2. Període de conflictes bèl·lics i devastadors Existència de conflictes per debats ideològics, polítics i socials. Guerra Civil Espanyola (1936 – 1939). Segona Guerra Mundial (1939 – 1945). Feixisme per Mussolini. Nazisme per Hitler.
3. La postguerra a Catalunya Canvi de la consciència intel·lectual del territori. Triomf de Franco a la Guerra Civil. Impossibilitat de llibertat, a causa de l’ambient que els envolta. Destrucció de la vida cultural catalana. Espanya és allunyada de la Segona Guerra Mundial. Fi de la guerra(1945): derrota de Hitler i de Mussolini. Cultura catalana resorgeix. Escriptor renascuts: Carles Riva i Joan Oliver. Esciptors sorgits: Mercè Rodoreda i Salvador Espriu .
4. La postguerra a Europa Divisió d’Europa en dos blocs: comunista i capitalista. Divisió d’Alemanya: República Federal i República Democràtica. Guerra Freda (1947 – 1956). Desenvolupament de l’exis tencialisme. Divisió d’Alemanya Divisió d’Europa
5. Característiques existencialistes Moviment filosòfic, que manté una relació estreta amb l’art. Moviment literari. Consideració de la vida humana com alguna cosa absurda i sense sentits. L’home es troba condemnat a viure en la desesperació. Alguns autors destacats: Jean-Paul Sartre, Albert Camus, Samuel Beckett, Thomes Mann i Alberto Moravia, entre d’altres.
6. Mercè Rodoreda. Primeres novel·les. Naixement: Barcelona, 1908. Filla única de la petita burgesia. Col·labora, als anys 30, en algunes revistes, que més endavant rebutja. Pertany al grup Grup de Sabadell .
7. Mercè Rodoreda. El temps perdut. Centra la seva narració Aloma, una adolescent que contrasta amb l’Aloma de Ramón Llull. L’ Aloma clàssica és una dona feliç amb la seva família. L’ Aloma de Rodoreda és marginada arrant les seves relacions amoroses. Les característiques d’aquesta obra són les següents: Triangle amorós. La dona té el paper de víctima i l’home de culpable. Símbols i elements de la infantesa i la innocència. Novel·la d’adolescència
8. Mercè Rodoreda. El temps perdut. Acabada la Guerra Civil ha d’exiliar-se a França. Finalment s’instal·la a Ginebra. Als anys setanta torna a Catalunya. Estructura de triagle i personatges en situacions límit, com el suicïdi. Noveles autobiogràfiques, en primera persona i d’estil coloquial, Barcelona com a marc d’acció. La Plaça del Diamant (1962), El carrer de les Camèlies (1966). Canvia la dona protagonista per una historia trágica d’amor explica per un personatge observador. Jardí vora el mar (1966). Novel·la de la juventut i la maduresa
9. Mercè Rodoreda. El temps perdut. Mercè Rodoreda (amb un recull de comptes) trenca la seva narrativa anterior. Persona humana com a ésser enfrontat a la "natura". El resultat consisteix en la transformació i la metamorfosi. S'estableix una relació F. Kafka. Metamorfosi per a Rodoreda és natural. No implica la pèrdua dels seus personatges, continuen amb l'aïllament. Mirall trancat (1974): història d'una família de la burgesia. Obra que liquida tot el món escrit. Novel·la de la vellesa i la mort
10. Mercè Rodoreda. Cap al simbolisme total. Recull de narracions que constitueixen el laboratori de noves temptatives. Narracions simbòliques: referents "reals" desapareixen.
11. Mercè Rodoreda. Símbols: creació del mite de la infantesa. Rodoreda s’interessa oer les novel·les psicològiques i l’anàlisi íntima del personatges. Els símbols més significatius són: Les flors i el jardí: infantesa i felicitat Els ocells (coloms): vida reclosa i desig de llibertat. L’aigua: elements purificador i regenerador. Altres elements simbòlics (com la nit, el color blanc, el Ganivet, la fusta, etc) tenen relació amb el record nostàlgic de la infantesa.
![Merce rodoreda[1][1]](https://cdn.slidesharecdn.com/ss_thumbnails/mercerodoreda11-110323170644-phpapp02-thumbnail.jpg?width=560&fit=bounds)
