Nacions i Imperis (1850 1914)
- 1. Arquitectes Frédéric-Auguste Bartholdi Gustave Eiffel Eugène Viollet-le-Duc Començament 28 d'octubre de 1886 Localització Illa de la Llibertat Nova York Estat de Nova York ( EE UU) La estàtua de la llibertat
- 3. 1. ELTRIOMF DEL NACIONALISME A EUROPA 2. LA CONSTRUCCIÓ D’UNA NACIÓ: ELS ESTATS UNITS 3. LIBERALISME I AUTOCRÀCIA A EUROPA 4. ELS ORIGENS DE L’IMPERIALISME EUROPEU 5. ELS GRANS IMPERIS COLONIALS 6. L’ADMINISTRACIÓ I LAVIDA A LES COLÒNIES
- 4. L’any 1848 posa fi al cicle de revolucions liberals. El període que va des d’aquell any fins a l’esclat de la 1ª Guerra Mundial, està marcat per 3 processos: 1) Expansió de les ideologies nacionalistes, fet que va originar l’afirmació del sentiment patriòtic, l’organització de movimients nacionalistes i la formació de nous estats. 2) Expansió i consolidació del liberalisme i el desenvolupament de movimient democràtic 3) Extensió territorial de les principals potencies europees que van crear grans imperio colonials. Les nacions europees lideraven la modernizació econòmica, dominaven terres per tot el món i eren capdavanteres en avenços culturals i científics. Però, l’aparició de noves potències com Alemanya, EEUU i Japó i els conflictes a les colònies feien presagiar enfrontaments…
- 5. 1. ELTRIOMF DEL NACIONALISME A EUROPA
- 6. 1. ELTRIOMF DEL NACIONALISME A EUROPA La matança de Quíos. Obra de Delacroix. 1824 ( 4’2m x 3’5m) Museu del Louvre Aquest quadre, simbolitza la lluita del nacionalisme grec contra l’ocupació turca.
- 7. 1. ELTRIOMF DEL NACIONALISME A EUROPA La creació d’estats nacionals tal com els concebem actualment és un procès que va començar amb les revolucions liberals del s. XIX. El nacionalisme va donar forma i va impulsar els diferents processos nacionals.
- 8. 1. ELTRIOMF DEL NACIONALISME A EUROPA 1. El naixement del nacionalisme En l’Edat Mitjana i l’Edat Moderna, la paraula nació designava un grup de persones nascudes en un mateix lloc i que estaven sota el poder d’un monarca que controlava territoris diferents. Per tant, la paraula tenia un sentit geogràfic i cultural. En el s. XIX, el terme nació, va adquirir una dimensió política, i els defensors dels estats nacionals van reivindicar que les fronteres dels estats coincidissin amb les fronteres de les comunitats nacionals. Des de finals de. S. XVIII es van anar definint dues concepcions diferents de la nació: a) La concepció cultural de la nació b) La concepción política de la nació.
- 9. 1. ELTRIOMF DEL NACIONALISME A EUROPA 1. El naixement del nacionalisme a) La concepció cultural de la nació Els romàntics alemanys, defensaven la concepció cultural. Consideraven que la nació és un ésser viu,creat en el transcurs del temps, amb una cultura, llengua, història comunes i amb dret també a organitzar-se om estat sobirà. b) La concepció política de la nació. Els teòrics francesos planteaven una concepció política. La nació es forma per la decisió voluntaria d’un conjunt de persones. Així, el que caracteritza els ciudadans d’una nació és el fet de compartir unes mateixes lleis, drets i deures.
- 10. 1. ELTRIOMF DEL NACIONALISME A EUROPA 1. El naixement del nacionalisme El nacionalisme va donar lloc a dos processos: 1) Els estats van posar en marxa polítiques nacionalitzadores 2) Hi va haver pobles que van lluitar per convertir-se en estats ( moviments nacionalistes). Lord Byron
- 11. 1. ELTRIOMF DEL NACIONALISME A EUROPA 2. La política nacionalitzadora dels estats Els estats al s. XIX pretenien desenvolupar el sentiment nacional, la cohesió dels seus habitans i l’orgull patriòtic. L’educació va implantar l’us de la llengua nacional. Es van desenvolupar tradicions, banderes, himnes, que es van convertir en símbols dels països. Les competicions esportives van fomentar el sentiment d’amor envers la pàtria. Aquest patriotisme exacerbat va ser l’origen de molts conflictes entre comunitats nacionals diferents.
- 12. 1. ELTRIOMF DEL NACIONALISME A EUROPA 3. Els moviments nacionalistes disgregadors Bèlgica es va separar del Països Baixos el 1830, i es va c o n v e r t i r e n u n e s t a t independent. A Irlanda, que formava part del Regne Unit, també hi va haver un moviment independentista. Però fins 1922, l’illa no va aconseguir l’independència, malgrat que el Nord es va mantenir sota domini britànic Més complex era el cas de l’imperi austrohungarès i l’imperi turc, formats per poblacions diverses. Nacionalitats a l’imperi austrohongarès.
- 13. L’imperi turc, es va anar fragmentant al llarg del segle. En 1829, s’independitza Grècia. Desprès Sèrbia, Montenegro, Bulgària i Albània. 3. Els moviments nacionalistes disgregadors 1. ELTRIOMF DEL NACIONALISME A EUROPA
- 14. 1. ELTRIOMF DEL NACIONALISME A EUROPA 3. Els moviments unificadors: Itàlia i Alemanya
- 15. 1. ELTRIOMF DEL NACIONALISME A EUROPA 3. Els moviments unificadors: Itàlia i Alemanya Altres moviments nacionalistes van donar lloc a la unificació de comunitats nacionals que estaven disgregades en diferents estats. Van ser els casos d’Itàlia i Alemanya. I Polònia en 1918. Alemanya Prússia va ser l’estat que va dirigir la unificació. Durant la primera meitat del s. XIX, es van establir mecanismes de cooperació econòmica entre els diversos estats alemanys. A partir de 1862, el rei Guillem I de Prússia i el seu primer ministre Bismarck, van acelerar la unificació per la via militar. En 1871, va néixer l’imperi alemany el II Reich que es va convertir en una gran potència.
- 16. 1. ELTRIOMF DEL NACIONALISME A EUROPA 3. Els moviments unificadors: Itàlia i Alemanya Cronología de la unificació alemana 1815. El territori alemany està dividit en 39 estats. El Congrès de Viena els agrupa en la Confederació Germànica, presidida per Àustria. 1834. Prússia organitza una unió duanera, en la qual no participava Àustria. 1848. Un Parlament reunit a Frankfurt ofereix la corona d’una Alemanya unificada al rei de Prússia, i aquest no l’accepta. 1866 Prússia derrota a Àustria en la batalla de Sadowa i va crear la Confederación de l’alemania del Nord. 1870. Victòria sobre França a Sedan. Els estats del Sud, s’uneixen a la Confederació del Nord. 1871. Es funda el II Imperi Alemany.
- 17. 1. ELTRIOMF DEL NACIONALISME A EUROPA 3. Els moviments unificadors: Itàlia i Alemanya
- 18. 1. ELTRIOMF DEL NACIONALISME A EUROPA 3. Els moviments unificadors: Itàlia i Alemanya Altres moviments nacionalistes van donar lloc a la unificació de comunitats nacionals que estaven disgregades en diferents estats. Van ser els casos d’Itàlia i Alemanya. I Polònia en 1918. Itàlia La península itàlica estava dividida en diversos estats, alguns sota dominació estrangera: el regne llombardo-venecià estava sota el control de l’imperi austríac. Però l’existència d’una tradició històrica i cultural comuna va forjar un sentiment d’unitat entre els italians. El procès d’unificació va ser liderat pel Piemont i va culminar en 1861
- 19. 1. ELTRIOMF DEL NACIONALISME A EUROPA 3. Els moviments unificadors: Itàlia i Alemanya Cronología de la unificació italiana 1859. L’armada francopiamontesa va derrotar a Magenta i Solferino ( llocs de les batalles) els austríacs, que van cedir la Llombardía al Piemont. Asolida la pau al nord, el republicà Garibaldi, encapçala un exèrcit de voluntaris, els camises roges i va conquerir els estats del sud. 1861. Es proclama el regne d’Itàlia. Rei Víctor Manuel, rei del Piemont. Venècia i una part dels Estats Pontificis van quedar foa, però 1866. Incorporació deVenecia 1870 Incorporació dels estats pontificis. La iniciativa va surgir del regne del Piemont, del seu primer ministre Cavour, que va aconseguir que l’emperador francès Napoleó III donés suport a les demandes piamonteses. El procès va ser militar.
- 21. 2. LA CONSTRUCCIÓ D’UNA NACIÓ: ELS ESTATS UNITS
- 22. 2. LA CONSTRUCCIÓ D’UNA NACIÓ: ELS ESTATS UNITS En el s. XIX van tenir lloc dos processos fonamentals: • L’expansió cap a l’Oest • La guerra de Secessió El país es va transformar i va comenzar una etapa de gran creixement econòmic.
- 23. 2. LA CONSTRUCCIÓ D’UNA NACIÓ: ELS ESTATS UNITS 1. L’expansió per l’Oest americà.
- 24. 2. LA CONSTRUCCIÓ D’UNA NACIÓ: ELS ESTATS UNITS 1. L’expansió per l’Oest americà. Al seu torn el país va anar incorporant nous territoris: 1ª Fase: 1776 Tretze Colònies 1883 Cessió de Gran Bretanya 2ª Fase: 1803 Lousiana (compra a França) 1812-1819 Florida (compra a Espanya) 1818 Minnessota incorporació 3ª Fase: 1845 Oregon iTexas 1848 guerra amb Mèxic: incorporació California, Nevada i Arizona 1853 Compra Nou Mèxic 4ª Fase: 1867 Alaska (compra a Rússia) 1889 Annexió de Hawai
- 25. 2. LA CONSTRUCCIÓ D’UNA NACIÓ: ELS ESTATS UNITS 1. L’expansió per l’Oest americà. En aquest territori inmens es diferenciaven tres grans regions: NORD-EST. Gran desenvolupament industrial i urbà. SUD. Economía agraria centrada en les grans explotacions de cotó i tabac treballades amb esclaus. OEST. Predomini de petits grangers independents.
- 26. 2. LA CONSTRUCCIÓ D’UNA NACIÓ: ELS ESTATS UNITS 1. L’expansió per l’Oest americà.
- 27. 2. LA CONSTRUCCIÓ D’UNA NACIÓ: ELS ESTATS UNITS 1. L’expansió per l’Oest americà. Lectures recomanades
- 28. 2. LA CONSTRUCCIÓ D’UNA NACIÓ: ELS ESTATS UNITS 1. L’expansió per l’Oest americà. Entre el 1800 i el 1850 la població de EEUU va pasar de 5 a 23 milions. Això va ser conseqüència de l’arribada d’immigrants sobretot del Regne Unit i Alemanya.
- 29. 2. LA CONSTRUCCIÓ D’UNA NACIÓ: ELS ESTATS UNITS 1. L’expansió per l’Oest americà.
- 30. 2. LA CONSTRUCCIÓ D’UNA NACIÓ: ELS ESTATS UNITS 2. El problema de l'esclavitud i la guerra de Secessió El congrès de EEUU i el president van dir que cap estat tenia dret a separar-se i es va iniciar una guerra civil. La guerra de Secessió va durar 4 anys (1861-1865). Van vèncer els estats del nord. Va ser una guerra molt destructiva, per primera vegada es van utilitzar armes modernes: cuirassats, fusells i revòlvers. Mig milió de morts i molts territoris arrasats.
- 31. 2. LA CONSTRUCCIÓ D’UNA NACIÓ: ELS ESTATS UNITS 2. El problema de l'esclavitud i la guerra de Secessió
- 32. 2. LA CONSTRUCCIÓ D’UNA NACIÓ: ELS ESTATS UNITS 3. La reconstrucció El periode posterior a la guerra es coneix amb el nom de reconstrucció. Va ser una etapa de gran prosperitat econòmica. A principis del s. XX era ja la primera potencia industrial del món. L’esclavitud va ser abolida desprès de la guerra. Però quan l’exèrcit del nord es va retirar, el sud va suprimir les lleis favorables a la població negra. La vida política va començar a organitzar-se al voltant de dos partits: el republicà i el demòcrata. L’actual president de EEUU, Barack Obama, és demòcrata.
- 33. 3. LIBERALISME I AUTOCRÀCIA A EUROPA
- 34. 3. LIBERALISME I AUTOCRÀCIA A EUROPA Desprès de les revolucions de la primera meitat del s. XIX, la situació política del estas europeus és molt variada. A Gran Bretanya i a França avança la democràcia. A Rússia, Alemanya o l’Imperi Austrohongarès els sistemes polítics son autocràtics o autoritaris.
- 35. 3. LIBERALISME I AUTOCRÀCIA A EUROPA 1. La consolidació del liberalisme a la Gran Bretanya i França Es va aprovar el sufragi universal masculí, es va desenvolupar la llibertat religiosa i la llibertat d’expressió i van sorgir els partits polítics moderns. Els partits socialistes van començar a tenir representació parlamentària perquè els obrers podien votar. Es van començar a desenvolupar estratègies polítiques modernes: mitings, cartells polítics, etc.) Ara els missatges havien d’arribar a tota la població. No obstant això encara no es pot dir que hi hagués una autèntica democracia per dues raons…
- 36. 3. LIBERALISME I AUTOCRÀCIA A EUROPA 1. La consolidació del liberalisme a la Gran Bretanya i França 1) Les dones continuaven sense tenir reconeguts molts drets bàsics, entre ells el dret de vot i legalment estaven sotmeses als homes. Apareixen associacions de dones que lluiten per millorar aquesta situació. Aquest moviment social i polític es coneix com moviment sufragista, perquè demanen el dret de vot. 2) Hi havia una pràctica generalitzada de la manipulació electoral, mitjançant la qual els dirigents controlaven els resultats electorals. La manca d'una autèntica democracia era perquè:
- 37. 3. LIBERALISME I AUTOCRÀCIA A EUROPA 1. La consolidació del liberalisme a la Gran Bretanya i França Any en que s’aprova el sufragi femení:
- 38. 3. LIBERALISME I AUTOCRÀCIA A EUROPA 1. La consolidació del liberalisme a la Gran Bretanya i França El progrès de una autèntica democràcia es va acompanyar de mesures per protegir els més desfavorits, aquest fet, consolidava l’aparició de l’estat social. A finals del s. XIX i principis del XX, es van crear els primers subsidis d’atur i les pensions de jubilació.
- 39. 3. LIBERALISME I AUTOCRÀCIA A EUROPA 2. El manteniment dels sistemes polítics autocràtics i autoritaris En altres països el liberalisme va avançar poc. Rússia: el tsar mantenia un fort absolutisme (autocràcia) i l’esclavitud va existir fins al 1861. La noblesa, l’Església ortodoxa i els oficials de l’exèrcit monopolitzaven els càrrecs. L’economía era agrícola i la industrialització molt limitada. Alemanya: Desprès de la unificació es va crear un sistema autoritari de govern. Es va aprovar una Constitució que creava un parlament ( Reichstag) escollit per sufragi universal masculí, però que no podia oposar-se a les decisions de l’emperador ni del primer ministre. En canvi, es va desenvolupar una avançada política social. Imperi austrohongarès: Durant el s. XIX l’emperador tenia el poder, amb el suport de l’Església catòlica, l’aristocràcia i l’exèrcit. Però a principis del s. XX, l’imperi inicia una obertura cap al liberalisme, i en 1906, reconeix el sufragi universal.
- 40. 3. LIBERALISME I AUTOCRÀCIA A EUROPA 2. El manteniment dels sistemes polítics autocràtics i autoritaris Sistema polític Alemany Sistema polític Britànic
- 41. 3. LIBERALISME I AUTOCRÀCIA A EUROPA 1. La consolidació del liberalisme a la Gran Bretanya i França
- 42. 3. LIBERALISME I AUTOCRÀCIA A EUROPA 1. La consolidació del liberalisme a la Gran Bretanya i França
- 43. 3. LIBERALISME I AUTOCRÀCIA A EUROPA 1. La consolidació del liberalisme a la Gran Bretanya i França
- 44. 3. LIBERALISME I AUTOCRÀCIA A EUROPA IDEES CLAU CONCEPTES NOUS: Què és el moviment sufragista? I l’estat social? EVOLUCIONS DIFERENTS. Quins països es van encaminar cap a la democràcia? Què ho denota? Quin país va ser el cas més clar de manteniment de l’absolutisme? Quin pot ser considerat un cas intermedi? Per que? LES LIMITACIONS. Hi havia una democracia autèntica en algún país? Argumenta la resposta.
- 45. 4. ELS ORIGENS DE L’IMPERIALISME EUROPEU
- 46. 4. ELS ORIGENS DE L’IMPERIALISME EUROPEU En el s. XIX les potències europees es van llançar a l’ocupació de territoris a l’Àsia, l’Àfrica i Oceanía. Diferents factors econòmics, polítics, demogràfics i ideològics expliquen aquell procès.
- 47. 4. ELS ORIGENS DE L’IMPERIALISME EUROPEU Què és l’imperialisme? El terme imperialisme implica l’extensió del domini d’un país sobre una altre. El país que coloniza és la metròpoli i les colònies són les territoris colonitzats. No és un fenòmen nou, perquè en l’antiguitat hi va haver grans imperis.També en els s. XVI i XVII Espanya i Portugal van ser grans imperis. Però en el s. XIX, l’imperialisme assoleix una dimensió nova: a) Nous protagonistes: GRAN BRETANYA I FRANÇA van ser les principals potències colonials, i també altres països europeus: ALEMANYA, ITÀLIA I BÈLGICA, i de fora d’Europa EEUU i JAPÓ. Espanya i Portugal van perdre les seves colònies. b) L’expansió va ser molt ràpida: En 1800 el 35% de terres del món depenien d’Europa i EEUU, en 1914, el 84%. Es a dir, Europa dominava el món. c) Aquesta rapidesa s’explica per la superioritat tecnològica i militar dels països colonitzadors. d) Els factors o causes que expliquen l’expansió colonial són complexos i canvien segons els països.
- 48. 4. ELS ORIGENS DE L’IMPERIALISME EUROPEU Què és l’imperialisme?
- 49. 4. ELS ORIGENS DE L’IMPERIALISME EUROPEU Què és l’imperialisme?
- 50. 4. ELS ORIGENS DE L’IMPERIALISME EUROPEU Què és l’imperialisme?
- 51. 4. ELS ORIGENS DE L’IMPERIALISME EUROPEU Què és l’imperialisme? CAUSES ECONOMIQUES a) Els països industrialitzats europeus necessitaven nous mercats per vendre l’excedent de la seva producció industrial. b) S’obtenien matèries primeres ( carbó, ferro, cotó, cautxú…) i productes colonials ( sucre, cacau, té, café…) al millor preu. c) Inversió de capitals per mitjà de la construcció d’obres públiques ( ferrocarrils, ports…) i la concessió de préstecs. La mà d’obra era barata, i se n’obtenien grans beneficis.
- 52. 4. ELS ORIGENS DE L’IMPERIALISME EUROPEU Què és l’imperialisme? CAUSES ECONOMIQUES
- 53. 4. ELS ORIGENS DE L’IMPERIALISME EUROPEU Què és l’imperialisme? CAUSES DEMOGRÀFIQUES El gran augment de població a Europa, va generar un excedent de població, que va emigrar cap a d’altres continents. Per reduir el malestar social causat per l’atur, molts governs animaven els fluxos migratoris cap a les colònies. 40 milions van abandonar el vell continent. Fins a 1875, britànics, irlandesos i alemanys, i a finals de segle, russos, austrohongaresos, italians, espanyols…
- 54. 4. ELS ORIGENS DE L’IMPERIALISME EUROPEU Què és l’imperialisme? CAUSES DEMOGRÀFIQUES
- 55. 4. ELS ORIGENS DE L’IMPERIALISME EUROPEU Què és l’imperialisme? CAUSES POLÍTIQUES Les fronteres europees s'havien estabilitzat a finals del s. XIX, per tant, ampliar els seus territoris al continent no era possible. Els europeus van preparar la seva expansió per altres continents. L’expansió territorial d’un país donava prestigi i poder mundial, i enfortia l’orgull nacional. Les colònies contribuien al desenvolupament del comerç i de la indústria i a la formació d’exèrcits poderosos. Tota la nació s’unia en la conquesta i el domini colonial i els problemes polítics interns quedaven en un segon pla. Per garantir la seguretat dels seus imperis, van conquerir territoris estratègics, ( ports, estrets…) per controlar les rutes terrestres i marítimes. Exemple Regne Unit i la ruta cap a l’Índia. La rivalitat política i militar va acabar desembocant en l’esclar de la 1ª GM.
- 56. 4. ELS ORIGENS DE L’IMPERIALISME EUROPEU Què és l’imperialisme? CAUSES POLITIQUES
- 57. 4. ELS ORIGENS DE L’IMPERIALISME EUROPEU Què és l’imperialisme? CAUSES IDEOLÒGIQUES Els occidentals estaven convençuts de que la raça blanca era superior i que això els donava dret a dominar altres pobles considerats endarrerits i inferiors. Es parlava de la missió civilitzadora dels europeus. L’ideal era difondre el cristianisme i es van crear centenars de missions a l’Àfrica, Àsia i Oceania. El discurs de les diferències racials i els arguments de que l’home blanc era superior a altres ètnies, intentava legitimar la imposició de la seva civilització sobre la resta de la humanitat. La curiositat científica també va impulsar les conquistes. Es van crear societats geogràfiques, que van organizar expedicions científiques per tot el planeta: el desert del Sahara, les selves i rius d’Àfrica, les regions polars… Explorat el territori, el pais que organitzava l’expedició considerava que tenia dret a ocupar-lo i explotar-lo. Alguns intel·lectuals i líders polítics es van mostrar contraris al colonialisme, van denunciar l’explotació i van defensar els drets dels pobles a decidir el seu destí.
- 58. 4. ELS ORIGENS DE L’IMPERIALISME EUROPEU Què és l’imperialisme? CAUSES IDEOLÒGIQUES
- 59. 4. ELS ORIGENS DE L’IMPERIALISME EUROPEU Què és l’imperialisme? CAUSES IDEOLÒGIQUES Il·lustració del diari francès Le Petit Journal, del 19 de novembre de 1911, enaltint la colonització.
- 60. 4. ELS ORIGENS DE L’IMPERIALISME EUROPEU TÈCNIQUES D’ESTUDI L’Esquema tipus fitxa. Els esquemes recullen de manera ordenada les idees i l’estructura d’un text. Han d’ocupar poc espai perquè amb una ullada se’n reconeguin les idees principals. Abans de fer l’esquema, llegeix el text, subratlla les idees més importants i fes un esborrany amb l’estructura de l’esquema. L’Expansió imperialista. 1. Definició d’imperialisme….. 2. Factors o causes: a) econòmics…. b) polítics…. c) demogràfics…. d) ideològics….. 3. Procès: intensitat màxima entre…. i…… 4. Imperis principals:….. 5. Conseqüències: a) A la política internacional… …………. ………… b) A les colònies, conseqüències: • politiques • econòmiques • socials • culturals
- 61. 5. ELS GRANS IMPERIS COLONIALS
- 62. 5. ELS GRANS IMPERIS COLONIALS Entre el 1870 i el 1914 es van formar els grans imperis colonials L’imperi britànic era el més gran, seguit de l’imperi francès. Aquest procès d’expansió va provocar lluites i friccions entre les potències.
- 63. 4. ELS ORIGENS DE L’IMPERIALISME EUROPEU Què és l’imperialisme?
- 64. 5. ELS GRANS IMPERIS COLONIALS Els grans imperis
- 65. 5. ELS GRANS IMPERIS COLONIALS El repartiment del món. Des del 1830 es reprén l’expansió colonial. Gran Bretanya incrementa la seva presència a l’Índia i França comença la conquesta d’Algèria. A partir de 1870 es procès s’accelera. Les potències van competir per augmentar els seus dominis. Per evitar coflictes a l’Àfrica el canceller Bismarck, convoca un congrès internacional, la conferència de Berlín, de 1885, que regulava l’ocupació i l’explotació d’Àfrica. A començament de segle XX es va aturar. Iberoamèrica, s’havia independitzat d’Espanya i Portugal a principis del XIX, però la realitat es que continuava sota la influència de diferents estats europeus i dels Estats Units.
- 66. 5. ELS GRANS IMPERIS COLONIALS
- 67. 5. ELS GRANS IMPERIS COLONIALS Els grans imperis L’Imperi de la Gran Bretanya va ser el més gran del s. XIX: 33 milions km2 i 450 milions d’habitans. El moment àlgid va coincidir amb el regnat de la reina Victòria (1839-1901).Tenia colònies a tots els continents, i va dominar punts estratègics per controlar rutes marítimes: Gibraltar, Suez, Hong Kong. L’India era la colònia més important.
- 68. 5. ELS GRANS IMPERIS COLONIALS Els grans imperis L’Imperi francès. Segona potència, tenia 10 milions km2 i 48 milions d’habitants. Ocupa terres del Nord d’Àfrica, d’Indoxina, a l’Àsia. Altres països: Bèlgica:Territoris al Congo. Alemanya: Camerún, i el sud-oest d’Africa. Itàlia:Trípoli, Eritrea, Somàlia a l’Àfrica Imperi Rus: Expansió cap a Sibèria, al sud, va formar frontera amb l’Índia. Estats Units: Desprès de derrotar a Espanya en 1898, van ocupar Filipines i Puerto Rico i van controlar Cuba. Japó: Va annexionar Corea i Formosa i va establir un protectorat a Manxúria.
- 69. 5. ELS GRANS IMPERIS COLONIALS
- 70. 5. ELS GRANS IMPERIS COLONIALS El xoc dels imperialismes. La cursa colonial augmentava la tensió entre les potències europees. La guerra va estar a punt d’esclatar en diverses ocasions. A Fashoda ( Sudán), van entrar en conflicte els interessos britànics i francesos. Alemanya havia arriba tard i va plantejar demandes constants amb l’objectiu de controlar nous territoris.
- 71. 5. ELS GRANS IMPERIS COLONIALS IDEES CLAU EL PROCÈS: Quan va començar l’expansió imperialista? En quina època va tenir major intensitat? VALORA LA IMPORTÀNCIA DELS DIFERENTS IMPERIS. Quin era l’imperi més important de l’època? Què en sabries dir? Quin era el segon imperi pel que fa a la grandària? Per què els altres imperis van ser molt més petits? UN FET IMPORTANT: Què es va acordar a la conferència de Berlin? ELS EFECTES INTERNACIONALS: Quines conseqüències va tenir l’imperialisme en la política internacional de l’apoca?
- 72. 6. L’ADMINISTRACIÓ I LAVIDA A LES COLÒNIES
- 73. 5. ELS GRANS IMPERIS COLONIALS Un servent fa la pedicura a un oficial britànic
- 74. 6. L’ADMINISTRACIÓ I LAVIDA A LES COLÒNIES Les conseqüències de l’Imperialisme van ser profundes. Els occidentals van crear unes formes d’administració i explotación econòmica que va alterar intensamente la vida a les regions colonizades
- 75. 5. ELS GRANS IMPERIS COLONIALS
- 76. 5. ELS GRANS IMPERIS COLONIALS
- 77. 6. L’ADMINISTRACIÓ I LAVIDA A LES COLÒNIES 1. L’administració de les colònies Els països colonitzadors van fer diferents estructures de dominació: Els dominis: en territoris al un elevat percentatge de població blanca. S’instaurava un sistema d’autogovern interior, però la política exterior depenia de la metròpoli. Un exemple és Austràlia. Les colònies d’explotació: sotmeses a la sobirania de la potència colonitzadora, que al seu torn les administrava. Un exemple: El Congo Belga. Els protectorats:les potències controlaven la política exterior i l’explotació de les riqueses del país, mentre que les autoritats natives es feien càrrec de la política interior. És el cas d’espanta i França sore el Marroc. Les concessions: Eren territoris que pertanyien a un país independent però les potències occidentals n’aconseguien la concessió temporal per controlar l’economia.
- 78. 5. ELS GRANS IMPERIS COLONIALS
- 79. 6. L’ADMINISTRACIÓ I LAVIDA A LES COLÒNIES 1. L’administració de les colònies Conseqüències de l’administració europea Cecil Rhodes (1853-1902) deseaba pintar el mundo con la bandera británica, anexionándoselo; construyó el FFCC Cd. del Cabo-Cairo; la compañía diamantífera De Beers Mining Company y la British South Africa Company, que creó Rodesia. Van introduir una administració moderna. Però van delimitar el territori sense tenir en compte les diferències tribals, lingüístiques, religioses de les poblacions autòctones. Aquest fet serà font de conflictes posteriors ja el procès descolonitzador es va fer seguint les fronteres colonials. En ple s. XXI. molts dels conflictes actuals tenen el seu origen en el traçat de les fronteres colonials i en qui era el grup tribal dominant en el moment de la descolonització.
- 80. 6. L’ADMINISTRACIÓ I LAVIDA A LES COLÒNIES 2. L’explotació económica de les colònies Una vegada controlat el territori, començava l’explotació. S’apropiaven de les terres i les convertien en grans plantacions on es cultivaven productes com sucre, cacau, café, cautxú, té o bé explotaven la riquesa dels minerals del subsòl ( or, diamants, carbó…) La població nativa proporcionava mà d’obra barata i molt sovint era maltratada i sotmesa a a situacions properes a l’esclavitud. Les autoritats occidentals no fomentaven la industrializació de les colònies. Buscaven matèries primeres barates i un lloc on vendre els seus productes. Això va generar grans desequilibris en les economies d’aquests països colonitzats.
- 81. 6. L’ADMINISTRACIÓ I LAVIDA A LES COLÒNIES 3.Una societat racista. Algunes colònies van rebre molta població europea. ( Canadá, Nova Zelanda, Austràlia, Sud-àfrica, Algèria…). La població autòctona va ser expropiada i marginada. En algún cas, com Austràlia i Nova Zelanda, els aborígens van ser sotmesos a una política d’extermini. A la major part de les colònies, colonitzats i colonitzadors vivien realitats separades. Les relacions eren jeràrquiques i de subordinació. • La població occidental era un grup petit, però ocupava els càrrecs principals i controlava l’economia. Eren els alts comandaments de l’administració, de l’exèrcit, grans propietaris agrícoles, representants i directius de les grans empreses. Vivien en barris apartats, luxosos. • La població nativa vivia pobrament i no tenien drets, amb l’excepció de la minoria que col·laborava amb els colonitzadors. • Es va imposar la civilizació occidental, les formes de vida, la llengua. La imposició cultural i la marginació va provocar el resentiment de les poblacions natives.
- 82. 5. ELS GRANS IMPERIS COLONIALS
- 83. 6. L’ADMINISTRACIÓ I LAVIDA A LES COLÒNIES. IDEES CLAU CONCEPTES NOUS: Explica les diferències entre un dominio, una colonia d’explotació, un protectorat i una concedió i posa exemples de cada concepte. EL TRACTE QUE REBIEN ELS INDÍGENES: Què els va passar als pobles colonitzats? Què n’opines? EFECTES POSITIUS I NEGATIUS: Enumera els efectes positius i negatius que va tenir l’imperialisme en la política, l’economía i la cultura dels pobles colonitzats.
- 84. WEBS INTERESSANTS L'Imperialisme. Ciències Socials en Xarxa Aquesta és una web d’ampliació amb diversos articles sobre el tema. Molt bona. En català. El Imperialismo. Claseshistoria.com Aquesta web té activitats interactives ( test, emparellar conceptes…) sobre el tema. En castellà.