1. TEMA 3: CLIMA I VEGETACIÓ D'ESPANYA.
1. EL CLIMA
EL CLIMA I ELS FACTORS CLIMÀTICS.
Definició de clima: conjunt de condicions atmosfèriques (temperatures, precipitacions, vent, humitat, ...)
que predominen en una zona concreta de la Terra.
El clima està determinat per:
• La latitud: per la distància a què estan situades de l'equador. La temperatura baixa a mesura que
augmenta la latitud.
• La profunditat o la llunyania de la mar: a les zones pròximes a la mar tenim temperatures més suaus que
a l'interior. Plou més perquè hi ha més humitat. A les terres allunyades de la mar tenim estius calorosos,
hiverns freds i reben poca pluja.
• L'altitud i el relleu: a les terres altes i a les zones de muntanya les temperatures són més baixes. Segon la
disposició del relleu també modifica les temperatures i les precipitacions.
ELS CLIMES D'ESPANYA.
A Espanya predomina el clima temperat, essencialment mediterrani (estius calorosos i secs i hiverns
suaus. Les pluges hi cauen sobretot a la primavera i a la tardor).
Trobam cinc zones o conjunts climàtics: atlàntic (Galícia, Cantàbria), mediterrani ( Andalusia,
Comunitat Valenciana, Catalunya i Illes Balears), d'interior (interior d'Espanya), de muntanya (zones
muntanyoses), subtropical (Illes Canàries).
LES ZONES CLIMÀTIQUES DE LA TERRA.
A prop de l'Equador els raigs solars incideixen perpendicularment damunt la superfície terrestre i
escalfen més. Així com ens allunyam de l'equador, escalfen menys.
3 zones: càlida, temperada i freda.
(MIRAR DIBUIX DE LA BOLLA DEL MÓN DE LA PÀGINA 49)
2. LA VEGETACIÓ.
ELS PAISATGES
Definició de paisatge natural: són aquells que no han estat modificats per l'acció dels éssers humans.
LES FORMACIONS VEGETALS.
Els boscs són un element molt important del paisatge natural. Tipus de boscs: de tipus oceànic,
mediterrani, de coníferes, de la riba dels rius.
ELS ESPAIS NATURALS PROTEGITS A ESPANYA.
La Llei de Conservació d'Espais Naturals i de la Flora i Fauna Silvestre té com a finalitat conservar i
restaurar els espais naturals, i prevenir-ne el deteriorament.
2. A Espanya trobam parcs nacionals, parcs naturals i reserves naturals, que són espais protegits.
Hi ha tres grans àrees de vegetació: la zona del cantàbric i de Galícia (format per arbres de fulla caduca
que necessiten molta humitat), la zona de l'interior i costa mediterrània (format per arbres de fulla
perenne adaptats a la sequera estival) i l'arxipèlag de les Illes Canàries (la vegetació canvia amb l'altitud,
l'orientació i la quantitat de pluja que rep).
3. EL CLIMA I LA VEGETACIÓ ATLÀNTICS.
CLIMA ATLÀNTIC (Galícia i Cantàbria) L'Espanya humida.
La proximitat a l'oceà fa que l'aire humit de la mar hi provoqui pluges durant tot l'any i que en suavitzi
les temperatures.
Temperatures: hiverns suaus i estius frecs.
Precipitacions: abundants (durant tot l'any)
VEGETACIÓ ATLÀNTICA.
Vegetació rica i variada gràcies a les pluges.
* Boscs frondosos de fulla caduca (roures, castanyers i faigs). A les parts altes de les muntanyes hi
abunden les coníferes. Repoblació forestal de pi i eucaliptus.
* Sotabosc (falgueres, molses, bruc, gatosa i ginestra)
*Prats naturals que es mantenen verds durant tot l'any.
2. EL CLIMA I LA VEGETACIÓ MEDITERRANIS.
CLIMA MEDITERRANI (Illes Balears, Andalusia, Ceuta i Melilla)
Clima càlid amb pluges escasses.
Hiverns suaus i estius calorosos. Precipitacions escasses i irregulars. La primavera i la tardor són les
estacions més plujoses. L'estiu és l'estació més seca.
VEGETACIÓ MEDITERRÀNIA.
Abundants arbres de fulla perenne i de mida petita. Les arrels són extenses i profundes per arribar a les
capes humides del subsòl.
* Boscs (pins, roures, castanyers, alzines i sureres)
* Sotabosc (garric, bruc, frígola i romaní)
* Quan el bosc desapareix (garriga o màquia)
* Zones més àrides (espart, garballó i pita).
3. 3. EL CLIMA I LA VEGETACIÓ D'INTERIOR.
CLIMA D'INTERIOR (Meseta, Depressió de l'Ebre i una part de l'interior d'Andalusia i de Catalunya)
El clima és molt semblant al mediterrani.
Temperatures: estius calorosos i hiverns freds.
Precipitacions: plou durant la tardor i la primavera.
VEGETACIÓ A LES TERRES DE L'INTERIOR.
* Zones de més altitud (coníferes de pins o avets i matolls o pastures als cims).
* Zones de menys altitud (zones boscoses de roures o faigs) L'arbre característic és l'alzina. També
trobam savines, pins i sureres, oms i pollancres.
*Zones sense arbres (arbusts, matolls i herbes (frígola, romaní, espígol, estepa, ...)
Hi abunden grans extensions de terreny per a l'activitat agrícola i ramadera.
Els boscs es troben a les zones més altes i a les ribes dels rius.
4. EL CLIMA I LA VEGETACIÓ DE MUNTANYA.
EL CLIMA DE MUNTANYA. (A les zones més elevades dels diferents sistemes muntanyosos
d'Espanya)
Temperatures baixes i precipitacions abundants. Hiverns freds i llargs, amb temperatures sota zero, i
estius frescs i curts. Pluges molt abundants i durant l'hivern neu.
VEGETACIÓ DE MUNTANYA.
Segons l'altitud:
- zones més baixes: vegetació mixta (alzina i pins al clima sec i roures o faigs al clima humid)
- zones de muntanya: roures i arbres de fulla caduca.
- zones altes: pins i avets.
- per damunt dels 2000 m: no hi ha bosc sinó matolls i pastures de muntanya.
Segons l'orientació:
- nord (obaga): humids i frescs: vegetació abundant (arbres de fulla caduca com els roures)
- sud (solell): més secs: vegetació pobra (arbres de fulla perenne com les alzines)
2. EL CLIMA I LA VEGETACIÓ DE LES ILLES CANÀRIES.
EL CLIMA DE LES ILLES CANÀRIES.
4. Tenen un clima subtropical àrid. Hiverns suaus i estius moderadament càlids ja que sofreixen el corrent
marí fred de l'Atlàntic. Precipitacions escasses.
VEGETACIÓ DE LES ILLES CANÀRIES.
És poc abundant.
* A les regions baixes (plantes adaptades a la sequedat de l'ambient com l'atzavara i el cardón)
* A les regions d'altitud mitjana (boscs amb arbres com el llorer, el boix grèvol canari i el til·ler)
* A les zones altes (boscs de pi canari). Per damunt dels 2000 m hi trobam matolls de retama i codeso. A
partir dels 2600 m hi creix la viola del Teide.
