2. PRIMERS ANYS
Pere Calders Rosinyol neix el 29 de setembre de 1912 a
Barcelona en una família ja aficionada a la literatura.
Als disset anys va a estudiar a Llotja a l’Escola de Belles
Arts. → Gràcies a això, es converteix en dibuixant, la que va
ser la seva professió principal al llarg de la seva vida.
Col·labora com a redactor i com a dibuixant de ninots en
revistes catalanes signant com a Kalders.
Juny de 1936: El primer arlequí, el seu primer llibre de
contes.
3. GUERRA CIVIL
Amb la guerra és militant del PSUC (agermanat amb el
PCE).
Col·labora dibuixant propaganda per a L’Esquella de la
Torratxa.
1937: Calders s’allista al servei militar i acaba al Servei de
Cartografia.
En acabar la guerra (febrer 1939), Calders, com a republicà,
se’n va cap a França, on també hi ha el seu amic Tísner
(Avel·lí Artís-Gener) entre d’altres.
No es queda gaire temps a França sinó que ja a finals de
juny de 1939 se’n va cap a Mèxic.
4. L’EXILI A MÈXIC
A Mèxic s’hi estarà vint-i-dos anys (fins el 1962).
Es reuneix amb la família Artís, es divorcia de la seva
primera esposa (Mercè Casals) per casar-se amb la germana
de Tísner, Rosa Artís.
Malgrat passar-hi molts anys, Calders no es troba del tot a
gust a Mèxic i pateix un fort sentiment d’enyorança, sentint-
se com un desterrat.
1955: Cròniques de la veritat oculta (el seu recull més
conegut)
Malgrat basar-hi algunes de les seves novel·les, Calders diu
que Mèxic el va influir poc literàriament.
5. RETORN A CATALUNYA
Calders es troba en una època en la qual s’escriu realisme
històric per tal de fer crítica al règim, captant la realitat del
moment per fer reflexió social → Calders, amb el seu propi
estil, no és massa valorat.
Després d’algunes publicacions, Calders viu un període en
el qual no publica res fins a Invasió subtil (1978).
1978: Dagoll Dagom adapta els contes de Calders en una
obra de teatre: Antaviana.
A partir d’aquí, publica altres reculls o bé les seves Obres
completes, etc., a més de col·laborar a la premsa catalana.
1986: Premi d’Honor de les Lletres Catalanes.
Pere Calders mor el 21 de juliol de 1994 a Barcelona.
