Teoria
- 4. EL COMPOSTATGE En l’agricultura ecològica hi ha diferents mètodes que es poden fer servir per augmentar la fertilitat del sòl. La paraula COMPOST prové del llatí i significa “posar junts”, ja que es el resultat de barrejar diferents elements per obtenir un únic producte. Es tracta d’imitar i d’accelerar els processos que tenen lloc en els ecosistemes a la superfície del sòl, on les restes vegetals i animals són degradades per l’acció dels microorganismes i altres entitats biològiques. Característiques de les tècniques de compostatge: - Hi ha d’haver una barreja equilibrada de matèries riques en carboni i unes altres de riques en nitrogen - El carboni l’aporten les restes vegetals lignificades, com ara les fulles seques, la palla o les branques triturades - El nitrogen pot procedir tant de restes vegetals com animals - La fermentació de les restes s’ha de produir en presència d’oxigen. Si en falta, els materials es podreixen i no es forma el compost - Cal un cert grau d’humitat per permetre l’activitat dels microorganismes - Es necessita un volum de material mínim d’un metre cúbic perquè es produeixi el procés de compostatge
- 5. ROTACIÓ DE CONREUS. Famílies botàniques Temporada TARDOR - HIVERN Temporada PRIMAVERA - ESTIU Lleguminoses i Lleguminoses i Solanàcies Solanàcies crucíferes crucíferes Mongeta (berona, Pèsols Tomàquets fina) Faves Pebrots Raves Naps Albergínies Cols Bròquils Compostes, Umbel·líferes i liliàcies Compostes, Umbel·líferes i liliàcies quenopodiàcies quenopodiàcies Enciam Alls Enciam Pastanagues Escarola Cebes Cogombres Julivert Espinacs Carabassons Julivert Porros Bledes Melons Api Remolatxa Síndries Pastanagues
- 7. CLASSIFICACIÓ DE LES PLANTES SEGONS LA PART QUE ENS MENGEM Les hortalisses Definició: tota aquella planta herbàcia que pot ser utilitzada com aliment de l’home rep en general el nom d’hortalissa, mentre que el terme llegum queda reservat més específicament a aquelles que pertanyen a la família de les lleguminoses, tant de les que es mengen les llavors (fesols, pèsols, faves, llenties i cigrons), com d’aquelles en les que es menja el fruit sencer, el qual es denomina tavella o beina (mongetes tendres, bajoca). Segons la part que ens mengem de l’hortalissa tenim la següent classificació. Hortalisses Hortalisses de Hortalisses de Hortalisses de Hortalisses de d’arrel tija fruit fulla llavor