LA POESIA TROBADORESCA
- 2. CARACTERÍSTIQUES BÀSIQUES: POESIA CULTA, textos elaborats tant pel que fa a la mètrica (composició, estrofa, rima,...) com pel que fa a la retòrica (figures, imatges, tòpics,...) POESIA LÍRICA, parla dels sentiments (especialment amorosos) de l'autor. POESIA EN OCCITÀ.
- 3. Els trobadors són artistes professionals sovint d'origen noble i lligats a les corts on desenvolupen la seva activitat al servei del senyor feudal. S'encarregen de fer tant els versos com la música que els acompanya. Els joglars es limitaven a recitar aquestes obres amb l'acompanyament musical. Les composicions dels trobadors han arribat fins als nostres dies a través dels cançoners, reculls que es van fer a partir del s. XIII, alguns inclouen la música i altres no.
- 4. L'AMOR CORTÈS L'amor cortès és el tema per excel·lència de la poesia trobadoresca. Els trobadors expressen els seus sentiments envers una dona casada a la qual s'adrecen mitjançant un nom en clau per tal que els altres cortesans no sàpiguen qui és la destinatària i no puguin informar el senyor dels amors del trobador envers la seva esposa. En els poemes trobadorescos trobarem, doncs aquests elements: trobador: hom dama: midons clau:senhal espies: lausengiers marit: gilós La relació que s'estableix entre el trobador i la senyora reprodueix l'esquema de relacions pròpies del feudalisme. El trobador és fidel a la seva dama com el vasall ho és al seu senyor.
- 5. ELS TROBADORS CATALANS Els poetes catalans dels segles XII i XIII tenen com a model la poesia trobadoresca i això fa que escriguin en occità i segons els codis poètics dels trobadors provençals. Prenen com a model la poesia trobadoresca per la proximitat lingüística que hi ha entre el català i l'occità, per les intenses relacions polítiques que hi havia entre les dues bandes dels Pirineus i pel prestigi que tenia la cultura que es realitzava a les corts occitanes. Fins als segles XIV i XV els poetes catalans no s'allunyaran dels preceptes de les corts occitanes. Ausiàs March és el primer que escriurà plenament en català i que s'allunyarà dels temes i les estructures típicament trobadoresques.
- 6. Guillem de Berguedà (2ª ½ del segle XII), destaca sobretot pels seus sirventesos satírics, mitjançant els quals ridiculitza els seus enemics. Ramon Vidal de Besalú (1ª ½ del segle XIII), es coneix sobretot per Les razós de trobar, un tractat gramatical i retòric adreçat als catalans que no dominaven la llengua. Guillem de Cabestany (finals del XII i principis del XIII), conegut per les seves cançons amoroses i perquè se li atribuïa una llegenda segons la qual el marit gelós va matar-lo, va extreure-li el cor i el va donar rostit a la dama. La dama, en saber-ho, es va suïcidar per amor. Cerverí de Girona (Guillem de Cervera) (2ª ½ del XIII), un dels darrers trobadors. En ell es troba tota la tradició anterior.
- 7. Sirventès contra Ponç, marquès de Mataplana Cançoneta lleu i blana, Marquès, qui de vós es fia, lleugereta, sense ufana, si cerca amor, té falsia, faré jo d'un cert marquès, si bon goig, poc resta il·lès. traïdor de Mataplana, El qui amb vós ha anat de dia, que de mil fraus porta el pes. a la nit ja no us ha admès. Ai marquès, marquès, marquès, Ai marquès, marquès, marquès, de mil fraus porteu el pes. de mil fraus porteu el pes. Oh, ben hagen les llosetes1 De fer amb vós la migdiada de Melgurs, de viltat netes, no es vana persona nada on perdéreu de dents, tres. que anheli costum cortès, En les llosetes, pobretes, si no es posa, alliçonada, tampoc no s'hi coneix res. calces de cuir cordovès. Ai marquès, marquès, marquès, Ai marquès, marquès, marquès de mil fraus porteu el pes. de mil fraus porteu el pes. El braç no us val ni una figa, 1ben hagen les llosetes: beneïdes les pedres que apar cabiró de biga2, 2apar cabiró de biga: sembla una biga de sostre arronsat sota l'arnès. petita. Potser, si el punxa una ortiga, el podríeu posar estès, Guillem de Berguedà Ai marquès, marquès, marquès, (Versió catalana d'Alfred Badia) de mil fraus porteu el pes.
- 8. Comprensió: Valoració: 1.Explica què signifiquen les expressions 5. Contesta: següents: . Penses que el poema és realment una . De mil fraus porteu el pes. “cançoneta lleu i blana, lleugereta, sense . Qui de vós es fia, si cerca amor, té falsia. ufana” o més aviat penses que el trobador fa . El qui amb vós ha anat de dia, a la nit ja no un atac punyent contra el marquès de us ha admès. Mataplana? . Creus que aquest estil es pot equiparar al 2. El poema conté una sàtira de l'aparença llenguatge dels polítics actuals? Per què? física del marquès. Com t'imagines les seves dents i el seu braç? Per què? Investigació: Anàlisi de l'estructura: 6. Busca el Plany que el mateix Guillem de Berguedà va escriure en ocasió de la mort del 3.Explica a qui està adreçada la composició. marquès de Mataplana. En quins recursos expressius s'aprecia Contrasta l'actitud i el to entre aquest poema i aquest fet? aquell. Estil Creació 4. Comenta breument les característiques 7. Fes una sàtira d'algun personatge públic, mètriques d'aquest sirventès (estrofes, amb sentit de l'humor i procurant mantenir el tornada, recompte sil·làbic, rima). bon gust. Pots fer-ho en vers.
- 9. S'allarga el dia en tendre excés (fragment) S'allarga el dia en tendre excés, Mes jo tot sol mantinc l'ardor les flors esclaten pels vergers del meu amor, ric de temor, i els ocells coregen llur rims de fins desigs, d'angoixa greu, pels bardissars, que feia ombrers i m'engrogueixo de color. el fred; mes ara pels alts cims Però si fos vell i volgués Déu i entre les flors i els branquells prims, que ella em veiés blanc com la neu, piulen en gaia volior1. no em sentiria ni un lament. Joglar, mal que ja és lluny l'abril, I jo m'enjoio2 amb tal clamor vés als amics, parla-hi gentil, car tinc al cor un goig d'amor, més amb Raimon, baró excel·lent. de què un desig molt dolç ha eixit. Fix com la serp al sicomor, Que el mal m'és un plaer subtil, no me'l traurà el malreeixit3. i l'escàs bé, dolç nodriment. Tot altre goig esdevé oblit davant l'amor que, ai las, no em val. 1en gaia volior: en vol alegre Des que menjava el fruit fatal, 2m'enjoio: m'omplo de goig Adam, de què ens perdura el mal, 3malreeixit:fracassat més bella no n'ha fet el Crist: cos preciós, dels ulls regal, blanc i fi, com mai no s'ha vist... Tan bella és, que en resto trist, Guillem de Cabestany car ella en mi no para esment. (versió catalana d'Alfred Badia)
- 10. Comprensió: Valoració: 1.Quina estació de l'any suggereix la 5. Contesta: primera estrofa? . Com qualificaries l'actitud del trobador davant de la dama? 2. Amb quina estrofa relacionaries . Quina opinió et mereix aquesta manera cadascuna d'aquestes expressions? d'entendre l'amor? . El trobador vol ser fidel al seu amor, Investigació: malgrat que el faci patir. . L'ambient propicia l'enamorament. 6. En el poema s'esmenten almenys dos . El trobador no veu correspost el seu personatges bíblics. enamorament. Detecta'ls i digues quins moments de les . La bellesa de la dama és incomparable. seves respectives històries són al·ludits aquí. Anàlisi de l'estructura: Creació 3. Quin paper reserva el trobador al joglar? 7. Tria una d'aquestes dues opcions i I als seus amics, i especialment al baró redacta-la. Ramon? . La resposta del baró Ramon al trobador Estil enamorat. . El començament d'un poema situat a la 4. Comenta les característiques mètriques tardor. d'aquesta cançó amorosa: estrofes, rima...
- 11. FI