Primeres Avantguardes de l'art modern...
- 2. Context històric • Desenvolupament científic canvia la visió i la representació del món que fins llavors es tenia - un nou món molt més complex i insegur apareix als ulls de l’artista. • La situació política i econòmica augmenten aquesta sensació d’inestabilitat, angoixa i inseguritat. • Esclat IGM (món industrial on les màquines mostren un poder de mort i destrucció) va generar commoció en la societat europea - grans canvis políticsc, econòmics i socials.
- 3. Context històric • La IGM marca l’inici d’una època convulsa i inestable. • Tot això provocarà canvis en la producció artística i en la concepció de l’art. • Canvis des de finals del s.XIX amb els artistas impressionistes i postimpressionistes, els quals interpreten la realitat i no la representació de la mateixa. • Un camí que continuarà amb les noves tendències artístiques: fauvisme, expressionisme, cubisme, futurisme o abstracció. • El seguirà el período d’entreguerres, vinculat al fort impacte de la guerra que causarà moviments com el dadaisme i el surrealisme.
- 4. Estils artístics Arquitectura: 1. Funcionalisme (Pavelló Alemany) 2. Organicisme (Casa Kaufmann)
- 5. Funcionalisme • Corrent arquitectònic en què “la forma segueix la funció”. • Preferència a les necessitats i comoditat per davant de la bellesa. • Lligat al progrés industrial. • Cal proporcionar: il·luminació, ventilació i orientació (adequada als habitatges i edificis). • Edificis sense ornamentació, pensats per la seva utilitat. • Influències en l’escola de Chicago de Louis Sullivan. • Destaquen autors: Mies van der Rohe, Le Corbusier.
- 6. Pavelló Alemany, Mies van der Rohe • Fitxa tècnica Cronologia: 1929 Tipologia: pavelló d’exposició. Materials: marbres de colors, vidre i acer. Estil: funcionalista. Localització: Parc de Montjuïc (Barcelona).
- 7. Pavelló Alemany, Mies van der Rohe • Descripció formal: elements de sustentació i sustentats - S’aixeca sobre un podi de travertí, s’accedeix a través d’una escala lateral. - Estructura: ossada ortogonal de vuit pilars (d’acer). Aquest pilars prims i senzills, sostenen una coberta plana. - El vidre envolta l’estructura formant una mena de pell. - Els murs (alliberats de funció de càrrega) actúen com a elements delimitadors de l’espai però NO creen espais tancats. - La coberta projecta una volada davant i crea un pati descobert darrere. -
- 9. Pavelló Alemany, Mies van der Rohe • Descripció formal: espai exterior i espai interior - Estany rectangular: reflexos il·luminen el conjunt i realcen els materials. - Interior: espai es distribueix i crera diferents perspectives. - Interior: continuïtat horitzontal de l’espai i una fusió entre interior i exterior. - Interior: prescideix de qualsevol ornamentació. La perfecció es produeix amb la precisió de l’encaix de les peces. - DESTACA: cadira Barcelona. Influència posterior com a icona del disseny modern.
- 12. Pavelló Alemany, Mies van der Rohe - RACIONALISME: - Abstracció geomètrica. - Estudi precís de les proporcions. - Puresa de formes. - Absència d’ornamentació. - Estructures a base de ferro, formigó i acer. - Nous conceptes organitzatius, importància de la llum. - http://analisisdehistoriadelarte.blogspot.com/2008/07/pavell-alemany.html https://mg25art.files.wordpress.com/2011/03/pavellc3b3-alemany.pdf
- 13. Pavelló Alemany, Mies van der Rohe • Entorn i integració - Recinte firal de l’Exposició Internacional a Barcelona (1929). - Està apartada de l’eix principal de l’Exposició per evitar de trencar visualment amb la proposta historicista de la resta de palaus oficials de l’Exposició.
- 14. Pavelló Alemany, Mies van der Rohe • Funció i significat - Seu de representació d’Alemanya a la Exposicó Internacional el 1929. - Funció principal: recepció oficial al rei Alfons XIII per les autoritats alemanyes. - Va suposar un model de referencia i difusió. - Es va desmuntar després de l’Exposició i es va tornar a construir per petició de la ciutat entre el 1983-1986.
- 15. Pavelló Alemany, Mies van der Rohe • Models i influències - Segueix el model de l’escola de Chicago. - Le Courbusier el 1926 formula 5 principis: planta lliure, ús de pilons (columnas metàl·liques), terrasses planes, finestral continu i lliure formació de la façana. - L’obra inspira a generacions d’arquitectes contemporanis.
- 16. Organicisme • Derivat del funcionalisme i l’escola de Chicago. • Constitueix un vincle harmònic entre la funció i l’entorn. Integra en un tot orgànic el medi humà i el medi natural. • Articulació dels volums i predomini de l’estructura horitzontal. • Els elements constructius responen al caràcter de les persones que hi han de viure.
- 17. Casa Kaufmann, Frank Lloyd Wright • Fitxa técnica Cronologia: 1938 Tipologia: casa unifamiliar. Materials: formigó armat, pedra, vidre i alumini. Estil: organicista. Localització: Pennsilvània, (E.E.U.U.)
- 18. Casa Kaufmann, Frank Lloyd Wright • Descripció formal - Construïda damunt d’un roca, emergeix de terra i consta de tres plantes esglaonades. - Composició geométrica: plans verticals (murs-xemeneia) s’oposen als plans horitzontals de formigó (terrasses en volada). - Murs exteriors són elements sense funció de càrrega. Permet més llibertat i relació íntima entre l’interior i el paisatge natural. - La xemeneia eix vertical d’articulació dels espais. -
- 20. Casa Kaufmann, Frank Lloyd Wright • Descripció formal - Criteris de composició: encreumanet continu d’uns volums amb d’altres, la manera de projectar l’edifici de l’interior cap a l’exterior, i la integració edifici-espai natural. - Interior: a) Planta inferior: gran sala d’estar (mampares de vidre). b) Segona planta: dormitoris amb terrassa exterior. Plantes totalment lliures, sense estructura reguladora d’espais. Amplitud de l’interior produeix sensació de tranquil·litat i senzillesa. -
- 22. Casa Kaufmann, Frank Lloyd Wright • Trets fonamentals de la seva arquitectura: - Utilització de la línia horitzontal i llarga. - Baixes proporcions, relacionades amb el sòl. - Integració edifici en el paisatge. - Planta oberta. - Elevació soterrani al nivel de planta baixa, basament planta principal. http://elblocart.blogspot.com/2012/05/casa-kaufmann-arquitecte-wright-frank.htm l https://mg25art.files.wordpress.com/2011/03/casa-kaufmann.pdf -
- 23. Casa Kaufmann, Frank Lloyd Wright • Entorn i integració - Integració de l’edifici en l’entorn és total. - La casa s’articula per mitjà de diferents nivells de voladís que funcionen com a sostre i Terrassa.
- 24. Casa Kaufmann, Frank Lloyd Wright • Funció i significat - La unitat entre els éssers humans i la natura. - Benestar espiritual i corporal major com més s’acosten al medi físic. - Edificis integrats en el paisatge per experimentar el goig de la natura. - Funció: caràcter pràctic de l’habitatge.
- 25. Casa Kaufmann, Frank Lloyd Wright • Models i influències - Bases constructives en el Funcionalisme (planta lliure). - Va encunyar el terme arquitectura orgànica. - La fusió de Funcionalisme i Organicisme va ser utilitzada per Alvar Aalto.
- 26. Avantguardes artístiques 1. Fauvisme (1905) 2. Expressionisme (1905/1910) – El Guernica 3. Cubisme (1907) – El profeta / El Guernica 4. Futurisme (1909) – Formes úniques de continuïtat en l’espai 5. Dadaisme (1916) 6. Art Abstracte (1910) – Composició IV 7. Surrealisme (1924) – Nit de lluna / La persistencia de la memoria / Dona i ocell
- 27. Cubisme • Les senyoretes del carrer d’Avinyó, Pablo Picasso (1907). • Precursor Paul Cézanne (Els jugadors de cartes, postimpressionisme, 1893). • Fragmentació geomètrica de l’espai i la configuració de la figura en plans interrelacionats. Diferents visions simultànies, desapareix el punt de vista únic (contrari a la perspectiva lineal del Renaixement). • Autors: Pablo Picasso, Georges Braque, Pablo Gargallo. •
- 28. El profeta, Pablo Gargallo • Fitxa técnica Cronologia: 1933 (guix), 1936 (bronze) Tipologia: escultura exempta Material: bronze Mides: 235 x 65 cm Estil: cubista Tècnica: forja Localització: Museu Gargallo (Saragossa)
- 29. El profeta, Pablo Gargallo • Descripció formal Figura humana feta amb planxes de metall, estructurades al voltant d’un eix central format pel cap, columna vertebral i cama esquerra. L’aire passa a ser una part intrínseca de l’escultura. Combinació d’espais buits i plens – expressivitat i impacte emocional. Planxes dentades que formen els cabells i robes – confereix tensió i dinamisme formal.
- 31. El profeta, Pablo Gargallo • Descripció formal Volum virtual (pot ser envoltat per l’espectador) – joc de corbes i contracorbes de les planxes format juntament amb els contrastos de llum i obra. Ús de la tèncica del buit i l’observació de la figura de diferents punts de vista genera volums canviants segons la perspectiva (sensació de moviment).
- 32. El profeta, Pablo Gargallo • Temàtica La figura del profeta forma part de la iconografia tradicional cristiana. L’actitud convida a seguir-lo a causa de la intensa força que desprèn (físicament i espiritualment). Més que un tema religiós, representa la força de la paraula, camí a seguir. Escultura més gran i coneguda de l’autor (Gargallo mai la va poder veure fosa en bronze per manca de recursos econòmics). Funció decorativa.
- 33. El profeta, Pablo Gargallo • Models i influències Segueix el passos del cubisme pictòric de Pablo Picasso (superposició de plans de la figura per crear formes subjectives). Principis expressionistes en la força i sensibilitat. Trets de l’art primitiu d’escultora com Brancusi i Modigliani (escultors moderns). Influenciarà escultors contemporanis (Henri Moore i Chillida) – introducció del buit com a element volumètric.
- 34. Guernica, Pablo Picasso • Fitxa tènica Cronologia: 1937 Tècnica: oli sobre tela Mides: 3,51 x 7,82 cm Estil: cubista, expresionista Tema: denúnica política Localització: Museo Nacional Centre de Arte Reina Sofía (Madrid)
- 35. Guernica, Pablo Picasso • Descripció formal Escenari arquitectònic angoixant: finestres, teulada, terra de rajoles i una taula. Trobem 9 figures: 6 persones i tres animals. Estructura en la composició: gran piràmide compensada per dos eixos verticals situats als extrems. Vèrtex superior del triangle es troba al centre de la composició (quinqué –la llum-), a partir d’aquí baixa la diagonal cap als extrems inferiors de a tela. Dins aquest centre de la composició trobem un cavall amb una llança clavada. A l’Esquerra del cavall, una dona seminua que fuig. Sota les potes de l’animal, un soldat esquarterat.
- 37. Guernica, Pablo Picasso • Descripció formal - Part Esquerra: sentit ascendent, trágica maternitat i un toro. Al costat de l’animal, en la prenombra, hi ha un ocell atrapat. - Part Dreta: imatge dramàtica d’una dona amb els braços aixecats atrapada en un incendi. L’autor aconsegueix plasmar l’horror i la destruccció derivats de la guerra (combinació estils cubista i expressionista). Multiplicitat fraccionada (descomposició de les figures, contemplació de diferents punts de vista) de l’espai real present en la figura dels animals i l’expressió facial de les persones – dona sensació caòtica i destructiva provocada per les bombes.
- 40. Guernica, Pablo Picasso • Descripció formal L’expressivitat es troba especialment en les boques obertes, amb les llengues punxegudes. La llum és artificial i irreal (les fonts de llum –finestres, quinqué- no generen il·luminació racional, sinó que es marcada pel cubisme. Gramma cromàtica és reduïda: blanc, negre i gris (relacionat amb els colors de les imatges dels diaris). La no inclusió del color naturalista augmenta l’impacte visual.
- 41. Guernica, Pablo Picasso • Temàtica Els avions de la legió Còndor va bombardejar el 26 d’abril a Gernika. Considerada la primera gran matança de civils de l’època contemporània. El govern de la II República encarrega una obra per l’Exposició Internacional de París el 1937. Intencionalitat: denunciar al món l’atac aeri de la població per les forces nazis.
- 42. Guernica, Pablo Picasso • Temàtica (interpretacions) Dona braços aixecats: al·legoria del dolor físic. Dona que corre: mètafora dels perseguits. Dona que aguanta fill: dolor psicològic (pèrdua dels éssers estimats). Soldat esquarterat, part inferior: al·legoria del cisma de les dues Espanyes enfrontades en la Guerra Civil. Persona amb quinqué: voluntat de fer conèixer el món la crueltat. Llum del sostre: falsa propaganda nacional que va voler imputar els fets al bàndol republicà.
- 43. Guernica, Pablo Picasso • Temàtica (interpretacions) Toro: força dels nacionals. Cavall: relacionat amb la població espanyola, ha estat vençut per la força del brau. Ocell: colom de la pau que ha estat deixat de banda. Hi ha una significació oberta de la simbología concretra dels personatges, objectes i animals. Picasso va voler donar possibilitats al·legòriques a cada element. No hi ha elements del quadre que es vinculin amb el poble de Gernika. El quadre és un símbol al·legòric antibel·licista, vol reflectir el aptiment dels no convatents.
- 44. La matança de Corea, Guido Reni (1612).
- 45. Guernica, Pablo Picasso • Models i influències Influenciat pels coneixments pictòrics-històrics de l’autor. Trobem vincles amb les complexes composicions barroques i als quadres romàntics (Rai de la Medusa, Géricault. La matança dels innocents, Reni, referència dona amb el quinqué. Precedents en els grabats de Picasso realitzats anys abans. Iconografia, va servir per pintar teles durant la Guerra Civil. Va reflectir en la prosperitat l’expressió amb el compromís de la pau i contra la barbària humana.
- 46. Futurisme • Fundat per Marinetti (Itàlia) el 1909. • Propòsit ideològic: trencar amb el passat i exaltar el poder de la tecnologia, la màquina i la modernitat. • Percepcions vinculades a la idea de progrés: moviment, dinamisme, canvi i transformació. • Pintura: simultaneisme: repetir imatges de manera superposada i constituir una seqüència fílmica amb colors variats. • Autors: Umberto Boccioni, Giacomo Balla i Carlo Carrà.
- 47. Formes úniques de continuïtat en l’espai, Umberto Boccioni • Fitxa tècnica Cronologia: 1913 Tipologia: escultura exempta Material: bronze Mides: 111 x 88 cm Estil: futurista Tema: figura humana en moviment
- 48. Formes úniques de continuïtat en l’espai, Umberto Boccioni • Descripció formal Retrat d’un cos que camina endavant de manera decidida. Utilitza un mateix pla espacial, projecta la musculatura corporal (tors i cames). Sobreposició de volums, produeix sentit de l’acció del personatge. Descomposició cubista: sensació de moviment tridimensional. Quadra en únic pla punts de vista diferents (simultaneïtat espacial). •
- 50. Formes úniques de continuïtat en l’espai, Umberto Boccioni • Descripció formal Formes geomètriques de perfils angulosos per generar sensació de desplaçament. Joc de forces contraries. Estàtua de composició oberta (es relaciona amb l’entorn). Els peus descansesn sobre plataformes quadrangulars que generen sensació de lleugeresa. •
- 51. Formes úniques de continuïtat en l’espai, Umberto Boccioni • Temàtica Reprodueix l’energia interna i dinàmica de l’ésser humà. Essència teoria nitzscheana del “superhome” (meitat home/màquina). Reflecteix molta llum (símbol de progrés). Boccioni aplica les teories del manifest futurista: moviment absolut són les forces internes invisibles d’un objecte.
- 52. Formes úniques de continuïtat en l’espai, Umberto Boccioni • Models i influències Boccioni fou pioner en l’ús de materials: vidre, ciment o ferro. Aprofita els efectes de la llum elèctrica. Tot i que el futurisme nega el pes cultural de l’antiga Grècia, similituds amb l’obra Victòria de Samotràcia (200 a.C). Ambdues, recreen el moviment ràpid i decidit d’un cos en l’espai.
- 53. Art Abstracte • Rebuig voluntari al concepte d’art com a imitació de la realitat. • Wassily Kandinsky el 1910. • Despertar emocions per mitjà de l’harmonia de les línies i els colors. - Lliure expressió espontània de formes i colors. - Simplificació radical de les formes naturals. - Construcció d’objectes a partir de formes bàsiques figuratives.
- 54. Composició IV, Wassily Kandinsky • Fitxa tècnica Cronologia: 1911 Tècnica: oli sobre tela Mides: 1,59 x 2,50 cm Estil: abstracte Tema: lluita entre cavallers Localització: Düsseldorf (Alemanya)
- 55. Composició IV, Wassily Kandinsky • Descripció formal Pintura no representativa. Tanmateix, trobem elements que remeten a objectes de la natura per les seves formes. Costat esquerra, dos genets que estan lluitant sobre l’arc de Sant Martí. Al centre, un castell corona una muntanya blava on trobem tres cavallers que subjecten dues llances molt llargues.
- 57. Composició IV, Wassily Kandinsky • Descripció formal L’escena central divideix el quadre en dues meitats: - Esquerra, plans irregulars i línies inacabades superposades. (Dinàmic) - Dreta, figures tenen un acabat més definit. (Serè) Força i lliure disposició dels colors, pinzellada nerviosa i vital (esquerra), més assossegada –tranquila- (part dreta). Joc rítmic ple de contrastos emocionals.
- 58. Composició IV, Wassily Kandinsky • Temàtica No trobem cap significat iconogràfic. Kandisnky vol que l’espectador contempli les línies i els colors per incidir en la seva sensibilitat. S’adreça al sentit de l’ànima, en lloc de la vista. Les Composicions són les maneres de sentir interiors de l’artista, però raonades amb una intencionalitat expressiva meditada prèviament.
- 59. Composició IV, Wassily Kandinsky • Models i influències Influenciat per la música i el concepte leitmotiv (associació lliure d’una melodía a una idea-emoció). Importància en l’harmonia pictòrica entre colors i línies (NO en el tema). Ha influenciat als artistas que han treballat en el camp no figuratiu: Jackson Pollock i Franz Kline (expressionisme abstracte).
- 60. Surrealisme • Pintura metafísica (imatges del son) i afegeix l’automatisme (expressió lliure, ràpida i fluida, sense control de la raó). • Primer manifest Surrealista (1924), André Breton amb teories de Freud. • Freud: interpretació dels somnis i tècniques psicoanàlisis basades en l’associació lliure d’idees.
- 61. Nit de lluna, Leandres Cristòfol • Fitxa tècnica Cronologia: 1935 Tècnica: fusta i fusta pintada Mides: 71 x 40 cm (diàmetre) Estil: surrealista Tema: al·legòric (significat simbòlic) Localització: MNAC (Barcelona)
- 62. Nit de lluna, Leandres Cristòfol • Descripció formal Sobre una base rodona de fusta hi col·loca un ou de sargir i un fus per filar. Puresa formal, no hi ha ornamentació afegida. Títol representa: fus (arbre) i ou (lluna). Idea de l’obra: contraposar dos elements com a contraposició entre la rigidesa i la línia recta del fus i la mobilitat, línia corba de l’ou. Joc de contrastos.
- 64. Nit de lluna, Leandres Cristòfol • Temàtica Leandre Cristòfol, inici trajectòria en el camp de la no-figuració. Dues vies: - Surrealisme: formes orgàniques sorgides de la relaxació del control de la raó. - Ús materials industrials, buida de significat i li dona contingut simbòlic personal. (Nit de lluna, utilitza més aquesta vessant) Obra expressa un retrat matern. Ou (record mare) i esbelador de fusta d’olivera (record pare). Homenatge als pares.
- 65. Nit de lluna, Leandres Cristòfol • Models i influències Catalogada surrealista, Exposició Logicofobista. S’estableix alguna relació amb M. Duchamp, tot i que l’autor ho nega. Actitud de l’autor: intuïció d’amor envers tot allò que et crida l’atenció. Això, l’acosta a la poética de l’escultura de Joan Miró sota el moviment surrealista.
- 66. La persistència de la memòria, Salvador Dalí • Fitxa tècnica Cronologia: 1931 Tècnica: oli sobre tela Mides: 24 x 33 Estil: surrealista Tema: oníric (relacionat amb les imatges dels somnis) Localització: MoMA (NY)
- 67. La persistència de la memòria, Salvador Dalí • Descripció formal Paisatge atemporal i solitari amb una platja i penya-segats de fons. A l’esquerra (primer pla) trobem una pedra rectangular amb dos rellotges a sobre: un de rígid amb formigues, un de tou amb una mosca. Trobem un soca d’olivera d’on penja un rellotge sobre una branca. Darrere del rectangle hi ha una plataforma pintada blava que connecta amb el fons marí. Al centre de la composició, el tercer rellotge s’emmotlla sobre un estrany rostre humà que sembla estar dormint.
- 69. La persistència de la memòria, Salvador Dalí • Descripció formal Sentit irreal representat en un dibuix meticulós tant en la composició general dels elements com dels detalls. Predilecció sobre la línia. La llum projectada per un focus no visible (fora de la tela), part superior dreta. Al fons una llum molt blanca, nítida i irreal / A primer pla, llum tenebre. Cromàticament, predomini de les tonalitats ocres i blaves. Colors aplicats mitjançant una pinzellada plana i precisa. Colors càlids ens apropen les formes i els freds els allunyen.
- 70. La persistència de la memòria, Salvador Dalí • Temàtica Etern problema del pas del temps, escena irracional. Rostre del centre, prefil de Dalí dormint. Formigues i mosques, associats a la descomposició (relació amb el pas del temps). Rellotges reflecteixen l’angoixa de controlar el temps. Significat: Rellotges tous (memòria), rellotge dur (present). Roques i platges emmarquen el paisat mediterrani on residia l’artista.
- 71. La persistència de la memòria, Salvador Dalí • Models i influències Paisatge oníric i fantasmagòric, influenciat en la pintura metafísica de Giorgio De Chirico. Influències de les teories freudianes. Pintura d’inici de la seva etapa surrealista: mètode ranoicocrític (creació de visions enganyoses però sense deixar de ser conscient).
- 72. Dona i ocell, Joan Miró • Fitxa tècnica Cronologia: 1983 Tipologia: escultura exempta Material: formigó i ceràmica Mides: 22 m (alt) x 5,3 m (diàmetre) Estil: surrealisme Tema: al·legòric Localització: parc de l’Escorxador (Barcelona).
- 73. Dona i ocell, Joan Miró • Context històric Anys 80, transició democràtica espanyola. Obertura turisme de la ciutat de Barcelona a l’estranger. Annexió Espanya a la UE el 1986. Context social de democràcia i capitalisme.
- 74. Dona i ocell, Joan Miró • Descripció formal Escultura exempta de dimensions colossals que consta de 3 elements sobreposats. - Estructura enorme vertical buidada i arrodonida, forma fàl·lica. - A sobre, perpendicularment, hi ha un tub cilíndric desviat sobre l’eix central. - Mitja lluna que corona i completa l’escultura.
- 75. Dona i ocell, Joan Miró • Descripció formal Opacitat i grisor del formigó contrasta amb l’ornamentació ceràmica. Trencadís de colors primaris i secundaris. Els colors de la ceràmica ajuden a reflectir la llum solar que intensifica el conjunt. Tot i l’estructura de formigó voluminosa, aporta lleugeresa gràceis al joc gravitatori que suggereixen els elements que la coronen. A més, està integrada en un estany artificial.
- 76. Dona i ocell, Joan Miró • Descripció formal – Trets generals 1. Verticalitat. 2. Monumentalitat, gran visibilitat per mida i colors. 3. Varietats de formes i seccions. Estructura amb duplicitat formal constrastada: estable i dinamisme.
- 78. Dona i ocell, Joan Miró • Temàtica Connexió món masculí (forma fàl·lica) i femení (incisió negre vertical). La part superior – nadó enfaixat. Coronat per un ocell amb la forma d’una lluna. Connecta un element poètic: la realitat humana i el món dels astres. Dona i ocell, trilogia d’obres de benvinguda a Barcelona: - Via marítima, mosaic Rambles. - Via aèria, mural ceràmic aeroport del Prat. - Via terrestre, escultura del parc. Té una funció urbanada vinculada a la projecció turística. -
- 79. Dona i ocell, Joan Miró • Models i influències Inspirada en el primitivisme i innovacions en l’abstracció. Aportació de Miró a Surrealisme, assolir la llibertat creeativa. Inspirat en artistas com André Masson (automatisme) i Kandinsky (llenguatge basat en formes corbes i orgàniques). Influenciat en les formes orgàniques de Jean Arp (primer artista en utilizar aquest concepte en l’escultura.