1. ARTS FIGURATIVES 2ª meitat XIX i pas al segle XX POSTIMPRESSIONISME Història de l’Art IES Ramon Llull Maria Assumpció Granero Cueves
2. Esquema general En pintura, el segle XIX es va caracteritzar per què, en cada una de les seves dues meitats , es va donar la presència de dos estils: Primera meitat Neocla s sicisme Romanticisme Segona meitat Realisme Impressionisme , Neoimpressionisme o Puntillisme i Postimpressionisme
3. EL CAMÍ CAP A LA MODERNITAT LA PINTURA POSTIMPRESSIONISTA
4. Postimpressinisme. Definició Estil pictòric desenvolupat a França a finals del segle XIX i caracteritzat per una major preocupació per la forma , enfront del predomini de la sensació visual que havia caracteritzat a l’impressionisme precedent. En aquest moviment s’inclouen Cézanne , Van Gogh , Toulouse-Lautrec i Gauguin . Cubreix el període entre la darrera exposició impressionista de 1886 i el naixement del cubisme, en la primera dècada del segle XX. El mot fou encunyat a posteriori, per Roger Fry, arran d’una exposició de pintures (1910) de Cézanne, Gauguin i Van Gogh (“Manet i els postimpressionistes”). Aquests pintors, vinculats al moviment impressionista, desenvolupen una individualitat artística que els allunyà dels principis del primer impressionisme . Van Gogh Cézanne
5. Postimpressionisme Característiques I El nom Postimpressionisme engloban múltiples tendèncias i estils . És un gresol (crisol) de diferents tècniques que responen a les inquietuts dels diferents artistes. No n’hi ha un estil unificat , sinó que l’obra és el reflex de la individualitat dels plantejaments de cada artista. Tenen influència del món oriental. En 1868 Japó s’obri a Occident, i les mostres dels ukiyo-e-hanga ofereixen una alternativa, una nova forma de realitat. Seran els pintors dels 80 els que descobriren amb aquestes obres la possibilitat de renovar l’art. Revisió d’alguns postulats de l’impressionisme. Recuperació de la importància del dibuix i el traç a diferència de l’Impressionisme. El dibuix li dóna qualitat a la matèria, a la forma i al volum. Miren de captar no només la llum, sinó també l’expressivitat de coses i persones... El color s’aplica en grans superfícies planes, sense matització i sense perdre intensitat en la llunyania. Igual que els impressionistes, els postimpressionistes basen la seva obra en l’ ús del color , però rebutgen la representació fidel de la natura, per la qual cosa presenten una visió del món més subjectiva . També reaccionen contra la representació de la fugacitat que pregonen els impressionistes .
6. Katsushika Hokusai , La gran ona de Kanagawa , 1823-1829, gravat, Metropolitan Museum of Art, New York
7. Postimpressionisme Característiques II Es capta el gest detingut i fixat , que coincideix amb la idea d’ instantània . Cobra importància el deixar sense cobrir . Nova organització d’espai: s’usa la diagonal i la línia de l’horitzó es col·loca bastant alta , així, les figures es van escalonant. S’empren diferents punts de vista , així, les composicions poden resultar asimètriques . Ús dels enquadraments originales. Preferència pels formats allargats . Gust pels detalls . Es transmet una visió edonista de la vida , la que reclamaven ja impressionistes. Els agraden les situacions insòlites . S’utilitzen els perfils o contorns (siluetes). En definitiva, prescindeixen de tot convencionalisme anterior . Són novetats que influiren en artistes com Gauguin , Lautrec , Van Gogh i, fins i tot, en Matisse .
8. Mestres o màxims representants del Postimpressionisme Toulouse-Lautrec Van Gogh Gauguin Cézanne
10. Henri de Toulouse-Lautrec (18 64 -1 901 ) Descendent dels comtes de Tolosa, de l’aristocràcia del sud de França, de petit va sofrir una fractura (es romp el fèmur d’ambdues cames), que li va impedir el creixement i es quedà nan. Va intentar oblidar la seva tragèdia amb alcohol i en la bohèmia parisenca. El seu refugi va ser Montmartre , el Moulin-Rouge i el Moulin de la Galette , cabarets on prenia apunts de les ballarines i de tipus singulars.
11. Henri de Toulouse-Lautrec (1 8 64 -1 901 ) Igual que Degas , pel qual sentia gran admiració, Toulosse-Lautrec no es va sentir atret pel paisatge ni per l’aire lliure. Així, en la seva obra recrea la vida nocturna dels cabarets parisencs , especialment el Moulin-Rouge, i també el món del teatre, els bordells i el circ. Els records i impressions que obté d’aquests ambients i dels personatges més singulars els plasma en retrats, esbossos, cartells, teles, litografies i dibuixos, de manera implacable i mordaç, amb una gran força i originalitat . De 1882 a 1886 completa en París la seva formació pictòrica amb clases privades. Coneix a Van Gogh . El seu primer client va ser Theo van Gogh. Comença a freqüentar els locals de diversió nocturna, on també exposa els seus quadres. Els estius els passa en la plaja. És un gran viatger: Espanya, Anglaterra, Portugal, Bèlgica i França. Jane Avril ballant al Moulin Rouge
12. Henri de Toulouse-Lautrec (1 8 64 -1 901 ) En 1899 ingresa en una clínica mental perquè és alcohòlic i en 1901 quedà paralitzat per una apoplegia i mor . Pinta amb estil crítico-realista que deriva cap allò caricaturesc . La tipologia del seus personatges és expressiva i deformant de la realitat, cosa que és una superació tècnica i formal dels plantejaments impressionistes . Té influències de les propostes decoratives del modernisme , però en la temàtica manté el realisme testimonial del París de fi de segle. És també cartelista dels locals que freqüenta (cabarets, editorials, galeries d’art), realitzats a base de grans superfícies de color . Notable influència de l’ estampa japonesa , amb els seus contorns fortament marcats, la composició asimètrica, la utilització de taques de colors plans i el gust per la simplificació.
17. També mostra interès pel rostre humà, que estudiava amb subtil psicologia , mirant de penetrar en l’ànima humana. Henri de Toulouse-Lautrec , Justine Dieuhl 1891; 74 x 58 cm
18. En la seva tècnica el dibuix , la captació del moviment i la càrrega irònica i caricaturesca és esencial. Henri T oulouse- Lautrec “La Goulue entra con dues dones en el "Moulin Rouge" , 1892, oli sobre cartró, 79´4 x 59 cm, Nueva York, Museum of Modern Art.
19. De l’impressionisme va prendre l’ ús de tons purs i la pinzellada juxtaposada . La seva pintura es caracteritza pels traços trencats i nerviosos , la línia marcada , una mena de síncopa d’abreviació inestable de les formes, que combina amb tocs de colors brillants , apresos de SEURAT , i els enquadraments sorprenents. Els plan cromàtics són presos de les estampes japoneses . Es sent atret per les línies dinàmiques i les posicions instantànees apreses de DEGAS . Henri de Toulouse-Lautrec , Woman Pulling up her Stocking 1894; oli sobre carbonet 58 x 48 cm
20. Reflecteix l’ambiente dels salons nocturns: ballarines, cantants i prostitutes són els seus models. Henri T oulouse- Lautrec , En el saló de la Rue de Moulins , 1894, oli sobre tela, 111´5 x 132´5 cm, Albi, Musée Toulouse-Lautrec
21. Henri T oulouse- Lautrec , La toilette 1896, 67 x 54 cm
22. Henri T oulouse- Lautrec , Nu tombat , 1897, oli sobre taulle de fusta, 12 x 15’5
23. En estar especialment dotat pel dibuix, va elevar el cartell a la categoria d’obra d’art , per mitjà del qual oferia la informació de manera clara i concisa, amb poques però rotundes imatges ben definides. Henri T oulouse- Lautrec , Moulin Rouge: La Goulue 1891; litografia en quatre (pòster), 191 x 117 cm
24. Henri T oulouse- Lautrec , La gitana 1900, litografia en quatre colors, 160 x 65 cm
25. Henri T oulouse- Lautrec , Ambassadeurs: Aristide Bruant 1892; litografia amb sis colors (pòster), 141 x 98 cm
28. Vicent (Willem) Van Gogh (1 8 53 -1 890 ) Fill d’un pastor protestant holandès, estudià per a sacerdot i fou misioner de miners en Bèlgica, dedicant-se a la pintura en 1880. Les primeres obres eren naturalistes amb missatge social . Obres obscures , retraten la vida dels camperols (influències de Daumier i de Millet ). En 1886 es reuneix amb el germà, Theo, en París i va descobrir a impressionistes, però va tenir, a més, influèncias de Rubens , del gravat japonès i de Gauguin . És en aquest moment quan comença a il·luminar la seva pal·leta. En 1888 s’instal·la en Arlés i Gauguin va compartir amb ell un temps fins que es van enemistar. Però li influiria en el perfilat de les figures i en els tons vibrants. Té crisis emocionals i estades al manicomi , ara pinta paisatges, quadres de flors i autoretrats de colors intensos, de gran lluminositat, on reflecteix els seus sentiments (19 mesos: 255 quadres). Instal·lat després a la pensió d’Auvers va tenir un període de calma i optimisme. En 1890 se suicidà per una recaiguda de la malaltia, per els problemes que el seu germà Theo va tenir amb la seva galeria d’art i per una baralla amb el doctor Gachet.
30. Vicent (Willem) Van Gogh (1 8 53 -1 890 ) Habitació del pintor a Arle . Desitja suggerir repòs, però transmet la inquietud del seu temperament. La seva obra transmet una gran càrrega passional , mitjançant la llum i el color . Els seus paisatges, interiors, retrats, autoretrats, escenes de camp i quotidianes, i arquitectures gairebé fantàstiques, estan dotats de vitalitat física i espiritual. Evoca emocions del seu món interior, la qual cosa prefigura l’ origen de l’expressionisme . Van Gogh s’aproxima a les seves obres amb vigoroses pinzellades i amb colors vius , anticipant-se al fauvisme . La seva producció evoluciona d’un estil ombrívol , de perfils realistes i ingrats, a creacions vibrants , fetes per mitjà de l’exaltació del color i un vigorós toc d’una gran potència expressiva. L’ús de colors estridents, que es relacionen i contrasten, i la fragmentació dels contorns arriben a deformar la imatge . Els contorns que envolten els objectes són obscurs i tanquen un interior ple d’espesses capes de color uniforme . La pintura està aplicada amb ràpides pinzellades plenes de pasta . Van Gogh empra colors purs amb pinzellades corbes i sinuoses . La seva admiració pel gravat japonès apareix en la seva obra en la senzillesa del dibuix , els espais plans de color , les exagerades perspectives i l’absència d’ombres .
31. En la seva primera etapa a Holanda , abans de viatjar a París i quedar enlluernat pel cromatisme del impressionistes, es dedica a aborda el problema social en Els menjadors de patates (1885), on denuncia la misèria i els patiments dels pagesos i de les famílies pobres de la ciutat, amb figures deformades. En la seva paleta hi predomina una gamma de tonalitats fosques i ombrívoles disposades en amples pinzellades amb molta pasta .
34. Segona etapa : 1886 arriba a París. Colors més alegres i vius, i pinzella més flamígera . Pel febrer de 1888 es va establir a Arle. Entusiasmat amb la llum de Provença, va pintar paisatges, i aquestos xiprers serpentejants i flamejants . El terra que sembla estremir-se pels terratrèmols i els edificis de línies retorçades, són els temes preferits de la seva extensa obra, que transpuen la turbació de la seva enagenació, el seu foc intern. Vicent Van Gogh Camí amb xiprers i estrelles 1890, Oli sobre llenç 92 x 73 cm
35. Vincent Van Gogh , Camp amb sol radiant 1889, 71 x 90,5 cm
37. És un apasionat del color com a vehicle per a expressar les freqüents depressions i angoixes que va apatir. La seva pinzellada és molt característica: sinuosa, cursiva i espesa; els colors són, a vegades, agressius amb contrastos no freqüents : groc sobre taronja . Vincent Van Gogh , Camp de blat en una nit estel·lada 1890, oli sobre llenç, 50,5 x 100,5 cm
38. Vincent Van Gogh , Pont elevat amb carruatge , 1888
62. Paul Cézanne (1 8 39 -1 906 ) Més revolucionari , encara, és l’art de Cézanne , en qui s’inspiren els grans mestres del s. XX. El pintor d’Aix-en-Provence no va veure reconegut en vida el seu geni; a partir de 1885 fins morir, viu retirat en la Provenza, solitari i desconegut , meditant sobre les relacions forma-color . L’obra de Cézanne, pintor de l’espai i del volum , és una mostra de les tendències, des d’una etapa impressionista a una altra de protoabstracció o precubista . Pissarro li proporciona la base tècnica de l’impressionisme, encara que hi reacciona en contra , per a representar l’expressió de l’espai, el volum i les formes. Per a Cézanne, l’art és una creació mental. No li interessen les aparences fugisseres de la natura, sinó que pretén de copsar el que té la realitat d’estable. Paul Cézanne Autoretrat 1875
63. Supera la representació visual dels companys de les 1es exposicions impressionistes i cerca en la natura les formes essencials que, per ell, són les formes geomètriques . Pensa que tota la natura es pot reduir a volums geomètrics , per la qual cosa els objectes i personatges pateixen una estilització o cristal·lització geomètrica . Concep la pintura com a construcció realitzada a partir de cossos geomètrics : cilindres, piràmides, cons, esferes, prismes, amb els quals intenta destacar el relleu modelant , no amb clarobscurs, sinó mitjançant el color i els contrastos de tons càlids i freds . Abandona la perspectiva lineal i crea perspectives diverses des de diferents punts de vista . Amb aquestes premisses estableix les bases del cubisme . Paul Cézanne Estudi: paisatge d’Auvers 1873, 46’3 x 55’2 cm
64. Paul Cézanne (1 8 39 -1 906 ) La producció artística de Cézanne comprèn paisatges, natures mortes, retrats, jugadors de cartes i banyistes . Abandona la perspectiva renaixentista, remarca els contorns amb un traç negre , empra plans geomètrics , geometritza les formes i construeix masses i volums per mitjà del color . La seva pintura evoluciona des d’una factura d’empastaments carregats i aspecte grumollós , que conserva la pinzellada breu formada per comes juxtaposades , fins a unes poques pinzellades menys espesses de color juxtaposat , que aconsegueixen d’expressar el volum.
65. En els seus paisatges conserva el sentit del ritme i la composició per mitjà de plans definits, en els quals col·loca les pinzellades amb múltiples facetes vibrants , i mira de suggerir l’espai . Destaca la silueta dels arbres , concebuts com cilindres ; en les cases resalta la geometria arquitectònica mitjançant l’ ensamblaje de sèries de plans ; els camins amb tanques (cercas), a les voreres, de contorns enèrgics ; geometrització que arriba al grau de màxima racionalitat en La muntanya de Santa Victòria . Paul Cézanne La muntanya de Santa Victòria 1885-87
66. Les seves obres de La muntanya Sainte-Victoire descomponen la forma en molts quadrats de color , amb pinzellades amples . CÉZANNE Sèrie Muntanya de Sainte-Victoire i paisatges
67. Paul Cézanne La muntanya de Santa Victòria 1885-87, oli sobre llenç, 26 x 35cm
72. La seva pintura és el punt de partida del cubisme i ha influït en coloristes com Matisse (Fauvisme) . Paul Cézanne Cisterna en el parc de Château Noir 1900 oli sobre llenç 74’3 x 61 cm
76. El mateix propòsit té en els temes de les natures mortes: Insisteix en subratllar la forma mitjançant el color , en lloc de diluir-la com feien els primers impressionistes, i... Introdueix les formes geomètriques i els canvis del punt de vista dels objectes . Paul Cézanne Natura morta amb cortina i gerro de flors 1899, oli sobre llenç 54’7 x 74 cm
77. Paul Cézanne Natura morta: Pomes, melicotons, peres i raïm 1879-80, oli sobre llenç, 38’5 x 46’5 cm
78. Paul Cézanne Natura morta amb còmoda o calaixera 1883-87, oli sobre llenç, 73’3 x 92’2 cm
88. Paul Cézanne Passetjant assegut 1895-1900 Oli sobre llenç
89. Paul Cézanne El bebedor oli sobre llenç 45’7 x 37’5 cm
90. En la seva sèrie de Jugadors de cartes ( FITXA 143 ) hi domina la quietud , i... El mateix afany de cercar les formes essencial de la natura. Està concebuda a partir de volums geomètrics . Són quadres de figures on el color li permet subratllar les formes. CÉZANNE Sèrie Els jugadors de cartes
91.
92. Paul Cézanne Els jugadors de cartes 1890-1902, oli sobre llenç, 45 x 57 cm, Musée d’Orsay
93. Paul Cézanne Els jugadors de cartes 1890-1902, oli sobre llenç, 45 x 57 cm, Musée d’Orsay
94. La seva obra “ Els jugadors de cartes " és un exemple de l’anomenat període sintètic de Cézanne. Representa la realitat objectiva sense ajustar-se als mecanismes i criteris purament òptics dels impressionistes; tot i que… … distingeix la realitat natural de la plasmada en el llenç: " pintar no significa copiar l’objecte, sinó realitzar sensacions acolorides". Paul Cézanne Els jugadors de cartes 1890-1902, oli sobre llenç, 45 x 57 cm Musée d’Orsay
97. En Les banyistes mostra una progressiva abstracció mitjançant la utilització de plans geomètrics de color . CÉZANNE Sèrie Banyistes Paul Cézanne Banyistes 1890-91 oli sobre llenç 54’2 x 66’5 cm
98. Paul Cézanne Banyistes 1890-91, oli sobre llenç, 54’2 x 66’5 cm
99. Paul Cézanne Les grans banyistes 1900-05, oli sobre llenç, 132’4 x 219’1 cm
100. Paul Cézanne Banyistes 1899-06, oli sobre llenç, 208 x 249 cm
101. Paul Cézanne Les grans banyistes 1906, oli sobre llenç
102. PAUL GAUGUIN És la seva una biografia de renúncies per a consagrar-se de manera plena a la seva vocació artística.
103. Paul Gauguin (1 8 48 -1 903 ) Neix a París, passa part de la infància en Lima (Perú) i mor en la Dominique (illes Marqueses). Comença a pintar en 1874 per influència de la primera exposició impressionista; després d’una carrera de mariner mercant i corredor de borsa, s’inicia en l’impressionisme amb Pissarro , i s’integra amb el grup en 1879 , arribant a exposar amb ells. Abandona vida confortable, dona i fills, i en 1883 s’instal·la, pobrament, a la Bretanya (Pont-Aven), on va iniciar les seves teories del simbolisme . Escola de Pont-Avent (1886-1891) . Després d’un viatge a Panamà i a Martinica, conviu durant un temps amb Van Gogh a Arles. Donat l’intent fallit de treballar amb ell (baralla 1888)... 1891 marxa a Tahití cercant la unitat amb la natura ( pinta sèries de dones ). Allí va morir.
104. Paul Gauguin (1 8 48 -1 903 ) Volia desfer-se’n de la tradició de la pintura francesa i a Tahití va trobar un món primitiu que el va fascinar . En els seus quadres va recollir la vida assossegada i tranquil·la dels indígenes. Rebutjava la societat moderna del seu temps , l’Europa industrial i les persones corrompudes pel progrés, i buscava l’autenticitat i la ingenuïtat en la natura, la gent i l’art primitius, les estranyes tradicions ancestrals, l’origen de la vida, i el significat profund de l’amor i de la mort. En Tahití la seva pintura es centra en la vida senzilla del poble. El més important per ell no és tant la llum, com el color , principi que anys més tard va servir de base al fauvisme . Paul Gauguin Autoretrat de l’artista amb l’ídol 1893, 43’8 x 32’7 cm
105. Paul Gauguin (1 8 48 -1 903 ) La seva pintura es defineix com una superfície plana coberta amb colors, que segueixen un disseny, creant el concepte de pintura contemporània . Exaltació i intensitat poètica del color. El concepte d’artista segueis el SIMBOLISME : “ Profeta d’una forma de vida més autèntica ”, busca valors “primitius” , en estat pur. Recerca del significat de la vida a través de l’ espiritualitat de l’art , quasi una experiència mística ... No tant estètica. “ Penseu més en la creació que en el resultat ”. “ Treure l’art somniant a partir de la natura, és una abstracció”... Les pintures simbolistes expressen la seva preocupació per la mort, el sexe, la maldat i l’espirit , a més de la unió amb la natura.
107. TEMES: Campanya francesa Festes populars Forta religiositat GAUGUIN Escola de Pont-Avent (1886-1891)
108. La llum perd en GAUGUIN el centre absolut a favor d’una exaltació del color , principi en què es basarà dos anys més tard el fauvisme . Paul Gauguin El Crist groc 1889 92’1 x 73’4 cm
110. La fascinació dels seus quadres prové de la calma de les amples zones de color, com si realitzarà vitralls, i de les figures grans, planes, contornejades d’una manera nítida per colors obscurs o negres, com talles de fusta. Al temps que renuncia a la perspectiva, al modelatge i a les ombres , com havien fet els impressionistes clàssics i va utilitzar el color de forma plana, com a les pintures japoneses, l’art primitiu. Uneix el que veu al que imatgina, utilitzant colors violents, d’una intensitat poètica excepcional . Paul Gauguin M. Loulou 1890, 55 x 46’2 cm
111. Paul Gauguin Les Alyscamps, Arles 1888, oli sobre llenç 91 x 72 cm
112. Paul Gauguin: The Swineherd, Brittany 1888, oli sobre llenç, 74 x 93 cm
113. Paul Gauguin La Vision après le sermón ou la Lutte de Jacob avec l'Ange ( FITXA 145 ) 1888, oli sobre llenç, 73 x 92 cm, Edimburg, National Gallery of Scotland
129. La influència de Gauguin ( Nabis ) “ Com veieu aquest arbre?- havia dit Gauguin , - verd? - doncs poseu-hi verd, el verd més bell de la paleta. I aquesta ombra?, més aviat blava?, doncs no tingueu por de pintar-la amb el blau més intens..." Ell ens alliberà de tots els lligams que la tradició de copiar ens imposava als pintors."
130. ELS NABIS (1889-1903). Són modernistes, amants de l’estètica, de l’exotisme i de la senzillesa primitiva. Es poden considerar simbolistes espiritualistes. Són, de vegades, humorístics i sarcàstics. Es tracta d’un grup heterogeni, d’individualitats dispars que tenen pocs punts en comú. “Nabis” en hebreu vol dir “profeta, il·luminat per Déu”. És una corporació decidida a trobar les fonts pures de l’art. La seva 1ª exposició conjunta es remunta a 1891. Font d’inspiració: les vidrieres medievals, les estampes japoneses i la pintura egípcia. Són admiradors de Puvis de Chavannes i Gauguin. Pierre Bonnard (1867-1947)
139. I encara diuen que el peix és car 1894. Crítica social tot i que és un pintor de la burgesia. Pintura que reflecteix les circumstàncies històriques i contradiccions del seu temps.
155. Joaquim Sunyer i de Miró Formació en Belles Arts. Viatja a París. Línia expressionista, amistat amb Picasso, Modigliani… Temes preferits: urbans i interiors. Evolució cap al postimpressionisme. El 1911 retorna a Catalunya i s’instal·la a Sitges. Canvi radical. Màxim exponent del Noucentisme. Abandona el postimpressionisme. Nou estil: composició simplificada, colors sobris i transparents: mediterranisme que creà escola en l’art català. Les figures femenines, serenes, pulcres i denses prototip de la dona catalana del Noucentisme (Eugeni d’Ors).
156. Formà part de la Col·lecció Cambó. Participà en nombroses exposicions. Sala especial a l’Expo de Barcelona de 1923. Li va donar reconeixement internacional. Tres nus en el bosc (Sunyer)
164. Rodin L’aportació de l’escultura: RODIN Constitueix el canvi cap a l’escultura contemporània. Escultura inacabada de formes obertes. En oposició a l’escultura de formes tancades tradicionals. Augmenta la seva expressivitat. Multiplica els punts de vista i la interpretació de l’obra. Se’l relaciona per les anteriors característiques amb l’Impressionisme. Protagonisme total de la massa i el volum escultòric: Modelat irregular. Amb entrants i sortints: Contrastos de llum i sombra. Multiplica els punts de vista i la interpretació de l’obra. Aconssegueix materialitzar les passions modelant la vida interior de les seves figures.
173. Les avantguardes… comença …. Les avantguardes històriques: les arts plàstiques en la primera meitat del segle XX: Fauvisme: Matisse Cubisme: Picasso
