Treball alumnes: La historia de l antiga catalunya
Download as ODP, PDF2 likes591 views
Treball alumnes
Treball alumnes: La historia de l antiga catalunya
- 1. NEIXAMENT DE CATALUNYA Història i llegenda conflueixen en el naixement de Catalunya, atès que l'origen arrela amb un personatge real, adornat amb característiques èpiques: Guifré el Pelós. A aquest noble de reconegut valor en la batalla es vincula la tradició del naixement de les quatre barres, marcades amb els seus dits i la seva pròpia sang sobre el seu escut daurat. A la seva mort l'any 897 va ser el primer comte que va traspassar hereditàriament les seves possessions a la Marca Hispànica, es va deslligar dels reis francs i va donar així origen a la casa comtal de Barcelona. La Marca Hispànica havia estat creada per l'imperi Carolingi a manera de frontera que delimitava els territoris dominats per cristians o musulmans.
- 3. La corona d'Aragó El llinatge de Guifré el Pelós va ser l'embrió de la corona d'Aragó, en unir el seu destí al regne aragonès en virtut dels problemes dinàstics que patia aquesta monarquia. Va succeir que el sobirà Alfons el Batallador va morir sense descendència directa i va llegar el seu regne als ordes militars. El testament no es va fer efectiu i el va succeir el seu germà Ramir II el Monjo. Però aquest tampoc tenia fills mascles, de manera que, per assegurar la continuïtat, va prometre la seva filla Peronella amb el comte de Barcelona, Ramón Berenguer IV, quan aquesta només tenia un any. L'enllaç va haver d'esperar tretze anys, ja que l'Església només permetia el casament quan la dona tenia com a mínim 14 anys. Va ser Alfons II, fill de Ramón Berenguer IV d'Aragó i Peronella, qui va assumir tots els títols i la dignitat reial el 1164, després de la mort del seu pare i l'abdicació de la seva mare. De fet, amb ell comença el que en la historiografia es defineix com a corona d'Aragó, la unió del regne i la casa comtal de Barcelona.
- 4. Escut de la corona d'Aragó
- 5. L'expansió per la Mediterrània Amb els reis catalans, la corona va prosperar i es va expandir de manera que els seus territoris abraçaven Mallorca, València, Sicília, Còrsega, Sardenya i Nàpols. La corona d'Aragó es va convertir així en un imperi militar i comercial a la Mediterrània d'importància vital. Especial preeminència en aquest esdevenir va tenir el rei Jaume I el Conqueridor, exemple del creixement del poder i desenvolupament de la Corona en detriment dels regnes àrabs. És remarcable que els nous territoris agregats, com València, van mantenir furs propis. Al segle XIII Catalunya va tenir una de les millors infanteries del món, els almogàvers, que fins i tot van ser contractats per combatre el turc a Constantinoble, on van fer sentir el seu crit de batalla: "Desperta ferro!". La casa de Barcelona es va extingir amb la mort de Martí l'Humà, el 1410, i va passar el ceptre a la dinastia Trastàmara en la persona de Ferran. El seu matrimoni amb la reina Isabel va donar com a resultat la unió dels regnes d'Aragó i Castella.
- 6. La derrota del 1714 Després dels Reis Catòlics, la dinastia dels Àustries va mantenir una relació complexa amb el Principat. Encara que es van respectar institucions pròpies, les diferències amb la corona eren greus a causa dels recursos reclamats pels monarques per a les seves empreses militars. Les desavinences van tenir la seva màxima expressió el 1640, en el marc de la guerra europea dels Trenta Anys, quan la guerra dels Segadors va enfrontar francesos i castellans en terra català. La conflagració va acabar amb la pau dels Pirineus, per la qual el Rosselló i part de la Cerdanya passaven a ser francesos i se separaven de Catalunya. Després de la mort de Carles II sense descendència, Felip V, de la dinastia borbònica, va ocupar el tron d'Espanya. El 1701 va jurar les Constitucions, però l'existència d'un altre pretendent, Carles d'Àustria, va desembocar en la guerra de Successió. Catalunya va prendre partit pels austriacistes, però el 1714 es va produir la caiguda de Barcelona i les ciutats que no van donar suport als Borbons van ser tractades durament. El 1716, el decret de Nova Planta va abolir les institucions pròpies, no així el dret civil català.
- 8. Ressorgeix el catalanisme. Durant les guerres napoleòniques, Catalunya va ser temporalment segregada per Bonaparte. En l'últim terç del segle XIX es va produir un gran ressorgiment del catalanisme en tots els aspectes. En política, el resultat va ser la Mancomunitat, la unió de les diputacions com a institució que representava Catalunya. La seva existència va ser curta, ja que l'any 1923 va ser abolida per la dictadura de Primo de Rivera. La situació va canviar radicalment amb la República i el 1932 va ser restaurada la Generalitat i es va aprovar l'Estatut d'Autonomia. La Guerra Civil de 1936-1939 i la victòria franquista van comportar una llarga dictadura, en la qual van ser proscrits els signes d'identitat i les institucions catalanes. La democràcia va portar de nou la Generalitat, restablerta el 1977 amb Josep Tarradellas com a president.