’ESCENES B anquet en honor d’Odisseu :
LA  ILÍADA - 24 cants o capítols Tema: UN EPISODI de la guerra de Troia (XIII aC) Troia: situada a Àsia Menor (actual Hissarlik) Descoberta per Schliemann (XIX) al 7è estrat de les excavacions. Documental (7 parts) molt bo sobre  Troia i la guerra de Troia. Us els recomano:  http://www.youtube.com/watch?v=2izJYcQzwpY&feature=related 7 6 5 4 3 2 1
I Crises Crises, sacerdot troià d’Apol·lo, reclama la seva filla Criseida a Agamèmnon a qui li havia tocat la noia com a botí de guerra.
I Pesta Agamèmnon no la vol tornar i expulsa Crises. Aquest demana a Apol·lo un càstig per als  aqueus. Durant nou   dies sofreixen la pesta enviada pel déu .  Aquil·les discuteix amb Agamèmnon sobre la necessitat de tornar Criseida.
Quan Agamèmnon va haver de retornar Criseida, va reclamar Briseida, l'esclava d'Aquil·les. Això va provocar un greu  enfrontament entre els dos herois que va acabar amb el famós episodi de la còlera d'Aquil ·les,  el tema  de  la  Ilíada
XVI Aquil·les dóna les seves armes a Patrocle Patrocle veu com els aqueus van perdent. De fet els troians ja han aconseguit arribar fins les  n aus i algunes ja s’estan cremant. Aleshores  Patrocle  li demana a Aquil·les les seves armes. Tots creuran que ell és Aquil·les que torna a la batalla i això farà canviar el signe de la guerra. El mateix Aquil· l es l’ajuda a posar-se les seves armes fetes  p el mateix déu Hefest.
XVII Mor Patrocle Menelau defensa el cos de Patrocle, però està sol i no pot resistir l’atac troià. Quan torna amb altres companys, ja Hèctor li havia tret l’armadura i només va poder recuperar el cos de Patrocle. Patrocle, tot i portar les armes d’Aquil·les ,  és ferit per  Hèctor . Apol·lo fa que perdi l’armadura i se li trenqui la llança i, quan Patrocle anava a retirar-se, el veu Hèctor, s ’ enfront en  i el mata .
XVIII Rebuda la nova de la mort de Patrocle Una ferotge lluita es va  encetar al voltant del cos de Patrocle   perquè els dos bàndols el volien.  La deessa  I ris avisa Aquil·les, però aquest no té armes per poder entrar a la batalla. La deessa li diu que només amb la seva presència i la seva veu aconseguirá que els troians s’espantin i que els aqueus agafin ànims. Aquil·les s’acosta al camp de batalla i llença tres crits esgarrifosos. I tal com la deessa havia dit, els aqueus aconsegueixen  apoderar-se del cos  i posar-lo d a munt d’un jaç.
XVIII Hefest fa noves armes per Aquil·les La mare d’Aquil·les, Tetis, li va dir al seu fill que no entrés en batalla fins que ella li portés un a  nova armadura feta per Hefest. Així que es va dirigir a la farga del déu. Hefest se sentia en deute amb Tetis perquè en una ocasió la seva mare, Hera, el va llençar daltabaix de l’Olimp perquè s’avergonyia de la lletjor del seu fill.  En la seva caiguda el van recollir Eurínome, la filla de l’Oceà, i Tetis i durant llargs anys en van tenir cura. Per tant, Hefest de seguida li va fer una armadura per al seu fill Aquil·les
XXII Mort Hèctor Aquil·les mata  Hèctor Mort d’Hèctor a mans d’Aquil·les
XXIII Noves armes per Aquil·les Tetis lliura a Aquil·les les noves armes. “ ‘Mare meva, certament un déu m’ha donat aquestes armes, que sense cap dubte són obra dels immortals i que cap home mortal no podria fer. Ara, doncs, em posaré les armes, però tinc una por terrible que, mentrestant, les mosques, en penetrar per les ferides obertes pel bronze en l’esforçat fill de Meneci [Patrocle], no hi criïn cucs –car la vida li ha estat manllevada- i que tot el cos no es podreixi’.
XXII Hèctor arrossegat “ Va foradar-li per darrere els tendons d’ambdó s  peus des del turmell cap al taló i hi va fer passar corretges de pell de bou. El va fermar al carro i va deixar que li arrossegués el cap. Muntà al carro, arreplegà les armes il·lustres i fuetejà els cavalls perquè arrenquessin. Ells ,  de bon grat, fugiren volant. Mentre el cadàver era arrossegat, es va produir una polseguera, i al voltant li volejaven els cabells negres. El seu cap, abans encantador, ara ro m a n ia tot dina la pols. Aleshores Zeus el va lliurar  a ls seus enemics perquè l’ultratgessin en la seva terra pàtria. ”
XXIII Patrocle s’apareix a Aquil·les Aquil·les s’adorm. Aleshores se li apareix l’ànima de Patrocle, la qual li demana primer que li faci els funerals per poder entrar a l’Hades i després que disposi que,  q uan els dos siguin morts ,  les seves tombes estiguin de costat. Aquil·les li ho promet i li diu: “...  ‘ Abracem-nos l’un amb l’altre, encara que sigui un breu moment, i gaudim del lament funest ’ . Havent parlat així, li va allargar els braços, però no el va agafar. La seva ànima, com el fum, se’n va anar sota terra .”
XXIII Aquil·Les es talla la cabellera Els companys de Patrocle havien cobert el seu cos amb els cabells que s’havien tallat. També Aquil·les se’ls va tallar “Es va apartar de la pira i es va tallar la rossa cabellera, que havia deixat créixer florent per al riu Esperquios... Havent parlat així, va posar la cabellera a les mans del seu benvolgut company i va provocar a tots ells el d e sig de plorar”
XXIV Príam  i Aquil·les Príam entra a la tenda d’Aquil·les i se li tira als genolls en actitud suplicant: “... L’únic [fill] que em quedava i defensava la ciutat i els seus habitants, no fa gaire tu me’l vas matar mentre lluitava per la pàtria, Hèctor. Per ell he vingut  ara a les naus dels aqueus, per rescatar-lo, i et porto presents immensos. Respecta els déus, Aquil·leu, i tingues pietat de mi, tot recordant el teu pare. Jo encara sóc més digne de compassió. He gosat fer allò que cap altre mortal de la terra no ha fet fins ara acostar a la meva boca la mà de l’home que matà el meu fill.”
XXIV Príam i Aquil·les Entre Príam i Aquil·les i va haver una bona entesa i Aquil·les no tan sols li va retornar el cos d’Hèctor sinó que també li va preguntar quants dies necessitava per als seus funerals: “ ‘... El ploraríem durant nou dies a palau, al desè dia l’enterraríem i el poble faria el banquet funerari, a l’onzè dia construiríem una tomba al seu damunt i al dotzè lluitaríem, si calgués’ Al seu torn, el diví Aquil·leu de peus lleugers li va contestar: ‘Tot això serà, ancià Príam, ta l  com   demanes. Aturaré la guerra tant de temps com sol·licites’.”
XXIV Hector torna    Hèctor torna a Troia. “Ningú dels homes i de les dones de bella cintura (troians i troianes) no els va reconèixer, sinó només Cassandra, semblant a la daurada Afrodita, que, després d’haver pujat a Pèrgam, va distingir el seu pare,   que anava dret dalt del carro, i l’herald, el pregoner de la ciutat. Així que va veure Hèctor estès a la llitera transportada per les mules, es va posar a plorar i tot seguit va anar cridant per tota la ciutat:   ’Veniu, troians i troianes, i veureu Hèctor, si és que altres vegades us vau alegrar que tornès viu de la lluita, perquè era un gran motiu de goig per a la ciutat i per a tot el poble’.”
XXIV Andromàca  plora Andròmaca plora la mort d’Hèctor: “Espòs, te n’has anat jove de la vida i em deixes viuda a palau. I encara és tan petit el nen que infantàrem tu i jo, desgraciats. No crec que arribi a l’adolescència. Abans aquesta ciutat serà arranada des del capdamunt, ja que has mort tu, el seu guarda, tu, que la defensaves i que protegies les nobles epsoses i els fills petits. Elles aviat seran transportades cap a les naus balmades i jo també entre elles. Tu també, fill meu, o bé em seguiràs a mi mateixa cap a llocs on faràs treballs indignes, escarassant-te per a un amo cruel, o bé, agafant-te de la maneta, un aqueu et tirarà daltabaix des de la muralla –un final tristíssim!-, enutjat perquè Hèctor li va matar un germà o el pare o un fill...”

More Related Content

PPTX
Joan oliver
PPT
La Quimera
PPT
Caos unitat1
PDF
Non Profit IT pyramid
PPS
Taller Auxili
PPS
Ass
PPS
Neva 8 gener 2010
PDF
Primer Dia 0910
Joan oliver
La Quimera
Caos unitat1
Non Profit IT pyramid
Taller Auxili
Ass
Neva 8 gener 2010
Primer Dia 0910

Viewers also liked (13)

PPS
Skpt
PPS
Tarraco 4t Eso 0910
PPS
Caanyada 08 - 09
PPS
Residencia09
PPS
Rrrilidarrr
PDF
Rodalies 1r Bat 0910
PPS
Torrons 09
PDF
Indoeuropeu
PPS
Taller de sensibilització envers els gossos 0809
PDF
Tech trends-2014 final-electronic-single.2.11
PPT
Teatre grec
PDF
Construção e provisionamento de ambientes de desenvolvimento virtualizados
PPS
Pres Cangur
Skpt
Tarraco 4t Eso 0910
Caanyada 08 - 09
Residencia09
Rrrilidarrr
Rodalies 1r Bat 0910
Torrons 09
Indoeuropeu
Taller de sensibilització envers els gossos 0809
Tech trends-2014 final-electronic-single.2.11
Teatre grec
Construção e provisionamento de ambientes de desenvolvimento virtualizados
Pres Cangur
Ad

Similar to Homer i la qüestió homèrica (20)

PPTX
Homero i la seva obra
PPT
Aquiles
PPT
El teatre (2a part)
PPT
La Ilíada en imatges
PPTX
EPISODIS DESTACATS DE LA GUERRA DE TROIA
PPTX
1.1. Els mites en la formació dels poemes homèrics.pptx
PPT
Aquiles
PPT
Aquiles
PPTX
mitologia i la guerra de troia
PPT
Unitat DidàCtica 1
PPT
Cicle Troià I
ODP
Poesiaepica
PDF
Eneida 1 12
ODP
Iliada
PDF
Iliada adaptació15
PDF
Eneida, Virgili (Llatí 2BAT)
Homero i la seva obra
Aquiles
El teatre (2a part)
La Ilíada en imatges
EPISODIS DESTACATS DE LA GUERRA DE TROIA
1.1. Els mites en la formació dels poemes homèrics.pptx
Aquiles
Aquiles
mitologia i la guerra de troia
Unitat DidàCtica 1
Cicle Troià I
Poesiaepica
Eneida 1 12
Iliada
Iliada adaptació15
Eneida, Virgili (Llatí 2BAT)
Ad

More from mpique1 (20)

PDF
1 d 1112
PPT
Ciutat dels set_turons
PPT
L’alfabet llatí
PDF
Programa activitats firamar
PDF
Lliurament dels premis APLEGA
PPS
Zeus i Hera
PPT
Cronos
PPT
Les primeres escriptures
PDF
Portes obertes 1r ESO, curs 2010 -11
PDF
Ajuts a Haití: Institut Jaume I (Salou) i Càritas
PPS
Nadales09
PDF
Curs Escola Superior Comerç
PDF
Programa Escc Ies Jaume I
PDF
1r Esob0910
PDF
4t ESOllati0910
PPS
Llatinismes
PDF
Bloc Mat Compl Color
PPS
Santo Domingo
PPS
Africa en el corazón
PPS
Massatge Infantil
1 d 1112
Ciutat dels set_turons
L’alfabet llatí
Programa activitats firamar
Lliurament dels premis APLEGA
Zeus i Hera
Cronos
Les primeres escriptures
Portes obertes 1r ESO, curs 2010 -11
Ajuts a Haití: Institut Jaume I (Salou) i Càritas
Nadales09
Curs Escola Superior Comerç
Programa Escc Ies Jaume I
1r Esob0910
4t ESOllati0910
Llatinismes
Bloc Mat Compl Color
Santo Domingo
Africa en el corazón
Massatge Infantil

Recently uploaded (6)

PDF
Conceptes fonamentals sobre la citació acadèmica
PDF
ESTRUCTURES TIPUS I PROPIETATS I ESFORÇOS
DOCX
Activitats de formulació, estequiometria i mescles i compostos
PDF
PREMIATS-I-RESTA-PARTICIPANTS-XVII-PREMI-FMZ.pdf
PDF
De la paraula clau al llenguatge natural
PDF
TEXT VACANCES. Aula acollida. A1 , del Marc Europeu. Unitat 11
Conceptes fonamentals sobre la citació acadèmica
ESTRUCTURES TIPUS I PROPIETATS I ESFORÇOS
Activitats de formulació, estequiometria i mescles i compostos
PREMIATS-I-RESTA-PARTICIPANTS-XVII-PREMI-FMZ.pdf
De la paraula clau al llenguatge natural
TEXT VACANCES. Aula acollida. A1 , del Marc Europeu. Unitat 11

Homer i la qüestió homèrica

  • 1. HOMER I LA QÜESTIÓ HOMÈRICA
  • 2. Etapa micènica - Etapa arcaica 1600 - 800 aC 800 – 500 aC HOMER (IX – VIII aC ) Ilíada - Odissea
  • 3. Homer: Rapsode cec Homer: mestre escola rapsodes
  • 4. Aede, rapsode Aede : cantor de llegendes i de gestes guerreres, que s'acompanya d'un instrument de corda i que exerceix el seu ofici inspirat per les Muses o Apol·lo HOMER Rapsode : artista que recita versos amb l'ajuda, no d'un instrument musical, sinó d'un bastó amb el qual pica el sòl al mateix temps que m arca el ritme dels versos
  • 5. Es diu que va néixer a Quios o a alguna ciutat d’Àsia Menor
  • 6. HOMER  RAPSODE Ilíada s VIII aC - reuneix material - de la tradició jònica - oral - sobre la guerra de Troia - apareix l’escriptura - es fixa per escrit O dissea s VIII aC - reuneix material - de la tradició jònica - oral - sobre el retorn d’Odisseu a Ítaca - apareix l’escriptura - es fixa per escrit
  • 7. ASPECTES FORMALS Tesi analista : la Ilíada i l’ Odissea són obres de diferents autors i escrites en diferents moments, perquè tenen: - Estils i temàtica diferent - Irregularitats i contradiccions Conclusió: les obres són el resultat de la unió de cants èpics independents: Homer no va existir. Tesi unitarista : la Ilíada i l’ Odissea són obres del mateix autor: Homer. Tesi actual : Homer va existir i va reunir un material que ja existia per fer la Ilíada . Autor de l’ Odissea ? No se sap. Per això es manté la seva autoria.
  • 8. LA LLENGUA HOMÈRICA I EL VERS HOMÈRIC Llengua artificial : la Ilíada i l’ Odissea són obres de transmissió oral, incorpora elements de diversos dialectes que parlaven els aedes que e l s anaven transmetent . Vers anomenat hexàmetre dactílic : sis mesures o peus i cada peu està format per una de llarga i dues de breus (menys l’últim peu) __ UU / __ UU / __ /// UU / __ UU / __ UU / __ U
  • 9. PROCEDIMENTS LITERARIS - Comparacions o simils : establ eix una analogia entre dos objectes (...) a partir d'alguna característica que, en certa mesura, comparteixen Odisseu a la terra dels ciclops: - Pàgina 227, vers 380 aproximadament : “ Com quan un ferrer submergeix a l’aigua freda una destral grossa o una aixa i fa molt de soroll, per trempar-la –perquè aquesta és la força del ferro-, de la mateixa manera grinyolava el seu ull al voltant de l’estaca encesa .”
  • 10. - Epítets : és l'adjectiu quan no funciona com a especificador respecte al substantiu que completa. L'adj. clara , a la frase vàrem beure l'aigua clara d'aquell riu , és epítet, perquè no funciona com a especificador respecte al substantiu aigua , el qual, en canvi, és especificat pel sintagma preposicional d'aquell riu . La mateixa unitat qualificativa, en una expressió com: l'aigua clara deixa veure la terra al fons; l'aigua tèrbola no , té una funció especificativa i, per tant, no és epítet respecte a aigua. PROCEDIMENTS LITERARIS
  • 11. - Fórmules èpiques : part d’una frase o vers o bé un grup de versos es repeteixen com la tornada d’una cançó – funció facilitar el record del text a recitar FÒRMULA Odisseu a la terra dels ciclops: - Pàgina 218, vers 1 51 aproximadament - P àgina 2 1 9, vers 1 70 aproximadament “ ... l’Aurora de dits rosats, la filla del matí...” PROCEDIMENTS LITERARIS
  • 12. Escena - Pàgina 193 , versos 90-91 aproximadament - P àgina 209, versos 530 - 531 aproximadament “ Només Alcínous ho va observar i se’n va adonar, perquè seia al seu costat i sentia que sanglotejava profundament. Aleshores als feacis, amants dels rems, els va dir:” REPETICIÓ D’ESCENES B anquet en honor d’Odisseu :
  • 13. LA ILÍADA - 24 cants o capítols Tema: UN EPISODI de la guerra de Troia (XIII aC) Troia: situada a Àsia Menor (actual Hissarlik) Descoberta per Schliemann (XIX) al 7è estrat de les excavacions. Documental (7 parts) molt bo sobre Troia i la guerra de Troia. Us els recomano: http://www.youtube.com/watch?v=2izJYcQzwpY&feature=related 7 6 5 4 3 2 1
  • 14. I Crises Crises, sacerdot troià d’Apol·lo, reclama la seva filla Criseida a Agamèmnon a qui li havia tocat la noia com a botí de guerra.
  • 15. I Pesta Agamèmnon no la vol tornar i expulsa Crises. Aquest demana a Apol·lo un càstig per als aqueus. Durant nou dies sofreixen la pesta enviada pel déu . Aquil·les discuteix amb Agamèmnon sobre la necessitat de tornar Criseida.
  • 16. Quan Agamèmnon va haver de retornar Criseida, va reclamar Briseida, l'esclava d'Aquil·les. Això va provocar un greu enfrontament entre els dos herois que va acabar amb el famós episodi de la còlera d'Aquil ·les, el tema de la Ilíada
  • 17. XVI Aquil·les dóna les seves armes a Patrocle Patrocle veu com els aqueus van perdent. De fet els troians ja han aconseguit arribar fins les n aus i algunes ja s’estan cremant. Aleshores Patrocle li demana a Aquil·les les seves armes. Tots creuran que ell és Aquil·les que torna a la batalla i això farà canviar el signe de la guerra. El mateix Aquil· l es l’ajuda a posar-se les seves armes fetes p el mateix déu Hefest.
  • 18. XVII Mor Patrocle Menelau defensa el cos de Patrocle, però està sol i no pot resistir l’atac troià. Quan torna amb altres companys, ja Hèctor li havia tret l’armadura i només va poder recuperar el cos de Patrocle. Patrocle, tot i portar les armes d’Aquil·les , és ferit per Hèctor . Apol·lo fa que perdi l’armadura i se li trenqui la llança i, quan Patrocle anava a retirar-se, el veu Hèctor, s ’ enfront en i el mata .
  • 19. XVIII Rebuda la nova de la mort de Patrocle Una ferotge lluita es va encetar al voltant del cos de Patrocle perquè els dos bàndols el volien. La deessa I ris avisa Aquil·les, però aquest no té armes per poder entrar a la batalla. La deessa li diu que només amb la seva presència i la seva veu aconseguirá que els troians s’espantin i que els aqueus agafin ànims. Aquil·les s’acosta al camp de batalla i llença tres crits esgarrifosos. I tal com la deessa havia dit, els aqueus aconsegueixen apoderar-se del cos i posar-lo d a munt d’un jaç.
  • 20. XVIII Hefest fa noves armes per Aquil·les La mare d’Aquil·les, Tetis, li va dir al seu fill que no entrés en batalla fins que ella li portés un a nova armadura feta per Hefest. Així que es va dirigir a la farga del déu. Hefest se sentia en deute amb Tetis perquè en una ocasió la seva mare, Hera, el va llençar daltabaix de l’Olimp perquè s’avergonyia de la lletjor del seu fill. En la seva caiguda el van recollir Eurínome, la filla de l’Oceà, i Tetis i durant llargs anys en van tenir cura. Per tant, Hefest de seguida li va fer una armadura per al seu fill Aquil·les
  • 21. XXII Mort Hèctor Aquil·les mata Hèctor Mort d’Hèctor a mans d’Aquil·les
  • 22. XXIII Noves armes per Aquil·les Tetis lliura a Aquil·les les noves armes. “ ‘Mare meva, certament un déu m’ha donat aquestes armes, que sense cap dubte són obra dels immortals i que cap home mortal no podria fer. Ara, doncs, em posaré les armes, però tinc una por terrible que, mentrestant, les mosques, en penetrar per les ferides obertes pel bronze en l’esforçat fill de Meneci [Patrocle], no hi criïn cucs –car la vida li ha estat manllevada- i que tot el cos no es podreixi’.
  • 23. XXII Hèctor arrossegat “ Va foradar-li per darrere els tendons d’ambdó s peus des del turmell cap al taló i hi va fer passar corretges de pell de bou. El va fermar al carro i va deixar que li arrossegués el cap. Muntà al carro, arreplegà les armes il·lustres i fuetejà els cavalls perquè arrenquessin. Ells , de bon grat, fugiren volant. Mentre el cadàver era arrossegat, es va produir una polseguera, i al voltant li volejaven els cabells negres. El seu cap, abans encantador, ara ro m a n ia tot dina la pols. Aleshores Zeus el va lliurar a ls seus enemics perquè l’ultratgessin en la seva terra pàtria. ”
  • 24. XXIII Patrocle s’apareix a Aquil·les Aquil·les s’adorm. Aleshores se li apareix l’ànima de Patrocle, la qual li demana primer que li faci els funerals per poder entrar a l’Hades i després que disposi que, q uan els dos siguin morts , les seves tombes estiguin de costat. Aquil·les li ho promet i li diu: “... ‘ Abracem-nos l’un amb l’altre, encara que sigui un breu moment, i gaudim del lament funest ’ . Havent parlat així, li va allargar els braços, però no el va agafar. La seva ànima, com el fum, se’n va anar sota terra .”
  • 25. XXIII Aquil·Les es talla la cabellera Els companys de Patrocle havien cobert el seu cos amb els cabells que s’havien tallat. També Aquil·les se’ls va tallar “Es va apartar de la pira i es va tallar la rossa cabellera, que havia deixat créixer florent per al riu Esperquios... Havent parlat així, va posar la cabellera a les mans del seu benvolgut company i va provocar a tots ells el d e sig de plorar”
  • 26. XXIV Príam i Aquil·les Príam entra a la tenda d’Aquil·les i se li tira als genolls en actitud suplicant: “... L’únic [fill] que em quedava i defensava la ciutat i els seus habitants, no fa gaire tu me’l vas matar mentre lluitava per la pàtria, Hèctor. Per ell he vingut ara a les naus dels aqueus, per rescatar-lo, i et porto presents immensos. Respecta els déus, Aquil·leu, i tingues pietat de mi, tot recordant el teu pare. Jo encara sóc més digne de compassió. He gosat fer allò que cap altre mortal de la terra no ha fet fins ara acostar a la meva boca la mà de l’home que matà el meu fill.”
  • 27. XXIV Príam i Aquil·les Entre Príam i Aquil·les i va haver una bona entesa i Aquil·les no tan sols li va retornar el cos d’Hèctor sinó que també li va preguntar quants dies necessitava per als seus funerals: “ ‘... El ploraríem durant nou dies a palau, al desè dia l’enterraríem i el poble faria el banquet funerari, a l’onzè dia construiríem una tomba al seu damunt i al dotzè lluitaríem, si calgués’ Al seu torn, el diví Aquil·leu de peus lleugers li va contestar: ‘Tot això serà, ancià Príam, ta l com demanes. Aturaré la guerra tant de temps com sol·licites’.”
  • 28. XXIV Hector torna   Hèctor torna a Troia. “Ningú dels homes i de les dones de bella cintura (troians i troianes) no els va reconèixer, sinó només Cassandra, semblant a la daurada Afrodita, que, després d’haver pujat a Pèrgam, va distingir el seu pare, que anava dret dalt del carro, i l’herald, el pregoner de la ciutat. Així que va veure Hèctor estès a la llitera transportada per les mules, es va posar a plorar i tot seguit va anar cridant per tota la ciutat: ’Veniu, troians i troianes, i veureu Hèctor, si és que altres vegades us vau alegrar que tornès viu de la lluita, perquè era un gran motiu de goig per a la ciutat i per a tot el poble’.”
  • 29. XXIV Andromàca plora Andròmaca plora la mort d’Hèctor: “Espòs, te n’has anat jove de la vida i em deixes viuda a palau. I encara és tan petit el nen que infantàrem tu i jo, desgraciats. No crec que arribi a l’adolescència. Abans aquesta ciutat serà arranada des del capdamunt, ja que has mort tu, el seu guarda, tu, que la defensaves i que protegies les nobles epsoses i els fills petits. Elles aviat seran transportades cap a les naus balmades i jo també entre elles. Tu també, fill meu, o bé em seguiràs a mi mateixa cap a llocs on faràs treballs indignes, escarassant-te per a un amo cruel, o bé, agafant-te de la maneta, un aqueu et tirarà daltabaix des de la muralla –un final tristíssim!-, enutjat perquè Hèctor li va matar un germà o el pare o un fill...”

Editor's Notes

  • #17: Michel Martin Drolling Winner of the Prix de Rome, 1810 La còlera d’Aquil·les / /
  • #29: Le rachat du corps d'Hector vers 190-200 marbre