SESSIONS FORMATIVES IRTA DE LES MILLORS PRÀCTIQUES DE CULTIU DE L’ARRÒS. PROGRAMA ORÍGENS DE KELLOGG’S.Sessió 4. les malalties de l'arròs
0 likes476 views
Idioma: Català Febrer 2014 Autors:
SESSIONS FORMATIVES IRTA DE LES MILLORS PRÀCTIQUES DE CULTIU DE L’ARRÒS. PROGRAMA ORÍGENS DE KELLOGG’S.Sessió 4. les malalties de l'arròs
- 1. titulo de la presentacion 18/02/2014 0
- 2. SESSIONS FORMATIVES IRTA DE LES MILLORS PRÀCTIQUES DEL CULTIU DE L’ARRÒS. PROGRAMA ORÍGENS DE KELLOGG’S. Sessió 4: Les malalties de l’arròs. 18 de febrer de 2014. Autors: Eva Pla, Mª Mar Català i Núria Tomàs. Aquesta obra està subjecta a una llicència Creative Commons de Reconeixement-No Comercial-Sense Obres Derivades 4.0 Internacional. Se’n permet la reproducció, distribució i comunicació pública sempre que se’n citi l’autor o autors i no es faci un ús comercial de l’obra original ni se’n creïn obres derivades. La llicència completa es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/deed.ca
- 3. Les malalties de l’arròs 1. Introducció. 2. La pyriculariosi. 3. L’helmintosporiosi. 4. El control químic. 5. L’escleroci. 6. El gegantisme. 7. Els nematodes. 8. Resum de les millors pràctiques per al control de les malalties de l’arròs.
- 4. Les malalties de l’arròs 1. Introducció. 2. La pyriculariosi. 3. L’helmintosporiosi. 4. El control químic. 5. L’escleroci. 6. El gegantisme. 7. Els nematodes. 8. Resum de les millors pràctiques per al control de les malalties de l’arròs.
- 5. 1. Introducció Hi ha més de cent gèneres diferents de fongs que poden infectar l’arròs. Al delta de l’Ebre, les malalties més importants i que alhora provoquen majors pèrdues de collita són la pyriculariosi i l’helmintosporiosi. A més, també es presenten altres malalties però amb baixa incidència i aparició esporàdica: l’esclerosi, el gegantisme... Font: Dossier tècnic de l’arròs. DAAM. Any 2006.
- 6. Les malalties de l’arròs 1. Introducció. 2. La pyriculariosi. 3. L’helmintosporiosi. 4. El control químic. 5. L’escleroci. 6. El gegantisme. 7. Els nematodes. 8. Resum de les millors pràctiques per al control de les malalties de l’arròs.
- 7. 2. La pyriculariosi Produida pel fong Pyricularia oryzae que pot rebre diferents noms segons es troba en forma sexual (Magnaporthe oryzae) o asexual (Pyricularia grisea o Pyricularia oryzae). P. grisea pot infectar el cultiu en tots els estadis de creixement i afecta totes les parts aèries de la planta: fulla, nus de la tija, coll de la panícula i la mateixa panícula. El fong hiverna en fulles o en altres restes del cultiu anterior. La malaltia s’inicia bàsicament a la part baixa de la planta.
- 8. 2. La pyriculariosi Causes Dispersió de la malaltia Presència d’inòcul (màxim a finals d’agost-ppi setembre) Rostoll Condicions meteorològiques (15-28 ºC HR > 90 % durant 14 h) Fulla banyada Llavor Varietat susceptible a ser atacada Males herbes
- 9. 2. La pyriculariosi Símptomes a la fulla Helmintosporiosi
- 10. 2. La pyriculariosi Símptomes a la fulla Interior de les taques color gris Exterior de les taques color fosc Taques allargades Pyriculariosi
- 11. 2. La pyriculariosi Símptomes al nus de la tija
- 12. 2. La pyriculariosi Símptomes a la panícula
- 13. 2. La pyriculariosi Símptomes a la panícula El coll de la panícula està necrosat Els raquis estan necrosats Els grans estan buits Pyriculariosi
- 14. 2. La pyriculariosi Susceptibilitat varietal Classificació de les varietats d’arròs segons la reacció a pyriculariosi per òrgan. Dossier tècnic de l’arròs. DAAM 2006.
- 15. 2. La pyriculariosi Mesures agronòmiques de prevenció. Destruir o eliminar restes vegetals o rostolls, si l’any anterior ha hagut molta malaltia. No fer adobats nitrogenats excessius (tant minerals com orgànics). El fraccionament del N disminueix la malaltia. Realitzar una correcta fertilització amb potassa (mai compensa un excès de N). Utilitzar llavor lliure de malalties i no reutilitzar-la si l’any anterior es va detectar malaltia. Evitar altes dosis de sembra. Les sembres primerenques ens permeten “escapar” del pic. Utilitzar varietats moderadament resistents a la pyriculariosi.
- 16. Les malalties de l’arròs 1. Introducció. 2. La pyriculariosi. 3. L’helmintosporiosi. 4. El control químic. 5. L’escleroci. 6. El gegantisme. 7. Els nematodes. 8. Resum de les millors pràctiques per al control de les malalties de l’arròs.
- 17. 3. L’helmintosporiosi Els fongs que provoquen aquesta malaltia pertanyen a diverses espècies de patogens si bé la principal és Bipolaris oryzae. El fong que causa aquesta malaltia sobreviu en les restes de cultiu de l’any anterior i també es pot transmetre amb la llavor. Aquesta malaltia no està tan estudiada com la pyriculariosi, ja que les pèrdues que pot ocasionar mai són tan severes com les de Pyricularia, però cada any apareix i té un impacte sobre la collita que pot arribar a ser superior al 10 %, tant per la davallada en la producció com en la qualitat.
- 18. 3. L’helmintosporiosi Causes Dispersió de la malaltia Presència d’inòcul Rostoll Condicions meteorològiques (16-36ºC i HR elevada = fulla banyada) Llavor Varietat susceptible Males herbes
- 19. 3. L’helmintosporiosi Símptomes a la fulla
- 20. 3. L’helmintosporiosi Símptomes a la fulla Interior de les taques de color negremarró Exterior de les taques color groc Taques rodones Helmintosporiosi
- 21. 3. L’helmintosporiosi Símptomes a la panícula El coll de la panícula no està necrosat Els grans presenten punts marronosos Els raquis no es veuen afectats Helmintosporiosi Font: Dossier tècnic de l’arròs. DAAM. Any 2006.
- 22. 3. L’helmintosporiosi Mesures agronòmiques de prevenció Aquesta malaltia sorgeix quan la planta pateix algun tipus d’estrès, que pot estar causar per la salinitat, estrès hídric, carències nutricionals, etc... Per tant cal tenir en compte les següents recomanacions: Aplicar un adobat equilibrat. Sembrar a dosis adequada. No eixugar en terrenys salins. Utilitzar els fitosanitaris a dosis correctes. Utilitzar llavor lliure de malalties.
- 23. Les malalties de l’arròs 1. Introducció. 2. La pyriculariosi. 3. L’helmintosporiosi. 4. El control químic. 5. L’escleroci. 6. El gegantisme. 7. Els nematodes. 8. Resum de les millors pràctiques per al control de les malalties de l’arròs.
- 24. 4. El control químic Condicions de risc Quan es donen les condicions de risc de malalties, el Servei de Sanitat Vegetal emet un avís informant de la situació de la malaltia per zones i recomanant l’aplicació de fungicides. Aquests avisos es poden trobar distribuïts per les cooperatives i empreses de venta de productes fitosanitaris. A més es poden consultar a la web: www.ruralcat.net Qualsevol persona que vulgui rebre un SMS amb l’avís fitosanitari s’ha de donar d’alta al RuralCat.
- 25. 4. El control químic Avisos fitosanitaris www.ruralcat.net
- 26. 4. El control químic Avisos fitosanitaris
- 27. 4. El control químic Avisos fitosanitaris
- 28. 4. El control químic Avisos fitosanitaris Durant la campanya 2013 es van emetre 3 avisos: • 29 de juliol (ventrellat) • 6 d’agost (aparició d’espigues) • 13 d’agost (gra lletós)
- 29. 4. El control químic Avisos fitosanitaris
- 30. 4. El control químic Avisos fitosanitaris
- 31. 4. El control químic QUAN S’HAN DE FER APLICACIONS FUNGICIDES? Inici ventrellat Aparició de primeres panícules Gra lletós
- 32. 4. El control químic Inici ventrellat Severitat = Superfície de la fulla amb taques Tenim símptomes? 1. Al camp es mostregen 20 tiges principals. 2. S’avalua la necrosi total de les fulles (% severitat). Juan Pedro Marín 0,5-1 % severitat Condicions de risc (avís SSVV) TRACTAMENT FUNGICIDA 0,5-1 % severitat 1 % severitat NO Condicions de risc (avís SSVV) NO TRACTAMENT FUNGICIDA
- 33. 4. El control químic 1 % severitat en fulla 3% severitat 0,1 % 1% 5% 10 % 20 % 30 % 40 % 100 % Juan Pedro Marín.
- 34. 4. El control químic Aparició de primeres panícules Gra lletós Condicions de risc (avís SSVV) NO Condicions de risc (avís SSVV) TRACTAMENT FUNGICIDA NO TRACTAMENT FUNGICIDA
- 35. 4. El control químic Concentració del producte maquinària d’aplicació dipositat segons Concentració (micrograms/cm2) de producte dipositat a la part alta i a la part baixa de la planta segons maquinària d’aplicació. Font: Dossier tècnic de l’arròs. DAAM. Any 2006.
- 36. 4. El control químic Malalties en panícula segons maquinària d’aplicació Percentatge d’incidència final de les malalties en panícula segons la maquinària d’aplicació. Els diferents colors mostren diferències estadístiques significatives. Font: Dossier tècnic de l’arròs. DAAM. Any 2006.
- 37. 4. El control químic Malalties en panícula segons broquet. cònic vano Intensitat de les malalties com a ASPE de la necrosi total a la panícula. Font: Dossier tècnic de l’arròs. DAAM. Any 2006. inclusió
- 38. 4. El control químic Fungicides Matèria activa dosis Azoxistrobin 25 % Procloraz 40 % 1 l/ha 1.1 l/ha Procloraz 46 % 0.75-0.95 kg/ha Procloraz 45 % 0.75-1 l/ha Procloraz 26.7 % + Tebuconazol 13.3 % Procloraz 40 % + Propiconazol 9 % 1.25-1.6 l/ha 1.1 l/ha PS (dies) 28 fins inici espigat fins inici espigat Nom comercial Ortiva Sportak Atlas 40 Sporgon Castafiore Bolongo fins inici espigat fins inici espigat fins inici espigat Sportak E Octagon Epopee Orius P Bumper P Titular Syngenta Agro BASF Makhteshim BASF Proplan-plant Protection Ferton BASF BASF Makhteshim Aragonesas Makhteshim
- 39. 4. El control químic Fungicides Matèria activa Dosi PS (dies) Nom comercial Titular Tebuconazol 20 % 1.25 l/ha 35 Makhteshim Aragonesas Tebuconazol 25 % 1 l/ha 35 Triciclazol 75% 300 g/ha 15 Orius 20 EW Orius 20 EW-N Folicur 25 EW Tenor Sparta Bunazol 250 Tebucol Mystic Icarus Templo EW Genius Otria 25 EW Trineo 25 EW Helocur 25 EW Wister Erasmus Darcos Vito Song Tebusha Geriones 250 Zarco Bim i altres Bayer Bayer Cheminova Sharda Sharda Nufram Sharda Rotam Makhteshim Probelte Hel AG Helm Helm AG Rotam Rotam GAT Sipcam Sharda Sharda Sharda Dow
- 40. 4. El control químic Fungicides MATÈRIA ACTIVA Triciclazol 75% Folicur (F) 1l 2.01 15 6.36 35 3.00 35 66 g Genèric Tebuconazol 25% 15 13.68 300 g 3.95 29.00 Bim Triciclazol 75% TS MODE (DIES) D'ACCIÓ €/J 9.20 DOSIS/J €/HA 18.01 FORMULAT DOSIS/HA I 220 cc G Tebuconazol 25% Genèric (T) Procloraz 40% Sportak (S) 1.1 l 240 cc 22.00 4.82 IE F Procloraz 40% + Propiconazol 9% Bumper P 1.1 l 240 cc 26.40 5.79 IE F- G Procloraz 40% + Tebuconazol 13.3% Epopee 1.25-1.6 l 275-350 cc 34.13 7.48 IE F- G 34.00 (T) 7.46 IE 46 (F) 10.09 IE 65.00 14.25 28 P(1.3-1.6 l) + P (275-350cc) + T (0.7+0.9 l) T (150-186cc) Procloraz 40% + Tebuconazol 25 % Azoxistrobin 25% Ortiva 1l TS: termini de seguretat, IE: inici espigat 220 cc F-G C
- 41. 4. El control químic Fungicides
- 42. Exemples Dosis baixa Triciclazol (1/2 dosi) + (Procloraz + Propiconazol) (1/2 dosi) Procloraz + Propiconazol (240 cc/J) Dosis alta (Procloraz + Propiconazol)(330 cc/J) Triciclazol (65 g/J) + Tebuconazol (220 cc/J) Tebuconazol (200 cc/J) + Dosis baixa Triciclazol (65 g/J) + Procloraz (180 cc/J) MILLOR NO Tebuconazol (220 cc/J) REPETIR PRODUCTES (Procloraz + Propiconazol) (330 cc/J) MATÈRIA ACTIVA triciclazol 75% Tebuconazol 25% Procloraz 40% Procloraz 40% + Propiconazol 9% Procloraz 40% + Tebuconazol 13.3% Procloraz 40% + Tebuconazol 25 % Dosis alta Dosis alta (Procloraz + Propiconazol) (330 cc/J) FORMULAT Bim Folicur Sportak Bumper P Epopee DOSIS/HA 300 g 1l 1.1 l 1.1 l 1.25-1.6 l P (1.3-1.6 l) + T (0.7+0.9 l) DOSIS/J 66 g 220 cc 240 cc 240 cc 275-350 cc P (275-350cc) + T (150-186cc)
- 43. MATÈRIA ACTIVA Triciclazol 75% Tebuconazol 25% Procloraz 40% Procloraz 40% + Propiconazol 9% Procloraz 40% + Tebuconazol 13.3% Procloraz 40% + Tebuconazol 25 % FORMULAT Bim Folicur Sportak Bumper P Epopee DOSIS/HA 300 g 1l 1.1 l 1.1 l 1.25-1.6 l P (1.3-1.6 l) + T (0.7+0.9 l) Dosis alta Tebuconazol (250 cc/J) + Procloraz (250 cc/J) DOSIS/J 66 g 220 cc 240 cc 240 cc 275-350 cc P (275-350cc) + T (150-186cc) Dosis alta Triciclazol (100 g/J) + Procloraz (250 cc/J) Dosis baixa Dosis baixa Tebuconazol (200 cc/J) Triciclazol (66 g/J) Dosis baixa Triciclazol (65 g/J) + Tebuconazol (220 cc/J) Procloraz (180 cc/J) Dosis alta (Procloraz + Propiconazol) (330 cc/J) Triciclazol (65 g/J) + Tebuconazol (220 cc/J)
- 44. Vitrines 2013 Xavi Franch Bim + Folicur (Tebuconazol 25 %) (10 agost) Marisol Bim + Folicur (Tebuconazol 25 %) (9 agost) Joan Arques Bim + Folicur (Tebuconazol 25 %) (6 agost) La Llanada Bim + Sportak (Procloraz 40%) (6 agost) L’avís fitosanitari es va emetre el 6 d’agost, a l’estadi fenològic d’aparició d’espigues.
- 45. 4. El control químic Recomanacions per optimitzar els tractaments fungicides. Canviar de producte a cada aplicació. Aplicar la dosi que marca l’etiqueta. No mesclar fungicides amb el mateix mode d’acció. Utilitzar el volum de caldo i broquets adequats per mullar bé tota la planta, especialment les fulles de sota. En la mesura de lo possible, aplicar el Triciclazol a l’últim “passe”, per protegir la planta del pic d’inòcul de Pyricularia que es dóna normalment al setembre i a més té el Termini de Seguretat més curt. Respectar el termini de seguretat. Una fertilització equilibrada (N-P-K) minimitza els risc d’aparició de malalties.
- 46. Les malalties de l’arròs 1. Introducció. 2. La pyriculariosi. 3. L’helmintosporiosi. 4. El control químic. 5. L’escleroci. 6. El gegantisme. 7. Els nematodes. 8. Resum de les millors pràctiques per al control de les malalties de l’arròs.
- 47. 5. L’escleroci Causada pel fong Sclerotium oryzae. Poques setmanes abans de la sortida de les panícules es produeix l'esgrogueïment i la mort de les fulles, mentre que a l’alçada del nivell de l’aigua es produeixen lesions fosques i zones podrides a les beines foliars exteriors. Fàcilment identificable perquè forma unes “boletes” negres que són visibles a la tija i es poden trobar flotant per l’aigua.
- 48. 5. L’escleroci Símptomes a la tija i a les fulles
- 49. 5. L’escleroci Símptomes a la tija
- 50. 5. L’escleroci Causes Dispersió de la malaltia Presència d’inòcul Rostoll Condicions meteorològiques (11-35 ºC) Llavor Varietat susceptible a ser atacada (desconeixement de programes de millora) Males herbes
- 51. 5. L’escleroci Mesures agronòmiques de prevenció Les dosis elevades de nitrogen al sòl afavoreixen el desenvolupament de la malaltia. Una correcta fertilització potàssica augmenta la resistència de la planta. Els danys per xilo augmenten la incidència de la malaltia. Les plantes gitades solen tenir més problemes d’escleroci. En infeccions molt greus podria ser aconsellable cremar la palla (demanant autorització al SSV) i/o fer una labor d’enterrat del rostoll, i durant la campanya fer un assecat sever és una mesura molt recomanada.
- 52. 5. L’escleroci Control químic No hi ha productes enregistrats per al control de l’escleroci, la millor opció és el tractament de la llavor per evitar posteriors infeccions.
- 53. Les malalties de l’arròs 1. Introducció. 2. La pyriculariosi. 3. L’helmintosporiosi. 4. El control químic. 5. L’escleroci. 6. El gegantisme. 7. Els nematodes. 8. Resum de les millors pràctiques per al control de les malalties de l’arròs.
- 54. 6. El gegantisme La fusariosi o podridura del peu està causada pel fong Fusarium moniliforme (forma asexual) i es caracteritza per l’aparició d’una necrosi a la tija per sobre del nivell de l’aigua i per la presència d’una mena de pols blanquinosa dins de la beina i a la panícula. En estadis avançats del conreu, a la parcel·la s’observen plantes amb panícules blanques.
- 55. 6. El gegantisme Quin és el fong causant? El responsable del gegantisme és el fong Gibberella fujikuroi. Les plantes afectades es decoloren sensiblement respecte a les sanes, s’allarguen desmesuradament i adquireixen una dimensió que destaca per sobre de la resta del cultiu. La conseqüència final és un marciment ràpid.
- 56. 6. El gegantisme Transmissió Lo més normal és que la malaltia es transmeti a través de les llavors, per això els danys es poden reduir sensiblement si es tracten abans de la sembra. A les nostres zones arrosseres es una malaltia poc freqüent, tot i que en estius calorosos s’han observat alguns focus al delta de l’Ebre.
- 57. 6. El gegantisme Causes Dispersió de la malaltia Presència d’inòcul a la llavor o al sòl. Llavor (principal font de dispersió) Condicions meteorològiques (30-35 ºC) Varietat susceptible (desconeixement de programes de millora) Sòl
- 58. 6. El gegantisme Mesures agronòmiques de prevenció Altes densitats de planta i elevades concentracions de nitrogen al sòl afavoreixen el desenvolupament de la malaltia. Bona recirculació de l’aigua a la parcel·la Control químic: El tractament de la llavor (lleugera fitotoxicitat). Matèria activa CARBOXINA 20% + TIRAM 20% TRACTAMENT DE LA LLAVOR dosi PS Nom comercial (dies) 250-450 NP VITAVAX FLOW cc/Qm Titular Kenogard
- 59. Les malalties de l’arròs 1. Introducció. 2. La pyriculariosi. 3. L’helmintosporiosi. 4. El control químic. 5. L’escleroci. 6. El gegantisme. 7. Els nematodes. 8. Resum de les millors pràctiques per al control de les malalties de l’arròs.
- 60. 7. Els nematodes Aphelenchoides besseyi es desenvolupa com a endoparàsit als cotiledons durant 7-10 dies i viu com a ectoparàsit (a l’exterior) a la parènquima de les fulles. Les alteracions que produeix el nematode s’atribueixen a que aquest afavoreix la formació d'exsudats gomosos que obstrueixen els vasos del xilema de la fulla, desintegren les cèl·lules del floema, retarda el creixement de les cèl·lules i la formació dels cloroplasts estan absents en els casos amb àpexs blancs.
- 61. 7. Els nematodes Presència del paràsit a la llavor. Condicions meteorològiques (es mostra actiu entre 1342 ºC). La humitat relativa de l’aire és molt important per a la vida d’aquest paràsit (per sota del 70 % es bloqueja la seva activitat biològica). 0,015 mm Longitud de 0,55-0,87 mm Nematode femella (superior) i nematode mascle (inferior). Font: Ramón Carreres.
- 62. 7. Els nematodes Símptomes a la fulla Presència de fulles amb l’àpex blanc (d’aquí se’n deriva el nom de “punta blanca”). Es comencen a veure a partir del final del filloleig. La resta de la fulla té un color anormal verd molt fosc per la major presència de clorofil·la. Àpex blanc i filiforme. Font: Ramón Carreres.
- 63. 7. Els nematodes Símptomes a la fulla Els àpex ennegreixen, se sequen i es tornen filiformes. Les fulles superiors i la bandera són les més afectades. Fulla bandera enrotllades i panícula més petita. Font: V. Dominguis.
- 64. 7. Els nematodes Símptomes a la panícula Panícules més petites, de vegades amb les puntes atrofiades. Menor nombre de grans, més petits i de vegades amb malformacions. Algunes flors són estèrils i produeixen grans buits amb la closca retorçuda. Glumèl·lules malformades Font: V. Dominguis. En alguns casos, en atacs greus, les plantes poden no emetre la panícula. Emergència incomplerta de la panícula. Font: Ramón Carreres.
- 65. 7. Els nematodes Símptomes a la planta Les plantes malaltes tenen menor vigor i experimenten un retard i reducció en el creixement i retarden la maduració. Poden emetre fillols als nusos superiors. Al camp es manifesta amb algunes plantes disperses afectades o amb grups que formen taques observables al camp. Emissió de fillols a nusos superiors. Font:V. Dominguis. Reducció del creixement. Font:V. Dominguis.
- 66. 7. Els nematodes Transmissió Es transmet principalment per llavor, on es troba sota la closca. És l'únic paràsit de l’arròs que es transmet per la llavor. És tanta la importància que té la llavor que les normes de quarantena establertes per les Directives de la UE exigeixen que les llavors han d’estar lliures de nematodes i el límit de la presència en llavor certificada ha de ser 0. A les llavors seques pot sobreviure fins a 3-5 anys. També és possible que l’inòcul provingui de les restes de la collita o de males herbes. En canvi no sobreviu al sòl. Un cop iniciada la infestació poden passar a altres plantes per l’aigua de reg.
- 67. 7. Els nematodes Mesures agronòmiques de prevenció Ús de varietats resistents. Ús de llavor certificada. Sembra amb aigua i primerenca temperatura ambient encara és baixa). (quan Control de males herbes i la retirada del rostoll. la
- 68. 7. Els nematodes Desinfecció de la llavor • Productes químics: no hi ha cap producte autoritzat. • Mètodes físics: tractament tèrmic amb aigua calenta a 53-58 ºC durant 10-15’
- 69. Les malalties de l’arròs 1. Introducció. 2. La pyriculariosi. 3. L’helmintosporiosi. 4. El control químic. 5. L’escleroci. 6. El gegantisme. 7. Els nematodes. 8. Resum de les millors pràctiques per al control de les malalties de l’arròs.
- 70. 8. Resum de les millors pràctiques. Un arrosser Orígens sap: Diferenciar les malalties de l’arròs a partir dels símptomes que observa a les plantes. Que una fertilització equilibrada (N-P-K) minimitza els risc d’aparició de malalties. Que una sembra a dosi altes de llavor augmenta el risc de malalties. Que una sembra primerenca permet “escapar” del nivell màxim de malaltia. Que la llavor certificada ofereix garantia sanitària.
- 71. 8. Resum de les millors pràctiques. Un arrosser Orígens sap: Com conèixer si s’han donat condicions de risc per a l’aparició de malalties. Quins són els moments crítics per al control de pyriculariosi i helmintosporiosi. Que els productes s’han de combinar per tal d’evitar resistències i augmentar la eficàcia Que els productes s’han aplicar a dosis d’etiqueta, respectant el termini de seguretat. Que l’eficàcia del tractaments terrestres és superior als aeris. Que existeixen malalties que no tenen control químic.
- 72. Malalties/Millors pràctiques 1. Diferencio en camp les simptomatologies de les diverses malalties per poder aplicar una bona estratègia de control. 2. Fertilitzo equilibradament (N-P-K) per a minimitzar el risc de malalties 3. Minimitzo l’estrès a la planta per a tenir menys helmintosporiosi. 4. Evito altes dosis de sembra que m'augmentarien el risc de malalties. 5. En la mesura de lo possible, sembro aviat per a “escapar” de les principals malalties. 6. Utilitzo llavor lliure de malalties per evitar la reinfecció del camp 7. En la mesura de lo possible, aplico els fungicides amb tractor per millorar l’eficàcia del tractament. 8. En la mesura de lo possible, segueixo els avisos de risc de malalties fúngiques del SSVV per realitzar els tractaments fungicides. 9. Conec els diferents fungicides i els aplico a la dosi recomanada, respectant el termini de seguretat i els combino correctament per evitar l’aparició de resistències. 10. Conec quines malalties no es controlen amb fungicides i per tant realitzo pràctiques agronòmiques per evitar la seva aparició.
- 73. Gràcies per la seva atenció!
- 74. Delta