Pla Barcelona fàcil

L’objectiu d’aquesta proposta és
fomentar l’activitat econòmica i
empresarial a la ciutat de
Barcelona. L’Ajuntament de
Barcelona es proposa seguir
treballant per crear un ecosistema
encara més favorable per a
l’atracció d’activitat econòmica

1 Introducció
2 Els objectius estratègics de promoció econòmica
3 La creació d’activitat econòmica i empresarial a Barcelona
3.1 L’activitat empresarial a Barcelona
3.2 El rol de les administracions públiques en la creació d’activitat econòmica
3.3 L’estudi Doing Business del Banc Mundial com a referent en creació
d’activitat econòmica i empresarial
3.4 Barcelona a l’estudi Doing Business Espanya 2015 del Banc Mundial
4 Justificació de la mesura del Pla Barcelona Fàcil
4.1 La necessitat de fer de Barcelona una ciutat fàcil per a la creació d’activitat
econòmica i empresarial
4.2 Visió, missió i valors del Pla Barcelona Fàcil
4.3 Objectius del Pla Barcelona Fàcil
4.4 Diagnòstic de la situació actual: anàlisi realitzada
4.5 Fortaleses de l’Ajuntament de Barcelona
4.6 Oportunitat de millora on l’Ajuntament de Barcelona ha d’incidir
5 Mesura de govern
5.1 Àmbits d’actuació
5.2 Línies de treball

BCN facil CAT.indd 4 4/6/21 10:10
1. Introducció

El temps actual està marcat per la disrupció de la revolució digital, que ha
comportat canvis socials, econòmics i de valors. També ha canviat la manera com
ens relacionem entre nosaltres i amb els altres, així com també amb el nostre
entorn. En aquest canvi de paradigma, les ciutats hi tenen un paper molt rellevant.
Vivim un temps en què les ciutats i les regions metropolitanes són l’escenari on
es debaten els grans reptes de futur de les nostres societats i on aquestes
esdevenen protagonistes de les solucions que es plantegen als reptes globals.
Actualment, i a conseqüència de la crisi sanitària de la covid-19, les ciutats
s’enfronten a un moment crucial com a actors principals de la lluita contra la
pandèmia, al mateix temps que tenen un paper fonamental en el lideratge de la
reactivació econòmica dels territoris. En aquest sentit, avui emergeix com una
prioritat per a les administracions locals treballar per posicionar les ciutats com a
referents en l’atracció i retenció del talent, així com també per l’atracció i
captació d’iniciatives emprenedores i empresarials que generin riquesa i llocs de
treball de qualitat per a les ciutats i que contribueixin a pal·liar els efectes
devastadors en les economies locals que està generant la crisi de la covid-19.
És en aquest context que la Nova Agenda Econòmica de Barcelona té el propòsit
de situar la ciutat com a referent internacional, compromesa amb la prosperitat
econòmica i en la millora de la qualitat de vida de la ciutadania, el nou pla
econòmic per als propers deu anys està centrat a aprofitar tot el potencial de la
ciutat, prioritzant la retenció i formació de talent, la captació d’inversions i la
facilitació d’activitat econòmica a la ciutat de Barcelona. En el desplegament de
noves activitats econòmiques al territori, les administracions locals tenen un paper
rellevant, en la mesura que són les encarregades d’establir i assignar els tràmits
necessaris per poder posar en funcionament un negoci o empresa en el territori.
L’Ajuntament de Barcelona, coneixedor d’aquesta realitat, es proposa, a partir del
Pla Barcelona Fàcil, fomentar i facilitar l’activitat econòmica de manera
transversal a tota l’organització.
El repte de l’atracció del
talent de les iniciatives
emprenedores i empresarials
és, sense dubte, un dels més
importants en el context de
globalització, i més encara
actualment amb la disrupció
de la pandèmia sanitària
generada per la covid-19
El Pla Barcelona Fàcil té com a
objectiu principal convertir
l’Ajuntament de Barcelona en
un facilitador de les iniciatives
empresarials i emprenedores
d’innovació social,
econòmica, cultural i
científica
1. Introducció

El Pla Barcelona Fàcil neix amb la voluntat de construir un Ajuntament que posi les
coses fàcils a la ciutadania, les associacions i les empreses i a qualsevol iniciativa
emprenedora quan interactua amb l’Ajuntament amb la intenció de començar una
activitat econòmica a la ciutat. El Pla Barcelona Fàcil té com a objectiu principal
convertir l’Ajuntament de Barcelona en un facilitador de les iniciatives
empresarials i emprenedores d’innovació social, econòmica, cultural i científica
que es poden convertir en oportunitats de generació de riquesa i de talent per a
la ciutat de Barcelona.
Per complir aquest objectiu, l’Ajuntament es proposa, amb l’impuls del Pla
Barcelona Fàcil, la reducció dels tràmits, del temps necessari per a dur-los a terme
i de les barreres existents per a l’activitat econòmica de les empreses, els
professionals i la ciutadania en general, per tal d’afavorir i facilitar que tothom
que tingui una idea pugui desenvolupar-la a la ciutat de Barcelona.
El Pla Barcelona Fàcil pretén posar al centre de les polítiques públiques dirigides a
fomentar l’activitat econòmica a les empreses, els professionals i la ciutadania per
tal de contribuir a la millora de la percepció de l’experiència que aquestes tinguin
en la seva interacció amb el consistori i per extensió de la ciutat. Els objectius que
es persegueixen són la simplificació així com la millora de la usabilitat de les
diferents eines i informació que es posen a disposició des de l’Ajuntament per a la
creació d’activitat econòmica i empresarial.
En el context actual, marcat per la crisi derivada de la pandèmia de la covid-19 i
amb els processos de globalització, es fa més necessari plantejar un pla d’acció
encaminat a competir amb altres ciutats mundials per captar i atreure noves
inversions i projectes que contribueixin a generar riquesa econòmica per al
territori. Aquest pla d’acció no pot oblidar que les polítiques públiques han
d’incorporar mesures dirigides a facilitar i millorar l’experiència que les grans,
mitjanes i petites empreses tenen a l’hora d’establir un negoci o una activitat
econòmica a la ciutat de Barcelona, ja que aquestes influeixen directament en el
tarannà econòmic i social de la ciutat. Així, el Pla Barcelona Fàcil ha de convertir-se
en un projecte motor per incrementar l’activitat econòmica de la ciutat i, al
mateix temps, fer de palanca tractora d’altres iniciatives econòmiques, socials,
culturals o científiques que puguin sorgir en un futur a la ciutat.

2. Els objectius estratègics de promoció econòmica

El desenvolupament de les polítiques de Promoció Econòmica de la ciutat
correspon a la Primera Tinència d’Alcaldia d’Economia, Treball, Competitivitat i
Hisenda, en un treball transversal amb el conjunt del govern municipal i des de la
gestió de l’Àrea d’Economia, Recursos i Promoció Econòmica. En aquest sentit, al
mes de febrer de 2020 es va presentar el “BCN Green Deal. Nova agenda
econòmica per a Barcelona”, que recull els reptes i les prioritats estratègiques de
promoció econòmica per als propers anys.
Així, per garantir l’èxit del nou model econòmic, la ciutat de Barcelona haurà
d’assolir un grau més elevat de competitivitat, sostenibilitat i equitat, seguint els
eixos estratègics presentats en el BCN Green Deal.
En aquest sentit, al mes de
febrer de 2020 es va redactar
el “BCN Green Deal. Nova
agenda econòmica per
Barcelona”, que recull les
prioritats estratègiques de
promoció econòmica per tal
de posicionar Barcelona com
una ciutat global
El primer eix estratègic és
aconseguir una ciutat amb un
ecosistema d’emprenedoria actiu,
amb focus digital, atractiva pel
talent i oberta al panorama
internacional
Competitivitat
El segon eix estratègic és que
Barcelona aconsegueixi ampliar el
volum d’economia circular, atreure
nous pols d’activitat econòmica i
generar l’economia del visitant
Sostenibilitat
El tercer eix estratègic és reforçar
que l’economia de Barcelona sigui
més social i solidaria, fomentar
l’economia de proximitat i garantir
la ocupabilitat dels ciutadans.
Equitat
2. Els objectius estratègics de promoció econòmica

Les 10 prioritats identificades al “BCN Green Deal. Nova agenda econòmica per Barcelona” són les
següents:
Competitivitat
Sostenibilitat
Equitat
PRIORITAT 5: Fomentar l’economia circular i la transició ecològica
PRIORITAT 6: Ser la ciutat de referència per nou pols d’activitat econòmica
PRIORITAT 7: Transformar el model turístic cap al valor i la sostenibilitat
PRIORITAT 1: Ser la ciutat líder en matèria d’emprenedoria i innovació
PRIORITAT 2: Ser la capital digital i tecnològica d’Europa
PRIORITAT 3: Ser un hub de referència pel talent nacional i internacional
PRIORITAT 4: Ampliar la presencia de Barcelona a nivell internacional
PRIORITAT 8: Garantir la qualitat de la feina i ocupabilitat dels ciutadans
PRIORITAT 9: Protegir l’estabilitat i seguretat de l’economia de proximitat
PRIORITAT 10: Fer créixer i enfortir el teixit d’empreses i iniciatives
d’economia social i solidaria a Barcelona

Les prioritats identificades al “BCN Green Deal. Nova agenda econòmica per
Barcelona” accentuen la importància estratègica que té el Pla Barcelona Fàcil com
a impulsor de projectes i activitats que permetin ajudar la ciutat de Barcelona a
millorar el seu posicionament estratègic internacional pel que fa a la creació
d’activitat econòmica i empresarial.
Barcelona ha d’aprofitar el recorregut que s’ha dut a terme en la construcció d’un
model econòmic de referència per a la indústria gràcies a les bones
infraestructures digitals existents i a la imatge que Barcelona projecta a l’exterior
quan es parla d’emprenedoria i economia digital.
Per aquest motiu, aspectes com ara la simplificació administrativa, la digitalització
de l’administració de l’Ajuntament o l’atracció de talent han de ser la base de
l’activitat econòmica de la ciutat. L’Ajuntament de Barcelona ha d’actuar de
palanca de futur per poder generar percepcions favorables pel que fa a la
implantació de noves activitats econòmiques al territori, per incentivar la
instal·lació d’empreses o la internacionalització de l’economia de la ciutat.
Addicionalment a l’objectiu de generar percepcions favorables, el Pla Barcelona
Fàcil vol estar alineat amb els objectius de desenvolupament sostenible (ODS)
fixats per les Nacions Unides en l’Agenda 2030. Els ODS pretenen donar resposta
al paper central de les ciutats com a actors que han d’afrontar els grans reptes com
a societat en els propers anys, com ara la transformació digital, la igualtat de
gènere, el creixement econòmic sostingut i inclusiu, i l’ocupació plena i productiva.
Aspectes com ara la
simplificació administrativa, la
digitalització de
l’administració de
l’Ajuntament o l’atracció de
talent han de ser la base de
l’activitat econòmica de la
ciutat
ODS alineats amb al Pla Barcelona Fàcil de l’Ajuntament de
Barcelona

3. La creació d’activitat econòmica a Barcelona

El 2020, l’àrea de Barcelona compta amb un teixit de més de 475.000 empreses,
majoritàriament pimes i microempreses, caracteritzades per una alta flexibilitat i
capacitat d’adaptació a entorns complexos. El teixit empresarial de la ciutat se
situa en 1885.857 empreses —el valor més elevat de la sèrie històrica— i s’ha
incrementat en més de 15.000 empreses des del 2015, amb un augment acumulat
(+9,2%) superior als de la província (+8,3%), Catalunya (7,8%) i Espanya (6,8%).
D’altra banda, el desembre de 2020, de les 1.096.654 persones treballadores
afiliades als diversos règims de la Seguretat Social a la ciutat de Barcelona, un
total de 123.739 estan enquadrades al Règim Especial de Treballadors Autònoms
(11,3%), règim propi de les persones autònomes i socis-treballadors de les
empreses mercantils. Val a dir que el 44,5% del total de les persones
treballadores afiliades al Règim General de la Seguretat Social estan ocupades en
microempreses o pimes d’entre 1 i 100 treballadors.
3. La creació d’activitat econòmica a Barcelona
3.1. L’activitat empresarial a Barcelona
Font: Dept. Estadística i Difusió de Dades de l’Ajuntament de Barcelona i INE, DIRCE 2018
171.796
169.777
167.439
170.197
174.209
178.607
182.986 183.284
185.857
155.000
160.000
165.000
170.000
175.000
180.000
185.000
190.000
2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019 2020
Evolució del nombre d'empreses a la ciutat de Barcelona
(estoc)

A la ciutat cada any es constitueixen entre 6.000 i 9.000 empreses. L’any 2020 ha
estat l’any amb el valor més baix de societats mercantils constituïdes dels darrers 7
anys, com a conseqüència de la crisi de la Covid. Tot i amb això, s’han donat d’alta
una mitjana de 520 societats mercantils cada mes, amb un total de 6.242
constitucions.
Barcelona i l’activitat emprenedora
D’acord amb el Global Entrepreneurship Monitor 2019/20, el 2019 la Taxa
d’Activitat Emprenedora de l’àrea de Barcelona (calculada sobre la població
resident compresa entre els 18 i els 64 anys) se situa en el 7,1%, xifra que supera la
mitjana espanyola (6,1%). Així mateix, la taxa de Catalunya (8,3%) supera les de
Suècia (8,2%), Alemanya (7,6%) i Itàlia (2,8%). El mateix any, la taxa femenina de
l’àrea de Barcelona assoleix el 6,7%, i se situa per sobre de les d’Alemanya (5,7%) i
Suècia (5,8%), mentre que taxa catalana (7,3%) se situa a un nivell similar al de la
Unió Europea (7,4%).
7.765
6.223 6.094
6.416
6.733
7.067 7.221
7.707
8.755
7.998
7.351
7.703
6.242
0
1.000
2.000
3.000
4.000
5.000
6.000
7.000
8.000
9.000
10.000
2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019 2020
Societats mercantils constituïdes a Barcelona
2008-2020
Font: Elaboració del Departament d’Estudis de la Gerència d’Economia, Recursos i Promoció Econòmica de
l’Ajuntament de Barcelona a partir de dades del Departament d’Estadística i Difusió de Dades municipal
Font: *Dades provincials. Font: Global Entrepeneurship Monitor, Informe Executiu Catalunya 2019/2020
Activitat emprenedora als països europeus, 2018
(% sobre població 18-64 anys)
El 2019 la taxa emprenedora
femenina assoleix el 6,7% de
la població
13,3
12,4
10,4
9,8
9,4
9,3
8,3
8,2
8,2
7,8
7,6
7,1
6,1
5,4
2,8
Eslovàquia
Irlanda
Països Baixos
Suïssa
Mitjana UE
Regne Unit
Catalunya
Grècia
Suècia
Eslovènia
Alemanya
Barcelona*
Espanya
Polònia
Itàlia

El perfil de la persona emprenedora segons la Taxa d’Activitat Emprenedora a
Barcelona, l’any 2019, és la de un home d’entre 35 i 44 anys, amb la titulació de
secundària, una renda d’entre 40.001 i 60.000 euros anuals i un estat ocupacions
d’empleat a temps complert o parcial
Barcelona compta amb una presència important de l’economia social i solidària –
amb les persones i col·lectius com a centre de l’activitat-, amb un nombre total
d’empreses i entitats de l’economia social i solidària a Barcelona de 4.449, de les
quals 4.242 són entitats d’economia social i solidària i 207 són economies
comunitàries. Per forma jurídica, conformen el sector les associacions (52,8%), les
cooperatives (22,3%) les societats laborals (5,2%), així com les economies
comunitàries (4,7%) que ofereixen una forta capacitat per a la innovació social.
Entre 2016 i 2019 s’han constituït 272 noves cooperatives a Barcelona i les creades
anualment durant aquest període dupliquen les que es van constituir l’any 2015
(31).
Font: Elaboració partir de GEM Catalunya 2019/2020
Perfil la persona emprenedora al 2019 a Barcelona
Gènere
Home 53%
Dona 47%
Edat
18 – 24 anys 9%
25 – 34 anys 30%
35 – 44 anys 37%
45 – 54 anys 16%
55 – 64 anys 8%
Formació
Sense estudis 0%
Primària 9%
Secundària 46%
Grau 38%
Postgrau 8%
Renda anual
< 10.000 6%
10.000 – 20.000 19%
20.001 – 30.000 13%
30.001 – 40.000 26%
40.001 – 60.000 29%
60.001 – 100.000 6%
>100.000 2%
Estat ocupacional
previ
Temps complert/
parcial
76%
Només Temps
parcial
5%
Jubilat 1%
Feines de la llar 0%
Estudiant 3%
Atur, altres cas 13%
40
31
61 61
78
72
0
10
20
30
40
50
60
70
80
90
2014 2015 2016 2017 2018 2019
Nombre de cooperatives constituïdes a Barcelona,
2014-2019*
Font: Direcció de Serveis d’Economia Cooperativa, Social i Solidaria i Política Alimentària de
l’Ajuntament de Barcelona.

En els darrers anys, Barcelona ha esdevingut un referent en el context europeu
com a pol d’innovació tecnològica i captació de talent en emprenedoria digital.
Així, rànquings de prestigi la situen com a 4a ciutat europea en innovació
(Innovation Cities index 2019), 3a en atracció de start-ups (Start-up Heatmap
Europe 2019), 7a ciutat d’Europa amb més scale-ups (Comissió Europea) i 5a més
atractiva del món per al talent digital (Decoding Global Talent 2019, Boston
Consulting Group).
El nou rànquing Top 10 Tech Cities of the Future 2020/21 de la prestigiosa revista
FDI situa Barcelona en 8a posició en la classificació global entre les ciutats
europees tecnològiques del futur i en 5è lloc pel que fa a millors perspectives per
a rebre inversions en innovació, tecnologia i start-ups. D’acord amb aquesta font,
Barcelona i Catalunya tenen la 2a millor estratègia d’Europa per captar inversions
d’àmbit tecnològic.
Les 10 primeres ciutats tecnològiques del futur a Europa 2020/21
POSICIÓ CIUTAT
1 Londres
2 París
3 Dublin
4 Amsterdam
5 Berlín
6 Munic
7 Bucarest
8 Barcelona
9 Belfast
10 Cambridge
Font: FDI

Barcelona, com la resta de ciutats globals, es posiciona en una multiplicitat
d’índex, rànquings i estudis realitzats per fundacions, institucions i empreses que
pretenen avaluar i posicionar les ciutats en alguns àmbits destacats, com poden
ser:
En l’àmbit de creació d’activitat econòmica i empresarial, el referent internacional
és l’estudi Doing Business del Banc Mundial. Aquest informe valora any rere any
les economies segons la seva facilitat per fer i atreure negocis. Respecte a aquest
aspecte, i en el context de les societats globalitzades en què vivim, el paper de les
administracions públiques és clau, ja que a través de la regulació poden fomentar
o restringir l’activitat econòmica i empresarial. L’empresariat i l’emprenedoria
sovint s’enfronten a elevades càrregues administratives i a la complexitat
reguladora quan inicien les seves activitats. Aquest fet pot acabar provocant
barreres d’entrada a l’activitat econòmica amb gran potencial per a les ciutats.
Qualitat de vida Reputació
Innovació
Atracció de talent
Competitivitat global
Sostenibilitat
Captació d’inversions Creació de negocis
Recerca i investigació
Creació d’empreses
emergents
Fires i congressos Economia
Barcelona es posiciona en relació
amb altres urbs de primera escala
mundial en multiplicitat d’índexs,
informes i estudis. Cadascuna
valora diferents àmbits com ara
l’economia, la innovació, l’atracció
d’empreses i inversions entre
d’altres
3.2 El rol de les administracions públiques en la creació
d’activitat econòmica

Pel que fa al paper de la regulació com a facilitadora de la creació d’activitat
econòmica i empresarial, l’informe Doing Business del Banc Mundial valora les
economies segons la seva “facilitat per a fer negocis”. En aquest informe, la ciutat
de Barcelona se situava l’any 2015 —any de la darrera publicació per a ciutats
espanyoles— en la 6a posició entre les ciutats d’Espanya.
Atreure la inversió i les iniciatives emprenedores i empresarials del sector privat a
una ciutat és essencial per estimular i mantenir el creixement econòmic. Les
ciutats esdevenen protagonistes en aquest procés, i tenen un paper rellevant a
l’hora de crear un ecosistema favorable per atreure activitat econòmica. És en
aquest sentit que les ciutats han de ser capaces de crear un clima favorable als
negocis i una regulació eficient que minimitzi l’impacte d’aquesta sobre l’activitat
econòmica i empresarial.
Amb l’objectiu de convertir Barcelona en una ciutat generadora d’activitat
econòmica, de riquesa, d’ocupació de qualitat i d’atracció de talent, l’Ajuntament
de Barcelona ha de posar-se a la pell de la ciutadania que vol dur a terme una
activitat econòmica a la ciutat. Entendre les preocupacions de l’empresariat i de
l’emprenedoria ajudarà a poder minimitzar la complexitat normativa per
evolucionar cap a una organització eficient i compromesa amb les necessitats
d’aquells actors que impulsen, generen i creen activitats econòmiques a la ciutat.
L’Ajuntament de Barcelona, a partir del Pla Barcelona Fàcil, aspira a convertir-se
en un referent d’eficàcia i eficiència així com d’innovació organitzativa i
normativa —better regulation— al mateix temps que vol generar una relació
senzilla i ràpida, basada en la proactivitat que millori l’experiència de
l’emprenedoria i l’empresariat a l’hora de dur a terme qualsevol tràmit o
procediment relacionat amb la creació d’activitat econòmica i empresarial amb el
seu ajuntament.
En l’informe Doing Business,
la ciutat de Barcelona se
situava el 2015 en la 6a
posició entre les ciutats
d’Espanya

L’estudi Doing Business del Banc Mundial analitza any rere any les regulacions
empresarials que afecten les petites i mitjanes empreses locals en diferents àrees
involucrades en l’activitat econòmica entre 190 economies mundials, amb la
finalitat d’identificar les dimensions en l’entorn regulador que afecta les
empreses locals.
L’objectiu principal que persegueix és proporcionar una base objectiva per
comprendre i millorar entorn regulador de l’activitat econòmica i empresarial a
escala mundial per mitjà de la recopilació i l’anàlisi de dades quantitatives que
comparen en el temps els marcs reguladors de les diferents jurisdiccions.
A l’hora de dur a terme els estudis, el Banc Mundial realitza tres tipologies
d’informes en funció de l’abast de l’anàlisi que cal efectuar:
L’estudi Doing Business
analitza any rere any les
regulacions empresarials que
afecten les petites i mitjanes
empreses locals en diferents
àrees involucrades en
l’activitat econòmica i
empresarial
INFORMES
GLOBALS
INFORMES
SUBNACIONALS
TEMÀTICS I
ESTUDIS DE CAS
Proporcionen una
mesura objectiva de les
regulacions
involucrades en la
creació d’activitat
econòmica i
empresarial en 190
economies, prenent
com a referència la
capital del país
Capturen diferències en
regulacions i el seu
respectiu desplegament
en diferents ciutats dins
d’un mateix país
Proporcionen una visió
detallada d’un tema en
concret
3.3 L’estudi Doing Bussines del Banc Mundial com a
referent en creació d’activitat econòmica i empresarial

Els estudis Doing Business del Banc Mundial utilitzen diferents indicadors per
mesurar la manera en què les regulacions governamentals fonamenten o
restringeixen l’activitat econòmica i empresarial durant el cicle de vida d’una petita
o mitjana empresa.
L’objectiu dels indicadors és promoure l’eficiència dels procediments que depenen
de les administracions públiques, així com mesurar la solidesa de les institucions
legals. Aquests indicadors s’han basat en investigacions econòmiques i dades
obtingudes mitjançant la realització d’enquestes a diferents empreses per part del
Banc Mundial.
El Banc Mundial, en els seus informes Doing Business, utilitza un cas estàndard per
mesurar i quantificar els resultats. Aquesta empresa estàndard és una empresa
amb un capital 100% nacional, constituïda amb un capital inicial de 10x la renda
per càpita del país, que realitza activitats industrials comercials generals i té entre
10 i 50 empleats nacionals.
2. Obtenció de permisos de construcció
3. Obtenció d’electricitat
4. Registre de propietat
1. Obertura d’un negoci
1
Inici
2
Obtenció
d’ubicació
3
Obtenció de
finançament
4
Dia a dia
5
Quan hi ha
problemes
5. Obtenció de crèdit
6. Protecció d’inversors
7. Pagament d’impostos
8. Comerç transfronterer
9. Compliment de contractes
10. Resolució d’insolvència
Indicadors inclosos en el DB subnacionals
Indicadors inclosos en el DB global
L’empresa estàndard és una
empresa amb un capital 100%
nacional, constituïda amb un
capital inicial de 10 vegades la
renda per càpita del país, que
duu a terme activitats
industrials comercials
generals i té entre 10 i 50
empleats nacionals

A partir d’aquí, cadascun dels indicadors utilitzats en els estudis Doing Business
subnacional consideren, en general, tres variables amb el mateix pes: nombre de
procediments, temps i cost.
Amb les diferents variables i el pes que aquestes tenen sobre els diferents
indicadors es mesura la “distància a la frontera” o Doing Business Score que tant
ajuda a mesurar el nivell absolut d’acompliment regulador i el seu grau de millora
amb el temps com mostra la distància que té cada economia o ciutat de la
frontera, que representa l’acompliment més alt observat en cadascun dels
indicadors d’entre totes les economies observades des del 2005.
Amb l’obtenció d’aquest resultat, el Banc Mundial pot classificar les diferents
economies en funció de la puntuació agregada dels resultats obtinguts dels
indicadors.
Registre
de propietat
Obertura
d’un negoci
Obtenció permisos
de construcció
Obtenció
electricitat
Què
mesura
l’indicador?
Variables
i
pes
%
pes
Registra tots els tràmits,
temps i costos que un
empresari ha de dur a
terme per crear i posar en
marxa formalment una
empresa
temps i costos associats a
l’obtenció de permisos de
construcció d’un magatzem
i la connexió amb els
serveis d’aigua potable i
sanejament, incloses les
inspeccions necessàries
durant i després de la
construcció
temps i costos necessaris
perquè una petita o
mitjana empresa obtingui
connexió elèctrica
temps i costos necessaris
perquè una empresa
compri un immoble
correctament registrat,
sense càrregues o
hipoteques, i completi la
transmissió del títol de
propietat
25% 25% 25% 25%
Les variables que considera
l’indicador són les
següents:
▪ Nombre de
procediments - (amb un
pes del 25%)
▪ Temps - (amb un pes del
25%)
▪ Cost (% ingrés per
càpita) - (amb un pes del
25%)
▪ Requisits de capital
mínim pagat - (amb un
pes del 25%)
següents:
▪ Nombre de
pes del 33,3%)
33,3%)
▪ Cost (% ingrés valor del
magatzem) - (amb un
pes del 33,3%)
següents:
▪ Nombre de
pes del 33,3%)
33,3%)
▪ Cost (% ingrés per
càpita) - (amb un pes del
33,3%)
següents:
▪ Nombre de
pes del 33,3%)
33,3%)
▪ Cost (% del valor de la
propietat) - (amb un pes
del 33,3%)
L’empresa estàndard és una
empresa amb un capital 100%
nacional, constituïda amb un
capital inicial de 10 vegades la
renda per càpita del país, que
duu a terme activitats
industrials comercials
generals i té entre 10 i 50
empleats nacionals

L’estudi Doing Business Espanya va ser el primer informe que el Banc Mundial va
fer a escala subnacional. Aquest estudi analitza el clima de negocis a les 17
comunitats autònomes i les 2 ciutats autònomes d’Espanya. Els indicadors escollits
per dur a terme l’anàlisi (obertura d’un negoci, obtenció de permisos de
construcció, obtenció d’electricitat, registre de propietats i comerç transfronterer)
cobreixen les àrees en les quals les autoritats locals tenen més competència a
l’hora de reformar-les. La selecció de ciutats es basa en el volum de població, de
manera que s’inclou la ciutat amb més volum de població de cada comunitat
autònoma i les ciutats autònomes.
En l’estudi s’observa que la ciutat de Barcelona es situa en la 6a posició del
rànquing de ciutats espanyoles per darrere de Logronyo, Madrid, Pamplona,
València i Badajoz.
A les taules següents es mostra la classificació de la ciutat de Barcelona respecte
dels diferents indicadors analitzats a l’estudi Doing Business Espanya 2015:
La ciutat de Barcelona es
situa en la 6a posició del
rànquing de ciutats
espanyoles en l’estudi Doing
Business Espanya 2015
OBERTURA D’UNA EMPRESA
Ciutat Classificació Tràmits Temps (dies)
Cost (% ingrés
per càpita)
Sevilla 1 7 14 3,4
Madrid 2 7 14 5,3
València 4 9 14 3,4
Logronyo 7 9 16 3,4
Barcelona 9 10 14 4,5
Bilbao 15 10 17 4,6
OBTENCIÓ DELS PERMISOS DE CONSTRUCCIÓ
Cost (% valor
magatzem)
Sevilla 13 13 162 6,1
Madrid 14 13 205 5,3
València 4 11 121 5,3
Logronyo 1 11 101 3,4
Barcelona 11 15 153,5 4,4
Bilbao 15 14 173 7,1
3.4 Barcelona a l’estudi Doing Business
Espanya 2015 del Banc Mundial

OBTENCIÓ D’ELECTRICITAT
Cost (% ingrés
per càpita)
Sevilla 13 8 134 232,7
Madrid 5 7 107 232
València 6 7 114 237
Logronyo 12 7 168 230,4
Barcelona 1 6 107 235,7
Bilbao 3 7 99 232,3
REGISTRE DE PROPIETATS
Cost (% valor
propietat)
Sevilla 11 5 17 9,1
Madrid 3 5 12,5 6,1
València 18 5 17 10,1
Logronyo 6 5 13 7,1
Barcelona 16 5 14 10,1
Bilbao 8 5 16 7,1
En els indicadors analitzats en l’estudi Doing Business Espanya 2015 s’observa que
el pes dels tràmits que recauen sobre l’Ajuntament de Barcelona representen el
25% del total de tràmits analitzats pel Banc Mundial, equivalent a 9 de 36 tràmits
totals.
D’aquesta manera es pot deduir que el paper del consistori esdevé rellevant a
l’hora de millorar la facilitat per crear activitat econòmica i empresarial a la ciutat
de Barcelona en relació amb:
1. L’eficiència dels processos mitjançant l’optimització i la digitalització dels
tràmits per reduir el nombre de tràmits necessaris i el temps per dur-los a
terme
2. La relació amb els diferents stakeholders involucrats en la creació
d’activitat econòmica a la ciutat a l’hora de crear sinergies conjuntes que
afavoreixin la millora objectiva en els tràmits analitzats per l’estudi Doing
Business del Banc Mundial
3. L’ingrés derivat dels tràmits i el cost final que recau sobre l’empresari/a o
emprenedor/a
Un total de 9 dels 36 tràmits
necessaris per obrir un
negoci a la ciutat de
Barcelona recauen sobre
l’Ajuntament, l’equivalent al
25%

L’anàlisi duta a terme també inclou la comparació dels indicadors Doing Business
de la ciutat de Barcelona amb les ciutats a escala global que recullen les millors
pràctiques.
En la comparació de l’indicador d’obertura d’una empresa a Barcelona:
• Sevilla: és la ciutat espanyola més ben posicionada amb un menor nombre de
procediments, 7, pels 10 que es necessiten a Barcelona i un menor cost associat
• Dublín: malgrat tenir una durada dels tràmits semblants als de Barcelona, 11
dies, Dublín redueix considerablement els tràmits necessaris per obrir una
empresa, 3 respecte als 7 de Barcelona
• Toronto: es considera la millor pràctica dins de les ciutats objecte d’anàlisi amb
2 tràmits i la 3a ciutat a escala global
• Logronyo: és la ciutat espanyola més ben posicionada amb un menor nombre
de procediments, 11, pels 15 de Barcelona i un menor temps per a dur-los a
terme 101 dies vs. els 153 de Barcelona
• Porto: malgrat tenir uns costos associats més elevats que els de Barcelona,
Porto necessita menys tràmits per obtenir els permisos de construcció
• Londres: es considera la millor pràctica dins de les ciutats objecte d’anàlisi, tot i
tenir 9 tràmits i ser la 23a ciutat a escala global
Barcelona
Bilbao
Logronyo
Madrid
Valencia
Sevilla
Milà
Dublín
Porto
Amsterdam
Londres
Tallin
Estocolm
NY
LA
Toronto
Tel Aviv
0
2
4
6
8
10
12
14
16
18
0 2 4 6 8 10 12
Temps
Nombre de tràmits
Obertura d’una empresa
Barcelona
Bilbao
Logronyo
Madrid
Valencia
Sevilla
Milà
Dublín
Porto
Amsterdam
Londres
Tallin
Estocolm
NY LA
Toronto
Tel Aviv
0
50
100
150
200
250
300
5 7 9 11 13 15 17 19
Temps
Nombre de tràmits
Obtenció dels permisos de construcció

• Bilbao: és la segona ciutat espanyola més ben posicionada, darrere de
Barcelona, amb un temps per dur els tràmits inferior als de la capital catalana,
99 dies pels 107 de Barcelona
• Dublín: malgrat tenir un nombre de tràmits semblant als de Barcelona, a
Dublín es necessita menys temps per dur a terme els tràmits necessaris per
obtenir electricitat
• Londres: es considera la millor pràctica dins de les ciutats objecte d’anàlisi,
amb 3 tràmits i 40 dies i la 8a ciutat a escala global
• Madrid: és la ciutat espanyola més ben posicionada amb un menor temps per
a dur-los a terme, de 12,5 dies respecte als 14 de Barcelona, i un cost associat
inferior al de Barcelona en un 4% del valor de la propietat
• Milà: malgrat tenir una durada superior als tràmits de Barcelona, calen menys
tràmits a Milà a l’hora de registrar les propietats
• Tallin: es considera la millor pràctica dins de les ciutats objecte d’anàlisi i la 6a
ciutat a escala global a causa del baix cost de dur a terme els tràmits, el 0,5%
del valor de la propietat respecte el 10% de Barcelona
Barcelona
Bilbao
Logronyo
Madrid
Valencia
Sevilla
Milà
Dublín
Porto
Amsterdam
Londres
Tallin
Estocolm
NY
LA Toronto
Tel Aviv
0
20
40
60
80
100
120
140
160
180
0 1 2 3 4 5 6 7 8 9
Temps
Nombre de tràmits
Obtenció d’electricitat
Barcelona
Bilbao
Logronyo
Madrid
Valencia
Sevilla
Milà
Dublín
Porto
Amsterdam Londres
Tallin
Estocolm
NY
LA
Toronto
Tel Aviv
0
5
10
15
20
25
30
35
40
0 1 2 3 4 5 6 7
Temps
Nombre de tràmits
Registre de propietats

Fruit de la comparativa, les consideracions principals que s’han de tenir en compte
per millorar l’eficiència i l’eficàcia dels procediments relacionats amb la creació
d’activitat econòmica i empresarial i per millorar la percepció de la ciutadania,
l’empresariat i l’emprenedoria són les següents:
1. La dificultat per mesurar la percepció real de la ciutadania, l’empresariat i
l’emprenedoria respecte a la facilitat per crear activitat econòmica a la ciutat
de Barcelona
2. El baix impacte del paper de l’Ajuntament de Barcelona en els tràmits globals
mesurats en l’estudi Doing Business versus el paper de l’ecosistema dels
diferents agents implicats
3. Les diferències del posicionament de Barcelona en els diferents indicadors
analitzats pel Doing Business, així com l’elevat pes de la variable cost en els
indicadors
4. L’impacte de les reformes realitzades amb posterioritat al Doing Business i el
seu impacte en el posicionament global de Barcelona
És important tenir en compte que l’anàlisi s’ha dut a terme sobre l’informe
Doing Business del Banc Mundial realitzat al 2015. Des de llavors, l’Ajuntament
de Barcelona ha anat treballant per millorar.
Seguint les recomanacions que l’informe Doing Business feia al 2015 a
Barcelona, a inicis d’aquest mandat, l’any 2020 amb l’aprovació dels
pressupostos, l’Ajuntament de Barcelona va eliminar el tràmit corresponent al
pagament de les taxes per a la verificació i el control de les activitats de baix
impacte ambiental sotmeses al règim de comunicació. Aquest tràmit correspon
a l’indicador d’obertura de negoci i, de facto, comporta una reducció de 227
euros per tràmit l’equivalent al 1,1% de la renta per càpita anual (manera en
què el Banc Mundial calcula el pes del cost dels tràmits d’obertura d’una
empresa en l’estudi Doing Business)

4. Justificació de la mesura de govern
del Pla Barcelona Fàcil

Barcelona té una trajectòria consolidada en l’atracció i el creixement d’iniciatives
socials, econòmiques i culturals, entre d’altres, basades sobretot en el talent i la
creativitat. Aquestes contribueixen sense cap mena de dubte al desenvolupament
econòmic, al progrés i a l’equilibri social. En un context de globalització caldrà, més
que mai, estar amatent a les necessitats d’aquestes iniciatives empresarials per fer
que decideixin apostar per Barcelona.
És per això que l’Ajuntament de Barcelona ha de continuar treballant per
posicionar-se com a facilitador de totes les iniciatives que tinguin persones i
empreses, per fer que la ciutat sigui un referent de benestar present i futur.
L’Ajuntament ha de treballar perquè l’emprenedoria i l’empresariat trobin en
aquesta ciutat l’ecosistema idoni per instal·lar-s’hi i desenvolupar les seves
activitats.
Per fer possible això, el Pla Barcelona Fàcil neix amb la voluntat de potenciar a un
nivell superior les possibilitats de Barcelona de ser una ciutat encara més
atractiva per a la creació d’activitat econòmica i empresarial.
Les prioritats principals que l’Ajuntament de Barcelona ha identificat en els
treballs previs duts a terme són les següents:
▪ Optimitzar l’eficiència i l’eficàcia de la normativa, dels tràmits i procediments
que la ciutadania, l’emprenedoria i l’empresariat duen a terme amb
l’Ajuntament, així com del temps necessari per posar en marxa una iniciativa
econòmica a la ciutat.
▪ Treballar de manera transversal i coordinada amb totes aquelles àrees i entitats
municipals que participen en els diferents procediments i tràmits que es duen a
terme en l’itinerari de creació d’activitat econòmica i empresarial a la ciutat.
Aquest treball conjunt ha de permetre unificar, simplificar i digitalitzar tràmits i
procediments, i alhora ha de buscar convertir l’Ajuntament de Barcelona en una
institució proactiva amb la ciutadania, l’emprenedoria i l’empresariat.
▪ Millorar la percepció que la ciutadania, l’emprenedoria i l’empresariat tenen de
l’Ajuntament de Barcelona, promocionant una imatge d’institució àgil i
facilitadora de les activitats econòmiques a la ciutat.
Barcelona té un immens
potencial en atracció de
talent i creixement
d’iniciatives socials,
econòmiques i culturals,
entre d’altres, basades
sobretot en el talent i la
creativitat
El Pla Barcelona Fàcil té com
a objectiu millorar
l’eficiència i l’eficàcia dels
tràmits que els ciutadans i
les empreses duen a terme
amb l’Ajuntament per així
millorar, al mateix temps, el
posicionament de la ciutat
de Barcelona i de
l’Ajuntament en els
indicadors de l’estudi Doing
Business elaborat pel Banc
Mundial
4.1 La necessitat de fer de Barcelona una ciutat fàcil per a
la creació d’activitat econòmica i empresarial

Posicionar la ciutat de Barcelona com una ciutat oberta i fàcil a
les iniciatives i activitats econòmiques i empresarials que
permeti mantenir i enfortir el teixit empresarial protegint els
llocs de treball i fomentant l’ocupació de qualitat
Aprofundir en la transformació de l’organització com una
administració fàcil per a l’activitat econòmica, per a convertir
l’Ajuntament de Barcelona en un facilitador de l’atracció de
talent i d’oportunitats econòmiques per a la ciutat
Els valors que regeixen el Pla Barcelona Fàcil responen a la
voluntat de l’Ajuntament de Barcelona de fomentar l’activitat
econòmica a la ciutat, i són els següents:
✓ Empatia i proximitat amb les preocupacions i necessitats de
la ciutadania que decideix tirar endavant iniciatives
econòmiques a la ciutat
✓ Qualitat en l’atenció que l’Ajuntament de Barcelona ofereix
a la ciutadania respecte a l’activitat econòmica
✓ Transparència en la informació i la facilitat per accedir-hi
per part de la ciutadania
✓ Innovació per avançar-se a les demandes i respondre a les
noves necessitats i realitats de la ciutat
A continuació es presenten la visió, la missió i els valors del posicionament
estratègic del Pla Barcelona Fàcil. Aquest pla que es planteja l’Ajuntament de
Barcelona està en sintonia amb la visió, missió i valors següents:
VALORS
MISSIÓ
VISIÓ
4.2 Visió, missió i valors del Pla Barcelona Fàcil

El Pla Barcelona Fàcil té com a prioritat continuar treballant per facilitar i
incentivar la creació d’activitat econòmica a la ciutat de Barcelona. En aquest
sentit, el Pla Barcelona Fàcil recull tres objectius principals que cal abordar:
1. Millorar el posicionament de la ciutat de Barcelona com a ciutat fàcil: la
referència internacional de l’estudi Doing Business ens permet
proporcionar una base objectiva per comprendre els diferents entorns
reguladors de l’activitat econòmica i empresarial per mitjà de la
recopilació i l’anàlisi de dades. Mitjançant l’anàlisi dels indicadors ens
permet identificar quines són les principals oportunitats de millora per a
la ciutat de Barcelona
2. Millorar la percepció de la ciutadania: identificar les oportunitats de
millora que es poden desplegar dins de l’Ajuntament de Barcelona amb la
finalitat de facilitar i millorar la percepció i l’experiència dels
empresaris/àries i emprenedors/es a l’hora de dur a terme els tràmits i
procediments relacionats amb la creació d’activitat econòmica i
empresarial
3. Millorar i optimitzar l’eficiència i l’eficàcia dels tràmits i processos
vinculats a la creació d’activitat econòmica i empresarial: identificar
millores en el procés de creació d’activitat econòmica d’inici a fi del
procés, considerant tant els procediments interns de l’Ajuntament de
Barcelona amb les diferents àrees i entitats involucrades (Promoció
Econòmica, Urbanisme, Barcelona Activa, OAE, Districtes, etcètera) com
els tràmits i procediments que l’empresari/ària o emprenedor/a ha de dur
a terme amb altres entitats de l’ecosistema
El Pla Barcelona Fàcil té com a
prioritat continuar treballant
per facilitar i incentivar la
creació d’activitat econòmica
a la ciutat de Barcelona
XX
Percepció de la ciutadania
Optimitzar procediments
Doing Business
A fi de facilitar i incentivar la
creació d’activitat econòmica a la
ciutat de Barcelona,
l’Ajuntament es planteja tres
fites amb el Pla Barcelona Fàcil
4.3 Objectius del Pla Barcelona Fàcil

L’Ajuntament de Barcelona ha dut a terme un treball d’anàlisi prèvia, que s’ha
dividit en quatre blocs que han permès elaborar un diagnòstic de la situació
actual de l’Ajuntament de Barcelona:
1. Realització d’un índex de referència de la ciutat de Barcelona respecte
d’altres ciutats nacionals i internacionals de l’informe Doing Business del
Banc Mundial: l’índex de referència (benchmark) ha permès comparar els
indicadors que el Banc Mundial utilitza per valorar la facilitat d’obrir un
negoci a les diferents ciutats del món. Aquests indicadors s’han comparat
amb les ciutats espanyoles, ciutats europees i ciutats internacionals més
ben posicionades en el rànquing Doing Business elaborat pel Banc
Mundial per tal de veure les oportunitats de millora de Barcelona.
2. Sessions de treball específiques amb àrees involucrades en l’activitat
econòmica i empresarial: mitjançant entrevistes específiques a diferents
actors clau de les àrees involucrades a l’Ajuntament s’han captat les
problemàtiques concretes que l’Ajuntament percep a l’hora de crear
activitat econòmica i empresarial, així com les oportunitats de millora.
3. Identificació d’oportunitats de millora en els processos vinculats a la
creació d’activitat econòmica i empresarial: s’han dut a terme sessions
específiques que han tingut per objectiu identificar els gaps de millora en
diferents procediments interns de l’Ajuntament de Barcelona. S’han
analitzat procediments com ara obrir una empresa, constituir una societat
limitada, donar d’alta l’empresari individual, tramitar les llicències
d’activitat o obtenir els permisos de construcció.
ÀREA ENTREVISTADA
1. Oficina d’Atenció a l’Empresa 7. Direcció d’Innovació i Transició Digital
2. Assessoria Jurídica Barcelona Activa
8. Comerç, Mercats, Règim Intern i
Hisenda
3. Direcció d’Atenció Ciutadana 9. Districte de l’Eixample
4. Direcció de Serveis del Pressupost i
Inversions
10. Llicències Districte Eixample
5. Gerència de Pressupostos i Hisenda 11. Àrea d’Urbanisme
6. Secretaria 12. Direcció de Serveis de Llicències
4.4 Diagnòstic de la situació actual: anàlisi realitzada per
l’Ajuntament de Barcelona

Obertura d’empresa
(en línia - Google)
• Dificultat de trobar informació oficial de
l’Ajuntament
• M’hauria resultat més fàcil tenir l’ajuda
d’experts
Constitució de la societat limitada
seguint les indicacions de la guia de
Barcelona Activa
4. Exercicis mystery shopper: els exercicis de ciutadà d’incògnit han permès
dur a terme una avaluació de la qualitat de l’atenció i el servei, alhora que
han permès captar les sensacions i problemàtiques que la ciutadania que
decideix crear activitat econòmica a la ciutat de Barcelona. Mitjançant
aquests exercicis s’han identificat oportunitats de millora en els diferents
canals de comunicació que ofereix l’Ajuntament: canal presencial, en línia i
telefònic.
Aquests exercicis han consistit a abordar els diferents tràmits o accions
que la ciutadania ha de dur a terme per crear activitat econòmica,
identificant els punts de contacte amb l’Ajuntament i la resta d’entitats de
l’ecosistema. A partir d’aquí s’han analitzat les expectatives dels usuaris, la
percepció de l’atenció obtinguda durant la realització dels tràmits i les
seves sensacions respecte de les tasques i els procediments que havia de
dur a terme.
Expectatives Sensacions principals Resultat final Ho he aconseguit?
• No estic 100% segur/a que a l’OAE
m’ajudin
• La càpsula de formació ha sigut d’utilitat
per assabentar-me de com donar-me
d’alta
Constitució de la societat limitada amb
l’ajuda presencial de les tècniques de
l’OAE
(presencial - OAE)
• No es rep informació en anglès
• El personal de l’OAC no sap gaire bé què
fer
Obtinc amb dificultat una direcció
física per acudir a Barcelona Activa per
informar-me’n
(presencial anglès -
OAC Sarrià)
• L’atenció no em dona una resposta clara i
m’adreça directament a la Seguretat
Social
M’indiquen que truqui al telèfon de la
Seguretat Social perquè m’informin de
com donar-me d’alta
Alta com a autònom/a
(telefònic - 010)
• La informació no es troba organitzada per
categories
• És molt complicat emplenar la informació
que demana el simulador
Demano cita prèvia a l’OAE perquè no
me’n surto mitjançant la plataforma en
línia
Obtenció de llicències
d’activitat (en línia -
Google)
• Sensació de claredat en la informació que
m’estan proporcionant en tot moment i
d’ajuda pels tràmits que vull dur a terme
M’indiquen que prepari documentació
i l’entregui a l’OAC per poder liquidar
la taxa
Obtenció de llicències
d’activitat (telefònic -
010)
• Em resulta molt fàcil trobar informació
relativa al traspàs de negocis
• No hi ha informació precisa de com
tancar una empresa
No s’aconsegueix donar de baixa
l’empresa, fet que em fa acudir a l’OAE
a demanar informació
Tancament de negoci
(en línia - Google)

Fruit de l’anàlisi duta a terme per l’Ajuntament de Barcelona on s’ha realitzat
un índex de referència del posicionament de Barcelona respecte d’altres
ciutats nacionals i internacionals, les entrevistes a actors clau, la revisió de
processos i els exercicis de ciutadà d’incògnit, s’ha pogut diagnosticar la
situació actual de l’Ajuntament de Barcelona respecte a la facilitat i l’agilitat de
l’activitat econòmica i empresarial.
Aquest diagnòstic ha permès a l’Ajuntament de Barcelona identificar:
1. Les fortaleses de l’Ajuntament en l’àmbit del foment de l’activitat
econòmica
2. Les oportunitats de millora en què l’Ajuntament de Barcelona ha
d’incidir activament per millorar la creació de l’activitat econòmica i
empresarial
En els propers dos apartats s’explica detalladament quines fortaleses,
debilitats i oportunitats de millora té l’Ajuntament de Barcelona per continuar
millorant encara més la creació d’activitat econòmica a la ciutat.

El projecte dut a terme per l’Ajuntament de Barcelona ha servit per identificar
algunes de les fortaleses on actualment l’Ajuntament de Barcelona està treballant
correctament en relació amb els diferents serveis que ofereix a la ciutadania,
l’emprenedoria i l’empresariat durant els tràmits i procediments relacionats amb la
creació d’activitat econòmica a Barcelona
Càpsules de
formació
Atenció
especialitzada
Varietat de
serveis
Col·laboració
amb col·legis
professionals
L’Ajuntament ofereix cites prèvies per atendre de manera
personalitzada i acompanyar empresaris/àries i
emprenedors/es en la realització dels tràmits relacionats
amb la creació d’activitat econòmica
L’Ajuntament ofereix càpsules formatives abans d’acudir a
les cites prèvies amb els/les tècnics/iques de l’Ajuntament
de Barcelona. Això permet tenir una visió general dels
diferents passos que hauran de dur a terme
L’Ajuntament de Barcelona ofereix, mitjançant l’OAE, una
gran varietat de serveis relacionats amb la creació d’activitat
econòmica que permeten als empresaris/àries i
emprenedors/es disposar d’assessorament durant la creació
La priorització i realització de les cites de l’OAE amb els
empresaris/àries i emprenedors/es es duen a terme amb un
termini mitjà d’entre 1 i 2 dies laborals, fet que agilitza la
realització dels tràmits
Per a aquelles ocasions en què es requereix un
assessorament molt especialitzat, l’Ajuntament de Barcelona
col·labora amb diferents col·legis professionals com el
d’economia, advocats o arquitectes, que poden transmetre
als usuaris una visió més àmplia de la problemàtica
4.5 Fortaleses de l’Ajuntament de Barcelona
Rapidesa de
l’OAE en la
gestió de
tràmits

Els treballs previs que ha realitzat l’Ajuntament de Barcelona han permès
identificar sis eixos on l’Ajuntament pot incidir activament per millorar la creació
de l’activitat econòmica i empresarial, tant des del vessant de la simplificació,
l’eficiència i l’optimització dels procediments interns com també la millora de la
percepció subjectiva dels ciutadans que interactuen amb l’Ajuntament de
Barcelona quan volen crear activitat econòmica a la ciutat.
Els sis blocs de millora que s’han identificat són els següents:
Aquests sis blocs componen els eixos principals d’actuació on l’Ajuntament de
Barcelona, mitjançant el Pla Barcelona Fàcil, ha identificat iniciatives, projectes i
tasques que cal dur a terme per millorar la creació d’activitat econòmica i
empresarial a la ciutat de Barcelona.
S’identifiquen sis grans blocs
em què l’Ajuntament de
Barcelona pot incidir
activament per millorar la
i empresarial
Potenciar la imatge de l’OAE
com l’interlocutor principal de
l’Ajuntament de Barcelona
davant del ciutadà pel que fa a
la creació d’activitat
econòmica
Simplificar la normativa que
regula la creació d’activitat
econòmica
Simplificar i digitalitzar les
sol·licituds i els tràmits
relacionats amb la creació
Concentrar la informació en línia
relacionada amb la creació
d’activitat econòmica en un únic
espai que simplifiqui l’accés i la
usabilitat de la informació i que
millori l’experiència del ciutadà
Optimitzar i unificar criteris,
consultes i tràmits
relacionats amb l’activitat
econòmica vinculant la
proximitat i l’especialització
Disposar d’una visió completa
de tots els projectes
tecnològics dins de
l’Ajuntament de Barcelona que
tenen com a objectiu la
4.6 Oportunitat de millora en què l’Ajuntament de
Barcelona ha d’incidir activament per millorar la
creació de l’activitat econòmica i empresarial

A partir dels treballs realitzats en la fase de diagnòstic i identificació d’oportunitats
de millora, s’han identificat diverses iniciatives i projectes que permetran
impulsar, desplegar i implementar els objectius que persegueix la mesura de
govern del Pla Barcelona Fàcil. Aquestes iniciatives, projectes i activitats se situen
al voltant de cinc àmbits d’actuació diferenciats i sis línies de treball que es
descriuran a continuació. Els cinc àmbits d’actuació corresponen als pilars
principals que té la creació d’activitat econòmica i empresarial a la ciutat de
Barcelona.
Sistemes
Comunicatiu Organitzatiu
Operatiu
Normatiu
Àmbits
Pla BCN Fàcil
1
5
4
2
3
1. Àmbit organitzatiu
inclou tots els projectes, tasques i activitats
que tenen a veure amb l’estructura de
l’organització de l’Ajuntament de Barcelona
relacionada amb la creació d’activitat
2. Àmbit operatiu
inclou tots els projectes,
tasques i activitats
relacionats amb l’operativa
dels processos i
procediments interns que
cal dur a terme durant el
cicle de vida de l’activitat
3. Àmbit normatiu
tasques i activitats que
persegueixen millorar i
optimitzar la normativa i la
seva afectació a l’operativa de
a la ciutat de Barcelona
4. Àmbit sistemes
tasques i activitats
relacionats amb els
sistemes que actualment
s’utilitzen, així com
l’adopció de nous
sistemes per millorar el
grau d’adequació de la
tecnologia a les
necessitats i els
requeriments
5. Àmbit comunicatiu
inclou tots els projectes, tasques i activitats que
tenen a veure amb la interlocució entre
l’Ajuntament i la ciutadania, amb la simplificació i
l’accés a la informació relacionada amb la
creació d’activitat econòmica i empresarial
5. Mesura de govern
5.1 Àmbit d’actuació

Per tal d’acomplir els objectius del Pla Barcelona Fàcil i millorar el posicionament
de la ciutat com a ciutat fàcil i la percepció de la ciutadania i optimitzar
l’eficiència i l’eficàcia dels tràmits i processos vinculats a la creació d’activitat
econòmica i empresarial, es plantegen un total de 27 projectes i mesures agrupats
en les següents línies de treball:
Disposar de la informació de forma accessible i fàcil
Transformar el model d’atenció per facilitar i unificar l’accés a la
informació necessària per a la creació de nova activitat econòmica a la
ciutat
Agilitzar la tramitació relacionada amb la creació d’activitat
econòmica
Desenvolupar i integrar eines que permetin agilitzar el procés la gestió
dels tràmits i consultes associats a la creació d’activitat econòmica
Fomentar la coherència i homogeneïtat de criteris per a la creació
Avançar en la homogeneïtzació dels criteris de posada en marxa de nova
activitats amb una visió de desenvolupament econòmic de la ciutat
Promoure la innovació normativa i creació de regulació business
friendly
Incentivar la creació de regulació que reflecteixi les noves realitats
relacionades amb l’activitat econòmica de la ciutat
Ampliar de la cartera de serveis a oferir a les empreses
Impulsar la creació de nous serveis per donar resposta a les necessitats
de les empreses i de la ciutadania
Facilitar el vincle entre les empreses i el talent de la ciutat de
Barcelona
Simplificar el landing i connectar el talent internacional amb les
empreses de la ciutat
5.2 Línies de treball
Per a la implementació de les diferents actuacions contemplades en aquesta
Mesura de Govern, l’Ajuntament crearà espais de diàleg actiu, contrast i
intercanvi d’idees amb els principals actors públics i privats vinculats amb l’àmbit
de la creació i gestió d’activitat econòmica, que també han estat implicats en la
fase de diagnosi i identificació dels principals eixos d’intervenció.

Catàleg de projectes i mesures
Àmbit organitzatiu Àmbit operatiu Àmbit normatiu Àmbit sistemes Àmbit comunicatiu
Agilitzar la tramitació relacionada amb la creació d’activitat econòmica
6. Adherir l’Ajuntament de Barcelona a la Finestra Única Empresarial (FUE)
7. Desplegar una eina que permeti la traçabilitat de la demanda i la transparència en l’estat
de la gestió de les consultes que es duen a terme a l’OAE
8. Integrar el sistema telemàtic de l’Estat per la creació d’empreses, CIRCE- Punts d’Atenció
a l'Emprenedor (PAE), amb els sistemes d'informació i tramitació de l’Ajuntament
9. Potenciar l’ús de la identitat digital per dur a terme els diferents procediments vinculats
a l’activitat econòmica amb necessitat d’autentificació
10. Optimitzar el funcionament i l’organització dels procediments interns involucrats en la
creació d’activitat econòmica a la ciutat de Barcelona
Fomentar la coherència i homogeneïtat de criteris per a la creació d’activitat econòmica
11. Avançar en la homogeneïtzació dels criteris de posada en marxa de nova activitat
econòmica en la ciutat de Barcelona
12. Impulsar el desenvolupament i la millora de les funcionalitats del simulador d’obtenció
de llicències municipals (Consulta del permís per iniciar una activitat o una instal·lació)
13. Avançar en la simplificació, la unificació i l’homogeneïtzació de l’acompliment de criteris
dels diferents plans d’usos dels districtes de la ciutat de Barcelona
14. Incorporar la visió econòmica i de desenvolupament local al planejament urbanístic de
la ciutat
15. Enfortir la coordinació entre l’OAE i els serveis tècnics dels districtes
Disposar de la informació de forma accessible i fàcil
1. Transformar l’Oficina Virtual de Tràmits per orientar-la a les empreses i desplegar
noves funcionalitats a la Carpeta Empresa
2. Incorporar i millorar la informació prèvia al ciutadà en els processos referents a
l’activitat econòmica a la ciutat de la Barcelona
3. Garantir que la informació disponible per a la ciutadania als diferents webs de
l’Ajuntament de Barcelona sigui simple i respongui als criteris d’usabilitat i
accessibilitat
4. Millorar el posicionament web de les pàgines de l’Ajuntament de Barcelona
5. Integrar de forma sistemàtica les dades d’activitat econòmica, en col·laboració amb
l’Oficina Municipal de Dades, per tal de prendre decisions basades en els dades de la
realitat de la ciutat i posar-ho a disposició de la ciutadania i les empreses
A continuació es desenvolupen els projectes i iniciatives que donen resposta a cada línia de treball
del Pla:

Facilitar el vincle entre les empreses i el talent de la ciutat de Barcelona
24. Posar en marxa la Barcelona International Welcome Desk per tal de facilitar el landing
i connectar el talent internacional amb les empreses de la ciutat
25. Potenciar la imatge de l’OAE com a espai especialitzat en tot allò que faci referència a
l’activitat econòmica
26. Col·laborar amb d’altres administracions amb impacte a la ciutat per tal de facilitar
l’atracció i retenció del talent a Barcelona
27. Potenciar la marca Barcelona a través d’accions de comunicació i promoció
internacional de la ciutat com a talent-friendly
20. Ampliar i especialitzar la cartera de serveis prestats per l’OAE (com l’ampliació de les
formes jurídiques per la constitució d’empreses i nous serveis a les empreses)
21. Connectar el procediment de creació de nova activitat econòmica als serveis
d’emprenedoria i formació de Barcelona Activa
22. Fomentar la mediació per solucionar possibles conflictes entre l’activitat econòmica i la
ciutadania
23. Millorar l’atenció en anglès als diferents espais, tant presencials com virtuals, d’atenció i
informació a la ciutadania de l’Ajuntament de Barcelona
Ampliar la cartera de serveis a oferir a les empreses
Catàleg de projectes i mesures
A continuació es desenvolupen els projectes i iniciatives que donen resposta a cada línia de treball
del Pla:
16. Promoure la creació de regulació que reflecteixi les noves realitats i activitats
econòmiques (com les activitats mixtes i usos simultanis de l’espai)
17. Establir mecanismes per poder flexibilitzar i agilitzar els inicis de les activitats
econòmiques considerades d’alt impacte per la ciutat
18. Estudiar l’impacte de les taxes i impostos existents vinculats a l’activitat econòmica
19. Incentivar la creació de regulació metropolitana de les polítiques públiques relacionades
amb la creació d’activitat econòmica i empresarial
Promoure la innovació normativa i creació de regulació business friendly
Àmbit organitzatiu Àmbit operatiu Àmbit normatiu Àmbit sistemes Àmbit comunicatiu

Pla Barcelona fàcil

More Related Content

What's hot (20)

Similar to Pla Barcelona fàcil (20)

More from Ajuntament de Barcelona (20)

Pla Barcelona fàcil