PARTENÓ.ppt el templo más representativo del arte griego con sus órdenes dórico, jónico y corintio.

6. PARTENÓ, Atenes (447-442 aC)
TEMPLE ÈPOCA CLÀSSICA (s. V aC).
ORDRE DÒRIC.
Recreació idealitzada de finals de 1846 per Leo von Klenze.

ART GREC
Grècia
(cultura Grega)

TEMPLE ÈPOCA
CLÀSSICA (V aC)

FITXA TÈCNICA
Títol Partenó
Arquitectes Ictinos (actiu 2ª meitat s. V aC) i Cal·lícrates (actiu s. V) / Fídies
(supervisió i escultures)
Cronologia Segle V aC, època de Pèricles (entre el 447- 438 // 432 aC)
Estil Grec clàssic
Sistema
constructiu
Arquitravat
Tipologia Temple
Material Marbre rosat de la pedrera del Pentèlic (muntanya que tanca amb
l’Himet , la ciutat d’Atenes al nord) i fusta
Dimensions Planta: 69’5m x 31m. // Columnes: 10’5m (alt) x 1’8m
(diàmetre base)
Localització Acròpoli d’Atenes (Grècia)

Reconstrucció de l’Acròpoli d’Atenes
(s. V aC). Grècia.
Grècia antiga és el principal fonament
de la civilització occidental. A les
polis (ciutats-estats independents), les
formes artístiques van assolir una
esplendor insòlita.
Concretament, al període clàssic
comprés entre 475-323 aC, entre el
final de les Guerres Mèdiques i la mort
d’Alexandre, és l’etapa de màxima
esplendor artística.
1.- CONTEXT HISTÒRIC

ARQUITECTURA
GREGA.
 Desenvolupament de
les polis (ciutat-estat).

En aquest moment Atenes era el principal centre de cultura, tan a nivell artístic com
religiós, filosòfic, històric.
En qualsevol d’aquests camps tot girava entorn de l’home, fet que va influir també en
l’arquitectura, que prenia com a model l’escala humana.

Acròpoli d’Atenes (s. V aC). Grècia.
En arquitectura, els
grecs concebien
l’edifici com a part
d’un conjunt, és a dir,
es centraven sobretot
en el vessant
urbanístic de
l’arquitectura.
En aquest àmbit es
crearen espais per a la
vida col·lectiva com
l’acròpoli, situada a la
zona més alta de la
ciutat, que tenia la
funció d’aglutinar els
llocs de culte, a més
d’una tasca defensiva.

NAIXEMENT DE L’URBANISME.
Organització
de les polis
MURALLA: Se situen a l’interior d’un recinte emmurallat...
ACRÒPOLIS: recinte fortificat amb edificis de caràcter sagrat (temples).
ÀGORA.
EDIFICIS CIVILS.

NAIXEMENT DE L’URBANISME.
Organització
de les polis
MURALLA.
ACRÒPOLIS.
ÀGORA: plaça pública de reunió i celebració d’assemblees públiques,
mercats i transaccions comercials i administració de justícia.
EDIFICIS CIVILS: situats prop de l’àgora (majoritàriament) i destinats
a la població (llocs de reunió, stoa, gimnàs, palestra, estadi, teatre,...).

Acròpoli d’Atenes (s. V aC). Grècia.
3.- ACRÒPOLI o ACRÒPOLIS (A)
Part d’una polis grega fortificada o emmurallada, situada en una zona elevada
on hi ha els edificis sagrats, i que servia com a defensa i com a centre religiós.
Castellà: Acrópolis.
SELECTIVITAT juny 2010/A, setembre
2010/B: Part de l’antiga ciutat grega
situada en un turó o zona elevada amb
funció monumental i militar.
Terminologia PAU

Reconstrucció de l’Acròpoli d’Atenes (s. V aC). Grècia.
3.- ACRÒPOLI o ACRÒPOLIS (A)
Terminologia PAU

5.- ÀGORA (A)
Plaça principal d’una polis, que era el centre de
la vida política, social i comercial, on es reuneix
l’assemblea o ekklèsia (qualque espai obert).
Castellà: Ágora.
Àgora d’Atenes. Grècia.
Terminologia PAU

5.- ÀGORA D’ATENES (A)
Terminologia PAU

Tot i així, el temples que s’hi podien trobar a l’Acròpoli, com és el cas del Partenó, no
servien d’aixopluc als fidels, ni estaven pensats per a la reunió col·lectiva dels fidels.

Vista general de l’Acropoli.

Ictinos i Cal·lícrates. Partenó
(s. V aC). Atenes. Grècia.
Les grans cerimònies religioses es realitzaven sobre l’esplanada que hi havia davant el
temple. Per aquest motiu el tractament interior és limitat i es centra l’atenció en la part
externa de l’edifici.

Degut a la seva bellesa i a la tècnica constructiva emprada, el Partenó s’ha considerat la
creació màxima de l’arquitectura grega i un exemple de refinament i esveltesa, a la vegada
que un model de síntesi absoluta entre arquitectura i escultura.

2.- BIOGRAFIA DELS AUTORS
No es té gaire informació històrica dels dos arquitectes: Ictinos i Cal·lícrates. Altres obres seves:
- Ictinos: Temple dòric d’Apol·lo Epicur, a Bassae (començat l’any 430 aC).
- Cal·lícrates: Petit i elegant temple d’Atena Niké (448-421 aC), a l’Acròpoli d’Atenes.
Ictinos.Temple dòric
d’Apol·lo Epicur, a Bassae.
Cal·lícrates. Atena Niké.

3.- TEMÀTICA I FINALITAT. ICONOGRAFIA
(es pot relacionar amb la iconografia les temàtiques de les escultures i els relleus de Fídies).
El Partenó és un temple que els atenesos
van dedicar a la deessa Atena Pàrtenos,
després de derrotar els perses. Atena era
considerada la protectora de la ciutat,
una ofrena per agrair els èxits de la
ciutat a la seva deessa de la guerra, la
saviesa i les arts.
Atena Parthenos.
Fídies

La seva construcció, durant l’època de Pèricles, coincideix amb l’inici de la reconstrucció
de l’Acròpoli atenesa, destruïda durant les guerres mèdiques, per això, la construcció
d’aquest perfecte edifici, el Partenó, exemplificava la supremacia política, econòmica i
cultural atenenca (controla la Lliga de Delos i el seu tresor, que es fou traslladat a Atenes).

El Partenó no pot ser considerat pròpiament un temple, ja que no hi havia altar, sinó una
ofrena monumental als déus i una demostració de la grandesa d’Atenes, la superioritat
del règim democràtic front l’aristocràtic.

4.- DESCRIPCIÓ FORMAL. 4.1.- ARQUITECTURA
El Partenó va ser construït seguint els preceptes de
l’ordre dòric. És un temple, segons les columnes a
les façanes principals, octàstil (té 8 columnes a les
façanes anterior i posterior); amfipròstil, amb dos
pòrtics hexàstils, perquè a les dues façanes hi ha una
segona filera de sis columnes; i perípter, perquè tot
l’edifici està completament envoltat de columnes.

Ictinos i Cal·lícrates. Partenó (447-438/432 aC). Atenes, Grècia (planta).

Tipus de
temples
Monòpter
Àpter in antis
Pròstil
Anfipròstil
Perípter
Dípter
TIPUS TEMPLE SEGONS DISPOSICIÓ COLUMNES
 Monòpter (Tholos) Dit d’un
temple circular que no té murs,
sinó un cercle de columnes que
sustenten el sostre

Tipus de
temples
Dístil (2)
Tetràstil (4)
Hexàstil (6)
Octàstil (8)
Decàstil (10)
TIPUS TEMPLE SEGONS NOMBRE COLUMNES
Tetràstil
Hexàstil
Octàstil

El temple s’erigeix sobre un basament de tres graons (estereòbat o crepidoma), culminant
amb un últim graó o plataforma (estilòbat), que junts constitueixen l’escalinata que hi dóna
accés a l’edifici per tot el perímetre (des de qualsevol dels quatre punts cardinals, cosa que no
permetien el temples romans posteriors, dotats de podi i només amb accés frontal al santuari

Sobre l’estilòbat s’aixequen, sense base, les columnes dòriques (8 a la façana principal
i 17 a les laterals).

Els fusts robustos, formats per tambors superposats i decorats per estries d’aresta viva
(tambors que s’unien mitjançant gafes metàl·liques situades al mig de cada peça). Els
capitells, purament dòrics (sense cap mena de decoració), consten d’un collarí (motllura
anular, quasi inapreciable), l’equí (en forma de con) i l’àbac (quadrangular).

Envoltant tot l’edifici, sobre les
columnes es recolza
l’entaulament, format per tres
seccions horitzontals superposades:
l’arquitrau, el fris i la cornisa;
l’arquitrau, llis i sense
ornamentació; el fris, que envolta
la cel·la, on es representa una
processó en honor a la deessa
Atena, “les processons de les
Grans Panatenees” (joves
atenenques que cada any duien un
vel, que elles mateixa teixien, en
ofrena a Atena).

El Partenó. Estructura.

El fris exterior estava dividit en tríglifs i mètopes, en les quals hi havia relleus de temàtica
mitològica i llegendària (gigantomàquia, al est, la guerra de Troia, al nord,
amazonomàquia al oest, i centauromàquia, al sud).

Sobre la cornisa, que en origen estava decorada
escultòricament, s’aixequen els frontons que formen
els triangles de les façanes oriental i occidental, i que
estaven plens d’escultures, algunes de les quals
encara es conserven (al comentari escultòric).
I de l’entaulament queda la
cornisa, que sobresurt a la part
superior del fris.
Als extrems de la cornisa i al
cim del frontó o carener es
col·locaven unes escultures
petites de terracota, anomenades
acroteris (elements de
decoració que servien per a
dissimular els conductes de
desguàs de la coberta).

Els frontons estaven emmarcats
per una coberta a dos
aiguavessos, actualment perduda.

A l’interior, la planta rectangular de la cel·la està
dividida en dues estàncies, la naos i l’opistòdom,
incomunicades i separades per un mur, fet que determina
les dues façanes.
Davant cada una de les cel·les es situa una pronaos.
L’accés a la naos es feia a través de la pronaos (pòrtic
oriental hexàstil), que servia d’antesala al lloc sagrat, on
es guardava la majestuosa estàtua criselefantina de la
deessa Atena (de 12,8 m).
La naos no està dividida en naus, com ho estaran més
endavant les esglésies bizantines o romàniques, sinó que
té dues fileres de columnes laterals i una posterior que
envolta el sancta santorum de l’estàtua de la deessa,
envoltada per una columnata interior de dos pisos en
forma de “U” .

Ictini i Cal·lícrates. Partenó (s. V aC). Atenes. Grècia.
28.- CEL·LA (A). Sinònim: Naos.
• SELECTIVITAT juny 2010/A: Cambra interior del temple grec, on normalment
se situa la imatge del déu.
Terminologia PAU

Tant la porta com les finestres
obertes als murs de la naos estaven
situades estratègicament perquè quan
sortís el sol il·luminés l’estàtua.
En aquest espai secret no hi entrava
ningú, llevat d’algun sacerdot;
l’estàtua d’Atena Pàrtenos estava
dempeus, vestida i armada en casc,
llança i ègida, l’escut sagrat.
Al costat occidental s’obria un pòrtic,
també hexàstil, que donava accés a la
sala més petita o opistòdom
(anomenada també “partenó”, donà
nom al temple) que, presidit per
quatre columnes jòniques altes que
aguantaven el sostre de fusta,
guardava a l’interior el tresor del
temple.

L’estàtua d’Atena Pàrtenos estava dempeus, vestida i armada en casc, llança i ègida,
l’escut sagrat (ègida: cuirassa de pell de cabra i per extensió escut).
4.- DESCRIPCIÓ FORMAL.

El Partenó és una síntesi perfecta entre tradició dòrica (robusta, austera i monumental) i la
novetat jònica que va dulcificar les proporcions i va agafar l’home com a mesura en la recerca
de l’harmonia constructiva, paraula grega que significa “unió bella del que és divers”. En
aquest sentit, cal dir que allò que avui dia fa especial, aquesta obra arquitectònica, són els efectes
òptics que aconseguiren els arquitectes.

Els efectes òptics, que aconseguiren els arquitectes, fa del PARTENÓ una
obra especial. Així, les línies aparentment horitzontals o verticals es corben o
s’inclinen per corregir les distorsions òptiques que causa la perspectiva en el
conjunt.
Els REAJUSTAMENTS ÒPTICS més importants, utilitzats per Ictinos i
Cal·lícrates amb la finalitat d’aconseguir la PERFECCIÓ I L’ARMONIA
VISUAL TOTAL de la línia recta, foren realitzats amb una gran precisió
matemàtica, utilitzant càlculs matemàtics complexos (èntasi, per exemple).
Són:

Correccions
òptiques
1) Lleugera curvatura ascendent d’entaulament i
l’estilòbat, per a evitar la sensació de bombament o
vinclament , que es formin panxes al centre (“pandeo”).
2) Columnes dels extrems amb més diàmetre que la
resta i s’inclinen cap a dintre (per oferir més
resistència i compensar la visió de què es tomben cap
enfora, així pareixen iguales a la resta, donat que per
la seva situació poden donar sensació de ser més primes).

Correccions
òptiques
3) Lleuger bombament o eixamplament del fust, al centre
de les columnes, per a evitar la sensació d’aprimament
(èntasi), i s’aprimen cap a la part superior.
4) Intercolumnis desiguals, més estrets cap els cantons
(columnes més juntes), per què semblin tots iguales.
5) Els tríglifs han de coincidir amb l’eix de
les columnes o amb el centre dels intercolumnis.

Èntasi
central
Intercolumnis de
diferent tamany
Entaulament i
grades corbats

PARTENÓ, Atenes (447-442 aC)
TEMPLES ÈPOCA CLÀSSICA (VII-VI aC). ORDRE DÒRIC.

El Partenó. Planta i alçat

Opistòdom
Perístil
Columna “in Antis”
Estilòbata
Estereòbat
Pronaos Naos o Cel·la
ESTRUCTURA INTERNA I EXTERNA

5.- ENTORN I INTEGRACIÓ URBANÍSTICA
El Partenó forma part del complex urbanístic religiós de l’Acròpoli d’Atenes. El temple té
orientació Est/Oest. La façana principal mira a l’est (punt on surt el sol) i dóna l’esquena
a l’entrada del recinte de l’Acròpoli.

Propileus. Mnèsicles.

La seva majestuositat i ubicació en el punt més alt de la muntanya el converteixen en
l’element vertebrador del conjunt d’edificis del seu voltant l’Erectèon (al nord) i els
Propileus i el petit temple d’Atena Nike (a l’oest).

6.- AL LLARG DE LA HISTÒRIA
El Partenó ha tingut una història força
agitada.
Al segle VI dC va ser transformat en
una església cristiana, dedicat a la
Saviesa Divina (santa Sofia).
Durant l’ocupació catalanoaragonesa,
en el s. XIV dC, el temple es va dedicar
a santa Maria de Cetines i era vigilat,
de dia i nit, per ordre del rei Pere IV el
cerimoniós, per la seva importància
artística i cultural.

Sota la dominació turca, al segle XV, es convertí en una mesquita amb un minaret
altíssim. Es va mantenir sencer fins al segle XVII, en què els turcs el van utilitzar com
a polvorí durant la guerra amb Venècia i va esclatar, essent destruït parcialment per
una bomba veneciana el 1687 (l’interior del Partenó i 14 de les 46 columnes).

Després, part dels marbres es varen utilitzar per fer altres edificis i l’anglès Lord Elgin es
va emportar al seu país algunes escultures i relleus dels frisos que decoraven el temple, avui
al Museu Britànic de Londres.

El terratrèmol de 1894 el va acabar
de destruir.
Finalment fou reconstruït, a partir de
1921, i ara s’enfronta a un nou enemic,
l’erosió mediambiental.

L’arquitectura grega tenia com a
referent el sistema arquitravat
(marcat per les línies rectes,
horitzontals i verticals) emprat amb
anterioritat a Egipte i Creta, així com
els mateixos materials: pedra, marbre...
7.- MODELS I INFLUÈNCIES

El precedent de la planta és el mègaron micènic.
 Mègaron
 Estança o casa micènica i nucli del palau, construcció de planta rectangular tancada
(domos), una sala amb quatre columnes en el centre, al voltant de la llar.
 Està precedida d’un doble atri, és a dir, a la sala principal s’anteposen un pòrtic, format
per la prolongació de les parets interiors que acabava en dues pilastres (antes) i, entre
elles, dues columnes, i un vestíbul (prodomos), el que ressalta la seva importància.
 D’aquesta sala deriva la planta del temple grec (i és la seva aportació a l’art grec).
 Al sostre hi havia una obertura per on sortia el fum i entrava llum.

Així com les columnes protodòriques
minoiques del palau de Cnossos seran
un antecedent de l’ordre arquitectònic
dòric.
Columna protodòrica Sistema arquitravat
arquitrau

És el model a seguir per molts dels temples grecs, així el Temple de la Concòrdia d’Agrigent,
que tanca la sèrie de construccions dòriques clàssiques, va rebre plenament la seva influència, així
com les altres construccions de l’antiga Grècia. Si bé, la majoria de temples, a diferència del
Partenó, seran hexàstils (Agrigent, Paestum, Segesta...). La novetat del pòrtic amb 8 columnes,
possibilita uns frontons més grossos per poder situar el programa escultòric de Fídies.
Temple de Posidó, Paestum (460 aC). Ordre dòric. Època
arcaica (VII-VI aC).
Temple de la Concòrdia, Agrigent (450 aC).
Ordre dòric. Època clàssica (s. V aC).

Frontons més grossos per poder situar el programa escultòric de Fídies.

Durant el temps que va durar la seva construcció, Atenes es va convertir en el lloc de reunió
d’artistes i d’intercanvi d’idees, competint entre ells, que assentarien l’estil clàssic grec.

Els edificis grecs usen els ordres dòric, jònic i corinti, aquest llegat serà imitat per les
manifestacions artístiques posteriors: els romans, inspirant-se en els estils
arquitectònics grecs, crearen alhora una tipologia pròpiament romana, sobretot en l’obra
civil i d’enginyeria; influirà en el Renaixement italià (segles XIV-XVI); en el període
neoclàssic del segle XIX; i, actualment, l’arquitectura postmoderna encara beu de les
fonts clàssiques.

6. PARTENÓ, Atenes (447-442 aC)
TEMPLE ÈPOCA CLÀSSICA (V aC).
ORDRE DÒRIC.
Història de l’Art
IES Ramon Llull (Palma)
M Assumpció Granero Cueves
Ictinos i Cal·lícrates.
Partenó (s. V aC).
Atenes. Grècia.

PARTENÓ.ppt el templo más representativo del arte griego con sus órdenes dórico, jónico y corintio.

More Related Content

Similar to PARTENÓ.ppt el templo más representativo del arte griego con sus órdenes dórico, jónico y corintio. (20)

More from LuisJavierMiguelCond (18)

PARTENÓ.ppt el templo más representativo del arte griego con sus órdenes dórico, jónico y corintio.