2. 1. En primer lloc us parlarem de la
localització.
2. En segon lloc com vivien.
3. En tercer lloc l´organització social i
política.
4. A continuació us parlarem a què es
dedicaven.
5. Després parlarem sobre el riu Nil.
6. La religió
7. Art egipci
3. L´ antic Egipte va ser una civilització del nord-est d´
Àfrica que es desenvolupà al voltant del curs mitjà i
baix del riu Nil, en el territori que ara ocupa l´ actual
estat d´Egipte i el nord del Sudan. La civilització es va
constituir cap el 3150 ac amb la unificació de l'Alt i Baix
Egipte sota el primer faraó, i va persistir durant els
següents tres mil·lenis.
Entre totes les antigues civilitzacions del Pròxim
Orient l'egípcia destaca per llur singularitat;
constituïda per poblacions d'origen nordafricà, s'hi van
afegir pobles semites procedents de la regió de Síria.
4. La gent vivia en cases fresques fabricades amb fang.
Acostumaven a tenir una terrassa a dalt de la casa per
poder prendre l’aire.
Els rics vivien en grans poblats amb jardins
extraordinaris, amb estanys. Les parets de casa seva
estaven decorades amb pintures alegres, geomètriques
o dibuixos vegetals. Aquesta part de la societat tenia
cadires i taules i aquestes eren baixes.
En canvi a les ciutats els pobres vivien en cases molt
petites, i eren famílies nombroses. Les taules i els
mobles no eren molt comuns trobar-los a les
cases, però com a decoració principal tenien els gerros
i pintures alegres.
7. La societat egípcia tenia una estructura piramidal amb la
existència dels grups amb marcada desigualtat social.
En el grup inferior estaven els esclaus,que feien grans obres
públiques .
Al cim de la piràmide estava la classe dirigent ,formada pel
faraó i la seva família, els nobles, sacerdots i guerrers.
POLÍTICA:
El govern d’Egipte era una monarquia , que estava
governada per una sola persona.
El faraó era considerat com fill dels Déus, era l’amo absolut
de tots els homes i cap de totes les terres.
El faraó encarava l’estat i era la figura central de tot el
sistema.
9. SERVENTA
Moltes dones exercien aquest càrrec, tant per al faraó com per egipcis superiors.
CRONISTA
Aquesta funció era exercida per escrivans, ja que destacaven per saber llegir i escriure.
FUNCIONARIS
S'encarregaven de cobrar impostos ..
MÚSICS
Ballarins i músics actuaven davant la cort del rei i en festes privades. També actuaven
davant multituds.
10. PAGESOS I SERVENTS
Els pagesos ocupaven una gran majoria dins de l'escala.
Solien treballar prop de les ribes del riu Nil Així mateix la
majoria eren analfabets. Els egipcis creien que al cel
treballarien per als déus al Canyar.
ESCLAUS
Solien ser persones capturades en guerres, que es podien
comprar o vendre.
METGES
Només hi ha dues imatges conegudes d'un metge treballant.
Alguns sacerdots i mestres de exercien com a metges.
11. El Nil
Origen
El Nil, un dels rius més llargs del món, neix al cor del continent africà i
circula cap al nord fins a desembocar a la mar Mediterrània. Les seves
aigües reguen els països desèrtics pels quals passa, la població dels
quals es concentra a la seva vora. Dos-cents milions de persones
depenen del Nil.
12. Terra de faraons
El Nil travessa Egipte de sud a nord. Les seves aigües
han estat el bressol d’una de les civilitzacions més
antigues de la humanitat. Les crescudes periòdiques
del riu cobrien la terra d’un fang negre, el llim, que
servia de fertilitzant per als camps de la vall. Els antics
egipcis, governats per faraons, adoraven el Nil. Era
venerat com a corredor entre la vida i la mort. Hi
pescaven, s’hi banyaven, en bevien l’aigua i els servia
de mitjà de transport.
14. Per a ells, el riu era font de vida. Quan començava la
crescuda li feien ofrenes i li componien càntics i poemes.
Els egipcis vivien i morien a prop del riu. Enterraven els
morts a la riba oest, on es pon el sol. Decoraven les parets
de les tombes amb motius que simbolitzaven l’aigua. A les
sepultures sovint hi deixaven maquetes de vaixells, perquè
el mort pogués viatjar pel riu fins al més enllà.
El Papir
En aigües tranquil·les dels grans aiguamolls del delta hi
creixen els papirs, Cyperus papyrus, on fan niu garses i
pelicans. Els antics egipcis cultivaven aquesta planta
perquè de la medul·la de les tiges fabricaven el papir per als
escribes.
15. La Religió de l'antic Egipte engloba les diferents
creences religioses i rituals practicats pels pobladors de
l'antic Egipte, durant més de 3000 anys, abans de
l'arribada del cristianisme. Les seves pràctiques van ser
prohibides en temps de Justinià I, l'any 535.
La iconografia egípcia és molt diferent de
la grega o romana: en la mitologia egípcia moltes
deïtats es representen amb cos humà i el cap d'un
animal.
19. Conjunt d'obres d'estil i simbolisme de gran
homogeneïtat realitzades a l'Egipte antic. Es considera
que L'art de l'antic Egipte és aquest estil i queda
assentat a partir del 3200 aC.
Les obres artístiques seguien estrictes cànons
permetent que durant més de tres mil anys l'art egipci
hagi sofert escasses variacions. Amb aquests convenis
es pretenia transmetre la idea d'atemporalitat en la
civilització egípcia.
21. En arquitectura, una piràmide és una construcció
monumental en forma piramidal que normalment té
una base quadrangular. Antigament, a l'antic
Egipte, aquest tipus de construccions eren utilitzades
com a sepulcre.
Les piràmides eren tombes on s'enterrava un
faraó, una reina o els nobles que formaven part de la
cort del faraó.
22. El rei manava construir les piràmides per al seu
descans etern. Eren unes muntanyes escalonades.
24. Les piràmides son les tombes dels faraons del regne.
Són els edificis de pedra més antics del món. Porten
dempeus cinc mil anys, i el més probable és que
continuï durant uns altres més.
Pels egipcis tenia una gran importància saber que
després de la seva mort el cos quedés protegit i
conservat. Els cossos momificats els envoltaven en
tresors i d´objectes personals.
26. Els egipcis consideraven que el temple egipci era la
casa dels déus i per aquest motiu només els sacerdots
(els quals s’encarregaven del culte diari) i els faraons
(considerats déus entre els déus) podien accedir al
temple. Els temples egipcis reproduïen per tant els
habitacles d’un palau reial: rampes, avingudes amb
obeliscs i imatges, patis interiors, columnates, sales
interiors, la cel·la de la divinitat... Quan més a l’interior
et trobaven la llum era més escassa. La idea era crear
un trànsit des d'allò que és humà fins allò que és diví.
28. Treball realitzat per:
Nerea González, Manel Hernàndez, Anna Pujol, Marta
Coma, Marcos Carbajo.
Escola andorrana d’Andorra la Vella.
Classe: Guacamoles.
Curs 2012-2013
