5. GLÒBULS BLANCS O LEUCÒCITS: Monòcits, neutròfils, basòfils, eosinòfils i limfòcits Glòbuls blancs (macròfags) atacant una larva de paràsit (foto esq.) i un bacteri (foto dta)
6. Els glòbuls blancs poden sortir dels vasos sanguinis a través d'un mecanisme anomenat diapedesi . Només un 5% dels leucòcits es troben en el torrent sanguini, la majoria es troben en la mèdul.la óssia o en els teixits, desenvolupant diferents funcions. S'encarreguen de la resposta immunitària i de defensar l'organisme contra substàncies estranyes o agents infecciosos( antígens ): fabriquen substàncies per destruir... i atrapen microbis i els digereixen (els fagociten)
9. ELS VASOS SANGUINIS ARTÈRIA VENA ARTÈRIOLA VÈNULA XARXA de CAPIL·LARS Els vasos sanguinis constitueixen un sistema de tubs tancats que transporten sang a totes les parts del cos i la retornen al cor. Hi ha tres tipus de vasos diferents: les artèries , les venes i els capil·lars sanguinis .
10. VASOS SANGUINIS Tant venes com artèries estan formades per tres capes de teixit: una capa externa de teixit conjuntiu una capa mitjana doble: una muscular i altra amb fibres elàstiques capa interna de teixit epitelial Les arteries són el vasos que porten la sang des del cor fins als teixits. Les venes són els vasos que porten la sang des dels teixits fins al cor.
11. Les artèries tenen la capa mitjana molt gruixuda amb alta proporció de fibres elàstiques que dóna gran elasticitat Les parets de les venes són més fines i amb poques fibres elàstiques. La majoria tenen vàlvules membranoses en forma de semilluna que impedeixen que la sang recule. La paret dels capil·lars sanguinis està format per una sola capa de teixit endotelial . VASOS SANGUINIS
13. VENES La majoria de les venes tenen vàlvules membranoses en forma de semilluna que impedeixen que la sang recule.
14. La circulació sanguínia a través dels capil·lars assegura la nutrició dels teixits, ja que permet l’intercanvi de substàncies entre la sang circulant i els teixits perifèrics. VASOS SANGUINIS: CAPIL·LARS Són vasos microscòpics que comuniquen les arterioles amb les vènules.
15. El cor és un òrgan buit musculós, de la mida del puny situat entre els pulmons. Gràcies al seu moviment de contracció i dilatació, fa circular la sang pels vasos sanguinis. EL COR
17. A l'aurícula dreta hi desemboquen les 2 venes caves (una superior i l'altra inferior) i del ventricle dret surt l' artèria pulmonar . A l'aurícula esquerra hi buiden les quatre venes pulmonars . Del ventricle esquerre surt l' artèria aorta . ARTERIA PULMONAR VENES PULMONARS VENA CAVA sup ARTERIA AORTA EL COR
18. LES VÀLVULES DEL COR - Aurícula i ventricle dret estan separats per una vàlvula constituïda per tres membranes: vàlvula tricúspide - Aurícula i ventricle esquerre estan separats per la vàlvula bicúspide o mitral . - Cada ventricle queda comunicat amb l'artèria corresponent per les vàlvules aòrtica i pulmonar
19. EL CICLE CARDÍAC El cor funciona com una bomba aspirant-impel·lent. Per a això realitza moviments de relaxació (diàstoles) seguits de moviments de contracció (sístoles). El cicle cardíac (batec) dura 0,8 segons i presenta 3 etapes: diàstole, sístole auricular i sístole ventricular.
20. Sorolls del cor En un batec se senten dos sorolls: el primer és sord, opac i correspon al tancament de les vàlvules A-V; el segon , després d'un breu silenci és curt i sec i el provoca el tancament de les vàlvules sigmoides. Escoltant les variacions d'aquests sorolls podem saber l'estat de funcionament del cor; per fer-ho es fa servir un estetoscopi que amplifica els sorolls auscultats
21. El cor, en condicions de repós batega 70-75 cops per minut. I en aquest temps impulsa de 5 a 6 litres de sang! En 24 h el cor bombeja 8.400 litres de sang. CIRCULACIÓ DE LA SANG La part dreta del cor conté sempre sang pobra en oxigen, mentre que l’esquerra conté sang rica en oxigen.
22. DEL PULMÓ ESQUERRE DEL COS i LES CAMES DEL CAP i els BRAÇOS AL COS DEL PULMÓ DRET AL PULMÓ DRET AL PULMÓ ESQUERRE AL CAP I ELS BRAÇOS AL COS CIRCULACIÓ DE LA SANG dins el COR
25. EL SISTEMA LIMFÀTIC A més del sistema circulatori, el nostre cos té un segon grup de vasos que formen el sistema limfàtic . El sistema limfàtic està constituit per una xarxa de vasos limfàtics per on circula la limfa , els ganglis limfàtics i els òrgans limfoides (medul·la òssia, tim, melsa...) El sistema limfàtic participa en la regulació de l’equilibri de líquids a l’organisme. Intervé en la resposta immunològica, purifica i neteja.
26. EL SISTEMA LIMFÀTIC Els capil·lars limfàtics es van reunint en vasos més grans, les venes limfàtiques. Les venes limfàtiques tenen vàlvules semilunars per evitar que la limfa recule. Les que venen del les vellositats intestinals, els vasos quilífers , demboquen en un dipòsit, la cisterna de Pecquet , de la que surt la vena limfàtica més important: el conducte toràcic a la part esquerra del cos i el conducte limfàtic a la dreta, que buiden el seu contingut a les venes subclàvies del sistema sanguini. D’aquesta manera la limfa retorna al sistema cardiovascular. El sistema limfàtic es distingeix del sanguini pel fet que els seus vasos van des dels teixits cap al cor.
27. EL SISTEMA LIMFÀTIC Els ganglis limfàtics es troben a les unions dels vasos limfàtics. Són petites formacions de teixit limfoide on maduren alguns limfòcits i on són filtrades i eliminades els gèrmens, bacteris i les substàncies de rebuig que conté la limfa per a què no arribin a la sang. Els vasos limfàtics que travessen els ganglis són estrets de manera que la limfa va molt lenta; això permet que els bacteris puguen ser fagocitats pels glòbuls blancs. És aquesta la causa de la inflamació dels ganglis quan hi ha infeccions.
28. FUNCIONS DEL SISTEMA LIMFÀTIC 1. Recollida i drenatge de l´excès de líquid que s’acumula en els teixits i que no pot ser reabsorbit totalment pels capil·lars sanguinis. D’aquesta manera es manté l’equilibri dels teixits corporals evitant edemes o estancament de líquid en l’espai intercel·lular. 2. Maduració de limfòcits a nivell dels ganglis limfàtics i òrgans limfoides, que participaran en la funció immunitària i de defensa. 3. Filtració de bacteris i d’altres partícules en els ganglis limfàtics. 4. Absorció i transport de greixos i vitamines liposolubles que es troben en l’intestí durant el procés digestiu, per transportar-los després fins el sistema venós sanguini, sense passar pel fetge.
29. La medul·la òssia : és un òrgan limfoide primari. Es troba en l'interior dels ossos curts i plans, i en la zona esponjosa dels ossos llargs. En la medul·la òssia es formen les cèl·lules del sistema immune, com són els limfòcits, els macròfags o els monòcitos. El tim : És un òrgan limfoide primari. En el tim maduren cèl·lules que provenen de la medul·la òssia ,transformant-se en limfòcits T que migren cap a la sang a través dels vasos limfàtics. La melsa : és un òrgan limfoide secundari que es troba situat en l’abdomen, al darrera de l’estòmac i just per sota del diafragma. La melsa elimina productes de rebuig de la sang, incloent els eritròcits vells. També és un reservori de limfòcits T i B. ELS ÒRGANS LIMFOIDES
